TIREU LA XARXA
Jesús els digué: “Nois, no teniu res per a menjar?” Li van contestar: No”. Llavors els va dir: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”. Ho van fer així i ja no la podien treure de tant peix que hi havia” (Jn 21, 5-6).
. “Pregar el Pare amb les mateixes paraules del Crist. Els preceptes de l’Evangeli no són altra cosa que els ensenyaments de Déu, fonaments on s’edifica l’esperança, bases fermes de la fe, aliment que envigoreix el cor, guies que indiquen el camí, remeis que ens obtenen la salvació. Els preceptes evangèlics instrueixen l’esperit dòcil dels creients per conduir-los al Regne dels cels”.
“Són nombroses les paraules que Déu ens ha dit per mitjà dels profetes, però no n’hi ha de tan profundes com les pronunciades pel mateix Fill. Ell és la Paraula de Déu que parlava en els profetes, però que ara dóna testimoniatge de sí mateixa amb la seva pròpia veu. No ens demana ja de preparar el camí a aquell qui ve, sinó que Ell mateix ve a mostrar-nos i obrir-nos la ruta; perquè els qui en altre temps érem cecs que vagàvem errants per les ombres de la mort i ara hem estat il·luminats per la llum de la gràcia, puguem caminar pel camí de la vida sota el guiatge i la direcció del Senyor”.
“Entre altres consells saludables i preceptes divins destinats a la salvació del seu Poble, ens va donar la forma de la pregària i ens capacità també de fer-ho, tal com Ell mateix ho practicava. Aquell qui donà la pròpia vida per nosaltres ens ensenyà també a pregar, amb el mateix amor que l’havia mogut també a donar-nos tots els altres béns”.
“D’aquesta manera, quan ens dirigim al Pare fent servir la pregària que el seu Fill ens ha ensenyat, som escoltats més fàcilment. Jesús havia anunciat que arribava l’hora que els veritables adoradors adorarien el Pare en esperit i en veritat. Ara veiem que ha complert el que havia promès, ja que després de santificar-nos amb el do de l’Esperit i amb la seva Veritat, hem esdevingut capaços d’adorar en esperit i en veritat, gràcies a aquest do de l’esperit i amb veritat gràcies a aquest do preciós del seu ensenyament. ¿Pot haver-hi, en efecte, una pregària més espiritual que la que ens dóna el Crist, que és el qui ens envia també el seu Esperit? ¿Hi ha una manera més veritable de pregar el Pare que la que ha sortit de la boca del Fill que és la Veritat? Pregar altrament dels que ens va ensenyar no és només ignorància sinó també culpa, perquè va dir; Vosaltres transgrediu el manament de Déu per causa de la vostra tradició”.
“Preguem,
doncs, germans estimats, tal com Déu, el nostre Mestre ens ha ensenyat. És
realment amorosa i familiar la pregària en la qual implorem Déu amb les
paraules de Déu i atenyem les seves oïdes per la pregària del Fill. Quan
preguem, doncs, que el Pare reconegui les paraules del seu Fill, i que el Crist
que habita en els nostres cors estigui també en els nostres llavis. I ja que el
mateix Fill intercedeix pels nostres pecats davant del Pare, fem ressonar les
paraules del nostre intercessor quan, afeixugats pel pes del pecat,
implorem perdó per les nostres faltes. I si Ell ens ha promès que tot el que demanarem al Pare en el seu Nom
ens ho concedirà, com més ferma no serà aquesta nostra certesa, si quan
preguem en Nom del Crist ho fem amb la seva mateixa pregària”.
“El Mestre de la pau i de la unitat no ha volgut que la pregària fos un acte solitari i particular. Així, quan algú prega no ho ha de fer-ho per a ell tot sol. No digueu pas: “Pare meu que esteu en el cel, ni doneu-me el meu pa de cada dia”. Ningú no demana per a ell que Déu li perdoni les culpes, que no el deixi caure en la temptació i que el deslliuri dels mals. Per a nosaltres, la pregària és pública i comunitària; i quan preguem, no preguem per un de sol, sinó per a tot el poble, ja que som u amb tot el Poble. El Déu de la pau i el Mestre de la concòrdia ens ha ensenyat la unitat: ha volgut que cadascun pregui per tots, de la manera que tots hem esdevingut en Ell una sola cosa”.
“Que vingui el vostre Regne! Demanem en la pregària que se’ns faci present el Regne de Déu, de la mateixa manera que demanem que el seu Nom sigui santificat en nosaltres. Perquè Déu, ¿quan és que no regna? ¿O quan comença en Ell allò que fou sempre i no pot deixar d’existir? Demanem que vingui el nostre regne que ens ha estat promès per Déu, a fi que els qui abans hem estat esclaus del món, un dia sota el guiatge del Crist, regnem”.
(...)”La Paraula del Senyor sempre guanya el Senyor, per bé que sigui simple, pacífica i espiritual. Trobem que els apòstols amb els deixebles pregaven després de l’Ascensió del Senyor. Tots, diu, s’aplicaven unànimes a l’oració amb les dones i Maria, la mare de Jesús. S’aplicaven unànimes a l’oració, manifestant la concòrdia, i també simultàniament el fervor de la seva oració, perquè el Déu que ens fa viure unànimes en una sola casa no admet a la casa eterna i divina, sinó aquells que fan una oració unànime. Germans estimats: que en són de profunds, de nombrosos, de grans, els misteris de l’oració del Senyor, aplegats en una pregària breument, però abundants i poderosos espiritualment. No ens pot passar per alt que cadascuna de les nostres pregàries i oracions es troba en aquest compendi de doctrina celestial. Ens ha dit: Pregueu d’aquesta manera: Pare nostre que esteu en el cel. L’home nou renascut i tornat a Déu per la seva gràcia, diu primerament “Pare” perquè comença a esdevenir fill seu. L’evangeli diu: Ha vingut als seus i els seus no l’han rebut, però a tots els qui l’han rebut els ha donat poder d’esdevenir fills de Déu, als qui creuen en el seu Nom. Qui ha cregut en el seu Nom i ha esdevingut fill de Déu, ha de començar per donar gràcies, tot proclamant-lo Fill de Déu i anomenant-lo Pare el Déu que està en el Cel”.
Hem de pescar on i com es pugui, sempre, però, en el Nom del Senyor. Avui a Matines hi he trobat una excel·lent pesca insospitada. Us en faig la gràcia: “I la voluntat de Déu és allò que el Crist ha fet i ha ensenyat: la humilitat en la conducta, la fermesa en la fe, la mesura en el parlar, la justícia en els fets, l’amor en l’obrar, la rectitud en els costums; no ser capaç de fer injustícia i en canvi tolerar les que ens han fet; estar en pau amb els germans; estimar el Senyor amb tot el cor, estimar en Ell el fet que sigui Pare, témer el fet que sigui Déu. No anteposar res al Crist, perquè Ell no ens ha anteposat cap cosa. Adherir-nos inseparablement al seu amor, aferrar-nos a la creu amb fortalesa i fidelitat. Quan hi ha persecució pel seu Nom i pel seu honor, manifestar en l’interrogatori la fermesa que ens fa confessors; en la tortura, la fe per la qual lluitem; en la mort , el coratge del Crist, això és fer els preceptes de Déu, això és complir la voluntat del Pare”. ( Tot l’escrit d’avui és de sant Cebrià, del 238).
Ja de bon matí, abans de les set i amb un cel ja en plena albada, oberta la finestra i a l’oreig matinal llegia-pregava les Matines . Què n’és d’agradós i plaent obrir jornada amb la bondat i dolcesa de saludar Déu PARE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada