ALEGREU-VOS-EN I CELEBREU-HO
“Alegreu-vos-en i celebreu-ho...” -així s’obre camí el document del Papa Francesc que ens adreçà l’any 2018: (en l’en hi ha la cita de Mateu, referida la última benaurança. Totes elles camps de santedat!) i segueix: ...”diu Jesús als qui són perseguits o humiliats per la seva causa. El Senyor ho demana tot, i el que ofereix és la veritable vida, la felicitat per a la qual hem estat creats. Ell ens vol sants i no espera que ens conformem amb una existència mediocre, aigualida, líquida. En realitat, des de les primeres pàgines de la Bíblia hi ha present, de diverses maneres, la crida a la santedat. Així ho proposava el Senyor a Abraham: “Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible”. “El meu humil objectiu –així ho diu el papa- és fer ressonar una vegada més la crida a la santedat...” (Recordeu tot el capítol V, “Vocació universal a la santedat a l’Església) “...procurant encarnar-la en el context actual, amb les seus riscos, desafiaments i oportunitats. En efecte, a cada un de nosaltres el Senyor ens va escollir “perquè fóssim sants, als seus ulls per l’amor”. Em revé aquell text del qual he fet i faré referència, perquè el considero dels textos més rics i que més de prop ens toquen, on es podria dir que abasta de molt tot el Document-Crida a la santedat que comentem (Ef. 4s)
Estem ja a la tercera setmana d’Advent. L’Eucaristia en aquest moment progressiu ens invita en diferentes ocasions a la Joia, que és més fondal que simplement a l’alegria. Dirà a la Col·lecta: “Concediu-li d’arribar a fruir d’una salvació tan gran i de celebrar-la solemnement amb goig desbordant”. Això ve repicat a la segona lectura de la Carta de Pau als de Filips: “Germans, (expressió d’amistat preuada, i no és retòric, no, sinó sentit de ple per Pau!): viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents” Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. (Ara posa el perquè:) El Senyor és a prop. No us inquieteu per res”. Assentades així les bases del nostra goig, que el mateix Pau ens diu que és un fruit de l’Esperit: la famosa llista que ja us he posat tantes vegades, i més que ho aniré fent: “Amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix”. “Si vivim gràcies s l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit”. Insistim una vegada més amb el salm responsorial, que comenta sempre la lectura antecedent, tot ell reblert de elevacions plenes de goig i exultació. Llegiu-lo pausadament i discerniu si el vostre Advent ja té la tessitura del goig en el Senyor, que és a prop, que el teniu a punta de dits, com aquell qui diu. No hi ha santedat sense alegria, sense benaurança, sense gaudir de la proximitat de Jesús, encarnat, fet un home de plena humanitat, paradigmàticament. Estem al que jo en dic segona onada d’Advent. La primera era de les salutacions, “entranyaments” i brodats que les mares (Elisabeth i Maria) anaven fent per nou mesos en llurs sins, concepcions singulars, en l’ordre de la salvació! Amb exclamacions com les que ens narra Lluc als inicis del seu evangeli: “Qui soc jo perquè la mare del meu Déu em vingui a visitar? Feliç tu que has cregut allò que el Senyor t’ha anunciat, és complirà”. O bé allò de la nostra mare en la fe: “Perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa, des d’ara totes les generacions em diran benaurada”. O allò de Zacaries, destravada la llengua, incrèdula en un primer moment: “A tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor... Per l’amor entranyable del nostre Déu ens visitarà un sol que ve del cel...
Estem amb Joan al segon “envolament” en espiral on Joan Baptista pren la iniciativa i es presenta amb tirats profètics, batejant i cridant a conversió. El Regne és anunciat i amb ell que és conscient que és només pre-cursor i d’acord amb aquesta missió deixarà pas a Jesús que encarna el “moment i l’hora de Déu” i que invitarà a fer espai a l’Esperit i a donar pas al Veritable Baptisme amb Esperit Sant i amb foc. Tot amb tot, Jesús farà valdre el seu testimoni respecte de Joan amb el qual -com diu Lluc: “Joan anunciava la bona nova”. Jesús dirà emfàticament: “Us dic amb tota veritat: “Entre tots els que les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista, tanmateix...(amb aquest però, trabuca tot el que ha dit sense negar-ho, però afirma:) que el més petit seguidor del Regne del cel és més gran que ell. Certament, aquesta actitud ja l`havia assumit Joan quan deia: convé que jo deixi pas a Jesús, “que Ell creixi i jo minvi”) i com a traspàs de Testaments, amb una dita que la litúrgia ens ha conservat: “Mireu l’Anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món”. Així reconeixia i instava als seus deixebles a seguir les petjades del Mestre. I, segons l’evangelista Joan, el van seguir Andreu que cridà el seu germà Pere i es va anar fent una crida encadenada de cridar-se uns als altres, segons consigna Joan. Amb Joan Baptista acaba pràcticament l’Antic Testament, del qual n`és l’exponent més pregon i que responia amb una ascètica del millor que oferia el pacte del Sinaí i, certificant Jesús, que Joan podia ben ser anomenat Elies que, segons tradicions del poble jueu, havia de precedir la vinguda i manifestació del Déu encarnat, llavors impossible ni d’imaginar....misteri que ens acompanya, cert, però sempre com a misteri.
La
tercera onada d’Advent serà la Mare
de Déu que ens portarà del dia 18 de desembre fins al portal de Betlem i ens
introduirà en el misteri de l’Encarnació,
font d’una concepció humana de Déu que ens esperona a viure la nostra condició humana
amb un humanisme que queda descrit en un document també del concili Vaticà II
que és del número 22 de l’altre document punter: “L’Església en el món d’avui”
i que obre horitzons per viure en plenitud pressentida, en creixença i en
modulacions antropològiques que ens han de permetre viure un Nadal no
d’infants, amb records familiars que
avui ja s’han anat oblidant però que conformen la nostra identitat de cristians
de sempre, evangelitzadors i prèviament oberts a l’evangeli a quatre horitzons.
Anem
seguint el nostre llibre del curs 24-25. A la descoberta d’una santedat
accessible però en gran mesura compromesos. En el seguit del relat del papa
Francesc es van posant les bases d’una santedat que lluny d’enlluernar-nos ens
la fa propera casolana, anava a dir, feta a la mesura de la quotidianitat,
primejant les relacions amb les persones de casa i les “del pis del costat”. De
trobar la felicitat en el gest amable, en una ajuda senzilla, en un somriure,
en un donar la mà. Anant a contracorrent amb tots els “ismes” d’avui dia que
plens d’autoreferencialitat amaguen un viure amb promptesa, caminant amb
recerca limitada al guany, al plaer, als empoderaments i valorant més el poder,
tenir, gaudir en els enfaristolaments. Cadascú, doncs, fent el seu propi camí,
únic i diferent.
El
papa té un número que no me’l puc saltar, perquè fa justícia de la bona. Ja ho
veureu!: “Dins les formes variades, vull destacar que el “geni femení” també es
manifesta en estils femenins de santedat, indispensables per a reflectir la
santedat de Déu en aquest món. Precisament, fins i tot en èpoques en què les
dones van ser més relegades, l’Esperit Sant suscita santes la fascinació de les
quals provocà nous dinamismes espirituals i importants reformes en l’Església.
Podem esmentar santa Hildegarda de Bingen, santa Brígida, santa Caterina Siena,
santa Teresa d’Àvila o santa Teresa de Lisieux. Però m’interessa recordar
tantes dones desconegudes o oblidades que, cada una de la seva manera, han
sostingut i transformat famílies i
comunitats amb la potència del seu testimoniatge”. I que la seva fe ens és un
referent imperible, gran a tot ser-ho!
Seguim
els propis camins amb expectatives d’anar creixent i tenint un puntet de
microutopies, de bé comú, de fer les BO sovintejades de l’escoltisme. De saber
que som poble, que tot esdevé comunitari, de ser no-violents en el fer senzill
de cada dia, ser instruments de pau, a l’estil de Francesc... Ser fidels al
Senyor que n’és i tant a diari!. Ser missió, més que tenir-ne. Saber que avui o
som “místics” o no som el que creiem ser... Freqüentar la reflexió de la
Paraula de Déu, bé sigui amb preparacions per a les Eucaristies, bé llegint
llibres d’espiritualitat recomanats. Què poc llegim llibres que enarborin els
nostres cors i pensaments, tota una emotivitat de la bona per accedir a
persones de talla espiritual que ens enriquirien de valent! Anem desgranant oportunitats: Tenir cura de
les ambientacions en les festes sobretot familiars d’aquests dies. No perdre de
vista que l’Advent és un temps d’aquells que es consideren “forts”, plens de
pensar la nostra fe i d’enriquir-la amb els fruits de l’Esperit. Refrescar el
nostre estil de viure per a Déu i per als germans. Pensar que no estem mai sols
en els nostres propòsits: que podem i devem creure que la gràcia ens precedeix,
en acompanya, ens sosté i ens aromatitza el bon fer, proper, humà, senzill.
Pensar que el més interessat en que visquem modestament o més compromesament la
nostra senzilla santedat; és el mateix Déu qui ens segueix com a estimats.
Recordo un escrit del papa Joan XXIII que deia: “Només per avui...” i seguien
fets, puntuals, però que enriquien el viure i el conviure: ser, estar, fer, deixar fer i fer
conjuntament. Acabo com ho fa Francesc: “No tinguis por d’apuntar més amunt, de
deixar-te estimar i alliberar per Déu. No tinguis por de deixar-te guiar per
l’Esperit Sant. La santedat no et fa pas menys humans, perquè és el trobament
de la teva feblesa amb la força de la gràcia. En el fons, com deia Leon Boly,
en la vida “existeix una sola tristesa, la de no ser sant”.
Sant Joan no és pas un sant que animi al goig i a la pau. Però la seva crida, potser estentòria, a l’estil dels vells profetes, rondinaires que esventaven dicteris contra les idolatries dels seus contemporanis, no deixa de ser precursora en el sentit que ultima la crida de l’Antic Testament. Jesús ens portarà una crida molt tremendament humana, però no per restar mig adormits, sinó per desvetllaments i aprofundiments en les nostres imatges de Déu que suscitin ganes d’atansar-nos-hi amb amor i delicadesa: al Déu Pare de nostre Senyor Jesucrist.
El diumenge vinent haurem de fer una reflexió sobre el misteri de l’Encarnació, misteri del fet que el Fill de Déu, la Paraula convivent amb el Pare es faci home i assumeixi la Humanitat sencera i ens introdueixi en el misteri de Déu u i tri, donant-nos la condició de fills en el Fill i compartícips de la vida eterna. Jo ja començo a pregar i a provar de viure més intensament aquesta realitat ine-fable, aquest realitat, subratllada, única, Ell, Jesús, com a tant Déu com Home veritable...
P. Josep Mª Balcells.
Tercera Setmana d’Advent del 15 al
22 de desembre del 2024 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada