ANEU, FILLS, A LA VINYA
Cosa
que fan habitualment els fidels de les Esglésies Reformades és llegir abans que
res la citació de l’evangelista amb el capítol i els versets del text que a
continuació proclamaran. Donem-hi un cop d’ull (Mat 21, 28-32) a fi de poder-nos
“situar” en els antecedents i els conseqüents del passatge que, ens permetin una
immersió en el text que -tant de bo!- en
poguéssim treure una il·luminació, com
una “lectio divina” (comentaris textuals aprofundits portats a una
contemplació irradiant i compromesa). Text -en els contextos- que només podríem
fer adequadament llegint-lo directament de la Bíblia, Bíblia que hauríem de tenir en tota casa i família, si
més no el Nou Testament. Desideratum!
A l’evangeli d’avui hem de tenir present que va
dirigit a la flor i nata dels exponents religiosos del poble d’Israel i amb tota seguretat no podien defugir que
anava dirigit a ells, sense escapatòria possible. Sorprèn la duresa de
l’acabament de la paràbola quan Jesús els diu “us passaran davant els publicans
i les dones de mala vida”. I encara rubricat per aquest “vosaltres, ni després
de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure”. Una mostra més de com
la figura de Jesús es contraposa tan frontalment. No ens hem d’estranyar que la
cosa anés de mal borràs...
Aquells que es prenen la
demanda paterna amb fidelitat o bé passant dubtes però que al final diuen un
“si” obediencial i van a la vinya del pare, farien bé de “descobrir” que des
del diumenge passat i durant tres diumenges més anirem proclamant l’epístola de
Pau als filipencs. (Aquests contínuums freqüents en la litúrgia són molt
intencionats i volguts, i són com una invitació a llegir-los directament com
formant un tot en la Bíblia). Avui, Pau ens invita a entrar en la seva
intimitat i en conseqüència en la nostra pròpia interioritat. No és solament el
què diu sinó el com ho diu, això en la nostra condició de
cristians no és cosa sola de continguts sinó i més en l’àmbit de l’emotivitat.
Llegirem en la primera part de l’epístola una invitació a indagar “tot el que trobeu en Crist” i se’ns dibuixa l’anima de
Crist en la seva més delicada
interioritat, Tot el que trobem consignat per Pau ens és una invitació a “configurar-
nos” al Crist en la seva dimensió de moral i de mística. Tenim en aquesta pàgina
un besllum del què vivia i era perceptible per als seus deixebles i que en són
la manera de viure en cristià en grau sublim. Quin goig tindríem en atansar-nos
amb cor agenollat a la manera de viure i de conviure del Mestre. Deixebles,
atents a mirar Jesús des de la delectança i des de l’estimació. Això no és una
moralitat, això és una espiritualitat i una mística també. Llegim-ho a poc a
poc perquè penetri en la nostra pròpia espiritualitat. Això és ser cristià de veritat, això és ser
deixebles, aprenents, oients, observadors fins i delicats, orants...
Noteu que avui l’epístola està
dividida en dues parts. Té com a capçalera d’aquesta part segona aquest títol
TINGUEU ELS MATEIXOS SENTIMENTS de CRIST. L’estructura és d’un himne,
possiblement pres per Pau de les litúrgies de les primeres Comunitats
cristianes. Són l’expressió més cabal
del que suposa el misteri de l’Encarnació
i de la Salvació. Això és entrar en
el mateix misteri de la vida i missió volguda pel Pare i que no es deixarà
veure directament, sinó només per revelació i que no acabarem d’entendre, sinó
només com a expressió sintètica del que era Jesús en la més pregona intimitat. Ell
que era de condició divina es va manifestar com el més humil dels homes i la
seva identitat rau en el cel i s’amaga en el prototipus d’home lliurat a una missió
transcendent que es clourà amb una glorificació donant-li un nom diví de
Senyor. Se’ns invita a una adoració perquè és fet consemblant a Déu. Tothom ha
de flectar els genolls i tots els llavis han de reconèixer que Jesucrist és
Senyor a glòria de Déu que és el seu Pare. Tot això es veurà corroborat en la Col·lecta: “Oh
Déu, mai no manifesteu tant la vostra omnipotència com quan perdoneu i us
compadiu; ompliu-nos amb els dons de la gràcia, per tal que corrent cap al
terme promès, esdevinguem hereus dels béns celestials”.
En el salm responsorial nosaltres
ens sentim “entesos i atesos” per nostre Senyor, que ara per les precisions de
Pau el tenim més clarificat, tot i que la seva persona ens depassa i podem dir
de cor: “Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me perquè vós sou el Déu
que em salveu i cada moment espero en Vós. Recordeu-vos Senyor, de la vostra
pietat i de l’amor no us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, Vós que estimeu
tant.” Convindria llegir el salm com una exaltació que repassa tot el que s’ha
dit en la primera lectura però a mode de pregària contemplativa. Rescatem el
valor del salm que per dignificar-lo hauria de ser cantat tot ell. Que no
perdem la gustositat que tenen i que estan abreujats i que responen amb un to
d’oració corresponent al contingut de la primera lectura. Està molt articulat
en el tema llegit de poc i comentat musicalment i joiosa.
La preparació de les lectures de la Missa podrien ser un aliment de Paraula que ens permetria portar una vida cristiana amb més satisfacció i amb més compromisos pràctics en la vida familiar, professional, grupal i d’amistat que ens faria créixer amb satisfacció. Ara, quan estem atents, però no hem llegit abans les lectures, el fruit ha de ser molt migrat. L’estructura de les celebracions com les tenim avui són d’una pobresa que no ens permeten de “sentir” la Paraula. Sentir en el sentit més pregon d’una emotivitat que ens enlaira i que ens alliçona
P. Josep Mª Balcells
Diumenge 1 d’octubre, 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada