JESÚS, LLUITADOR
CONTRA EL MAL (1)
Prolegòmens
Durant
tota la Quaresma posarem JESÚS
com a centre de les nostres reflexions, com a referent
únic i protagonista singular de totes les escenes evangèliques
d’aquests diumenges que ens el mostraran en les facetes més importants, tant de
la seva figura o persona com del seu missatge adaptat als nostres dies...
Només
hi haurà un ressò llunyà pel que fa a la nostra minsa, esquifida resposta a les
seves invitacions. El platet de la balança de les nostres referències al pecat:
temptacions, passions, pereses, desídies, mancances, mai no podrà, ni de lluny,
vèncer el platet de l’esplendidesa de la vida i missió de Jesús, lliurada al
Pare en vistes a sostreure’ns de tot mal.
Ja
de bones a primeres recomanaria que ens proposéssim de llegir una “vida” o
qualsevol llibre que fos una aproximació a la seva biografia. Cosa que potser no
l’haurem fet mai d’una manera sistemàtica, com no sigui d’escoltar –llegir,
molt millor- els evangelis de les misses dominicals. Demaneu consell, perquè
n’hi ha per a totes les expectatives o nivells. Cada dia –així tal com sona!-
s’escriu sobre Jesús. Hi ha obres que s’adiuen a allò que voleu o necessiteu,
cas de que realment volguéssiu fer una immersió en la persona de Jesús, més
enllà del que ja sabem fraccionàriament de les narracions sentides mil vegades
en les misses, allunyades de la descoberta de la seva immensa interioritat. Que
és la manera més adequada de saber d’una persona, que és conèixer-la en la seva
intimitat.
Comencem per
aquest diumenge primer de quaresma, presentant Jesús com a lluitador i
vencedor contra el mal, contra tot mal. Que per això i més, ens el va enviar el
Pare en missió oberta i que continua en cadascú de nosaltres sota l’empara del
mateix Jesús. Hi ha molt de mal en el món –com hi ha molt de bé encara que
aquest es manté a l’ombra i va d’incògnit-; el mal és una malla que ens atrapa
i ens embolcalla més del que sabem. Ja ho deia Benet XVI –va de repetició-:
“Les nostres existències estan en profunda comunió entre sí, entrellaçades unes
amb les altres a través de múltiples interaccions: Ningú no viu sol. Ningú no
peca sol, ningú no se salva sol. En la meva vida hi entra contínuament la dels
altres”.
A
algú no els cau bé que anomenin Jesús
com a Salvador. Salvador , de què?, diuen. Dels nostres
pecats, defallences, infidelitats, desídies, mig indiferències, si no oblits. ¿Tan
perfecte et sents que no creus en les teves passions, caigudes, “morrades”,
menysteniments, voltar la mirada i no veure el mal que pateixen els altres? De
tot això Jesús se’n féu càrrec, del teu
i meu i/o de tants que s’esconillen a l’hora d fer front al que sóc i al
que faig i no diguem res del que no faig. Prou, que hem dit que només parlaríem
de Jesús.
A
veure si enllaçant totes les lectures, les pregàries de la litúrgia arribem a
copsar aquests sentits “amagats” i els fem explícits, per manca de preparació o
bé per falta de convicció –ja prou que anem a Missa, ¿què més se’ns pot
demanar?- Hem de pensar que en cada plec
de lectures d’un diumenge hi ha una unitat, hi ha un fil d’or que ho lliga i
ennobleix tot. L’un reforça l’altre i tots va a parar com a una unitat de
missatge o experiència espiritual.
Primera crida: L’oració
col·lecta no us la perdeu mai que sol estar plena de contingut i que lliga
amb el tema unitari.
Segona crida: La lectura
primera sempre de l’antic testament ara en quaresma sempre s’ha de
connectar amb l’evangeli, per més que d’entrada pugui semblar-ne aliena. Per a
l’Església els dos testaments estan lligats i un explica l’altre.
Salm responsorial: és una
joiosa i confiada pregària que posa un toc existencial, una aplicació personal
i consonant amb la lectura ja feta. Els salms són deliciosos.
Segona lectura: és sempre
del NT. Són reflexions dels apòstols que ens inviten a anar més a fons en
l’aspecte que esplaiarà l’evangeli, que és el punt focal de tota la litúrgia
del dia.
No deixem com de poca importància
l’aclamació que és pregària encesa i introducció temàtica a l’evangeli.
Bé podria servir de jaculatòria o de “mantra”.
L’evangeli es mereix
destacar-lo com a peça primicera de tota la litúrgia que celebrem. Ens posem
drets per honorar que sigui el mateix Crist qui en la figura instrumental del
sacerdot ens dirigeix la paraula.
No hi ha ofrena si
nosaltres no ens hi oferim en el desig de que cada missa sigui un portar a
l’altar la vida viscuda fins aleshores i les ganes de viure-la juntament amb el
pa i el vi que han de ser consagrats, talment que en la nostra ofrena s’hi
pugui donar d’alguna manera una transubstanciació, un canvi profund.
Prefaci propi és el que
tenen totes les domíniques de quaresma que fa referència al tema que estem
brodant. És donar gràcies –sempre i en tot lloc- amb Jesús per la seva glòria,
de la qual en participem segons disposicions.
La
missa és un exercici de concentració en el que es diu i es fa. S’hauria de
preparar un lloc entrats amb un silenci interior que ens permeti “sentir”,
“seguir”, combregar en esperit, abans i tot de l’hora de la comunió. Si no sortim
de la Missa “tocats” per obra i gràcia de l’Esperit Sant és que ens ha sortit
una missa –perdoneu l’expressió- “fullada”. Haurem complert –ai, quina
expressió més ambigua!- però les misses, així, fan munt, s’apilen i tant ne fa
una com dues... Requereix atenció, atencions, no distreure’s; per això com més
a prop de l’altar millor. La gràcia flueix més abundosa i notarem que quelcom
s’ha remogut internament.
És bo donar èmfasi a tot el que
siguin respostes. No dir-les de correguda, sabent el que diuen, la
memòria i la rutina s’ajunten i no surten més que planes, sense el vigor que
dóna la personalització sabent d’on provenen. No dir el què sinó sabent-ne el
per a què. El “com” dir-les donarà la intensitat, el to, el clima. D’aquí en
sorgirà el sentit, el goig, la
fruïció. L ’oralitat ara ens fa mal (Ui què dic?) Saber
escoltar intensament o bé seguir-ho tot amb els missalets en ús.
Anar-hi
nets de cor, i amb una receptivitat que entén i viu.
L’homilia
pot servir si ens dóna peu a refer-nos-la nosaltres. Ja per
una lectura prèvia, ja com a suggeriments que el sacerdot ens pugui donar.
Deixem que l’Esperit Sant ens digui, ens doni el sentit propi, profund,
personal.
JESÚS, MODEL DE
LLUITADOR CONTRA EL TEMPTADOR (II)
Ja
entrant als textos de la Missa d’aquest primer diumenge de Quaresma farem una
repassada transversal per veure’n la unitat i per destacar que el protagonisme
és totalment de Jesús que portat per l’Esperit Sant se’n va al desert i
allí se’ns el presentarà com el nou Moisès i en connexió amb la primera
lectura i això és molt bo de destacar com el nou Adam el que ve a refer
la creació amb una Aliança, aquesta vegada “Nova i Eterna” sense retorn,
essent Jesús el gran exemple de com s’ha de lluitar amb el mal i com vèncer-lo.
“El mal: problema i misteri” de M. Estradé. El paper de Jesús i el nostre que
van lligats per gràcia de Jesús, compartint missió: fer el be i curar tothom.
Només
encetar la litúrgia en l’oració-col·lecta se’ns invita a demanar a Déu que tota
la Quaresma amb les seves intencionalitats ens serveixin de profit per a dues
actituds, dues tasques fonamentals: la primera i més important “per a
conèixer més i més el misteri de Crist” i l’altra com a conseqüència “per
a viure’l d’acord amb les seves exigències”. Un estimulant panorama
i també programa, anant a l’essencial: conèixer Jesús en el sentit bíblic de
l’expressió, és a dir, tractar-lo ben de prop, tenir una experiència íntima i
consolidada amb no gens menys que amb el seu misteri. Que no ens
sorprengui que digui misteri, perquè si d’algú podem parlar de misteri és
precisament de Crist. Podia haver dit de Jesús amb l’evident temptació de
quedar-nos a la superfície de la seva vida. Posant Crist vol dir de Jesucrist,
Déu i Home vertaders. Com es pot fer aquesta coneixença? Només a través de la
fe, d’una proclamació que Ell sempre se m’escaparà, de que ha de ser l’Esperit
Sant que coneix la intimitat de Déu que me’n faci el do i la gràcia de
sorprendre’m, de meravellar-me, de veure l’invisible de Déu, i això a partir de
la seva vida normal. En Crist tot queda recapitulat, en expressió de Pau.
Experiència, saviesa, portar-lo al cor com a amor preferent. No és un
coneixement intel·lectual, ni d’exegesi que ens poden donar els estudiosos.
Serà un do, una gràcia que se’ns donarà en la contemplació i en una oració
fervent i continuada. Sant Joan de la Creu diu que Jesús és com una mina en la
qual, com més hi aprofundeixes més filons hi trobes, cosa de mai acabar-se. Això
queda expressat en aquest “més i més”. Cosa que s’adiu a dir-ne misteri, que
vol dir in-sondable. Mai arribarem al fons i és sort que així sigui, perquè, si
no ja no seria misteri. I jo prefereixo misteri a coneixement humà. Això
t’impulsa a cercar-lo incansablement i joiosament perquè t’enriqueixen d’allò
més. És allò de saciar-te la set i que la font segueixi rajant. La vida, tota
vida, essent misteri qualsevol d’elles, coses i persones, t’estimulen a
endinsar-te “més i més”, sabent que sempre ens quedarem només al llindar amb
les nostres experiències, amb els “sentirs i sabers nostres”. Si no trobes novetat
en Crist és que no hi has entrat encara.
Crist
vol dir tant com Messies, com a Fill de Déu per a nosaltres els cristians. A
Déu mai l’ha vist ningú, sinó el Fill Jesucrist i aquells a qui ell ha donat
aquesta gràcia, ara per fe i després per visió. L’hem vist ja d’alguna manera?
Posava
“per a” que vol dir finalitat, el motiu últim de tota la Quaresma
i de tota la vida que no deixa de ser també una quaresma de preparació per a
aquesta trobada amb Déu on es revelarà com a Déu. I també torna a dir “per
a” viure’l, experimentar-lo, sentir-lo present, actuant, acompanyant-nos,
indicant-nos quina és la voluntat del Pare, subratllant-nos personalment on i
què personifica el Regne de Déu, traduït a vida quotidiana, de manera semblant
a com Ell la vivia en vida, diguem-ne, històrica. Sense intermediaris,
directament com si ens parlés a dins. I hi estès cara a cara.
Posa
“d’acord”, en consonància, procurant que reflecteixi que em senti
posseït per ell, havent fet un acord (feble de part meva, trencadís com gerro
de terrissa, intens i irreversible per part d’ell). El compromís és fidel,
plenament fiable, no es tornarà mai endarrere, a menys que ho faci jo,
retornant-hi per misericòrdia divina cada vegada que no li sóc fidel. Déu és la
paciència misericordiosa... que espera per poder salvar.
Amb
les “seves exigències” que ja són paleses en els evangelis i en altres
escrits del NT. Sempre viscudes més com a gràcia que no pas per sentir-me
obligat o constrenyit. Amb llibertat total. Un amor que et treu la llibertat no
pot ser amor. A l’inrevés, com més amor més sentiment de llibertat, com més
llibertat més amor. L’amor és exigent, fàcilment exigent, paradoxalment dur i
suau. Només cal dir que és fonamenta en la més i més depurada gratuïtat. Ho sé
mig escriure però no ho sé viure massa, però les ganes hi són, m’hi falten i a
més ho veus com a repte definitiu pel teu viure. O ell o ningú més. Els que
sabeu d’amor ja m’ho explicareu, si podeu... L’amor se sent, no s’explica.
A
això ens ha portat només l’oració col·lecta, prou important per marcar ruta
quaresmal. De fet, no ens mourem d’aquí tots aquests dies quaresmals.
Fem un pas més: En la lectura del
Gènesi en la creació de l’home, en donar-li l’alè de vida el fa participar de
la vida de Déu. És a partir d’aquí que ja tot l’humà es posa en moviment, però
tot just iniciada una història que va per llarg, que ens surt el temptador i
ens fa esclaus del mal i portarem aquest estigma ja per sempre: som temptables
i caiem de fet. Les coses han anat a tomballons d’ençà d’aquella hora primera i
seguiríem així, si Déu amb “un cop de Déu” no hagués previst que, arribada
l’hora, el Fill, el Verb es faria humà i anorrearia com un nou Adam una
trajectòria esguerrada i amb la seva vida total ens guanyaria la possibilitat
de viure com Déu somnia per cada persona humana. Aquesta és la missió de Crist,
només un Déu i Home a la vegada podia
esmenar tota una història de degradació, de perdició convertint-la en
una història de salvació. Pau, tot un expert en entendre el misteri de
Crist, ens diu que on hi havia pecat i desviació, ara Ell, Jesús, hi plantarà
una sobreabundància de gràcia que ja no serà possible ignorar: que Déu mai ha
deixat d’estimar-nos, fent que els nostres amors dèbils siguin lliures i
acompanyats de presència, d’acompanyament i de la seguretat de que la confiança
que podem generar en Déu és la nostra salvació. A la caiguda narrada al Gènesi
s’hi correspon el salm 50 que és el salm del reconeixement dels nostres pecats.
Dóna bo de llegir-los davant de la nostra consciència. Ens purifiquen, sentim
el perdó de Déu. Perdó que suposa un envigoriment de les forces de la nostra consciència
i sabem que en Ell, en la seva paraula, podem viure la llibertat fructuosa de
la vida de Déu.
Sant
Pau insisteix en que és per Jesucrist que nosaltres podrem fer el camí que
feu Jesús: fent el bé anorrearem el mal en nosaltres i en els altres per la
comunió del cos Místic que Jesús hi ha establert. En comparança d’aquest home
nou, Adam-Jesús. “per la gràcia d’un sol home, Jesucrist, molt més ha
abundat la gràcia de Déu i el do generós que per tot arreu s’ha estès. “Amb
molt més motiu els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do generós
que els fa justos viuran i regnaran
gràcies a un de sol, que és Jesucrist”. Parla tant de deslliurats del pecat com
de la mort (=obtenen la vida). Les temptacions són exemplars, ja es veu que són
la contraposició del poble de Déu en el desert que junt amb Moisés varen pecar.
Un nou èxode es posa en marxa i en aquest caminar pel desert ens
hi trobem nosaltres, però amb Jesús que ens empara literalment amb la seva
presència i acció: “Jo estaré amb vosaltres, cada dia, fins al final gloriós”
Jesús “ens ensenyà a treure el llevat de la malícia, perquè nosaltres celebrant
dignament el misteri pasqual, fem el pas cap a la pasqua perpètua” (prefaci del
dia).
Com
podem acabar millor que dient amb profunditat la contraposició que fa Jesús al
diable: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.
Sou els meus fills benamats també vosaltres: escolteu-lo i seguiu-lo Ell és el
meu fill estimat, per damunt de tot. És Paraula activa que arriba molt endins.
Crist,
principi i fi, alfa i omega. La pasqua
ja s’olora, és com aquests ametllers que avancen, tot pressentint-la, la
primavera-pasqua.
Diumenge
primer de Quaresma, 9 de març del 2014
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada