AMB EL GOIG DE
L’ESPERIT
Aquests
són els fruits de l’Esperit Sant: “Amor, GOIG, pau, paciència, benvolença,
bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix (Gàlates 5, 22); però veig que
hi ha una nota a peu de pàgina que dóna cites noves. Vaig a rastrejar-les:
“Constants en l’honestedat, el coneixement, la presència de l’Esperit, l’amor
no fingit” (2 Cor 6, 6). “Viviu com a fills de la llum, perquè els fruits de la
llum són bondat, justícia i veritat”. També remet a I Tim 6, 11): “Però tu,
home de Déu, cerca el bé, la pietat, la fe”. He tret les repeticions i surt com
a suma un bon esplet de virtuts que fan goig i que qui les va conreant serà tot
un fill de l’Esperit.
Ara,
a mig Advent, hem redescobert el GOIG en
l’Esperit. Atenció: no tan sols el goig, sinó en el que el treballa
interiorment en nosaltres: l’Esperit. Altre toc d’atenció: per que això es
verifiqui en cadascú hem de fer un tractament en l’espiritualitat en
l’Esperit. No hi estem massa acostumats. ¿És o no és? En va replè, tot amb
tot, la litúrgia de la Paraula d’aquest diumenge. Per Maria que en la gestació
del seu fillet, que va prenent forma humana i que ella somia amb el gaudi en la
seva ànima, ungida com està i plena de
la presència i “ombra” generadora de l’Esperit Sant. És l’Advent més íntim dels
que es poden viure; és l’espera més tendrament humana i més “magnificada” per
un Déu que pren “terra” en el niu de Maria i que com el gira-sol mutu, ambdós, es
prenen l’un a l’altra, la “fesomia”. Ella del seu fillet, que broda com diu el salm 139: “Tu has
creat el meu interior, m’has teixit en les entranyes de la mare. Et dono gràcies
perquè m’has fet tan admirable, les teves obres són meravelloses: ho reconec
amb tota l’ànima. Res del meu cos no et passava per alt, quan jo m’anava fent
secretament com un brodat en el fons de la terra”. I Jesús que pren la
“fesomia” de Maria. Es
produeix el primer miracle que farà exultar Maria; per això
el salm responsorial, avui sorprenentment, és el Magnificat, que té lloc en
l’encontre amb Elisabet, la seva parenta que es troba avançada en la mateixa
situació, en estat de bona esperança. Avui aquest diumenge es tenyeix de
femeneïtat amb una tendresa que només poden sentir les mares, benaurades elles,
que portaren el goig de gestar un fill per al món i per a Déu. Oh, la
maternitat, quan lliurement s’espera el primer fill! Ja se’l somia, ja l’aneu
sentint, ja en veieu anticipadament tota la seva trajectòria vital. Mai serem
prou agraïts a les nostres mares. ¡Maria és el referent sobretot durant
l’Advent i sempre! (Afegitó d’última hora: llegeixo a La Contra del 17 de
novembre, que un físic, psicòleg, líder del moviment Reil·lusionar-se, fa d’entrada: “A molts executius de primer nivell
els pregunto: “¿Quant temps fa que no abraces a la teva mare?” ¡Excel·lent
pregunta!
Ja,
només començar l’eucaristia, hi ha un esclat de joia viscuda i testimoniada per
Pau: “Germans (i germanes). “¡Viviu
sempre contents, ho repeteixo viviu contents!” ¿Quin és el motiu de la
nostra joia?: “El Senyor és a prop”.
Isaïes hi repica entusiasmat: “Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra
el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell
de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana
amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots
els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra”.
Queda
ben justificat aquest diumenge que pren el nom d’aquest context joiós de l’aire
més de primavera que de tardor i que s’eleva com un cant admirat:Gaudete (¡alegreu-vos, estigueu
contents!) Déu és tan a prop que se’ns ha entrat com una delicatessen en
l’esperit de cadascú i de la comunitat.
Cal
rubricar-ho tot amb la col·lecta sempre rica i avui exaltant: “Mireu, oh Déu,
el vostre poble que espera, ple de fe, la festa del naixement del vostre Fill;
concediu-li d’arribar amb alegria a
les festes de Nadal i de celebrar-les solemnement amb el goig de l’Esperit”.
Algunes
reflexions: l’Encontre, la vinguda,
la trobada ens omple a tots els que sentim el nostre Déu i Senyor tan endins!
¿Com és possible això? Doncs, desperta tu que dormites, desvetlla’t, posa
atenció que avui de totes totes ja tenim un Nadal anticipat. L’Esperit
reposa sobre cadascun de nosaltres: tenim missió:
“El Senyor ens ha ungit, ens ha enviat a portar la Bona Nova als
desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i
als presos el retorn a la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor”. La
missió és traspassar aquest goig gratuït i encomanadís. Tota la festa d’avui té
un to delicadament femení, prompte a la tendresa, sobretot a les mares que han
portat al món un fill d’home i un fill de Déu a la vegada. “Aclamo”: tot canta avui en el cor de
tots que tenen finor de l’Esperit en
el seu esperit.
L’expressió
d’Isaïes: “El Senyor farà germinar (=procés del desenvolupament, del creixement
inicial en el claustre matern, silent, que apuntarà un brot de vida. ¿Què farà
germinar? No res menys que el benestar.
Paraula enyorada des de fa vuit o nou anys en el terreny socioeconòmic i que
ens ha fet passar de l’Estat de
Benestar a l’estat de benestar, ple
de goig, alegria “alegria que ningú no ens podrà prendre”. Ja sabeu com l’OMS
defineix la salut: “estat permanent de benestar
físic, psíquic, social i afegim nosaltres, espiritual”. Benestar que seria un
trobar-se bé amb un mateix, quan res et pren la quietud, i tens el sentiment de
dir: “Què bé s’està quan s’està bé”; allò del capítol sisè de Mateu: “No us
preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu, què beureu, ni pel vostre
cos, pensant com us vestireu. ¿Què val més la vida que el menjar i el cos, més
que el vestit?” Segueix el bo de Mateu: “Mireu com..., fixeu-vos, no us
preocupeu, busqueu primer el Regne de Déu i per el que Ell vol, i tot això (=l’esmentat
més amunt en aquest paràgraf, un dels més poètics i més assossegadors), tot
això us ho donarà de més a més. “No us preocupeu pel demà...” Sí, ja sé
que no tothom ho pot dir tot això, i ens reca tant...!; i ho tenim com una
injustícia estructural. La salut física tantes vegades va de bracet amb la
psicològica o mental, social i espiritual... Estiguem contents amb “la joia de
l’evangeli”. Sant Pau avui ens acomiada amb una benedicció ( goig dels goigs):
“Què Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i guardi totalment
irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan
retorni nostre Senyor Jesucrist. Déu que us crida, és digne de tota confiança;
Ell ho farà així”. “Joia que ets del Déu
guspira, /generada dalt del cel/: vent
de foc el pit respira/, sota els plecs del teu sant vel./ Si ajuntar-se els
cors demanen / que un mal vent va separar,/ tots els homes s’agermanen/ on tes
ales van tocant. (himne a l’alegria. Schiller – Maragall)
¿Encara
hi ha pessimistes, encara hi ha desesperançats entre els cristians? Som
creadors i oferents de joia per a aquells als quals en el baptisme han estat
ungits. Als desvalguts, als pobres. Si no podem donar gairebé res, almenys
donem el cor i l’afecte... I fem que no quedin exclosos del millor desig i
expectatives d’un món més just i més fratern. Voluntariat, atançament,
donar-nos allò que ens sobra...
El
goig no és complert si no ens porta a
compartir-lo amb els necessitats. És també a través nostre que ells han de
gaudir, com més es pugui, d’aquest estat –en
minúscula- de benestar físic, psicològic,
social i espiritual. Ja ho deia Camus: “¿Quin dret tinc jo a estar feliç,
joiós, quan hi ha tants que estan sumits en les necessitats primàries?” El goig
de l’Esperit de que gaudim gratuïtament ens ha de portar com de la mà a
ajudar aquells que tenim “a prop”, perquè en ells també celebrarem un Nadal de
generositat, sabedors de que en tot el que fem per qualsevol d’aquests petits,
d’aquests ignorats i exclosos hi trobarem Crist mateix en ells; i així serem
finalment benaurats. Quin gust en el fons! No ens ho perdem, ans siguem-ne
conscients i sapiguem qui i com i perquè i per a què ens han obert les
rescloses del goig en l’Esperit. No perquè en gaudim nosaltres sols; el goig és
per donar-lo, és sempre transitiu.
Acabem
amb aquest crit encomanadís de Pau tant
d’advent com nadalenc, com plenament evangèlic: “Estigueu contents. Us ho
repeteixo: viviu contents. El Senyor és
a prop. I tant, i tant, germans, germanes!
Diumenge
III d’Advent, 14 de desembre del 2014.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada