Homilia del diumenge 22/10/2023

            EVANGELITZADORS  EN  TANT  QUE  EVANGELITZATS

                                               “Veniu i aneu” és el binomi que utilitza Jesús quan crida a donar una mà per allò de que les messes són moltes i pocs els segadors. Aquest hauria de ser el sant i senya de tots els que hem estat evangelitzats per altres (pares, referents, ambient religiós) i que vàrem saber respondre, per gràcia, a aquesta invitació i que ara amb els temps que corren la invitació s’ha convertit en una qüestió d’urgència. Som baules només d’una cadena de Fe en Jesucrist: encomanats i encomanadors!  Avui dia del Domund, que no vol dir Dia Mundial de les Missions a l’estil de fa dècades (!), sinó dia en què ens hem de plantejar com n’és de difícil la transmissió de la Fe. Les missions les tenim avui a casa. Ja es va plantejar això ara fa una colla d’anys amb aquest cridaner “França, país de missions”, que ens va alertar del que, passats pocs anys després, ho hauríem de dir amb més cridanera veritat: “Catalunya, país de missions”. No és un sentiment de derrota, sinó la constatació d’una veritat que podem comprovar dia rere dia. Problema a què hi hauríem de posar màxima atenció, si és que la Fe ens és un determinant del nostre viure. Som evangelitzadors per la necessitat de fe que tenim.

                                               El nostre benamat papa Francesc, només estrenar el seu servei a l’Església, ens ha plantejat obertament -però a nivell de tota l’Església- invitant-nos, demanant-nos que ens prenguem seriosament l’evangelització com a tasca primera en els nostres dies, davant la creixent urgència de predicar l’evangeli de Jesús, en un galopant indiferentisme ambiental que el tenim dins mateix de casa. La primera exhortació seva es titula “La Joia de l’Evangeli” que va dirigida també als fidels laics –és a dir a tothom!- “sobre l’anunci de l’Evangeli en el món actual”. Així comença a escriure’ns a tots, dient que vol que siguin tingudes les seves orientacions com a programa englobador del seu servei a l’Església: Diu amb una tensió pastoral que no podem obviar!: “La Joia de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aillament. Amb Jesús sempre neix i reneix la joia. En aquest Exhortació vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per aquesta joia i indicar camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys”. Segueix: “Invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en què es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans. No hi ha raó perquè algú pensi que aquesta invitació no és per a ell, perquè “ningú no queda exclòs de la joia reportada pel Senyor”. “A qui s’arrisca, el Senyor no el defrauda, i quan algú fa un petit pas cap a Jesús, descobreix que Ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts. Ell ens permet d’aixecar el cap i tornar a començar, amb una tendresa que mai no ens desil·lusiona i que sempre pot retornar-nos la joia. No fugim de la Resurrecció de Jesús, no ens declarem mai morts, passi el que passi. Que res no pugui més que la seva Vida que ens fa anar endavant”. Tenim missió, sabem a què ens criden des de l’Evangeli.

                                                     Recordem que Jesús quan cridava a compartir la missió que tenia del Pare d’invitar a entrar en la dinàmica del Regne, el primer que feia era ajuntar-lo al grup de deixebles que compartien vida i tracte, intimitat. Així entraven en una relació personal que Joan la descriu així en la seva primera Carta: “Us anunciem allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres propis ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la Vida, ja que la Vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni”. “A vosaltres no us dic servent sinó amics”. La figura emblemàtica és Maria de Betània a peus del Mestre, escoltant-lo i embadalida, havent escollit allò únic necessari, fent-la deixeble i enamorada... Tot comença pel tracte íntim amb Jesús, secundat, induït per l’Esperi

                                                    D’aquest tremp espiritual ens demana que siguem nosaltres el papa Francesc al final del seu document quan ens denomina “Evangelitzadors amb Esperit, evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant que infon la força per a anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia (parresia), en veu alta i en qualsevol temps i lloc, fins i tot a contracorrent           . Aquesta és la Bona Notícia de que ens han donat una nova vida, una nova manera de veure-ho tot.

                                                    Llegint transversalment vaig anotant aspectes evangèlics:

       - Déu que és Pare és tot Altre, és Creador. Jo soc el que soc i dono vida.

-       Jesús viu i és el referent bàsic de la nostra fe, esperança i estimació.

-       En Jesús hi ha una complexitat en el misteri; entrar en els sentiments d’Ell.

-       Tota persona humana té d’origen una dignitat inalienable. Respecte i estima.

-       Hem d’estimar la vida com el primer do diví.

-       Hem renascut pel baptisme i tenim una participació en la mateixa Vida Divina.

-       Som interdependents. Ens devem els uns als altres.

-       La dimensió social ens és constitutiva com a humans i com fills de Déu.

-       Els pobres són el patrimoni constitucional de tot l’evangeli.

-       La violència, tota, és manifestació del misteri del mal.

-       Sense comunitat no som res. Jesús ens ha constituït com Poble de Déu.

-       Som responsables, més: corresponsables: són valors ètics evangèlics.

-       Saber viure es convalida amb el saber conviure.

-       La bondat i l’amor, la compassió i la misericòrdia: evangeli pur!.

-       Acollidors perquè hem estat acollits primer.

-       Ser humans a tot ser-ho. Humanitzar per poder sobrehumanitzar, per gràcia.

-       Acompanyants per correspondre a ser acompanyats.

-       L’Esglèsia creix per atracció, no per proselitisme.

-       Tot el que no creix, decreix. Hi ha vides pansides, passades.

-       La Paraula de Déu és el Gran Llibre de la vida en Déu.

-       L’humor és el distintiu dels creadors.

-       La persona humana és polièdrica. No jutjar només per la cara que veiem.

-       Tota desigualtat és fruit en origen d’una expropiació.

-       No hi ha text sense contextos.

-       Saber perdonar és arribar al fons d’un mateix i de l’altre.

-       Pregar és un dret més que un deure.

-       La tendresa és la força del dèbil.

-       “Estima i fes el que vulguis”. Creure és l’avantsala de l’estimar.

-       Procés i progrés en tot, també “de grans” hi ha dimensions noves, insospitades

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge XXIX de durant l’any, 22 d’octubre del 2023  Sabadell