dimecres, 21 de desembre de 2022

Homilia del Nadal 2022

                           PER  UN  NADAL  DE  NOU  EN  NOU

                                               Aquesta homilia no serà només dominical, tot i escaure’s Nadal aquest any en diumenge, la vull excepcionalment setmanal perquè la litúrgia d’aquests set dies antecedents al Nadal té una riquesa tal, que bé la podríem anomenar la Gran Setmana dels misteris de l’Encarnació de Jesús, ensems Fill de Déu i fill de Maria. Anirem brodant aquests misteris a través de les lectures parcel·lades del primer capítol de Lluc i en cada escena evangèlica el gaudirem, contemplant-lo, ara que ja el tenim encimbellat en la torre dedicada a ell a la Sagrada Família. Ocasió també per fer-hi una visita al portal del Naixement. Chiara Curti amb la seva obra recentíssima “La Sagrada Família. Catedral de la llum” ens podria fer d’expert Torsimany. Emporteu-vos el llibret “La Missa de cada dia” i desclogueu en profunditat el misteri del res de l’Àngelus. No solament us poden servir els evangelis, sinó totes les col·lectes, una a una, desgranades sense pressa: son unes pregàries fetes a propòsit per endinsar-nos en el misteri dels misteris com és el de la Humanització de Déu, com a expressió màxima de l’amor de Déu envers tota la humanitat. I més encara, pregunteu-ho a Sant Francesc i us cantarà el “Laudato si´”; i si, a més, poguéssiu tenir la declaració de la COP15 amb l’Acord Global del 30x30 per el 2030. Penso que tindríeu tema espiritual, humanista, ecològic i evangèlic per passar tota una setmana il·luminada per les Eucaristies d’aquests set dies, que s’han de passar gairebé de puntetes. Bon, profitosa, experiència de l’Advent-Nadal.

                                               Nosaltres, hem anat puntejant dia a dia aquesta setmana pre-nadalenca amb el propòsit de trobar-nos davant d’un FET que té totes les ressonàncies d’un -no sols atansament- sinó d’una “amaració” de l’Home Jesús en la Divinització de la Paraula de Déu, revestida i il·luminada amb el seu rostre humà, el seu deix, semblant al de la seva mare. I amb totes les característiques que es poden dir com a excel·lències del millor HOME que ha conviscut com a veí inicialment d’unes quantes persones d’un poblet llunyà, Natzaret, singularment dels seus pares: Josep i Maria, beneïda sigui entre totes les dones, per la gestació i deslliurament d’un NADÓ que ens pertany per gràcia i lliurament del mateix Déu a cada persona que s’hi atansa amb cor agraït i cantant les excel·lències d’un Déu –oh, meravella fet semblant aparentment com tot fill nascut per missions universals, a benefici de tota persona nada en tot temps, condicions i maneres de ser culturalment, racial i social... Ai, els seus pares guarden en la més estricta intimitat tot el secret d’un Misteri de gràcia i de bondat: Déu anònim per tantes persones que seran convilatans seus i ignorants d’una Presència reservada, tota ella misteriosa. Us figureu una trentena d’anys compartint-ho tot en una família i vila...

                                               Jesús, el Gran -i més!- Únic REFERENT, en definitiva, per bé que cal atansar-s’hi amb una FE nua i transparent que esguarda més endins, com ho deia el “profeta-oracle de l’home d’ulls penetrants, l’oracle del qui escolta els presagis de Déu i contempla les visions del Totpoderós quan l’èxtasi li treu el vel dels ulls”. Així hauria de ser la nostra FE des-veladora de les íntimitats de l’Home Jesús. Benaurats vosaltres que som sabedors i iniciats en el coneixement de la seva Persona. “La Casa de Natzaret, ens deia, entendrit, dos mil·lennis després el papa Pau VI, és una escola en la qual es comença a conèixer la vida del Crist: una escola de l’Evangeli. En ella, primer hi aprenem a veure, a escoltar, a meditar, a capir profundament la força pregona i misteriosa, que hi  ha en aquesta revelació del Fill de Déu, simplicíssima, humilíssima i plena de formosor. Potser hi aprenem fins i tot, sense adonar-nos-en, a imitar-lo. Aquí, certament, percebem la raó i el camí en el qual podem comprendre qui és Crist. Aquí aprenem, per damunt de tot, a considerar aquelles coses que es refereixen a la seva estada entre nosaltres i, en certa manera, ens expliquen, com és ara els llocs, els temps, els costums, la conversa, els ritus sagrats, tot allò, finalment, de què sé serví per manifestar-se en el món. Aquí, tot té la seva veu, tot té la seva significació. Precisament aquí, en aquesta escola, ens adonem per què ha d’observar una disciplina d’esperit el qui vol ser deixeble de Crist i seguir la doctrina de l’evangeli”. “Oh, com retornaríem de bon grat a la nostra infantesa, com voldríem confiar-nos novament a aquesta humil, però tanmateix sublim escola de Natzaret! Amb quina vehemència ens gaudiríem de reintegrar el nostre estudi a l’autèntica ciència de la vida al costat de Maria per entendre la veritat de Déu! Aquí hi aprenem, a més a més, la manera de viure en família. Que Natzaret ens ensenyi què és la família, què és la seva comunió d’amor, què és la seva bellesa nítida i greu, quines són les seves propietats sagrades i inviolables, que ens demostri com ho és, de dolça, la institució de la família, que no hi ha res que pugui substituir; que ens il·lustri sobre la seva comesa fonamental en l’ordre de la societat”. (Al·locució pronunciada per Pau VI a Natzaret el 5 de gener de 1964)

                                               Diumenge passat vaig invitar a llegir i pregar (lectura orant) les epístoles de Pau, singularment la destinada als efesis, la dels filipencs i la dels colossencs, on Pau ens vol portar a un aprofundiment del misteri de l’Encarnació a través dels tres himnes que ell de ben segur que va recollir de les primeres Assemblees del cristians novells, portats per la fulguració de la Resurrecció i Glorificació de Jesús. Que elles ens acompanyin en la pau d’aquests dies que jo us invito a resseguir en uns moments de serenor i de recés que podríeu cercar durant aquests dies sants, per fer-hi uns moments de tranquil·litat i de pau, de la pau messiànica que aquests dies se’ns ofereixen a tot ple. Fem provisions de tendresa i fem de casa un Natzaret ben nostre i tot llegint els evangelis d’aquests dies anem entrant suaument en els diorames que ens suggeriran els evangelis de l’Anunciació a Zacaries en el Temple; l’Anunciació a Maria:  entrant amb ulls i oïdes en el punt inicial d’una presència humana de Jesús en la seva concepció, de resultes del SÍ més decisiu que mai s’hagi sentit en la rodonesa de la Terra. Sí, que ens ha afectat de ple també a nosaltres, perquè Ella ha estat constituïda per gràcia com la nostra Mare. “El Fill que ella infantà el volgué Déu primogènit de molts germans (cf. Rom 8, 29), que són tots els fidels a l’infantament i educació dels quals Ella maternalment coopera”. (Capítol VIII La benaurada Verge Maria, Mare de Déu en el misteri del Crist i de l’Església n. 63 de la Constitució Sobre l’Església). També podreu gaudir de l’encant de la Visitació de Maria a la seva parenta Elisabet, podrem cantar juntament amb Maria en el seu bell himne del Magníficat. Finalment podrem participar del Naixement del Baptista i entonarem amb Zacaries l’himne de Laudes. “Que la vinguda de Jesús, ens trobi vetllant en l’oració i cantant la seva lloança, perquè Vós sou l’únic Sant, l’únic Senyor, l’únic Altíssim, Jesucrist, amb l’Esperit Sant en la Glòria de Déu Pare”.

P. Josep Mª Balcells.

Solemnitat del Nadal del Senyor. 25 des. 22. Sabadell