LLIÇÓ INAUGURAL DEL NOU CURS LITÚRGIC
Com
és costum en les institucions d’estudis a nivell universitari, avui començarem un
nou trajecte, un nou curs acadèmic i experiencial, per tal d’aprofundir en el
que és el nucli de tot l’any litúrgic:el
misteri de Jesús. Això queda ben
palès en l’himne cristològic amb el que Pau escrivint al efesis els obre portes
i finestres, els desvela el que en dirà designi
secret: “(Déu) ha volgut unir en el
Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” Faríem bé de
llegir-lo tot sencer. (Ef 1, 1-14)
Aquest designi de gràcia – decisió
en diu Pau - és com una “volada”
a través de tot el NT., com ho deixa patent aquest llibre de Raymond E. Brown,
un preclar biblista que en un estil molt planer i llegidor ens obre a una
entesa global de l’any litúrgic i que té per títol: “Llegim els evangelis amb
l’Església” i per subtítol “Des de Nadal a través de la Pasqua”.
repetició del de
l’anyada passada. És –ha de ser- com un curs superior al de l’any darrer. Diu
Pau: “La riquesa de Déu s’ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota la saviesa i penetració que tenim”. Curs
nou, perspectives noves, la sorpresa es manté oberta. “No ens cansem de pregar
–diu Pau als de coloses (1, 9)- demanant a Déu que arribeu al ple coneixement de la seva voluntat, a la saviesa
sencera i a la intel·ligència que ve de l’Esperit” i també: “Demano al Déu de
nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de
comprendre la seva revelació, perquè conegueu de veritat qui és Ell. Li demano
que il·lumini la mirada interior del vostre cor, perquè conegueu a quina
esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades en
l’heretat que Ell ens dóna entre els
sants”.
Aquest
nou “curs” aprendrem “coses”, actituds i valors evangèlics nous. Ens
guiarà el mateix Jesús en la interpretació de Marc, complementària a la de Mateu , mestres tots
dos de l’evangeli.
Deia
Brown ·”des de Nadal a través de Pasqua”
o dit d’una altra manera: Des del “misteri de l’Encarnació” a través del
“misteri de la Resurrecció”. Ambdós són cares complementàries, interactuants de
tot el Misteri de Jesús. A començar per l’Advent-Nadal sota el signe de la Pasqua-Pentecosta. Tots
dos moments àlgids de la litúrgia que s’il·luminen mútuament. Advent: “jo sóc
el qui ve” en present. Un present enriquidor i permanent, consumat en un “Jo
estaré amb vosaltres, cada dia...” El programa que sintèticament es mostra des del començament del curs, ens reafirma en
el que s’anomena decididament “el
seguiment de Crist”; tot un procés que ens portarà de sorpresa en sorpresa,
si sabem trobar els moments de gràcia en què anirem fent una immersió en
Jesús, propòsit i meta que se’ns proposa. Cal advertir que un mateix camí
no es fa mai dues vegades de la mateixa manera. Tots som diferents per la
“presumpta” maduració del que peregrina, pels seus “ulls nous” i pels també
renovats acompanyants amb qui fem renovament el camí. La primera lliçó-proemi
la prenem de Pau als gàlates: “Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us
vaig anunciar no ve dels homes, sinó per la revelació de Jesucrist. La primera
revelació ens la dóna Joan :
“El que és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres i hem
contemplat la seva glòria... De la seva plenitud tots n’hem rebut gràcia sobre
gràcia”.
Això
és el que reviurem tots els creients i deixebles en Jesucrist, des de bon
començament i més i més al llarg de tot el trajecte litúrgic-espiritual. En
l’Advent s’obren les rescloses del camí vers la plenitud de la Pasqua fent
rememoració de tot l’AT., prefigurat sobretot en Isaïes, de qui l’Advent en va ple, en qui veiem condensat tot el
camí de revelació que va fer el poble escollit. D’ell, d’Isaïes, se n’ha dit
que és com el “cinquè evangeli”. En efecte, avui, primer diumenge d’Advent, ja
sentim el profeta que ens diu: “Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu , fora de Vós, que
salvés els qui esperen en Ell. Vós veniu a trobar
els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins”. Isaïes ens
acompanyarà els tres primers diumenges d’Advent. L’Advent vol dir vinguda-trobada. Farem amb Isaïes un
camí ral, aplanat, fàcil de fer, perquè ell ens diu en nom de Déu: “Aquí teniu
el vostre Déu”, envoltat de vels de misteri, això sí, i sempre... Diu Pau:
“Quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una
dona (home, per tant, com nosaltres, però tan diferent, tant...!), nascut sota
la llei (jueu de cap a peus, encarnat en un temps i en un lloc, nascut en la
història concreta), perquè rebéssiu la condició de fills. I la prova que som
fills de Déu és que Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu fill que
crida Abbà, Pare (Ga 4, 4-6).
La
invitació que sentirem una i altra vegada aquests dies és: “Estigueu atents,
vetlleu...” “I això que us dic a vosaltres ho dic a tothom”, per tant, a
nosaltres. Ara, després de sentir-ho tantes vegades –Advents i Advents-, ha
agafat unes tonalitats més madures, no de por, tot el contrari, ara ens
sona a invitacions d’amic a no deixar escapar sense fruitar aquesta vinguda que
ja tenim experimentada per haver-la gaudit anys ha, però ara amb més
intensitat, amb més intimitat, amb més mística, és a dir, amb una experiència
desbordant. Ara és l’hora de la gran veritat, de que les paraules esdevinguin
vivències, proximitat en el goig d’una nova i esperada expectativa que res –en
la mesura de la nostra finor espiritual, aconseguida per gràcia- res ens sigui
una repetició. Tot és nou, tot ha de ser nou. Advent nou, vida
evangèlica nova. Francesc diu: parlant d’una eterna novetat: “Crist és
l’evangeli etern i és el mateix ahir i avui i sempre, però la seva riquesa i la
seva bellesa són inesgotables. Ell és sempre jove i font constant de novetat.
L’Església no deixa d’admirar-se per “la profunditat de la riquesa, de la
saviesa i del coneixement de Déu”. (La joia de l’Evangeli).
No
perdem de vista que l’Advent és com la condensació d’una expectativa secular en
el poble de Déu. El poble esperava un Messies alliberador ¿del pecat, de les
infidelitats a l’Aliança? ¿Com, quan, de quina manera?; tot això quedarà patent
en les narracions de la infància de Jesús. D’allí es constata que Jesús era,
nascut de Maria, el Messies o Rei ungit del Casal de David i Fill únic de Déu
per obra de l’Esperit Sant. La veritable identitat de Jesús és coneguda només
per revelació de Déu (en les
diferents anunciacions: de l’àngel
Gabriel, a Maria, a Josep, a Elisabet, als Mags, a Simeó i Anna. Només el punt
de partença, suficient, però, i... després un llarg silenci de vora vint anys.
Però la partença d’aquesta revelació ve precedida d’una esperança, on s’havia
perdut el fil conductor, car s’estranyaran
que el Messies no sigui un Rei alliberador de la causa dels jueus, en aquell
temps, contra els romans. Esperaven un Messies zelota, revolucionari, ai las!
Els
càntics o himnes de lloança, atribuïts a Maria (el Magnificat), a Zacaries
(Benedictus), a Simeó (Nunc dimittis) són un mosaic de records de l’AT.,
gairebé cada línia té un paral·lel en els versets dels profetes o dels salms.
En particular el Magníficat de Maria segueix de prop el patró del càntic de
lloança que Anna recita després de la concepció i naixement de Samuel (I Samuel
2, 1-10).
Qui
va escriure aquests capítols sobre la infància de Jesús sabia i volia condensar tot l’AT. i així
obrir els batents del Nou, esdevenint com una frontissa, com un pern que ajunta
ambdós testaments i que cal no oblidar-ho. No perd gens de singularitat amb el
fet de que subratlli la
continuïtat. Yahvé és el Déu Pare i el Verb i l’Esperit Sant.
Primer la Paraula de Déu i després ja vindrà tota la poesia que hem posat en la
vivència d’aquests esdeveniments, tan estimats pels records d’infància que hi
tenim. No és pas sobrera, però fem passar davant l’exegesi bíblica. Això donarà
més profunditat a la narració i al goig de contemplar-ho un any i un altre. Bon
Advent, millor Advent! El misteri de
Jesús és qui “primereja, qui s’involucra, qui acompanya, qui fructifica,
qui festeja”, com diu el
papa Francesc d’una Església en sortida en la comunitat de deixebles
missioners, o evangelitzadors. Ara, ja podeu obrir els esclats de lluminàries
que no podran ofuscar l’arrel de tot, la festa del cor: Déu és un de nosaltres! Se’n diu Emmanuel. Bon Advent per tenir el
millor Nadal!
Primer
diumenge d’Advent, 20 de novembre de 2014
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada