VERS UNS ESPIRITUALITAT BAPTISMAL
En
el Baptisme de Jesús hi trobem la més pregona identitat de la nostra vida de
cristians. La litúrgia d’avui ens presenta el Baptisme de Jesús com una super-Epifania
o la primera i la més plena Manifestació de la Vida Trinitària. Primer en Jesús
(Déu i Home veritables) precisament en la Humanitat d’Ell. Es fan presents tant
el Pare en aquella declaració-revelació respecte de Jesús com el Fill el
més “estimat”, motiu de totes les seves
complaences i tot rubricat per una manifestació explícita de l’Esperit Sant que
ha reconegut Jesús, com ho direm en l’himne del Glòria: “com a únic Sant, únic Senyor, únic Altíssim”. Tot
això ens descobreix a Jesús en la seva més íntima comunió amb la Santíssima
Trinitat. En la litúrgia i com una de les salutacions que jo estimo més, hi
trobem: “Que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist, l’amor de Déu Pare, i el do
de l’Esperit Sant siguin sempre amb tots vosaltres”. Salutació ben trinitària,
precisament en el llindar de la celebració de l’eucaristia, tota ella obrant la
gràcia de les gràcies! “Per Ell, amb Ell i en Ell, a Vós Pare omnipotent , en
la unitat de l`Esperit Sant rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels
segles. Amén
A
partir d’aquella manifestació gloriosa comença la vida anomenada “pública” de
Jesús i començarà a desplegar-se la Bona Nova que es farà present en la
vivència compartida sia de la seva Paraula divino-humana, sia en la seva acció
curativa i sanejadora per a tothom qui creurà en Ell.
Torno
al començament del llibre “La pregària del Cor” de Jean Lafrance i a les
lectures de les epístoles de Pau fetes durant aquestes setmanes de desembre,
particularment a la dels filipencs en el capítol 4, 4-9, que segons aquest
autor constitueixen el teló de fons d’aquest llibre sobre la lletra, entesa
literalment, del consell de Pau: “Pregueu contínuament, doneu gràcies en
tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No entristiu l’Esperit
Sant de Déu”.
Tot
això desemboca en una renovada espiritualitat baptismal que és com una rèplica
del Baptisme mateix de Jesús. Quedarà ben definida en la Col·lecta de la Missa d’avui, on cal
subratllar cada expressió, que parla i de quina manera! de cadascú de
nosaltres, a partir del baptisme. Diu així la Col·lecta: “Déu bondadós i
amable, vós declaràreu solemnement que Crist era el vostre Fill estimat quan,
en ser batejat en el Jordà, davallà damunt d’Ell l’Esperit Sant; concediu als
vostres fills d’adopció que han renascut
de l’aigua i de l’Esperit Sant,
de ser sempre dignes de la vostra benvolença”. Ai, i què oblidada que la tenim
la gràcia del baptisme!, i amb una referència pobra de cancel·lació de pecats gairebé
només, deixant de banda o ignorant la grandesa que ens hi és infosa i de la
qual no en tenim massa consciència, quan hauria de ser el motor i la vivència
de la nostra més íntima realitat espiritual. L’epifania i glorificació de Jesús
ens ateny com a reviviscència (no sé trobar millor expressió) de l’acció
trinitària que ens va inundar i va implantar com un germen que diu Joan
en la seva primera carta, que hem llegit abundosament aquests dies nadalencs:
“Els qui han nascut de Déu conserven dintre d’ells la llavor de Déu”, germen
que és l’Esperit Sant que ens ha estat donat, com sembrat en el camp del nostre
esperit. Ens van dir que imprimia caràcter i ho vàrem llegir com que no es
podia repetir per la marca que ja hi havia en el nostre jo renascut. Y era molt
més que una marca. Era la virtualitat de la Trinitat que era/és/serà presència,
motor y acció de Déu. Allò de Pau: en la Carta als Romans en tot el capítol 8
on se’ns inicia en la vida en l’Esperit que nia en el fons del nostre esperit i
“ens ve a ajudar en la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar,
però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden
expressar. I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l’Esperit. Sabem
que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha decidit cridar,
perquè Ell que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatges
del seu Fill, que així ha estat el primer d’una multitud de germans. I els qui
havia destinat, també els ha cridat, també els ha fet justos, i els qui ha fet
justos, també els glorifica”, Recordeu allò que sortia en l’himne cristològic a
l’inici de la carta als efesis: “El Designi secret, amagat, la decisió
benvolent que en Crist hem rebut la nostra part en l’herència... En ell heu
cregut i heu estat marcats amb el segell
de l’Esperit Sant.
Així
no és sorprenent que comenci el llibre “La pregària del cor”: “Has sorprès ja
el teu cor en flagrant delicte de pregària? És una experiència ben concreta la
que evoco ací. Tots nosaltres l’hem feta un cop o altre en la nostra vida, ja
sigui en trobar un veritable home de pregària, ja sigui en llegir un llibre que
ens submergeix, tot d’una, en el misteri de la relació amb Déu”. ·”És el vent
del cel, l’hàlit de l’Esperit Sant”. “Això s’esdevé al fons de la vida
trinitària oculta en el nostre cor. Per uns instants, una “onada” d’aquesta
vida perduda en el fons de l’ésser ens puja fins a la consciència i ens dona el
gust, la tirada, l’amor. El nom de Jesús allibera la Glòria del Ressuscitat,
colgada en nosaltres des del baptisme. Cal pensar en les energies de l’Esperit que
habiten en el seu cor per transfigurar-lo. Haver nascut de Déu és haver estat
com pres de nou i tornat a pastar en el
si mateix de la Trinitat. Cal, doncs, descobrir “l’home amagat al fons del cor”
segons la bella expressió de sant Pere; “Cerqueu aquella disposició amagada en
el cor que és l’ornament incorruptiple de l’home
nou”.
“És
en aquestes profunditats on roman la gràcia baptismal que pressentim,
que al nostre cor hi habita un “germen” de pregària. Desgraciadament s’oculta
en l’inconscient. El cristià ha d’acollir i fer ressorgir en una consciència
existencial aquesta gràcia, una mica com una font amagada que flueix si la
sabem descobrir i fem que ragi i ragi... No és potser el que explica aquestes
“onades de pregària” que pugen a la nostra consciència clara, el moment en què
menys hi pensem i quan, aparentment, no preguem d’una manera conscient? És un
moviment de retorn al centre de nosaltres mateixos per retrobar-hi Déu present
i actuant. És un estat de repòs, de pau, un estat de plenitud, de silenci de la
unió amb Déu per una vida de pregària”. Què cerca aquesta pregària sinó
actualitzar, fer viva i incessant la gràcia baptismal, és a dir, el nostre
empelt sobre el cos Ressuscitat de Jesucrist?” Tenim de cristians el que tenim
de vida de pregària. No sols el pregar amb oracions apreses, sinó en moments de
verdadera contemplació. Anant al fons del cor a empalmar amb la gràcia
baptismal.
P. Josep Mª Balcells.
Festa del Baptisme del Senyor, 9 de gener del 2022. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada