ENLAIRAT, ATRAURÉ TOTHOM CAP A MI
Estem
celebrant el Triduum Pasqual. No podem separar Eucaristia, Passió,
Mort en Creu i Resurrecció, i per més que la celebració litúrgica posi
Pentecosta separada d’aquest encimbellament de les celebracions de Setmana
Santa, les hem de veure i viure formant una unitat, que ens porta al nucli
determinant del saber-se i fer-se immergits en la “La Història d’un Vivent”,
d’un Déu U i Tri que ha portat a terme el Designi
Secret i la Benèvola Decisió en la què “Per amor ens destinà a ser fills
seus per Jesucrist. En Ell, per la seva sang, hem obtingut la Redempció, el
perdó dels nostres pecats”. I més encara: “la riquesa de la Gràcia s’ha
desbordat en nosaltres. En Crist hem
rebut la nostra part en l’herència; ens hi havia destinat, nosaltres que des
del principi tenim posada en Crist la nostra esperança. En Ell vosaltres vau
escoltar la Paraula de la Veritat, l’Evangeli que us salva. En Ell hem cregut i
heu estat marcats amb el segell de
l’Esperit promès, i l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu ens té
reservada, quan ens redimirà plenament com a possessió seva i farà que siguem lloança de la seva Glòria” (Efesis 1, 3-14).
I podem completar aquesta visió d’empelt
de la nostra vida en la saba del Crist segons la admirable paràbola del Cep
Veritable: “Jo sóc el Cep veritable i vosaltres les sarments. Aquell que està
en Mi, i Jo en Ell donarà molt de fruit, perquè sense Mi no podeu fer res... Si
esteu en Mi i les meves Paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que
voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit
i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m’estima, també Jo us estimo a
vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.
Us he dit això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia
sigui completa. Aquest és el meu manament que us estimeu els uns als altres tal
com Jo us he estimat. (Jn 15, 17)
Amb
veu exultat, avui reprenem amb més deler, si cap, el Cant del Glòria sense deixar-nos portar per la cantarella de la
música que el podríem malmetre, sense assaborir-ne amb concentració, paraula
per paraula, amb un text que fa que esdevingui una de les Pregàries-Càntics una
de les més belles, avui sobretot amb el joiós to pasqual que ens enardeix el
cor de ressuscitats conjuntament amb Vós que sou l’únic Sant, l’únic Senyor,
l’únic Altíssim, Jesucrist”. No deixeu de posar l’accent en el punt
més pausat i preuat al qual que us he invitat sovint a fer-ne pregària ben
personalitzada: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem
gràcies, per la vostra immensa glòria”. Afegirem com de rigor: “Senyor Déu, Rei
celestial, Déu Pare omnipotent i amb l’Esperit Sant en la glòria de Déu Pare.
Amén”.
Ara
és el moment-momentum de pregar amb la col·lecta: “Oh Déu, que feu resplendir
aquest nit santíssima amb la glòria de la Resurecció del Senyor,
desvetlleu en la vostra Esglèsia la
consciència de ser fills de Déu, a fi que renovats en el cos i en
l’esperit, us servim amb fidelitat”. Dirà Joan: “Nosaltres hem cregut en l’amor”.
Amor que -en els salms- se subratlla l’expressió referida a Déu, que és l’Amor Fidel. Amor en el què sempre
pots comptar, perquè és indefallent, de sempre i per sempre. La nostra
fidelitat en el servei vol dir allò que ens deia a la paràbola esmentada: “Manteniu-vos en l’amor que us tinc” O
allò repetitiu dels salms: “Perdura
eternament el seu amor”. Cal que, com ens dirà Pau als seus deixebles de
Roma i a nosaltres amb ells: “I si nosaltres que hem estat plantats vora d’Ell:
submergits, sepultats pel baptisme, per aquesta mort semblant a la seva,
també hem de ser-ho per la resurrecció. Queda ben clar: l’home que érem abans
ha estat crucificat amb Ell. I d’ara endavant, “emprenguem una nova vida”. Ja
ho palesava la Col·lecta de la Missa de la Vetlla Pasqual: “Oh Déu, poder
immutable i llum sense posta, mireu el sagrament de l’Església i porteu a
terme, bondadosament, segons el vostre designi etern, l’obra de la salvació
humana. Que tot el món vegi i experimenti que el que és abatut, s’aixeca, i el
que és vell, es renova i tot torna a la integritat primera per nostre Senyor
Jesucrist, del qual té l’origen”. Ja ens ho havia advertit Isaïes temps enrere:
“No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic
a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer, ¿no us n’adoneu?
Aquest poble que m’he configurat proclamarà la meva lloança”. També Pau ens
deia que considerava tot desavantatjós, àdhuc escòria, comparat amb el valor
que té poder conèixer Jesucrist, el meu Senyor, Ho rubrica: “tot a canvi de
guanyar Crist i veure’m incorporat a Ell. El meu desig és conèixer Crist i
experimentar el poder de la seva la seva passió i configurar-me a la seva mort,
per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”.
Davant
de la majestuositat del ciri pasqual on hi veiem el simbolisme preclar de Jesús
Ressuscitat: Crist ahir i avui, principi i fi, Alfa i Omega, d’Ell són els
temps i els que no tenen fi, A Ell: glòria i poder per sempre més. La llum del
Crist, us lloem Senyor”. Hi ha una bella oració-cant en gregorià que modula
així:
-
Ànima de Crist, santifiqueu-me.
-
Cos de Crist, salveu-me.
-
Sang de Crist, inebrieu-me.
-
Aigua del costat de Crist,
purifiqueu-me.
-
Passió de Crist, conforteu-me.
-
Oh, Bon Jesús, escolteu-me.
-
Dins les teves ferides,
empareu-me.
-
No permeteu que jamai em separi de
Vós.
-
Del malvat Maligne, defenseu-me.
-
I a l’hora de la meva mort,
crideu-me a lloar-te
-
En companyia dels sants,
- Per l’infinitud dels segles. Amén.
P. P. Josep Mª Balcells.
PDiumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor, 17 d’abril del 2022 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada