LA JOVIALITAT DEL NADAL
A
mesura que s’atansa el dia de Nadal la litúrgia que anem seguint dia a dia va
prenent tonalitats de Festa Gran, Festíssima en majúscules. No voldria que el
plural que acostumem a utilitzar en les felicitacions nadalenques que ens bescanviem en aquests dies (felices Festes!)
no distorsionessin la celebració central de Nadal, focalitzant en ella,
en tot cas, el punt central de referencia, bé siguin les commemoracions
religioses, també les familiars, socials i cíviques. Totes fent corona al fet
insòlit de que tot un Déu ha volgut honorar la humanitat sencera, àdhuc tot el
creat, fent-se HOME. El Nadal cristià és -ho dèiem- un esdeveniment
únic, un encontre amb una Persona,
Jesús de Natzaret: alfa i omega, principi i fi, el Tot de i en tot.
Nosaltres
estem posats en mode litúrgic preferentment. En aquest diumenge tercer, ja
havent passat el bell mig i equador de la preparació d’Advent amb sol·licitacions
a apressar el pas, avui la celebració se’ns engalana i pren el nom joiós de Domínica Gaudete, apel·latiu pres del
cant d’introit (és a dir: d’entrada) que abans es feia en llatí i
cantat en gregorià, d’enyorada memòria: “Gaudete; iterum dico gaudete, in
Domino”, cita de l’epístola de Pau als filipencs (4, 4-5): “Viviu sempre
contents en el Senyor. Us ho torno a dir: Viviu contents (en puritat: “joiu! Gaudiu”!).
Que tothom us conegui com a gent d’exquisit tracte, com a gent “jubilosa”. El
Senyor és a prop. Quantes vegades ho hem dit i redit que el Senyor és a prop, i
cada dia més!
Estem
vivint les immediateses del gran Miracle, digues-li misteri, que ve a ser el mateix; fet singularíssim: Déu pren figura
humana amb totes les conseqüències i ho fa a la manera que es fa amb tota
persona que ve a aquest món: en un naixement, igual al de cadascú de
nosaltres... Frisem –si se’m permet aquesta expressió compartida per tantes
mares i família sencera-; frisem per estar joiosament a punt per acollir Jesús,
renascut en la litúrgia i en el sagrament eucarístic, i en el pessebre del
nostre cor, com dèiem diumenge passat. Nadal ha d’arribar de ple al fons del
cor!
Ja
de bon començament la Col·lecta ens situa en les expectatives frisoses de la
celebració litúrgica del Naixement de Jesús d’aquí a poc: “Mireu, oh Déu, el
vostre poble” (nosaltres que ens sentim: “poble de Déu, poble en marxa”, “en
sortida”) que espera ple de fe, la Festa del Naixement del vostre ( i tant
nostre!) “Fill”. Concediu-li d’arribar amb alegria (jocunditat, jovialitat (que
sospito que ve de jubilació!) a les Festes de Nadal (i a tot el diví reguitzell
de festes litúrgiques que li fan corona, i les socials, afegides) i de
celebrar-les (amb cants, precs i amb la música pròpia: villancets, nadales i
orquestracions vàries) solemnement (expressió litúrgica de la més alta volada,
de primer ordre) “amb el goig de l’Esperit” (no es pot dir millor que amb el goig que és justament un dels primers
fruits de l’Esperit, segons la dita de Pau als Gàlates. Em permetreu de ser
reiteratiu, a fi d’acabar aprenent la cita de memòria!: amor, joia, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa,
domini personal.
Enfilem
textos litúrgics amunt i veurem com Isaïes ens descriu els temps messiànics
i ho fa guarnint de festa la terra eixuta, el desert, l’estepa, símbols de
sequera, terra assedegada (bé ho sabem ara i aquí amb manca severa d’aigua!). Els presenta aquests dies messiànics com una
primavera , florida, engalanada d’iridiscències: ni més ni menys que per
l’aparició de la glòria del Senyor. Tot queda escenificat per una entrada
joiosa a casa, al temple, al cor de la ciutat de Sió amb els rescatats pel
mateix Déu, “És el mateix Déu que us ve a salvar, una alegria eterna coronarà
els nostres caps”. Hi haurà festa i alegria a dojo: cecs, sords, muts
desclouran els seus sentits. Al salm responsorial es farà un repic de
ressonància a les prediccions d’Isaïes. El Senyor –s’hi insisteix- és qui ens
vindrà a salvar i ho refarà tot de bell nou!
L’aclamació
abans de l’evangeli ens invita a repetir allò que ens ha anat dient Isaïes al
llarg de tot l’Advent. Singularitza l’acció de l’Esperit sobre el Messies ungint-lo amb tots els seus dons.
“L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts. A proclamar l’any de
gràcia”.
Entrem
solemnement en l’evangeli on el Baptista per conducte dels seus deixebles
demana a Jesús que certifiqui si és o no el Messies esperat pel poble. Jesús no
podia donar un resposta més explicita fent bones les paraules del profeta
Isaïes que són les que justament acabem de llegir: la revolució on tothom
recobra vista, oïda, paraula, moviment que és el que Jesús indica que està
passant davant dels seus ulls. Aprofita l’oportunitat per lloar la figura del
Precursor, fent el paradoxal elogi del Baptista: mai home ningú ha estat tan
enaltit com ell, però fa una inesperada lloança de la major grandesa del més
petit dels qui creuen en Ell. ¿Podríem veure’ns-hi nosaltres en aquests petits-grans
deixebles del Mestre? És a les teves mans!
Encara ens manquen uns
petits comentaris a la segona lectura de Jaume, avui, que ens reafirmarà en les
nostres esperes, sobretot ara que ja és tan a prop, que està a l’encalç
de les nostres mans i del nostre cor. Per més frisança que tinguem, Jaume ens
alliçona a tenir paciència (recordeu
que també és un fruit preciós de l’Esperit Sant) fruit que ens porta a enardir
encara més el desig, la frisança perquè facin el ple el mateix dia de Nadal! Tant
de bo! Jaume ens recorda l’exemple de tots els profetes que han sabut
predir, sense haver pogut veure el que la fe ens manifesta i revela a nosaltres!
Així ho recalcava el mateix Jesús ponderant la gràcia que ens ha fet de poder
veure de prop, entornant la vista a tot l’evangeli, que ens permet constatar,
verificar, ponderar de visu, per bé que sols és a través de la fe que esdevé una
vivència i una experiència joiosa. Acollirem el Nadó, Maria ens el deixarà uns
moments en braços com a Francesc d’Assis, perquè amorosidament ens delectem amb
“la seva presència i figura” que diu l’experimentat Joan de la Creu. Tant
tindrem de goig com en tinguem de fe!
Manquen
dues setmanes pel gran esdeveniment. Forcem el pas, correm si
podem com ens invitava la Col·lecta del diumenge passat. De tant repetir-la ens
la sabem de cor: “Feu, oh Déu, que les preocupacions de les coses terrenes (ai,
el consumisme d’aquestes festes!) no ens impedeixin de córrer (sí, de
córrer!) a l’encontre del vostre Fill,
i que el coneixement d’Aquell que és la vostra saviesa ens faci participar de la vostra vida. Aquesta és la
vertadera finalitat de tots els Nadals del món: participar, compartir la
filiació aportada per Jesús, Oh, preciosa ventura: Ser de Déu sols.
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge tercer d’Advent, a les proximitats del Nadó, 11 de des. del 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada