dissabte, 10 de desembre de 2022

Homilia del diumenge 11/12/2022

                                      LA  JOVIALITAT  DEL  NADAL

                                               A mesura que s’atansa el dia de Nadal la litúrgia que anem seguint dia a dia va prenent tonalitats de Festa Gran, Festíssima en majúscules. No voldria que el plural que acostumem a utilitzar en les felicitacions nadalenques que ens  bescanviem en aquests dies (felices Festes!) no distorsionessin la celebració central de Nadal, focalitzant en ella, en tot cas, el punt central de referencia, bé siguin les commemoracions religioses, també les familiars, socials i cíviques. Totes fent corona al fet insòlit de que tot un Déu ha volgut honorar la humanitat sencera, àdhuc tot el creat, fent-se HOME. El Nadal cristià és -ho dèiem- un esdeveniment únic, un encontre amb una Persona, Jesús de Natzaret: alfa i omega, principi i fi, el Tot de i en tot.

                                               Nosaltres estem posats en mode litúrgic preferentment. En aquest diumenge tercer, ja havent passat el bell mig i equador de la preparació d’Advent amb sol·licitacions a apressar el pas, avui la celebració se’ns engalana i pren el nom joiós de Domínica Gaudete, apel·latiu pres del cant d’introit (és a dir: d’entrada) que abans es feia en llatí i cantat en gregorià, d’enyorada memòria: “Gaudete; iterum dico gaudete, in Domino”, cita de l’epístola de Pau als filipencs (4, 4-5): “Viviu sempre contents en el Senyor. Us ho torno a dir: Viviu contents (en puritat: “joiu! Gaudiu”!). Que tothom us conegui com a gent d’exquisit tracte, com a gent “jubilosa”. El Senyor és a prop. Quantes vegades ho hem dit i redit que el Senyor és a prop, i cada dia més!

                                               Estem vivint les immediateses del gran Miracle, digues-li misteri, que ve a ser el mateix; fet singularíssim: Déu pren figura humana amb totes les conseqüències i ho fa a la manera que es fa amb tota persona que ve a aquest món: en un naixement, igual al de cadascú de nosaltres... Frisem –si se’m permet aquesta expressió compartida per tantes mares i família sencera-; frisem per estar joiosament a punt per acollir Jesús, renascut en la litúrgia i en el sagrament eucarístic, i en el pessebre del nostre cor, com dèiem diumenge passat. Nadal ha d’arribar de ple al fons del cor!

                                               Ja de bon començament la Col·lecta ens situa en les expectatives frisoses de la celebració litúrgica del Naixement de Jesús d’aquí a poc: “Mireu, oh Déu, el vostre poble” (nosaltres que ens sentim: “poble de Déu, poble en marxa”, “en sortida”) que espera ple de fe, la Festa del Naixement del vostre ( i tant nostre!) “Fill”. Concediu-li d’arribar amb alegria (jocunditat, jovialitat (que sospito que ve de jubilació!) a les Festes de Nadal (i a tot el diví reguitzell de festes litúrgiques que li fan corona, i les socials, afegides) i de celebrar-les (amb cants, precs i amb la música pròpia: villancets, nadales i orquestracions vàries) solemnement (expressió litúrgica de la més alta volada, de primer ordre) “amb el goig de l’Esperit” (no es pot dir millor que amb el goig que és justament un dels primers fruits de l’Esperit, segons la dita de Pau als Gàlates. Em permetreu de ser reiteratiu, a fi d’acabar aprenent la cita de memòria!: amor, joia, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, domini personal.

                                               Enfilem textos litúrgics amunt i veurem com Isaïes ens descriu els temps messiànics i ho fa guarnint de festa la terra eixuta, el desert, l’estepa, símbols de sequera, terra assedegada (bé ho sabem ara i aquí amb manca severa d’aigua!).  Els presenta aquests dies messiànics com una primavera , florida, engalanada d’iridiscències: ni més ni menys que per l’aparició de la glòria del Senyor. Tot queda escenificat per una entrada joiosa a casa, al temple, al cor de la ciutat de Sió amb els rescatats pel mateix Déu, “És el mateix Déu que us ve a salvar, una alegria eterna coronarà els nostres caps”. Hi haurà festa i alegria a dojo: cecs, sords, muts desclouran els seus sentits. Al salm responsorial es farà un repic de ressonància a les prediccions d’Isaïes. El Senyor –s’hi insisteix- és qui ens vindrà a salvar i ho refarà tot de bell nou!

                                               L’aclamació abans de l’evangeli ens invita a repetir allò que ens ha anat dient Isaïes al llarg de tot l’Advent. Singularitza l’acció de l’Esperit sobre el Messies ungint-lo amb tots els seus dons. “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. A proclamar l’any de gràcia”.

                                               Entrem solemnement en l’evangeli on el Baptista per conducte dels seus deixebles demana a Jesús que certifiqui si és o no el Messies esperat pel poble. Jesús no podia donar un resposta més explicita fent bones les paraules del profeta Isaïes que són les que justament acabem de llegir: la revolució on tothom recobra vista, oïda, paraula, moviment que és el que Jesús indica que està passant davant dels seus ulls. Aprofita l’oportunitat per lloar la figura del Precursor, fent el paradoxal elogi del Baptista: mai home ningú ha estat tan enaltit com ell, però fa una inesperada lloança de la major grandesa del més petit dels qui creuen en Ell. ¿Podríem veure’ns-hi nosaltres en aquests petits-grans deixebles del Mestre? És a les teves mans!

                        Encara ens manquen uns petits comentaris a la segona lectura de Jaume, avui, que ens reafirmarà en les nostres esperes, sobretot ara que ja és tan a prop, que està a l’encalç de les nostres mans i del nostre cor. Per més frisança que tinguem, Jaume ens alliçona a tenir paciència (recordeu que també és un fruit preciós de l’Esperit Sant) fruit que ens porta a enardir encara més el desig, la frisança perquè facin el ple el mateix dia de Nadal! Tant de bo! Jaume ens recorda l’exemple de tots els profetes que han sabut predir, sense haver pogut veure el que la fe ens manifesta i revela a nosaltres! Així ho recalcava el mateix Jesús ponderant la gràcia que ens ha fet de poder veure de prop, entornant la vista a tot l’evangeli, que ens permet constatar, verificar, ponderar de visu, per bé que sols és a través de la fe que esdevé una vivència i una experiència joiosa. Acollirem el Nadó, Maria ens el deixarà uns moments en braços com a Francesc d’Assis, perquè amorosidament ens delectem amb “la seva presència i figura” que diu l’experimentat Joan de la Creu. Tant tindrem de goig com en tinguem de fe!

                                               Manquen dues setmanes pel gran esdeveniment. Forcem el pas, correm si podem com ens invitava la Col·lecta del diumenge passat. De tant repetir-la ens la sabem de cor: “Feu, oh Déu, que les preocupacions de les coses terrenes (ai, el consumisme d’aquestes festes!) no ens impedeixin de córrer (sí, de córrer!) a l’encontre del vostre Fill, i que el coneixement d’Aquell que és la vostra saviesa ens faci  participar de la vostra vida. Aquesta és la vertadera finalitat de tots els Nadals del món: participar, compartir la filiació aportada per Jesús, Oh, preciosa ventura: Ser de Déu sols.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge tercer d’Advent, a les proximitats del Nadó, 11 de des. del 2022  Sabadell