Homilia del diumenge 01/08/2021

JESUCRIST, EL CENTRE UBIC DE TOT EL CREAT

Durant quatre diumenges d’aquest mes d’agost la litúrgia ens invitarà a una lectura sencera del capítol 6è de Joan. Per precisions circumstancials en coincidir en diumenge la festa de sant Jaume va quedar obscurit justament el començament d’aquest capítol on es parlava de la multiplicació dels pans, escena que farà de teló de fons de tot el que segueixi i que anirem llegint diumenge a diumenge. Se’ns presenta a la multitud beneficiada ja per la multiplicació i que es desplacen a Cafarnaum en notar que Jesús no havia romàs en el lloc del miracle, havent-se absentat el apòstols sense Ell. A Cafarnaum s’entaula un llarg diàleg entre la gent i Jesús. La conversa ens portarà al pa que anhelen rebre com feu Déu a través de la intercessió de Moisès al desert, escena narrada avui en la primera lectura, la de l’Èxode.

Jesús maldarà a través de tot el capítol a fer-los passar del desig del pa material al del pa celestial que l’identifica amb Ell mateix, autèntic pa vingut del cel, fent-los veure que “el meu Pare i no Moisès és qui us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món. Ells sense pensar-s’hi massa exclamen: “Senyor, doneu-nos sempre aquest pa”. I Jesús els diu davant la no entesa inquisitiva: Jo sóc el pa que dona la vida : els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”. Parem aquí. Més misteris ens queden per explicitar seguint el capítol 6è. Jesús se’ns presenta com a aliment espiritual. Què varen entendre aquells deixebles? Com ho entenem nosaltres que ja tenim “hores de vol”? Jesús, Ell mateix i la seva Paraula son aliment i vida; no tan sols l’eucaristia.

Ara és el moment d’anar a l’epístola als efesis en el passatge que llegim avui, centrat en la persona de Jesucrist que els ha estat anunciada per Pau. Durant gairebé dos anys (del 54 al 56) va romandre allí missionant-los de valent. En la carta es fa una referència cabdal al Jesús que Pau els ha predicat, que ells han conegut i que n’han après la centralitat que té, de la qual se’n derivaran conseqüències de tipus moral. Pau recentra Crist en tot el que els predicà: “Però el Crist, tal com vosaltres heu après no és res” (de les conductes que els blasma). “No us l’han predicat  tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Ara és el moment de relacionar el Jesús de Pau i el manifestat en l’evangeli: Ell serà aquest aliment per promoure un canvi radical en la manera de viure. Promoure un despullament de la naturalesa envellida. Una renovació del vostre esperit i tota la vostra manera de pensar. Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva, porteu una vida justa, bona i santa”. Veiem, doncs, com en la persona de Crist i com a vida plena, assacia fam i set dels qui el segueixen i hi creuen de ple, Hem llegit la carta als efesis durant tot el mes de juliol i ens en resta una altre tros més pel diumenge vinent. Ara potser seria el moment de fer-ne una lectura global, seguida, pausada per trobar el goig que hi ha amagat en una lectura continua, en el sentit més ple de la paraula. No ens perdem aquest goig d’accedir a fons en les Escriptures que no podem fer a les accions litúrgiques per la seva mateixa vertebració i per no convertir la missa en una catequesi integral, cosa impròpia en la litúrgia..

No deixaré d’invitar a fer aquestes lectures seguides quan la celebració litúrgica ens hi porti com de la mà. Fer-les a trossos perden el sentit global que sempre tenen. M’agradaria que ho provéssiu amb la carta als efesis. Us portarà a una visió de conjunt. No té preguntes a què respondre com en altres cartes i, per tant, té una estructura de tipus doctrinal, on Pau palesa que ell té la missió de predicar als pagans i presenta l’Església com a l’obra de Déu realitzada per Jesucrist, fent-los passar de mort a vida. És de ressaltar els versets 14 al 21 del tercer capítol un vertader himne a Jesús que es presenta com a aliment espiritual i autèntic pa de vida que per la fe fa habitar Crist en els cors dels efesis, amor “que sobrepassa tot coneixement”. “Mantenint-nos  en la veritat i en l’amor creixerem  en tot fins que arribem a Crist que és el Cap de l’Església”. També: “Déu ha volgut unir en el Crist totes les coses”.

Tornem al capítol 6è de Joan. Cal saber que Joan no relata el sant Sopar com a institució de l’Eucaristia, cosa que fan per igual tots els sinòptics. Serà en aquesta conversa on portarà els deixebles a anar aprofundint en el que serà la manifestació de que Jesús es presentarà com a pa viu, i més endavant sota les formes de pa i de vi eucarístics Davant de la incomprensió i ruptura del gruix dels deixebles que no saben interpretar la significació a ulls de la fe. És de tal envergadura la dissensió dels interlocutors que força a preguntar Jesús si també els dotze (!?) estan determinats a abandonar-lo, cosa que força Pere, que sempre té la paraula espontània i que en nom dels dotze  exclama aquesta confessió: “Senyor, a qui aniríem?  Tu tens paraules de vida eterna, i nosaltres creiem i sabem que tu ets el Sant de Déu! En nota el comentarista fa ressaltar que aquesta confessió de Pere recorda l’escena de Cesarea de Filip, punt nodal de l’adhesió dels dotze en la figura de Pere. “I vosaltres qui dieu que soc?  Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu”. I segueix Jesús: Feliç de tu. Simó. Fill de Jonàs; això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del Cel! I jo dic que tu ets Pere; sobre aquesta pedra edificaré la meva Església...

Prenc altra vegada la oportunitat de recomanar-vos de llegir tot el capítol sencer i veureu el dramatisme de la conversa i de com Jesús preanuncia aquí la institució de la Eucaristia, notant que al verset 51 utilitza expressions amb aquesta significaci

Prenc de les paraules del Vaticà II i de la Constitució sobre la litúrgia la invitació a llegir les sagrades Escriptures amb deler: “Crist és present en la seva paraula ja que quan en l’Església es llegeixen les sagrades Escriptures és Ell mateix qui parla” “La importància de la sagrada Escriptura és cabdal”. “Per què es vegi clar que, en la litúrgia, el ritu i la paraula estan íntimament units: En les celebracions s’ha d’establir  una lectura d’elles més abundant, variada, apta”. “Perquè en la Taula de la Paraula de Déu sigui parada amb més abundància a favor dels fidels, s’han d’obrir molt més els tresors bíblics”.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge XVIII de durant l’any, 1 d’agost del 2021.   Sabadell