“JO VULL LA PAU…”
“Jo vull la Pau, tu vols la Pau, els homes tots volem la Pau... Au, germans, cantem ben fort, que la guerra no volem” ¿I ara, què? ¿com és que ens fem la guerra tan sovint i de tantes maneres? És que la Pau costa més que la guerra. Ja ho deia aquell bon home que volia que el premiessin, en Gironella (e.p.d.), i no hi havia manera que li hi concedissin. “Ha estallado la Paz”.
Anem a fer un recorregut pels senders del trekking de la Pau. Advertint d’entrada que aquests no són fàcils de recórrer, perquè sembla que sempre són costeruts i fan pujada, com tota ascensió...
A veure. Tinc davant una homilia del p. Raniero Cantalamessa, predicador oficial de la casa pontifícia, que acostuma a predicar davant la gent de la Cúria. Aquesta és la tercera de l’Advent d’enguany. I, a la tercera, va la vençuda, diuen. No sé si preveien què els cauria als oients: una forta pedregada papal, uns dies després: “Els quinze punts “contra o a favor d’una cúria”(¡?) amb “advertències amoroses-apocalíptiques del Papa Francesc que va tenir el “cor i el fetge” (amb perdó) de dir-los-hi, a més, per saludar-los el Nadal com sempre-mai s’havia fet. Dels tòpics nadalencs que en va ple el món secular i també el cristià a voltes..., dels tòpics, dic, va passar aquesta vegada “amb benignitat-valentia o parresia”, que diuen, a la tempesta “tropical”. Ja els heu llegit a la premsa o com va corrent per internet o bé, si no, vol dir, amb tots els respectes, que aneu badant per la vida...
De la prèdica us en faig un resum. Títol: “La Pau de Crist regni en els vostres cor” (Col 3, 15). Comença molt bé al meu entendre. Ho dic per la sintonia que hi tinc amb el tema: “La Pau fruit de l’Esperit”. Això ja ho deveu saber perquè aprofito totes les ocasions que se’m brinden, per reblar el clau: Per als despistats els poso afilerats amb les ganes de repetir-les que no em deixen mai: “Amor, goig, Pau, paciència, benignitat, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. La Pau forma part de la primera triada, tan nadalenca: “Amor, goig, Pau”. Avui l’Església ens invita a celebrar la Pau que ens porta Jesús, Príncep de la Pau. Els fruits de l’Esperit ens concerneixen a tots. Pau vol dir a les primeres de canvi: pacificació interna i personal, després inclou la pau de “proximitat”, virtual i presencial, Pau a casa, al veïnatge, al carrer, a l’escola (atenció al bullying (Wonder, llibre molt llegit darrerament a les escoles, pels pares, avis i parentela), a ciutat (no som només habitants, sinó conciutadans). Passada aquesta fase, ara a ulls de la fe, i sobretot de molta esperança -per les desatencions al bé comú, i als factors del mal a tot horitzó. Hem de demanar que la Pau soscavi els fonaments dels castells de la supèrbia, dels egoismes, de les guerres de tota mena. Ai, las, Mafalda sempre es mira el globus terraqui amb mirada estupefacta, veient els “pegats” que planen per països i més països... Recordo que deia: “El món està malaltó, pobrissó”.
“La pau -cita el p. Raniero a Joan Pau II- neix d’un cor nou”. Sense calma (Keep Kalm), sense tranquil•litat , sense alteses de mira, que es dóna quan poses distància de tu mateix, i veus la “bola blava” amb tendresa, no hi ha possibilitat de molta Pau. Cal sempre posar distàncies on no abastin els trets de fona, els kalashníkov, aquesta arma verinosa que usen la pobre carn de canó, mentre els Reis i els Generals s’ho miren a distància, ¡reconsagrats! –amb perdó per la paraula, no per ells-, i els míssils; on no campin les males intencions dels “drons” d’uns i altres, “diables cojuelos fisgoneadores”. Recomana Raniero: “fuig” honorablement del lloc on es fan les batalletes de cada dia, queda’t en silenci i queda’t en la tranquil•litat que va en contra dels desigs consumistes, de comparacions, envegetes de poca substància. Recomana el llibre. “Relats d’un pelegrí rus”. Us asseguro que fa bé llegir-lo i es dóna en gent pacífica. Repassa Agustí, el sant naturalment, que defineix la Pau com la tranquil•litat de l’ordre. És a dir el contrari de les inquietuds humanes, viscudes compulsivament. Alerta, que no és una màxima conservadora! ¿Què és l’ordre per a ell?: la qualitat elevada de la nostra consciència, la seva fidelitat a la teva veritat i a la justícia; dit segons la nostra manera de dir cristiana: “el repòs en Déu”. ¿Què vol dir? No , no fer res. A l’inrevés: sentir-lo, afanyar-nos a ser-li fidels a allò que ens suggereix, a la no agressivitat, a la no-violència. Exemples: Jesús, naturalment, Gandhi, Lanza del Vasto, Martin L. King, Mandela, Malala, tota la corrua de màrtirs; i poseu a la llista tots els pacífics que conegueu... De la pau cercada, experimentada, tornada a experimentar, esdevinguda actitud davant els altres i nosaltres mateixos, viscuda en les relacions intrahumanes, portada a la serenitat, al ben viure, “a los que huyen del mundanal ruido” (no com a fugida, sinó com a “cauteri” del viure desenfrenat, accelerat, cansador i abaltidor...) Continua: “Fer de cor la voluntat de Déu, estimant-la de poder-la fer. Escampar-ne els raigs de tots els altres fruits de l’Esperit, que -si tot funciona bé- s’intercomuniquen, hi ha feedback entre tots ells. Tots fan suma i es potencien els uns als altres, fan “xarxa” com s’estila a dir. Passa i repassa homes i dones de tota condició, natura i cultura que viuen en obertura fraterna cap els altres; d’aquests en coneixes tants i tantes. N’hi ha més que no et penses... Fa menció dels grans místics: Eckhart: “Només tindreu Pau en Mi” (Jn. 16, 33) “Sense mi no podeu res” (Jn, 15) ¿Saps què vol dir res de res? Això és qüestió de fe. Si et manca per cruere-t’ho, demanen més, de fe, i veuràs que acabes pacificat i pacificador. Segueix el nostre Raniero: “Mai et creguis que la Pau és barata i sense esforç. És més fàcil fer una guerra o guerreta que en el fons ens desgasta a tots i tots la perdem. Diu Dyer: “Si has de triar entre tenir raó o ser considerat, tria ser considerat”. Fes la Pau, fes les paus amb tu mateix i amb els que dormen a casa teva. Abans d’anar a dormir feu les abraçades o els petons necessàris i convenients... Així venen somnis d’àngels. Cita també a Jesús quan diu:”Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor i trobareu repòs, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera”. La pau i la bondat fan sempre bona parella. Avui ho llegia al salm 84. Cita també per no semblar “carca”(és a dir mal entès) de Bonhöeffer una frase que va esdevenir un himne molt cantat entre els anglosaxons: “De les forces amigues meravellosament envoltats / esperem amb calma el futur./ Déu-és-amb-nosaltres de matí i tarda / serà amb nosaltres cada nou dia”.
I ja que hem fet esment d’un himne assossegador i “calmant”, carregador de piles fins al final (d’ell en sabem quin fou el seu final gloriós, i nostre), passo a un llibre, que també tinc ara davant, de Leonardo Boff, tot ell un comentari, frase per frase, de l’oració de sant Francesc sobre la Pau. Que podria tancar caixa amb ella, sinó que vull acabar com fa el nostre predicador amb la cita tantes vegades feta i que ara va com anell al dit, de Teresa de Jesús: “Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza; quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta” (Cantat a l’estil de Taizé encara cala més profundament.) El llibre de Boff es titula: “La oración de San Francisco. Un mensaje de paz para el mundo de hoy. (De Sal Terrae). Fa així: “Senyor, feu de mi un instrument de la teva Pau./ Que on hi hagi odi, jo hi porti l’amor; / que on hi hagi ofensa, jo hi porti el perdó; / que on hi hagi discòrdia, jo hi porti la unió; / que on hi hagi dubte, jo hi porti la fe; / que on hi hagi error, jo hi porti la veritat; / que on hi hagi desesperació, jo hi porti l’esperança; / on hi hagi tristesa, jo hi porti l’alegria; / on hi hagi tenebres, jo hi porti la llum; / Mestre, / féu que jo cerqui més consolar, que ésser consolat; / comprendre que ésser comprès; / més estimar que ésser estimat. / Perquè és donant que hom rep; / és perdonant que hom rep perdó; / i és morint que hom viu per a la vida eterna”. Pobre Joan XXIII: La seva “Pacem in terris”, l'han pervertida en un bellum permanent: aquesta és la historia del desagnat segle XX i fins ara del XXI a Europa. Prega per nosaltres tant guerrers en el petit i en el gran. Ja ho diuen: Si vis pacem para bellum. I així anem, Déu meu i de tots.
Dia de l’Octava de Nadal, Solemnitat de la Mare de Déu, 1 de gener del 2015 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada