PRECURSORS
S’obre així la Carta als Hebreus:
“En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament parlà als pares per
boca dels profetes; però ara, en aquests dies definitius, ens ha parlat a
nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a
qui ha constituït hereu de tot”. Tornem una mica més endarrere i serà Zacaries
qui profetitzarà dient del seu fill, Joan Baptista: “I a tu, infant et diran
profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant
del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels
seus pecats. Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà un sol que ve
del cel, per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i
guiar els nostres passos per camins de pau”.
També
podríem posar com a precursors, Elisabet que, en una exultació sens mida,
exclama davant de Maria, la precursora per excel·lència: “Ets beneïda entre
totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. ¿Qui sóc jo perquè
la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva
salutació, l’infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. ¡Feliç tu que
has cregut: allò que el Senyor t’anunciat, es complirà”
Pre-cursors:
que passen davant, que porten un missatge important i que faciliten el camí
d’un que vindrà, que el precedeix, que porta
Com
hem de respirar el goig que se’ns anuncia i que se’ns en fa una pregustació,
anunciat i acomplert al mateix temps. Sadolla el present i ens obre tot un
horitzó de major plenitud. Advent ja és Nadal i Pasqua i Pentecosta a la
vegada; i el Senyor es queda en la mesura del nostre acolliment, ens dóna el
goig de tenir-lo i de tenir-lo més i amb escreix. Paraules que són la saviesa
viscuda i els aprofundiments que aniran venint. Ja ho dèiem que una paraula
clau de les “divines” són els adveniments
successius que esdevindran esdeveniments! No és cap somni, no és cap
exaltació passatgera, és una certesa confirmada per successives experiències.
Ens pot fer vergonya que la fe que la tenim “per obra i gràcia” del Déu que ve
i ve i ve; i que tants altres no l’han assaborida, que l’ignoren, que la
substitueixen per moneda devaluada. ¡Com ens agradaria que la poguéssim
compartir! Benaurats els que viuen en un
Advent permanent i que el trasllueixen i així inviten a compartir-lo. ¡Que el
nostre Advent sigui un Advent obert, radiant, creïble i accessible!
Ara
és el moment oportú per obrir la col·lecta que voldríem compartir amb quants
més millor: “Déu omnipotent i ple de
bondat, feu que les preocupacions de les coses terrenes no ens impedeixin de
córrer a l’encontre del vostre Fill
i que el coneixement d’aquell que és la vostra saviesa ens faci participar de
la seva vida”. “Obriu en el desert una ruta al Senyor; aplaneu a l’estepa un
camí per al Senyor que ve i que li sortim a l’encontre”. Acollir essent acollit. Això és en tota
profunditat una abraçada evangèlica, és com un compartir sopar amb Ell, és com
una comunió de vides que es fonen, i que es “con-formen” i es “trans-figuren”.
Pura efectivitat i plenitud d’afectivitat, ¡oh dolç Encontre! És els
Advents i el Nadals anticipats. Viscuts cada dia... És la “síndrome de Simeó”
amb el “Noi de la Mare” en braços i beneint Déu, tot dient: “Ara, Senyor, me’n puc anar en pau,
ja que he vist i viscut el què m’havies promès: els meus ulls han vist el Salvador”.
L’evangeli
d’avui lliga i anusa la veu d’Isaïes amb la veu del nou profeta, Joan Baptista,
que cita l’exultant Isaïes. Diu, en efecte, Marc, només començar el seu
evangeli: “El profeta Isaïes ha escrit: “Jo envio el teu profeta missatger,
perquè et prepari el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al
Senyor, aplaneu-li el camí. Complint això, Joan comença a batejar en el desert”
Tot un joc de profetes, sí, manoi! ¿Qui s’apunta a fer de profeta, a fer de
precursor? Se’n necessiten colla i colla! Hem de donar resposta a Francesc, el
nostre papa estimat: “Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió”, convertint-nos
en un Advent universal. Clar. Evangelitzats per poder ser evangelitzadors, És
posar tota l’Església en estat de bona
esperança, com Maria, estel del matí. És “l’Església en sortida” que segons
Francesc, “és la comunitat de deixebles missioners que “primeregen”, que
s’involucren, que acompanyen, que fructifiquen i festegen”, com ens diu a
l’exhortació: “La joia d’evangelitzar”, escrit programàtic segons el voler de Francesc. Hauríem de fer el propòsit
de llegir-la tota sencera, seria fer un acte de sintonia amb l’esperit del papa
i seria com un agraïment concret a la seva il·luminada persona. Acaba aquest
paràgraf, dient: “L’Església evangelitza i s’evangelitza amb la bellesa de la
litúrgia, la qual també és celebració de l’activitat evangelitzadora i font de
renovat impuls donador”. També ell, Francesc, ens és un admirable precursor. Va
al davant i obre camins i ens guia cap a Nadal i les Pasqües. Ens és el millor
Profeta que avui ens ha enviat el Senyor! Gràcies!
Acabem
amb un dels prefacis sobre el qual en Bernabé Dalmau estructura el seu llibret
“Viure l’Advent”. Emaús, n. 73, ben
recomanable:
“Aquell
que anunciaren els oracles de tots els profetes.
Aquell
que esperà, plena d’amor, la
Mare Verge ,
el
que Joan proclamà com el que havia de venir
i
el mostrà ja present enmig dels homes;
és
Ell mateix que ara ens dóna el goig
de
preparar-nos per al misteri de Nadal.
Que
Ell ens trobi vetllant en l’oració
i
cantant la seva lloança”.
Diumenge
II d’Advent, 7 de desembre de 2014.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada