Homilia del diumenge 8/12/2024 Dia de la Immaculada Concepció

                                               ENS  ESCOLLÍ  EN  ELL

                                               Tot començà abans de començar. “En un principi ja existia Déu” i segons Joan “existia el qui és la Paraula” i tota la Trinitat divina, i abans de la creació de tot, Déu ja ens havia somiats i pensats en la millor visió-versió de nosaltres mateixos. En Déu el seu somni era una prefiguració, un pensar-nos i voler-nos a l’avançada amb una estimació ine-fable, que no es pot ni pensar, perquè és incom-mensurable, tot quan ho diem només de Déu. El pla salvífic de Déu respecte de tota la humanitat era ja una pre-visió de tota l’epopeia creatural i humana, i hi tenia lloc privilegiat el miracle de tots els segles que és l’Encarnació del que és la Paraula i d’allò que hi concerneix de més íntim i resolutiu; naturalment Maria hi jugarà un paper insubstituïble. Serà la seva Mare humana i companya-deixeble de missió, i se la voldrà única i amb totes les prerrogatives que la faran única de les úniques. La prepararà ja tota immaculada des de la primera existència seva. És allò d’aquell teòleg que ho sintetitzà en visió ja profundament i deliciosament humana: “Voluit, decuit, ergo fecit”. Ell que era ja present abans de tota creació, ja va pensar la seva pròpia mare com a única per estimació ja pretesament divinofilial: “Ho volgué, ho pogué, per tant ho feu”. Pau i Joan faran d’heralds dels somnis de Déu Pare-Mare respecte de tots els futurs, àdhuc els més íntims i referits a la Paraula que s’havia d’encarnar al “mode humà”, escollint una mare “plena de gràcia”, incontaminada com Ell mateix. És perfectament “pensable” tota aquesta configuració devotíssima de fill a la que havia de ser la seva mare. Maria va sortir del pensament més amorós de Déu envers la que havia de ser corredentora, endinsada d’allò més i més en la vivència definitivament humana de la Paraula feta home en el si de Maria, estimada com mai ningú com Ell a la seva Mare, en persona i en missió. Llegeixo en aquell pas de la Carta de Pau als efesis: “Ens escollí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna glòria i lloança a la gràcia que ens ha concedit en el seu Estimat”. I també llegeixo a l’inici de l’evangeli de Joan: “Al principi, existia el qui és la Paraula. La Paraula estava en Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per Ell tot ha vingut a l’existència, i res no ha vingut sense Ell. En Ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes”. Aquí hem de posar la pre-existència i després la  concepció immaculada de Maria, rebroll de gràcia, única entre totes les dones. El Senyor és excepcionalment en tu. Mare de Déu i per gràcia també Mare nostra. En Ella tot és gràcia, preventiva, consecutiva i permanentment activa i corresposta. Maria en aparèixer en el món i en el pla de salvació com a baula d’una ininterrompuda cadena, lligam estretíssim entre Jesús i Maria i d’ambdós en nosaltres. Déu en somiar Maria hi veia no solament a Jesús sinó a tota una descendència humana i singularment la cristiana. Baixant de Déu i del seu somni creador i redemptor ens situarem nosaltres on conjuntament amb Jesús gaudim d’una filiació única, definitiva. Fills de Déu i també fills de la nostra Mare, Maria, Mare de l’Església. 

                                               Estem tot just encetat l’Advent i per escaiences de temps –cronos- avui Maria s’ha enarborat i pres presència litúrgica en el segon diumenge, Sempre coincidia amb el dia 8 de desembre la seva Concepció singular, i això ens marca un accent més fort encara i ja els textos de la Missa ens transfereixen als dies de corredempció i bé podríem dir que ja celebrem els mesos d’embaràs de Jesús, fent-se com un brodat en les entranyes virginals de Maria. M`ha vingut al pensament de fer amb Ell i Ella i en nosaltres una mena de Calendari d’Advent amb una explicitació dels misteris marians, dia per dia. Seria, de fer-ho, el millor Advent que hem pogut somiar, perquè després de Déu faríem un itinerari dia per dia per tal d’omplir-nos de l’Amor de Mare en clares perspectives evangèliques. Què us en sembla? Repassem les referències marianes d’aquests dies litúrgics i anem posant el motiu marià que ens acompanyarà aquest Advent inventat, el somiat dels seus fills estimats, marians a tot ser-ho!  Som-hi, veniu amb mi?

-. 7 de desembre: S’activa el somni de la Trinitat respecte de Maria, en el misteri de Jesús i de la seva Església: és concebuda sense traça de pecat: oh goig inefable! Causa de la nostra alegria: prega per nosaltres. Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel.

-. 8 desembre: Fem festa per l’inici d’una vida que ens afectarà a tot el poble de Déu. Veniu, Senyor, a visitar-nos i doneu-nos la pau; que de tot cor puguem alegrar-nos davant vostre. Que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i finor d’esperit.

-. 9 des,: Joaquim i Anna esperen el do de Déu, la seva filleta, més enllà del que somien: Déu us ha beneït donant-vos la que haurà de ser Mare de Déu i també oh, paradoxa: Mare vostra, no gens menys!

-. 12: Es presentada al Senyor i beneït sigui el Déu i Pare de tota paternitat-maternitat haguda i per haver: Ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ara, doncs advocada nostra gireu aquests ulls vostres tan misericordiosos!

-. 13: Maria “creixia i s’enfortia, plena d’enteniment; i Déu li havia donat el seu favor”. Igual que farà Jesús a la casa de Maria! “Noia del poble, Maria / d’un poble de vinya  i blat, / si tens morena la cara / és del sol que t’ha colrat, / Déu per vora teu passava, / vora el camí et va trobar. / Noia del poble, Maria, / Mare de l’amor més clar”.

-. 14: Segellen matrimoni Maria amb Josep de la tribu de David: Estrella del matí, estrella de David, guieu-nos a port segur, estrella del mar. “El dia del Senyor és a prop, ja ve a salvar-nos”. Oh cel deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols, i la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació.

-. 15: L’àngel del Senyor va anunciar a Maria: “Déu vos guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu: Tindràs un Fill per nom Jesús. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob. L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà Sant, i l’anomenaran Fill de Déu”. Santa Maria, Mare de Déu, pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

-. 16: Déu vos salve, Maria, plena de gràcia, beneïda sou vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. La Verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel. Viviu sempre contents en el Senyor, ho repeteixo: viviu contents, El Senyor és a prop!

-. 17: Oh Mare virginal, Santa Maria, Vós sou la nostra llum, la nostra guia, puig Déu de terra i cel Senyora us feu: Sigueu nostra salut, Mare de Déu. Dels àngels i dels sants, dolça Regina, per vostra intercessió la mà divina ens obre el gran tresor de l’amor seu. Sigueu nostra salut, Mare de Déu.

-. 18: Comunica a Josep la seva concepció virginal. Josep esbandeix els dubtes per la visió de l’àngel: “No tinguis por de prendre Maria per esposa a casa teva: el fruit que ella ha concebut ve de l’Esperit Sant. Tindrà un fill i li posaràs el nom de Jesús (que vol dir salvador), perquè Ell salvarà dels pecats el seu poble”. I, després d’aquest exili, mostreu-nos Jesús, fruit  beneït del vostre ventre. Oh clementíssima, oh piadosa, oh dolça Verge Maria.

-. 19: Maria se’n anà diligentment a casa de Zacaries i saludà Elisabet i l’infant saltà d’entusiasme dins les seves entranyes i quedà plena de l’Esperit Sant: “Ets beneïda entre totes les dones. Qui  soc jo perquè la Mare del meu Senyor em vingui a visitar-me!?. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà!”

-. 20: Càntic de Maria: La meva ànima magnífica el Senyor; el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa, des d’ara totes les generacions em diran benaurada, el Totpoderós  obra en mi meravelles. El seu Nom és Sant i l’amor que té als qui creuen en Ell s’estén de generació en generació.                                                                                                                                                   

-. 21: Càntic de Zacaries: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu Poble i l’ha redimit, fa que s’aixequi un Salvador poderós a la Casa de David, el seu Servent, com ho havia anunciat de temps antic, per boca dels seus sants profetes. I tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; faràs saber al Poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats!

-. 22: La joiosa espera de Maria. Mentre Maria brodava el seu fill en les seves entranyes, intimava amb el seu fill esperat, desitjat, estimat, raó del seu viure i del seu compartir la sort del seu fill: corredemptora et diran i Mare de l’Església. I  lloava Déu, el Deu que em salva. Mare, aquí tens el teu fill i en ell tots nosaltres, amb l’amor que té als qui creuen en Ell, que s’estén de generació en generació.

-. 23: viatge a Betlem per mor del cens amb Josep. Que Jesús vingui sempre amb mi. Tot al llarg del meu viatge que Jesús vingui sempre amb mi: en les penes, en la lluita, en l’angoixa vingui amb mi.

-. 24: Mentre eren allà se li compliren els dies, i va néixer el seu fill primogènit. Maria el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no van trobar cap lloc on hostatjar-se. Mare del Fill de Déu i, per tant filla predilecta del Pare i sagrari de l’Esperit sant. Santa Maria, Mare de Déu: pregueu per nosaltres, pecadors però fills vostres.

-. 25: A la mateixa contrada hi havia uns pastors. Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum i els digué: “Us anuncio una bona nova que portarà una gran alegria: Avui, a la ciutat de David us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor”. I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant; “Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que Ell estima”: Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa  Glòria... perquè Vós cou l’únic sant, l’únic Senyor. L’únic Altíssim Jesucrist, amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare. Amén. 

   Temps de Nadal: “ens ha nascut el Salvador. Alegreu-nos-en. Avui la pau ha baixat del cel”. “El qui és la Paraula s’ha fet home, contemplem la seva glòria”. Neix la claror d’un dia sant: veniu pobles, adorem el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum. Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra la salvació del nostre Déu. Beneït el qui ve en nom del Senyor. El Senyor és Déu. Ell ens il·lumina. “Oh Déu us lloem, Senyor, us glorifiquem. El cor gloriós dels apòstols us dóna lloança. L’exèrcit dels màrtirs us dóna lloança.  Que el Senyor Jesús ens ompli abundosament amb la seva vinguda i resti sempre en el nostre cor. Estimats per ell, sapiguem viure l’amor en tota ocasió i el sapiguem irradiar entorn nostre. Visquem un Advent i un Nadal permanent.

P. Josep Mª Balcells. 

Immaculada Concepció de la benaurada Verge Maria, 8 de desembre 2024 Sabadell