ENTRADES A TERRA SANTA
Ens
hem acompanyat durant aquest temps quaresmal fent camí tots junts (sin-odé=
junts caminem) i vam encetar el Document
Final del Sínode posant proa en les successives conversions, des de la primera que porta per divisa: “Cridats
per l’Esperit Sant a la conversió”. Totes les conversions tenen sentors
pasquals com ho palesen els textos bíblics, /vull dir evangèlics, /vull dir de
Joan que acompanyen els encapçalaments de cada part, (de totes les conversions).
Joan, en el seu relat de la vida, passió i resurrecció de Jesús i constitució
de l’Església és pot ben sintetitzar en la crida i missió, en un “vine i aneu”,
modelats a imatge i semblança del capteniment de Jesús en el seu lliurament pel Pare a instàncies
de l’Esperit Sant que ens asseu a la taula familiar (“Un banquet per a tots els
pobles”) i ens diu “Jo també us envio”, després de formar, millor: de forjar un
Poble de deixebles missioners. Després de la peripècia del desert on veiem
Jesús empès per l’Esperit Sant afrontant els combats contra el Maligne i el mal
i que després de l’èxode ens invita a fer entrada en la Terra Santa, sense més
impedimenta que la promesa que l’Esperit Sant ens anirà guiant com ho feu amb
Ell.
Tots
els “desembarcaments” a les platges de la Terra Santa els fem ben bé amb les
nostres “pasteres” (=us faré pescadors d’homes”) després dels trasbalsos d’unes
derives marineres portats per l’esperança de la terra nova promesa i posant a
prova el nostre tremp missional. Quaresma és la travessia per mars que prometen
pesques garantides i executades amb el
nom del Senyor. Arribem i ja des de l’atzarós aterratge ens trobem talment sense papers i sense saber on posar estada
i refugi. I mans a l’obra, resseguint les perifèries on hem aterrat. Aquí ens
vol el Senyor, sota l’impuls de l’Esperit Sant. Les perifèries les trobem en
les grans ciutats. No ens cal anar més lluny, però sí “mes endins”, allí hem de
calar les xarxes missioneres. Junts ens trobem a Jerusalem amb el Mestre
i amb Ell farem entrada solemne més que res per custodiar l’entusiasme dels
petits que sempre s’apunten a qualsevol festa i Jesús amb els seus preferits.
No us penseu que la cosa vagi de magnificències: “arriba muntant un ase i no
propi, deixat per aquesta escomesa. Naturalment seran els de sempre els que
volen fer callar les veus infantils. Jesús replica: si ells callen, seran les
pedres a cantar les proclames d’una evangelització no precisament cercada i
volguda. Ara és l’hora de Jesús i res podrà alentir les guies horàries. “Jesús
els va tornar a dir: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat, també Jo us
envio a vosaltres”. Llavors va alenar damunt d’ells i els va dir: “Rebeu
l’Esperit Sant”. Llegeixo: “El capvespre de Pasqua, Crist lliurà als deixebles
el do messiànic de la seva pau i els fa partícips de la seva missió. La seva pau és plenitud de
l’ésser, harmonia amb Déu, amb els germans i germanes i amb la creació,
la missió és anunciar el Regne de Déu, oferint a tota persona, sense excloure
ningú, la misericòrdia i l’amor del Pare. El gest delicat que acompanya les
paraules del Ressuscitat recorda el que Déu va fer al principi. Ara, al
Cenacle, amb l’alè de l’Esperit comença la nova creació: neix un poble de deixebles missioners”
(número 141).
Arribats
a aquest punt final de Quaresma, fem una succinta síntesi del nostre caminar
quaresmal junts, sinodalment i repassem les conversions fetes amb l’alè de l’Esperit.
Podem ben bé cantar a l’uníson i harmònicament: “L’esperit de Déu /omple l’univers: Esperit d’amor, que
ens guarda tots en la unitat./ L’Esperit de Déu omple l’univers: / Esperit
d’amor, / que ens dona la força d’estimar // Oh Senyor!, oh Senyor. / Amb l’impuls del teu amor volen bastir, / un
món nou, on regni la pau / l’amor i el bé // Oh Déu meu! Oh Déu meu! /
l’Esperit que hi ha en nosaltres / ens fa dir a una veu: / “Tot el que tenim és
un do teu”
I
si per això fos poc en cantem una altra: no debades en la intervenció del papa
Francesc el dia que s’iniciava la tongada de dies sinodals de l’octubre del
proppassat 2024 es referia a l’Esperit Sant com a promotor, fautor i “coronador”
dels afanys sinodals, per ben 17 vegades.
“L’Esperit del Senyor vindrà a
vosaltres. / No tingueu por d’obrir de bat a bat / el vostre cor al seu amor.
// “Ell transformarà les nostres vides,
/ us donarà un cor per estimar; / serà
foc que purifica, / força en l’actuar. / Ell transformarà les nostres penes, / us sabreu fills seus ben estimats; /
vostres cors obriu joiosos / a la llibertat. // Ell enfortirà tota feblesa, /
us dirà com heu de pregar; / posarà en
els nostres llavis / paraules de bondat. / Ell canviarà tota tristesa / pel
gran goig de la fraternitat; / vostre cor
obriu joiosos / a la llibertat”.
Em
plau rellegir-vos aquestes paraules del papa Francesc en el document de què us
parlava suara: “L’Esperit Sant encén un foc en tots els qui el reben, el “foc
de tanta joia i amor, que si fos possible s’encendria el cor de tots els homes,
bons i dolents, sense cap distinció”. Això perquè Déu acull tothom sempre, no
ho oblidem: tots, tots, tots (ter!) i sempre, i ofereix a tothom noves
possibilitats de vida, fins a l’últim moment. Per això hem de perdonar a tothom
sempre, conscients que la disposició a perdonar neix de l’experiència d’haver
estat perdonats. Només un és incapaç de perdonar: aquell que no ha estat
perdonat”.
“Quan
el Senyor Jesús crucificat i ressuscitat va vessar el seu Esperit Sant en la Pentecosta: des d’aleshores som en
camí, com els “misericordiati” –els beneficiaris de misericòrdia- cap al
compliment ple i definitiu de l’amor del Pare. I no oblidem aquesta paraula:
som misericordiati. Coneixem la bellesa i l’esforç del camí. El recorrem junts,
com a poble que, també en aquest temps, és signe i instrument de la unió íntima
amb Déu i de la unitat de tot el gènere humà (cf. LG 1). El recorrem amb i per
cada home i dona de bona voluntat, en cadascun dels quals la gràcia actua de
manera invisible (cf. GS 22), El recorrem convençuts de l’essència relacional
de l’Església, vigilant que tal que les relacions que ens són donades i que
se’ns confien a la nostra responsabilitat i a la nostra creativitat siguin
sempre manifestació de la gratuïtat de la misericòrdia. Un presumpte cristià
que no entri en la gratuïtat i en la misericòrdia de Déu, simplement és un ateu disfressat de cristià. La
misericòrdia de Déu ens fa fiables i responsables”.
“Hem
d’evitar dos perills: el primer, l’abstracció que oblida la concreció fèrtil
dels llocs i de les relacions, i el valor de cada persona; el
segon perill: és el de trencar la comunió contrastant jerarquia i fidels laics. No es tracta,
certament, de substituir una per l’altra, excitats pel crit: ara ens toca a
nosaltres! No això no és correcte: “Ara
ens toca a nosaltres laics”, “ara ens toca a nosaltres preveres”, no, això no
és correcte, En canvi, se’ns demana
practicar junts en un art simfònic, en una composició que
ens uneix a tots al servei de la misericòrdia de Déu, segons els diferents
ministeris i carismes que el bisbe té la tasca de reconèixer i promoure.
Caminar junts, tots, tots, tots (ter, altra vegada!) és un procés en què
l’Església, dòcil a l’acció de l’Esperit
Sant, sensible a interpretar els signes dels temps (cf. GS 4), es renova
contínuament i perfecciona la seva sacramentalitat, per a testimoni creïble de
la missió ala qual està cridada, per tal de reunir tots els pobles de la terra
en l’únic poble esperat al final, quan Déu mateix ens farà seure al banquet
preparat per Ell (cf, Is 25, 6-10)”.
“És l’Esperit Sant qui assegura que l’Església sigui perennement fidel al mandat del Senyor Jesucrist i perennement a l’escolta de la seva paraula. L’Esperit guia els deixebles a la veritat sencera (cf. Jn 16, 13) També ens està guiant a nosaltres, reunits en l’Esperit Sant en aquesta Assemblea, per tal de donar resposta, després de tres anys de camí, a la pregunta de com ser Església sinodal missionera. Jo afegiria misericordiosa. (Paraules del papa Francesc a l’Aula Paolo VI octubre de 2014.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge de Rams, Setmana Santa: 13-20 d’abril de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada