Homilia del diumenge 22/12/2024

                    MARIA,  SENYAL  D’ESPERANÇA  CERTA

                                               Estem a les portes del Nadal, avui podem presenciar des d’un raconet, el més discret possible, una de les escenes més tendres de l’Evangeli: és tracta de la visita de Maria a la seva parenta Elisabet: el seu diàleg: tot i la senzillesa de la Trobada no és res menys que el Traspàs de Testaments de l’Antic al Nou. Elisabet és la profetessa que per primer cop pronuncia la gran paraula, que omplirà l’Evangeli: “Benaurada perquè has cregut”. En sortirà la filigrana del Magníficat com a resposta. Tot amb tot, cal saber el que diu de Maria el Vaticà II: “La missió i els privilegis de Maria, la santa Verge sempre fan referència a Crist, font de tota veritat, santedat i pietat. Els fidels recordaran que l’autèntica devoció no consisteix pas en un afecte estèril i passatger, ni en una credulitat vana, ans brolla de la fe, que ens porta a reconèixer l’excel·lència de la Mare de Déu i ens esperona a un amor filial envers la nostra Mare i a la imitació de les seves virtuts. Mentrestant, la Mare de Jesús, així com ja glorificada en cos i ànima al cel, és figura i començament de l’Església que arribarà a la perfecció en el segle futur, també en aquest món brilla com a senyal d’esperança segura i de consol per al Poble de Déu  que pelegrina (pelegrins d’esperança, ens anomena el papa Francesc) fins que arribi  el dia del Senyor”. Tots els fidels cristians han de fer oració insistent a la Mare de Déu i Mare dels homes perquè Ella, que empara amb les seves pregàries els començaments de l’Església, també ara, exalçada al cel damunt de tots els Sants i Àngels, en comunió amb el conjunt dels sants... (nosaltres, evitant els dos subtils enemics del capítol segon del document “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”: els gnòstics que no entenen res del “misteri” de Déu i de nosaltres mateixos i per tant de la gràcia, i els pelagians que creuen que la santedat se l’han guanyada a pols i sense entendre per res de la humilitat de Maria i nostra, cooperants només de la gràcia: dos rostres: el del Pare i el del germà, sostinguts pel Fill encarnat) ... intercedeixi davant el seu Fill fins que totes les famílies dels pobles, tant les dels cristians com les dels que encara no coneixen llur Salvador, s’apleguin feliçment amb pau i concòrdia en l’únic Poble de Déu, a glòria de la Sma. Trinitat”. (Del capítol setè La Benaurada Verge Maria, Mare de Déu, en el misteri de Crist i de l’Església, de la Constitució Dogmàtica sobre l’Església, firmat el 21 de novembre de 1964, ara fa 60 anys. Deo Gratias. Hem arribat a segones taules, però arribats i ben acollits, tanmateix!

                                                 Per facilitar lectures essencials, afegeixo el número 22 de l’altre document Constitucional del mateix Concili Vaticà II Sobre “L’Església en el món contemporani”:  “Crist l’Home Nou”: “És ben veritat que el misteri de l’home només s’aclareix de debò en el misteri del Verb Encarnat. Perquè Adam, el primer home, era figura del futur, és a dir, del Crist Senyor. Crist, el darrer Adam, en la mateixa revelació del misteri del Pare i del Seu Amor, manifesta plenament l’home al mateix home i li fa conèixer la seva altíssima vocació que té en Ell llur font i atenyen llur cimal”. “Aquell que és “Imatge del Déu invisible (Col 1, 15). Ell mateix és l’home perfecte que ha restituït als fills d’Adam la semblança divina, deformada des del primer  pecat. I com que en Ell la natura humana ha estat degradada, pel mateix fet també en nosaltres ha estat elevada a dignitat sublim. Car Ell, Fill de Déu per la seva Encarnació s’ha unit d’alguna manera amb cada home. Va treballar amb mà d’home, pensà amb enteniment humà, actuà amb voluntat humana, estimà amb cor d’home. Nascut de Maria Verge, es feu de debò un dels nostres, tret del pecat. Anyell innocent, amb la seva sang lliurement vessada ens meresqué la vida i en Ell Déu ens reconcilià amb Si mateix i els uns amb els altres, i ens rescatà de l’esclavitud del diable i del pecat, talment que cada un de nosaltres pugui dir amb l’Apòstol: el Fill de Déu “m’estimà i es lliurà  per mi” (Ga 2, 10). Sofrint per nosaltres, no sols ens donà exemple  a fi que seguim les seves petjades, ans també restaurà el camí, seguint el qual vida i mort són santificades i adquireixen nou sentit. Però  l’home cristià, configurat a la imatge del Fill que és hereu d’entre molts germans, rep “les primícies de l’Esperit” (Rm 8, 23), en virtut de les quals és capacitat a complir la llei nova de l’amor. Per aquest Esperit , que és penyora de l’herència (Ef 1, 14: el pla de salvació!), tot home és restaurat per dintre, fins a la “redempció del cos” Rm 8, 23). Si l’Esperit d’Aquell qui ressuscità Jesús d’entre els morts habita en vosaltres, el qui ressuscità Jesucrist d’entre els morts també vivificarà els vostres cossos mortals, per obra del seu Esperit que habita en vosaltres (Rm 8, 11). La necessitat i l’obligació de lluitar contra el mal passant per moltes tribulacions i de sofrir la mort esperonen certament, el cristià: així associat al misteri pasqual, configurat a la mort de Crist avançarà vers la resurrecció enfortit per l’esperança.

                                               Això no val únicament per als fidels cristians, ans també per a tots els homes de bona voluntat, en el cor dels quals la gràcia actua de forma invisible. Efectivament, havent mort Crist per tots i essent en realitat única la vocació darrera de l’home, que és la divina, hem de sostenir que l’Esperit Sant ofereix a tothom la possibilitat de participar, de la forma coneguda per Déu, en aquest misteri pasqual.

                                               Tal és i tan gran el misteri de l’home, que la Revelació cristiana aclareix als fidels! Per Crist i en Crist, doncs, s’il·lumina l’enigma del dolor i de la mort, enigma que, fora del seu Evangeli, ens aclapara. Crist Ressuscitat, destruint la mort amb la seva mort, i ens donà la vida, a fi que, fills en el Fill, clamem en l’Esperit: Abbà. Pare. És tot i és tant que en donarem gràcies tota la vida: Deo Gratias!

OCTAVARI de preparació més intensa de l’Advent en la tercera onada on brilla la presència i acció de la Mare de Déu:            Ja sabeu que les oracions col·lectes sempre ens donen motius per entrar en la litúrgia ni que sigui des de casa nostra una moments de recés d’interioritat. Portem el Pessebre al cor i veniu adorem-lo rendits i agraïts!

            -: dia 17 de desembre: “Oh Déu, Creador i Redemptor de la naturalesa humana, Vós heu volgut que el qui és la vostra Paraula s’encarnés en les entranyes de Maria, sempre verge; escolteu benignament les nostres pregàries i feu que així com el vostre Fill ha assumit la nostra humanitat, ens vulgui fer participar igualment de la seva divinitat. Per nostre Senyor...

            -: dia 18: “Déu omnipotent, us demanem que el nou esperat naixement del vostre Unigènit ens alliberi de l’antic esclavatge, que ens retè sota el jou del pecat. Per n. S.

        -: dia 19: “Oh Déu, per la maternitat de la Verge; concediu-nos de venerar el misteri de l’encarnació amb una fe íntegra i de celebrar-lo sempre amb un amor fervent.

            -: dia 20: “Oh Déu, Rei etern, per l’anunci de l’Àngel, la Verge immaculada acollí en el seu sí el qui és la vostra Paraula inefable i, plena de l’Esperit Sant, esdevingué temple de la divinitat. Feu que, seguint el seu exemple, us obeïm a Vós humilment. Per n. Senyor...

          -: dia 21: “Senyor, escolteu benignament les pregàries del vostre Poble; feu que els qui ara s’alegren per la vinguda del vostre Unigènit en la nostra condició humana, obtinguin el premi de la vida eterna quan torni gloriós. Per n. Senyor...

            -: dia 22: diumenge: “Infoneu, Senyor, la vostra gràcia en els nostres cors. I feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, hem conegut l’encarnació de Jesucrist, el vostre Fill. Siguem conduïts, per la seva Passió i la seva Creu, a la Glòria de la Resurrecció. Per...

            -: dia 23: “Déu omnipotent i etern, és a prop la Festa del Naixement del vostre Fill en la realitat de la nostra carn; que ens aculli amb misericòrdia a nosaltres, indignes servents vostres, Aquell que és la vostra Paraula i que volgué fer-se home en el si de la Verge per habitar entre nosaltres, Jesucrist, Senyor nostre. Per...

            -: dia 24: “Veniu, no trigueu més, Jesús Senyor; que el consol de la vostra vinguda refermi els qui confiem en la vostra bondat. Per nostre Senyor Jesucrist.

 El millor Advent dóna pas al millor Nadal, que  és el que us desitjo de cor. Una abraçada nadalenca i ben, ben evangèlica. Un bon Any Sant que s’inaugura a Roma i a tota l’Església, és el 2025. 

P. Josep M!ª Balcells. Avui: 22 de desembre del 2024.  Sabadell