ACOLLIR  EN  EL  COR  LA  PARAULA

                                               Sabem que el Vaticà II va promoure la lectura de la Paraula de Déu amb profusió, bé sigui en la litúrgia de l’Eucaristia, bé personalment com a pràctica per intensificar una espiritualitat més evangèlica. Cal reconèixer que no hi estem gaire habituats, perquè encara molts de nosaltres som deutors d’una religiositat de caire pietista. El Vaticà II ens voldria lectors directament de la Bíblia. Avui comencem la lectura de l’evangeli de Lluc que ens acompanyarà durant tot aquest any litúrgic. Seria ben aconsellable que féssim una lectura prèvia de tot l’evangeli per poder situar els diferents passatges que la successió dels diumenges ens posarà a consideració.

                                               Noteu que l’evangeli d’avui està compost de dues parts ben diferenciades.. En la primera que és introductòria de tot ell (Lc 1, 1-4) l’autor ens indica la finalitat que el va moure a escriure’l i el destinatari a qui el dedica: Teòfil, que és el tercer fill d’Annàs, que va ser, també ell, summe sacerdot del 37 al 41 desprès de Crist. El llibre l’escriu Lluc desprès de la destrucció del Temple de Jerusalem l’any 70. El sacerdoci junt amb el Temple, en aquelles circumstàncies tràgiques, va desaparèixer i Teòfil es volia cerciorar de la messianitat de Jesús, a fi de saber de primera mà les investigacions de Lluc. El biblista Rius Camps, a part dels estudis crítics que segueix fent sobre Lluc a alt nivell, per mor de donar-los a conèixer en àmbits no d’especialistes, fins i tot ha “ficcionat” en una novel·la on narra com Lluc va enviant a Teòfil diferents lliuraments, que aquest els comenta en cartes a la seva mare. El llibre podria ser una lectura apropiada per fer-la en aquest moment en què l’anirem desgranat litúrgicament. “Diari a Teòfil” s’anomena.

                                               En la segona part de l’evangeli d’avui (Lc 4, 14-21) tenim la proclamació feta per Jesús al seu poble de Natzaret. Llegeix un passatge del profeta Isaïes que es presenta anunciant la vinguda d’un profeta que es caracteritzarà per l’atenció preferencial als pobres, als que no compten i per proclamar un any de gràcia del Senyor. Jesús certifica que tot el contingut de la profecia es compleix ara en la seva persona. La fama del que feia els era ben notòria. Aquesta proclamació troba el seu homòleg en la primera lectura que ens narra com després de Babilònia refan el Temple i en la festa de la seva inauguració davant de tot el poble retornat de l’exili, escolten la proclamació de la Torà. Les exclamacions: “amén, amén” coronen l’acceptació de la Llei i ho viuen com una festa. Corrobora el salm, com sempre fa, l’acceptació de la “paraula proclamada”. “Les vostres paraules, Senyor, són esperit i són vida”.

                                               És bo de notar que les segones lectures dels tres diumenges seguits, a comptar per la del diumenge passat són de la Carta primera als corintis en els capítols 12 i 13 que dibuixen l’acció de l’Esperit Sant en el creixement de les primeres comunitats cristianes. Configuren el que Pau denominarà el Cos Místic de Crist, és a dir l’Església. Tots depenent els uns dels altres, essent tots necessaris i coordinats, a exemple dels membres del cos humà que tots en les seves funcions pròpies donen cohesió al millor funcionament de tot el cos. Aquesta ocasió ens permet fer al·lusió a la crida que ens ha fet darrerament el papa Francesc per preparar el proper Sínode de l’octubre del 2023 que tractarà sobre la dimensió de la Sinodalitat en l’Església sota aquests aspectes de “comunió. participació i missió”. Demana una contribució oberta a tots els membres i institucions eclesials. En plena consonància amb el document conciliar sobre l’Església, on tots formem el poble de Déu i hi estem vinculats en raó del Baptisme i en l’Eucaristia com a incorporació a Crist i a l’Església. Intenteu de coordinar-vos en algun dels possibles grups que s’aniran formant per fer-hi veu i presència.

                                               A fi d’entrar millor a l’evangeli de Lluc ens podran servir aquestes de les seves característiques més accentuades:

            .- El protagonista és Jesús, el Messies i Senyor que el confessen com a tal els seus seguidors, però Lluc el presenta sobretot com a Salvador. El seu Regnat tindrà una forta dimensió social. L’al·lusió a l’any de gràcia és significativa en aquest sentit. Té arrels en la Torà.

            .- Jesús és l’avui del Regne de Déu que ja està actuant.

            .- L’Esperit de Déu mou l’acció de Jesús i de tots els deixebles. Surt 18 vegades a l’evangeli i 57 als Fets dels apòstols que és la segona part de l’evangeli que s’ha separat, però que Lluc la va concebre com formant unitat amb el seu evangeli.

            .- Jesús és un esdeveniment històric que en la seva persona farà present el Regne i que transcendeix i va més enllà de la seva vida i obre una nova era històrica que donarà lloc a la creació de les primeres comunitats cristianes. Fort lligam de Lluc amb Pau a qui va acompanyar en missions evangelitzadores.

            .- Jesús viu una relació íntima amb el Pare i la presenta com l’espiritualitat pròpia dels deixebles de Jesús. Ens el presenta sovint pregant.

            .- La major part de la predicació de Jesús va orientada vers Jerusalem (des del capítol 9, 28 fins al 21, 38) Allí hi haurà la confrontació amb els dirigents que el portaran a la mort amb forta implicació dels sacerdots. Teòfil sacerdot ho visqué en persona. I es posa en contacte amb Lluc per constatar els fets i la seva significació que la viu personalment,

            .- Dant subratlla que Lluc és “el cronista de la mansuetud de Déu”. La misericòrdia  hi és present com a actitud característica de Jesús, accentuant la proximitat, l’amor, la delicadesa, l’alegria que suposa el perdó. Les paràboles de la misericòrdia. La primera benaurança parla directament de ser pobre. No l’atenuació de Mateu. La narració de Zaqueu es paradigmàtica del paper dels pobres en Lluc.

            .- La presència i la consideració envers les dones. Són seguidores de Jesús i les admet entre les que li fan costat fins a les escenes de la crucifixió i en els anuncis de la resurrecció i tindran molt relleu en els Fets dels apòstols.

            .- La dimensió comunitària pren relleu en Lluc i serà present sobretot en els Fets, en les primeres comunitats. L’anomenada koinonia o comunió o església.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge III de durant l’any, 23 de gener del 2022. Sabadell