INVITATS A BODES
I
van quatre de seguides. Són les paràboles del Regne. El fet d’anar seguides en
la litúrgia de la Paraula els darrers diumenges ens són un bon reclam que remet
en primeres instàncies al Vaticà II quan parla de donar continuïtat a
les lectures que fem a les litúrgies dominicals. Aquesta vegada acabem de veure
que la vinya a conrear se’ns converteix en una invitació a puntar-nos a les
celebracions de les noces del fill del Rei. Aquesta invitació és una
deferència amical que té el més alt valor! El Rei ens vol asseguts a la taula
nupcial del seu fill. Això comporta ser considerats amics de preferència
del nuvi. D’entrada, la mateixa ponderació que entranya el fet mateix de la
invitació comportarà el desmesurat refús a la invitació i agafarà colors de
menyspreu insòlit. D’acord a la literalitat del redactat dels fets, els cridats
al banquet ja havien estat cridats, i, ara ja a les envistes del “tot està
preparat”, viuen la immediatesa de correspondre ja al festí que està per
començar. La resposta als emissaris del Rei és en el precís moment d’iniciar
els fastos. A la insistència del Rei ells apunten excuses que no tenen el
nivell de ser tingudes com a verídiques... Cadascú tira pel seu cantó i això
posa i encén la indignació a nivell d’ignició, cosa que porta al Rei a
castigar-los més per l’ofensa que pel refús. El càstig és exemplar i són
anorreats. El Rei -vol tant sí com no- que el casament no s’ajorni i insta: “Aneu,
aneu i convideu” a tothom que trobeu a
entrar a la sala del convit. Tot plegat acaba la paràbola amb una sentència que
ens endinsa en la seva significació plural : “Els cridats són molts i pocs els
elegits”. Això ens porta a l’inici de la lectura abans de començar-la. Va
dirigida similarment a les altres tres restants: un punyent avís a “grans
sacerdots i notables del Poble”. Actualitzant-la la personalitzarem en tots
nosaltres els cristians en general i particularment a nosaltres que tenim tot
un món de referències que ens la fan sentir molt apropats al Fill del Rei, com
a amics, deixebles, companys i més i tot...
La nostra relació amb el Fill i en el Pare no és d’assalariats que anem a treballar en la vinya del Senyor. Més ben dit, és això i molt més... Hem estat invitats pel nostre baptisme a una relació impensable, som fills amb i en el Fill. Ell ens ha admès com a companys de ruta, de propòsit i de destí. Tota la relació amb el Pare es personalitza, pregant-lo com a Pare nostre, hem estat admesos fins als límits de saber-nos de la seva mateixa “família”. Per l’Encarnació hem estat incorporats d’alguna manera en la mateixa encarnació, tal com ho pregona el Vaticà II. Vull posar la cita per la pregonesa de la seva significació: “El misteri de l’home només s’aclareix de debò en el misteri del Verb encarnat. En Crist manifesta plenament l’home al mateix home i li fa conèixer la seva altíssima vocació. Car Ell, Fill de Déu, “per la seva encarnació s’ha unit d’alguna manera amb cada home”. “Nascut de Maria Verge, és feu de debò un dels nostres, semblant en tot a nosaltres, tret del pecat”. “Tal és i tan gran el misteri de l’home, que la Revelació cristiana aclareix als fidels. Per Crist i en Crist, doncs, s’il·lumina l’enigma del dolor i de la mort, enigma que, fora del seu Evangeli, ens aclapara. Crist ressuscità, destruint la mort amb la seva mort, i ens donà la vida, a fi que, fills en el Fill, clamem en l’Esperit: Abbà, Par
La lectura més plena (sensus plenior) d’aquesta simbologia de les Noces de Crist ens podria portar delicadament a veure’ns àdhuc com la mateixa núvia!, fent un atansament al Càntic dels Càntics. Aquí ens hauríem de descalçar-nos i fer el viatge envers allò de major intimitat que ens pot oferir la nostra condició de fills estimats en relació amb vivències nupcials amb el mateix Jesús que ens ha admès a formar una comunió indestriable amb Ell mateix en la realitat més bella que es dona amb el misteri de l’Església, Cos místic de Crist en nosaltres, en una vivència d’amor indicible. Llàstima que aquestes experiències ens estiguin velades per no haver valorat el que significa l’experiència de la nostra crida a viure la intimitat amb Jesús, Avui, festa de Santa Teresa ens podria fer de counseling i les seves obres podrien obrir els horitzons de la vida mística, vida aquesta que no és exclusiva d’alguns elegits. Tots cridats, ¿per què no elegits a viure una relació amorosa, íntima, inefable amb Ell?
Ajudem-nos
de les afirmacions de la Litúrgia de la Paraula, Pau ens introduirà en el
misteri: “El meu Déu satisfarà les nostres necessitats (de tot tipus:
materials, emotives, d’espiritualitat, místiques àdhuc!) amb l’esplendidesa de
la seva glòria en Jesucrist, que llegim a la darrera afirmació en la epístola
als filipencs. I més, que llegim i cantem a l’aclamació abans per a donar perspectives a la lectura de la
paràbola del banquet nupcial del Fill, germà nostre: “Que el Pare de nostre
Senyor Jesucrist il·lumini els ulls del nostre cor perquè coneguem (experimentem)
a quina esperança ens ha cridat! Rubricat per la lectura del cant de comunió:
“Quan Crist es manifestarà, serem semblant a Ell, perquè el veurem tal com és”.
Anem
a l’inici de la litúrgia de la Paraula: En Isaïes la vinya s’ha trasmudat en
convit de noces i com hi allarga la mà en connotar-nos l’esplendidesa del menú
de noces!. També fou Jesús que ens parlà del convit celestial. Tota relació
plena amb Déu és com un banquet on les menges ofertes tindran sabor de cel i de
Déu. El vestit de bodes es la santedat a la qual al·ludeix quan cita com
a títol d’un recent document de Francesc, invitant-nos a la santedat que és
més un dret que no pas un deure!: “Alegrem-nos i celebrem-ho”. Us invito a
llegir-lo que és tant com la més fraterna invitació a les bodes de Jesús amb
cadascú de nosaltres. Faxit Deus! Ja us en dono un tast: són un comentari a les
benaurances! La Col·lecta d’avui no fa més que enllaminir-nos en el bé de Déu:
“Que la vostra gràcia, Senyor, ens precedeixi i ens acompanyi sempre i
ens faci sol·lícits i constants en la pràctica del be!”. Noteu que fa corona a
la Lectura d’Isaïes el salm 22 que parla de com la vida cristiana esdevé una
sol·licitud del Bon Pastor que ens tracta amb abundor de menges i de descans en
prades ufanoses. En la segona lectura acabarem la carta de Pau als filipencs, ens
ha acompanyat també durant quatre diumenges. Quin goig si la rellegíssim tota
sencera. Un altre exemple de lectura contínua. Decidim-nos que serà pel major
bé vostre. Paraula d’home
I, si m’ho permeteu, us diria que a la taula de la Paraula, com a Canà hi trobaríeu Maria de Mestre-sala, que ens encaminaria vers el miracle només dient: “Feu el que Ell us digui”.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge XXVIII, 15, octubre 2023 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada