EL MISTERI DEL NADAL
Sí,
sí, de fet és el misteri dels misteris en relació amb l’actuació de Déu
sobre la humanitat, àdhuc sobre el mateix univers, quan ja el diumenge passat
dèiem que Jesucrist era i és el Rei de tot l’univers. No podem anar de rebaixes...
Els creients som cridats cada any a celebrar –amb una renovada i
reverdida unció del cor, i més!- la
Festa, la Festíssima del Nadal. I ens servirà de plantilla el número 22 de
la Constitució sobre l’Església en el
món actual, que se la cita com a tots els documents eclesials en llatí amb
les dues primeres paraules que obren el text, aquí amb Gaudium et Spes (goig i
esperança: significativament!). En el misteri de l’Encarnació s’obren unes
visions complementàries: d’una part una visió
nova, novíssima de Déu que va
concertar en el sí de la Trinitat, ja des de abans de tots els temps, el pla
de recrear el món i la humanitat, precisament en el misteri primordial de
la humanització de Déu en la persona del Verb, és a dir en l’Encarnació, fet insòlit, únic per sempre, decisió de que el
Verb prengués en profunditat la naturalesa humana, fet -en tot- un home identificat
amb nosaltres, en tot igual, llevat del pecat; però portat a una “ultimitat!”
inconcebible, car tot i ser un home concret i històric, la profunditat de
ser-ho arribava a determinar més enllà de la separació dels dos mons, el
d’abans i el de després del seu naixement, declarat Senyor de la creació
sencera. Aquest trasbalsament ens farà veure totes les coses en una
dimensió nova, tal i com llegim en la carta als filipencs: “Ell (Jesucrist) que
era de condició divina,/ no es volgué guardar gelosament/ la seva igualtat amb
Déu/ sinó que es va fer no res:/ prengué la condició d’esclau/ i es feu
semblant als homes./ Tingut per un home qualsevol,/ s’abaixà/ i es feu obedient
fins a la mort,/ i una mort de creu./ Per això Déu l’ha exaltat/ i li ha
concedit aquell Nom/ que està per damunt de tot altre Nom,/ perquè en el Nom de
Jesús/ tothom s’agenolli/ al cel, a la terra i sota terra,/ i tota llengua
reconegui/ que Jesucrist és Senyor,/ a glòria de Déu Pare”. I en un altre
indret Pau ens diu que “nosaltres concentrem tot l’existent, però “tot és
vostre: ...el present i el futur, però nosaltres som de Crist i Crist és de
Déu”.
Prenent
humanitat Jesús va canviar la noció de Déu, aprofundint en la definició
que ens dona Joan en la primera carta, quan diu que Déu és amor
consubstancial; i que es manifesta en l’amor que Jesús de Natzaret el va expandir
en la seva persona i en el missatge de que era portador. Jesús ens ha
manifestat que és l’HOME NOU i bé mereix les majúscules, inefables. Això ha
repercutit a ulls i voler de Déu que fa de tota persona humana un transsumpte o
una còpia validada, compartint l’arrel d’una humanitat nova que s’emmiralla en
la humanitat divina de Jesús. Per això en el número 22 al·ludit se’ns fa
aquesta afirmació contundent : “En realitat, el misteri de l’home només
s’aclareix bé en el misteri del Verb encarnat. I encara rebla més la
qüestió, dient: “Crist en la mateixa revelació del Pare i del seu amor –nova
visió d’un Déu que és amor que es dona extralimitant-se- manifesta plenament l’home al mateix home, i li obre la seva sublim
vocació. En Ell la naturalesa humana ha estat enlairada a una sublim
dignitat, de la que en som hereus, baldament ignrorats, inconscients...
Com
fer-ho perquè visquem l’Advent-Nadal amb més aproximacions al llindar del
misteri!, demanant a Déu per Crist d’anar-lo gaudint esperançadament, pensant en tots els creients
i en cadascú de nosaltres, a partir de l’accés a Jesús, Home Perfecte, mirant d’obrir-nos al
seu i nostre misteri. Això ens portarà a un insistent “veniu” (que no és espacial, de lloc i moment concrets, sinó de
veure’ns amb una vocació i crida fortament arrelades) i de concloure-ho amb el profund
“i adorem-lo” en el pessebre del
propi cor! “L’home cristià conforme a la imatge del Fill rep les primícies de
l’Esperit, anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit en la resurrecció que
ens espera, ja que hem estat salvats, però només en esperança en aquell “ja ara, però no encara del tot”.
L’Esperit ens capacita per dur a terme la nova llei de l’amor, com a
constatació de la participació en la vida divina en Crist.
Leonardo
Boff té un llibret, titulat: Nadal.
La humanitat i la jovialitat del nostre Déu. Té tres capítols: El
projecte de Déu: fer-se home. El projecte de l’home: fer-se Déu. Jesucrist
encontre de Déu i de l’home. Comença dient: “La vida –tota vida- és misteri i
ens remet al sagrat. En la vida del Nou-Nat, la fe celebra la manifestació del
qui és la Vida, la comunicació del misteri. Celebrar implica més que recordar,
més que saber. Celebrar demana obrir el cor a l’alegria”, al “goig i a
l’esperança”. Recordeu com el papa Francesc posa per títol a la seva
exhortació: La Joia de l’Evangeli. Concordància amb el concili
Vaticà II. Nadal és el temps de la jovialitat. Retinc com ho fa el papa,
només encetar tema; “Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una
gran idea, sinó pel trobament amb un esdeveniment, amb una Persona, que dona un nou horitzó a la
vida, i amb això, una orientació decisiva”. Preses aquestes paraules de Benet
XVI que ens porten al centre de l’Evangeli”. Crist no ha vingut a condemnar,
sinó a salvar tota la humanitat, “els qui l’hem acollit,/ els qui creiem
en Ell,/ ens ha concedit de ser fills seus/...de la seva plenitud/ tots
nosaltres n’hem rebut/ gràcia rere gràcia”. Això i més celebrem en el Nadal
íntim. Ja ho dèiem: en el pessebre del nostre cor. “Quan diem que “la Paraula
és feu home” confessem que Aquell que era en el món des de sempre, Aquell que
és la llum autèntica que il·lumina tothom; Aquell que es feia present allí on
es testimoniava la veritat, on es vivia l’amor, o es nuaven relacions
fraternes...; Aquell que actuava en la història de forma anònima i la conduïa
secretament en el sentit del misteri... ara
s’ha presentat a plena llum, s’ha identificat, i ens ha revelat el seu nom:
Paraula eterna, Crist. La veritat, l’amor, el perdó... han deixat de ser
substantius abstractes, han pres cos i s’han fet concrets i vivents en un home
anomenat Jesús de Natzaret”.
“Nadal no és pas un dia especial de l’any. Nadal és cada dia; perquè
cada dia el Fill etern s’encarna i està de cos present en la comunitat dels
creients, en els sagraments, en la Paraula sagrada, en la bona voluntat dels
homes, en el món que avança cap a la consumació... Quan el pobre comparteix el
poc que té, i el qui té set passa l’aigua, el qui té gana convida a l’afamat, i
el dèbil conforta l’impotent... Déu fa via amb nosaltres: l’encarnació es
perllonga, la “Paraula” continua inspirant la història, Jesús neix, una i
altra vegada, en la vida de l’home”. “Veniu i adorem-lo” en el pessebre del
cor, Jesús, Josep i Maria ens acullen!
Que tingueu un Nadal nou de trinca!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge II d’Advent, Jesús ja és mes a prop. 4 de desembre 2022, Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada