VIURE  PERILLOSAMENT

                                               De Jesús en solem tenir una visió una mica de postal o bé d’estampeta. Perdoneu: una imatge una mica acaramel·lada de -ho dic?- de sagrat cor. Ho he posat en minúscules per no ferir la sensibilitat de ningú. De Jesús no en tindrem una visió més aproximativa fins i tant que no arribem a confegir-ne la figura d’un poliedre en el qual hauríem d’arribar a conjuminar diversos aspectes de la seva personalitat: d’un no violent, d’una faceta de caire pregonament poètic, d’una radicalitat tant envers els seus deixebles (=nosaltres, a tall d’evangeli pur i dur) com en relació al sistema de religiositat oficiosa o descaradament oficial del seu temps, i més i tot... Jesús va viure  perillosament, no hi ha cap dubte. En tenim una mostra en el relat de l’evangeli d’avui. No l’han acceptat els de casa seva. Voldrien que allí fes els ostentosos contra miracles dels que li sostenen la fama fora, com la de les curacions, dels exorcismes el mal... Fes aquí el que et prodigues a fer a Cafarnaum. Hi ha un malentès de base que Jesús haurà de maldar per fer-lo silenciar i que ho llegim sovint en el que s`ha anomenat el “silenci” en l’evangelista Marc. No vol Jesús que tergiversin la figura esperada d’un Messies, com la que creuen d’un guerrer, que s’enfrontarà contra els romans... Canviar una ideologia mental, comú aleshores, sobre el Messies, serà una actitud mantinguda seva, que perdurarà tot el temps de la seva predicació per Galilea, acusadament diferent a Jerusalem on els enfrontaments seran ja de més fondària.

                                               Mireu què diuen al seu poble de Natzaret entre l’admiració i la sorpresa. El coneixem ben bé, creuen. Coneixem la seva parentela És de “can Josep”, quins estudis té?, qui l’avala? Jesús se n’adona de que tot són sospites sobre ell. Aleshores els desconcerta amb la seva manera de saber contrastar. Els surt amb un adagi que marca la distància. Els desconcerta: Fes el que has fet a Cafarnaum, que és el centre d’operacions de la seva missió tal com Isaïes la va predir: atenció preferencial envers els pobres, els malalts. A partir d’aquest moment els torna a argumentar amb un altre adagi: “Cap profeta és ben rebut al seu país natal”. Els parla de l’acció dels antics i grans profetes en país de pagans o bé a benefici de pagans. Mai que hagués dit una invectiva contra els seus convilatans. L’empenyen fora de la sinagoga i en la temptativa de despenyar-lo Ell se’ls fa fonedís. Digueu-me si Jesús no visqué perillosament! La coherència el portarà a situacions similars i més en la seva última actuació a Jerusalem. Com hem de canviar la nostra percepció de la figura global que ens fem de Jesús! Construir unitat dintre d’una complexa diversitat de facetes de la seva personalitat no ha de ser cosa fàcil, a ben segur, però cal fer-ho.

                                               Ara mateix estic llegint -tinc oh, temps de jubilat!- i l’aprofito per fer lectures o relectures que en altres moments havia deixat per feines que jo les justificava per motius professió-nals, de professió religiosa, la que vulgueu. Estic llegint “Jesús. Aproximació històrica” de José Antonio Pagola. Només resseguint els diferents capítols es va perfilant una rica personalitat humana de Jesús, fruit d’una documentació extraordinària, que resulta fascinant. Ara tinc temps i el dedico a aprofundir la que en podria dir una renovada visió del “fet cristià”. Com podria invitar-vos a no tenir por de lectures de pes! Em direu que no teniu temps. Llegiu, llegiu La Contra de la Vanguardia d’aquest dimecres, on es fa una entrevista a Pablo d’Ors el fundador d’Amigos del Desierto, autor de la Trilogía del silencio. En un moment de l’entrevista dona aquesta resposta en relació al temps que tenim o que suposadament no tenim: “El secret del temps és l’eternitat. Quan vius de veritat, el temps deixa d’existir”. Una invitació a ser profund, a “sentir”, una invitació a la meditació “contemplativa”. “Al final vius com medites”. Té una llibret titulat Biografia del silencio, que és la narració  dels passos endegats de com va entrar en l’hàbit de meditar”. A través del que explica resulta ser una bona introducció a això tan poc habitual: ser homes d’oració.

                                               Jesús va ser una persona profundament humana. Allò que Ell diu és allò que Ell viu. Pagola ens el presenta com una persona que viu sempre de cara al Pare, el meu i el vostre Pare; Ell farà de la seva vida una missió. Se sent i ho pregona: se “sent enviat”. Aquesta expressió, que surt sovint a l’evangeli, traspua coherència, decisió, ardidesa a voltes. És tan profundament humà, que el veiem decididament diví. No és un afegit la seva divinitat. És l’autèntica imatge del diví. La seva espiritualitat és la de viure l’evangeli. Dona la sensació de ser tot Ell veritat, bondat, bellesa, en les coses quotidianes, en la convivència amb els seus. No és el Jesús públic que parla, que guareix. Senzillament és, veient-lo en el contacte humà de les hores en què estan junts. Són els seus gestos, és l’entonació de veu, el seu mirar, el seu “estar”. No el coneixem prou. A voltes en tenim una visió estrafeta, ideològica, prefabricada. La proposta de Pagola -en el fons- és anar fent un escalat de  les línies que en donen una imatge aproximativa, rica, matisada, treta de les pagines que ens han  donat els evangelistes, ponderades per la crítica textual, que a hores d’ara ens permet una aproximació a la realitat viscuda. Aquest és el nou “catecisme”, per dir-ho d’alguna manera entenedora. És el Jesús que deriva del relat evangèlic. Dona la sensació de dir molt i tant! el que es pot dir d’Ell, però dibuixant una persona fascinadora. El vius, bo i llegint aquestes pàgines. Això si que és aproximativament de veritat. Imposa. Com a cristià el que he de fer és només “viure`l”.

Com que no aconseguiré que els meus lectors es  decideixin a llegir-lo, només a tall d’introducció us posaré les capçaleres dels diferents capítols. Només amb això ja tindrem una bona entrada. La meva edat ara em demana no perdre temps. El vull tenir per assaonar-me en lectures de pes, de qualitat. Siguem lectors, dediquem-li temps, robat a tantes inconsistències. El meu lleure el dono a allò que considero fonamental i fonamentador pels dies que em quedin. Així ho veig i crec que no és pas cap cosa fora d’osques. Cadascú orienta el viure com millor li plau. Aquí estic, i aquí em planto. Veureu que resumeix uns trets, poliedre ajustat. Per cadascun d’ells farà ponderades consideracions, per gaudir-ne. Deliu-vos-hi! A -.

 Poeta de la compassió.hi una reflexió. Ompla’l

            -. Jueu de Galilea.

            -. Veí de Natzaret.

            -. Cercador de Déu.

            -. Profeta del Regne de Déu.

            -. Defensor dels darrers.

            -. Amic de la dona.

            -. Mestre de vida.

            -. Creador d’un moviment renovador.

            -. Creient fidel.

            -. Conflictiu i perillós.

            -. Màrtir del Regne.

            -. Ressuscitat per Déu.

            -. Epíleg: Tornar a Jesús. Creure en el Déu de la vida. Viure per al Regne de Déu. Seguir Jesús, Construir l’Església de Jesús. Viure i morir amb l’esperança de Jesús.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge IV de durant l’any, 30 de gener del 2022.  Sabadell