dissabte, 3 de desembre del 2022

Homilia del diumenge 04/12/2022

                                         EL  MISTERI  DEL  NADAL

                                               Sí, sí, de fet és el misteri dels misteris en relació amb l’actuació de Déu sobre la humanitat, àdhuc sobre el mateix univers, quan ja el diumenge passat dèiem que Jesucrist era i és el Rei de tot l’univers. No podem anar de rebaixes... Els creients som cridats cada any a celebrar –amb una renovada i reverdida unció del cor, i més!- la Festa, la Festíssima del Nadal. I ens servirà de plantilla el número 22 de la Constitució sobre l’Església en el món actual, que se la cita com a tots els documents eclesials en llatí amb les dues primeres paraules que obren el text, aquí amb Gaudium et Spes (goig i esperança: significativament!). En el misteri de l’Encarnació s’obren unes visions complementàries: d’una part una visió nova, novíssima de Déu que va concertar en el sí de la Trinitat, ja des de abans de tots els temps, el pla de recrear el món i la humanitat, precisament en el misteri primordial de la humanització de Déu en la persona del Verb, és a dir en l’Encarnació, fet insòlit, únic per sempre, decisió de que el Verb prengués en profunditat la naturalesa humana, fet -en tot- un home identificat amb nosaltres, en tot igual, llevat del pecat; però portat a una “ultimitat!” inconcebible, car tot i ser un home concret i històric, la profunditat de ser-ho arribava a determinar més enllà de la separació dels dos mons, el d’abans i el de després del seu naixement, declarat Senyor de la creació sencera. Aquest trasbalsament ens farà veure totes les coses en una dimensió nova, tal i com llegim en la carta als filipencs: “Ell (Jesucrist) que era de condició divina,/ no es volgué guardar gelosament/ la seva igualtat amb Déu/ sinó que es va fer no res:/ prengué la condició d’esclau/ i es feu semblant als homes./ Tingut per un home qualsevol,/ s’abaixà/ i es feu obedient fins a la mort,/ i una mort de creu./ Per això Déu l’ha exaltat/ i li ha concedit aquell Nom/ que està per damunt de tot altre Nom,/ perquè en el Nom de Jesús/ tothom s’agenolli/ al cel, a la terra i sota terra,/ i tota llengua reconegui/ que Jesucrist és Senyor,/ a glòria de Déu Pare”. I en un altre indret Pau ens diu que “nosaltres concentrem tot l’existent, però “tot és vostre: ...el present i el futur, però nosaltres som de Crist i Crist és de Déu”.

                                               Prenent humanitat Jesús va canviar la noció de Déu, aprofundint en la definició que ens dona Joan en la primera carta, quan diu que Déu és amor consubstancial; i que es manifesta en l’amor que Jesús de Natzaret el va expandir en la seva persona i en el missatge de que era portador. Jesús ens ha manifestat que és l’HOME NOU i bé mereix les majúscules, inefables. Això ha repercutit a ulls i voler de Déu que fa de tota persona humana un transsumpte o una còpia validada, compartint l’arrel d’una humanitat nova que s’emmiralla en la humanitat divina de Jesús. Per això en el número 22 al·ludit se’ns fa aquesta afirmació contundent : “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix bé en el misteri del Verb encarnat. I encara rebla més la qüestió, dient: “Crist en la mateixa revelació del Pare i del seu amor –nova visió d’un Déu que és amor que es dona extralimitant-se- manifesta plenament l’home al mateix home, i li obre la seva sublim vocació. En Ell la naturalesa humana ha estat enlairada a una sublim dignitat, de la que en som hereus, baldament ignrorats, inconscients...

                                               Com fer-ho perquè visquem l’Advent-Nadal amb més aproximacions al llindar del misteri!, demanant a Déu per Crist d’anar-lo gaudint  esperançadament, pensant en tots els creients i en cadascú de nosaltres, a partir de l’accés a Jesús, Home Perfecte, mirant d’obrir-nos al seu i nostre misteri. Això ens portarà a un  insistent “veniu” (que no és espacial, de lloc i moment concrets, sinó de veure’ns amb una vocació i crida fortament arrelades) i de concloure-ho amb el profund “i adorem-lo” en el pessebre del propi cor! “L’home cristià conforme a la imatge del Fill rep les primícies de l’Esperit, anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit en la resurrecció que ens espera, ja que hem estat salvats, però només en esperança en aquell “ja ara, però no encara del tot”. L’Esperit ens capacita per dur a terme la nova llei de l’amor, com a constatació de la participació en la vida divina en Crist.

                                               Leonardo Boff  té un llibret, titulat: Nadal. La humanitat i la jovialitat del nostre Déu. Té tres capítols: El projecte de Déu: fer-se home. El projecte de l’home: fer-se Déu. Jesucrist encontre de Déu i de l’home. Comença dient: “La vida –tota vida- és misteri i ens remet al sagrat. En la vida del Nou-Nat, la fe celebra la manifestació del qui és la Vida, la comunicació del misteri. Celebrar implica més que recordar, més que saber. Celebrar demana obrir el cor a l’alegria”, al “goig i a l’esperança”. Recordeu com el papa Francesc posa per títol a la seva exhortació: La Joia de l’Evangeli. Concordància amb el concili Vaticà II. Nadal és el temps de la jovialitat. Retinc com ho fa el papa, només encetar tema; “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la vida, i amb això, una orientació decisiva”. Preses aquestes paraules de Benet XVI que ens porten al centre de l’Evangeli”. Crist no ha vingut a condemnar, sinó a salvar tota la humanitat, “els qui l’hem acollit,/ els qui creiem en Ell,/ ens ha concedit de ser fills seus/...de la seva plenitud/ tots nosaltres n’hem rebut/ gràcia rere gràcia”. Això i més celebrem en el Nadal íntim. Ja ho dèiem: en el pessebre del nostre cor. “Quan diem que “la Paraula és feu home” confessem que Aquell que era en el món des de sempre, Aquell que és la llum autèntica que il·lumina tothom; Aquell que es feia present allí on es testimoniava la veritat, on es vivia l’amor, o es nuaven relacions fraternes...; Aquell que actuava en la història de forma anònima i la conduïa secretament en el sentit del misteri... ara s’ha presentat a plena llum, s’ha identificat, i ens ha revelat el seu nom: Paraula eterna, Crist. La veritat, l’amor, el perdó... han deixat de ser substantius abstractes, han pres cos i s’han fet concrets i vivents en un home anomenat Jesús de Natzaret.

                                               Nadal no és pas un dia especial de l’any. Nadal és cada dia; perquè cada dia el Fill etern s’encarna i està de cos present en la comunitat dels creients, en els sagraments, en la Paraula sagrada, en la bona voluntat dels homes, en el món que avança cap a la consumació... Quan el pobre comparteix el poc que té, i el qui té set passa l’aigua, el qui té gana convida a l’afamat, i el dèbil conforta l’impotent... Déu fa via amb nosaltres: l’encarnació es perllonga, la “Paraula” continua inspirant la història, Jesús neix, una i altra vegada, en la vida de l’home”. “Veniu i adorem-lo” en el pessebre del cor,  Jesús, Josep i Maria ens acullen! Que tingueu un Nadal nou de trinca!

P. Josep Mª Balcells

Diumenge II d’Advent, Jesús ja és mes a prop. 4 de desembre 2022,  Sabadell