dissabte, 2 d’abril del 2022

Homilia del diumenge 03/04/2022

                      LECTIO  DIVINA  SOBRE  L’EVANGELI  DE  JOAN

                                            Notareu que des de la setmana passada (cada dia) i en tot al llarg d’aquesta que encetem avui i fins el Divendres Sant, fem una lectura de l’Evangeli de Joan, amb poques excepcions; i encara més és de notar que les escenes narrades estan centrades en la contrastació oberta entre les inquisicions malicioses dels anomenats genèricament “jueus” (=expressió que usa Joan per denominar els objectors de Jesús; usat per Joan fins a 67 vegades, englobant-hi sobretot els fariseus i, en definitiva, tot el “sistema religiós” que van portar Jesúcrist fins a la mort). Corren en paral·lel dues lectures: una podríem dir-ne biogràfica, l’ara i aquí; i una altra que reflecteix les sovintejades controvèrsies que prenen protagonisme als temps en què Joan -o millor la comunitat joànica- vivia en contrast amb el nou sistema del judaisme ulterior a la vida de Jesús.

                                               Anem ara en les pàgines de l’evangeli joànic. Jesús ja va donar a conèixer la seva divinitat en les primeres rèpliques que els donava, fins al punt que -a cara descoberta- li arribaven a tirar en cara: “Els jueus, amb més afany buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu” (5, 18) . Això propicia fer una lectura total de l’evangeli com un drama de passió perllongada, passió que se sosté durant tota la seva vida. Això ve corroborat perquè aquest evangeli és una profunda lectura derivada del temps en que fou redactat quan hi hagué una controvèrsia, àdhuc confrontació oberta, entre l’Església cristiana dels primers temps i el judaisme d’orientació farisea que substituïren als sacerdots, una vegada destruït el Temple. Tot això a finals del segle I...

                                               Aquesta tensió narrativa i espiritual de “passió” que es manifesta sovint entre els “jueus” i Jesús, pràcticament ja es pot col·legir des de la prematura menció que fa Joan de la purificació del Temple (2, 21) que els altres evangelistes sinòptics posen ja molt endavant i gairebé com a pòrtic de la Passió “stricto sensu”. Llegint-lo a l’inici, propicia evidenciar que la dimensió dramàtica i de passió-resurrecció amara tot l’enter evangeli de Joan. La litúrgia que ens invita a llegir-lo aquest quinze dies quaresmals, anteriors a la Setmana Santa, són una invitació apressant per fer una “lectura divina” que seria el millor remat de la nova Quaresma d’enguany.

                                               Centrem-nos de moment en el passatge de l’adúltera, que és la perícopa d’aquest diumenge darrer de Quaresma. L’escenari no podia ser més emblemàtic, Jesús es retirava de nit per pregar distensivament amb el Pare. Enfervorit per aquesta presència que no li mancava mai, tornà al Temple i, assegut, ensenyava a la gent que acudia; i, en aquestes, es presenten “els” mestres de la Llei i “els” fariseus i porten una dona sorpresa en adulteri i la tiren al centre i de seguida “insidiosament” per trobar un pretext per acusar-lo, l’inquireixen: “Mestre, d’acord amb la Llei de Moisès que ens ordena d’apedregar-la. I vós, “què hi dieu?” Jesús s’acota, com qui no se sent al·ludit, i es posa a fer uns gargots a terra. Un silenci dens s’empodereix de la situació. No dir res de moment ja és una primera resposta. Ells, sobtats per la reacció dignitosa i esquiva de Jesús, insisteixen en la pregunta. Jesús alça el cap i els diu “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres”. Jesús torna a acotar-se i segueix dibuixant al terra. I ells, en sentir això, van desfilant d’un a un, començant pels més vells! 1 Jesús es quedà sol. Alça el cap parsimoniós i dirigint-se a la dona li fa: “On són? Ningú no t`ha condemnant? Ella, esporuguida, li respon: “Ningú, Senyor”. Tampoc jo no et condemno. I posant un final-invitació: “Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més”. Quina figura més digna i amb més de tacte femení li expressa Jesús la seva misericòrdia més discreta. Exemple de com Déu ens tracta a tots, amb delicadesa i respecte sempre pel pecador, sense entrar en les nostres debilitats i mesquineses. Gran lliçó distingint entre pecador i pecat. Quan n’aprendrem en les nostres relacions personals? Això deu ser, “retornar-nos a l’alegria de la salvació”, que llegim al salm 50.

                                               No és per demés que aquesta escena d’una tal finor i exquisidesa vingui precedida per la lectura de Sant Pau als filipencs, on hi juga també un paper similar al de Jesús, ple de respecte i profunda estima de Pau pels seus deixebles. Caldria llegir-la tota sencera per entrar en la sintonia de Pau envers els qui ha evangelitzat i on es posa com a referent de la seva pròpia descoberta joiosa de la figura alliberadora de Jesús. Els diu de bon començament: “Dono gràcies al meu Déu cada vegada que us recordo. Sempre que prego, demano ple de goig per tots vosaltres... Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist...”. Ho deixo jo a les mans acollidores vostres, per anar entrant en el degoteig de gràcia i amor que Pau hi deixa escrit... Passo als paràgrafs que contenen la segona lectura d’avui. Pau considera desavantatjosos, escòria arriba a dir, tot el “judaisme” que havia defensat -com els “jueus” de l’evangeli- fins que ha descobert “el valor que té conèixer Jesucrist, el meu Senyor. El canvi és definitiu: “guanyar Crist i veure’m incorporat a Ell. Ni tan sols soc just gràcies la meva justícia, guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist”. Quina rèplica tan consonant amb les controvèrsies que Joan esmenta en tot el seu evangeli, com si en fos el nucli i terme. Passió-controvèrsia, arreu.

                                               Encara, a benefici de nosaltres que fem via quaresmal, ens exhorta posant-se com a referent:  “El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartint la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”. Acaba invitant-nos a fer com ell: “No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, (=ja que Jesucrist s’apodera de mi). Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat”. Altra vegada insisteix que la justícia ve de part de Déu. “El que faig és oblidar-me dels avantatges, que he deixat enrere. No soc jo qui em guanyo la justícia, és Crist qui me l’ha guanyat i donat”. Conscient d’aquesta veritat fonamental del meu viure com a cristià, “em llanço tot jo cap allò que tinc davant i corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”. Dos prodigis seguits: El Pare acollidor-festiu i el Perdó discret-amorós... Diumenges IV i V: Última i vigorosa empenta per coronar aquesta Quaresma. Que a la Pasqua ens puguem veure, reconciliats, redimits, beneïts i joiosos per sempre.

Diumenge V de Quaresma, 3 d’abril del 2022.   Sabadell   Notareu que des de la setmana passada (cada dia) i en tot al llarg d’aquesta que encetem avui i fins el Divendres Sant, fem una lectura de l’Evangeli de Joan, amb poques excepcions; i encara més és de notar que les escenes narrades estan centrades en la contrastació oberta entre les inquisicions malicioses dels anomenats genèricament “jueus” (=expressió que usa Joan per denominar els objectors de Jesús; usat per ell fins a 67 vegades, englobant-hi sobretot els fariseus i, en definitiva, tot el “sistema religiós” que el van portar fins a la mort). Corren en paral·lel dues lectures: una podríem dir-ne biogràfica, l’ara i aquí, i una altra que reflecteix les sovintejades controvèrsies que prenen protagonisme als temps en què Joan -o millor la comunitat joànica- vivia en contrast amb el nou sistema del judaisme ulterior a la vida de Jesús.

                                               Anem ara en les pàgines de l’evangeli joànic. Jesús ja va donar a conèixer la seva divinitat en les primeres rèpliques que els donava, fins al punt que -a cara descoberta- li arribaven a tirar en cara: “Els jueus, amb més afany buscaven de matar-lo, perquè veien que, a més de violar el repòs del dissabte, afirmava que Déu era el seu Pare i es feia així igual a Déu” (5, 18) . Això propicia fer una lectura total de l’evangeli com un drama de passió perllongada, passió que se sosté durant tota la seva vida. Això ve corroborat perquè aquest evangeli és una profunda lectura  derivada del temps en que fou redactat quan hi hagué una controvèrsia, àdhuc confrontació oberta, entre l’Església cristiana dels primers temps i el judaisme d’orientació farisea que substituïren als sacerdots, una vegada destruït el Temple. Tot això a finals del segle I...

                                               Aquesta tensió narrativa i espiritual de “passió” que es manifesta sovint entre els “jueus” i Jesús, pràcticament ja es pot col·legir des de la prematura menció que fa Joan de la purificació del Temple (2, 21) que els altres evangelistes sinòptics posen ja molt endavant i gairebé com a pòrtic de la Passió “stricto sensu”. Llegint-lo a l’inici propicia evidenciar que la dimensió dramàtica i de passió-resurrecció amara tot l’enter evangeli de Joan. La litúrgia que ens invita a llegir-lo aquest quinze dies quaresmals, anteriors a la Setmana Santa són una invitació apressant per fer una “lectura divina” que seria el millor remat de la nova Quaresma d’enguany.

                                                Centrem-nos de moment en el passatge de l’adúltera, que és la perícopa d’aquest diumenge darrer de Quaresma. L’escenari no podia ser més emblemàtic, Jesús es retirava de nit per pregar distensivament amb el Pare. Enfervorit per aquesta presència que no li mancava mai, tornà al Temple i, assegut, ensenyava a la gent que acudia; i, en aquestes, es presenten uns mestres de la Llei i uns fariseus i porten una dona sorpresa en adulteri i la tiren al centre i de seguida “insidiosament” per trobar un pretext per acusar-lo li inquireixen: “Mestre, d’acord amb la Llei de Moisès ens ordena d’apedregar-la. I vós, “què hi dieu?” Jesús s’acota, com qui no se sent al·ludit, i es posa a fer uns gargots a terra. Un silenci dens s’empodereix de la situació. No dir res de moment ja és una primera resposta. Ells sobtats per la reacció dignitosa i esquiva de Jesús, insisteixen en la pregunta. Jesús alça el cap i els diu “Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres. Jesús torna a acotar-se i segueix dibuixant al terra. I ells en sentir això van desfilant un a un, començant pels més vells! 1 Jesús alça el cap parsimoniós i dirigint-se a la dona li fa: “On són? Ningú no t`ha condemnant? Ella esporuguida li respon: “Ningú, Senyor”. Tampoc jo no et condemno. I posant un final-invitació: “Ves-te’n i d’ara endavant no pequis més”. Quina figura més digna i amb més de tacte femení li expressa Jesús la seva misericòrdia més discreta. Exemple de com Déu ens tracta a tots amb delicadesa i respecte sempre pel pecador sense entrar en les nostres debilitats i mesquineses. Gran lliçó distingint entre pecador i pecat. Quan n’aprendrem en les nostres relacions personals? Això deu ser, ben bé, retornar-nos a l’alegria de la salvació, que llegim al salm 50.

                                               No és per demés que aquesta escena d’una finor i exquisidesa vingui precedida per la lectura de Sant Pau als filipencs, on hi juga també un paper similar al de Jesús ple de respecte i profunda estima de Pau pels seus deixebles. Caldria llegir-la tota sencera per entrar en la sintonia de Pau envers els qui ha evangelitzat i on es posa com a referent de la seva pròpia descoberta joiosa de la figura alliberadora de Jesús. Els diu de bon començament: “Dono gràcies al meu Déu cada vegada que us recordo. Sempre que prego, demano ple de goig per tots vosaltres... Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres una obra tan excel·lent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist... Ho deixo jo a les mans acollidades vostres per anar entrant en el degoteig de gràcia i amor que Pau hi deixa escrit... Passo als paràgrafs que contenen la segona lectura d’avui. Pau considera desavantatjosos, escòria arriba a dir, tot el judaisme que havia defensat -com els “jueus” de l’evangeli- fins que ha descobert “el valor que té conèixer Jesucrist, el meu Senyor. El canvi és definitiu: “guanyar Crist i veure’m incorporat a Ell. Ni tan sols soc just gràcies la meva justícia, guanyada perquè he observat la Llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en Crist”. Quina rèplica tan consonant amb les controvèrsies que Joan esmenta en tot el seu evangeli, com si en fos el nucli i terme. Passió-controvèrsia arreu...

                                               Encara, a benefici de nosaltres que fem via quaresmal, ens exhorta posant-se com a referent:  “El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartint la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts”. Acaba invitant-nos a fer com ell: “No vull pas dir amb això que ja he obtingut aquella plenitud que busco; corro amb l’esperança d’apoderar-me’n; puc fer-ho, =ja que Jesucrist s’apodera de mi. Germans, no m’imagino pas haver-me’n apoderat”. Altra vegada insisteix que la justícia ve de part de Déu. “El que faig és oblidar-me dels avantatges que he deixat enrere. No soc jo qui em guanyo la justícia, és Crist qui me l’ha guanyat i donat. Conscient d’aquesta veritat fonamental del meu viure com a cristià “em llanço tot jo cap allò que tinc davant i corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”. Dos prodigis seguits: El Pare acollidor-festiu i el perdó discret-amorós...Última i vigorosa empenta per coronar aquesta Quaresma. A la Pasqua ens puguem veure, reconciliats, redimits, beneïts i joiosos per sempre.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge V de Quaresma, 3 d’abril del 2022.   Sabadell