PROPOSTA: MANAR;  REPROPOSTA:  SERVIR

Els dos germans la tenien ben tramada. Com que l’operació sabien que era ben delicada, fan intervenir la seva mare. Així el fet podia tenir una coartada més plausible.

Jesús veu la conxorxa i davant la petició que fa la mare, dona una resposta que adreça obertament als dos germans, no a ella, a la mare.

La proposta havia fet patent una flagrant incomprensió del que significava el Regne tal i com l’havien sentit proclamar i explicitar un munt de vegades per boca del seu Mestre. El  Messies proclamat pels profetes mai per mai es podria entendre des d’una perspectiva de poder a l’estil del que veien en els romans, àdhuc entre els mateixos jueus, tributaris i sotmesos a ells, a ulls clucs, sisplau per força.

Jesús atalla a fons  els somnis i despropòsits dels germans i davant de qualsevol malentès canvia en rodó la resposta a una petició tan insensata, i els planta una pregunta desconcertant a les antípodes de la petició: “Podeu veure el calze que jo he de beure?” Ells, forçats per la pregunta abassegadora que els fa Jesús, responen a l’uníson: “Sí que podem!” Insensats, han donat resposta massa decididament, sense calibrar el fons de la qüestió. Havien, sense ni tan sols adonar-se’n, sentenciat el seu futur. Jesús els feu:  “Ben cert; beureu  el meu calze!” Noteu la identificació (del mateix calze!) amb el futur tràgic de Jesús. Consol o motivació?

Allò que dèiem que els contextos aclareixen la significació. Subratllem que ho fa en un apartat, ajuntant-los a redós, com perquè vegin la importància de l’anunci; i per a que se’ls gravi fortament i per sempre. “Ara pugem a Jerusalem (prou que ho saben estant com estant ja a les seves envistes -el context altra vegada) i el Fill de l’home serà entregat  als grans sacerdots i als mestres de la llei, el  condemnaran a mort i el posaran en mans dels pagans perquè l’escarneixin, l’assotin i el crucifiquin; però al tercer dia ressuscitarà”. Més clar i esfereïdorament no es podia dir...

Tot plegat, incongruentment incomprensible! Els deixebles n’eren sabedors del final de Jesús que s’apressava... Quina insensibilitat i quina flagrant inoportunitat! Cal subratllar que era la tercera vegada amb que Jesús els havia previngut. L’expressió de Jesús havia de tenir un to adolorit. I quina inexplicable insensibilitat la dels dos deixebles. El que menys hom es podia esperar amb aquesta sortida de to, feridora! Ara surten els malaventurats “fills del tro” cercant prebendes a cara descoberta, retorçant la idea d’un messianisme distorsionat: incomprensible petició i en aquelles circumstàncies... Els altres deu s’indignen davant la tramoia dels germans: els indigna no tant sols la sola petició, sinó feta a les clares davant d’ells. Jesús ara ha d’intervenir doblement de cara a tots: “Ja sabeu quines se’n donen entre els poderosos. No així ha de ser entre vosaltres. Ho repetirà sovint davant la sordesa i tancament de cor de tots ells: “Qui vulgui ser important enmig vostre que es faci (no diu que sigui) el vostre servidor; qui vulgui primerejar que es faci (altra vegada; amb esforç sostingut) el vostre esclau. I arrodoneix la requisitòria  i la petició ultrancera, posant-se Ell mateix com a exemple amb el seu capteniment: “Com el fill de l’home que no ha vingut a ser servit sinó a servir” (i afegeix la forma i manera de servir: “a donar la vida com a rescat per a tothom”. Acabarà aquest capítol 20è de Mateu amb l’entrada a Jerusalem on s’esdeveniran al viu els fets suara esmentats.

Aquesta pàgina no la podem llegir, no dic proclamar enmig de l’Assemblea, sense una amargant sensació de fracàs que havia de tenir Jesús, després d’un o tres anys d’ensenyament dels seus deixebles... i encara ben immadurs i tancats a les sol·licitacions del Mestre. Quin forta sensació de fracàs que li amargaria el cor. D’això ben poc es trasllueix en els relats de l’evangeli, però no podem de cap manera passar-los per alt, perquè no són ells solament els al·ludits, també nosaltres hem de carregar amb aquesta tràgica insensibilitat. Com són de diferents els camins i pensaments de Déu, en contraposició als nostres tan escarits i de poca substància! Aquest passatge ens ha de portar a una seriosa consideració: com i com ens costa d’entrar en la comprensió de la vida del Mestre! Aquesta lliçó integral de l’evangeli la rubricarà Jesús precisament en l’últim sopar en l’acció insòlita de rentar els peus als seus deixebles, davant la incomprensió, una més, del que Jesús proposarà a Pere, com a cap de tota la “colla”. No té sols una interpretació de poca substància l’invitació a ser humils. No, no és això: la vida entera s’ha de tenir com a servei, posant-la a disposició en tota manera i circumstància. No és qüestió de fer, sinó de ser. Què poca resposta evangèlica trobaríem en les pàgines de tota la nostra actualitat, no solament en l’exercici de qualsevol responsabilitat pública o privada.  Ja ho digué Jesús: no és aquesta la manera de fer dels poderosos, dels que anomenem servidor públics. Tampoc és visible entre els que, gallejant a voltes, volem que ens tinguin com a cristians.  Que no quedi el Mestre amb el desencant de saber que les pitjors pàgines de l’evangeli, les corresponents als deixebles ara i aquí, encara són flagrant actualitat.

El final de l’evangeli ens mostra la dispersió dels seus deixebles, incapaços d’entendre la significativitat de la vida i missió de Jesús. Solament després de la vinguda de l’Esperit Sant aniran comprenent el mestratge de Jesús i posaran llurs vides al servei de la paraula i tindran el goig de compartir el mateix calze de Jesús com els fou confirmat en aquesta escena que temporalment voreja totes les pàgines de la Passió.

Als Fets dels Apòstols s’escriu: “Herodes va detenir alguns de l’Església per fer-los mal. Feu matar amb l’espassa Jaume. germà de Joan. Però la paraula del Senyor s’anava escampant i difonent”. Fou el primer de patir martiri poc després de la mort per lapidació del diaca Esteve. Vers l’any 44 després de Crist. Sant Jaume fes-nos entendre le significació de la teva mort preanunciada i gloriosa per compartir el calze el mateix del de Crist. El teu patronatge és més que oportú perquè tots els teus apadrinats visquem de les essències de l’evangeli, més avui en què les tenim ben preterides. Que el teu deshonor, rescabalat per la teva mort, ens sigui propici.

P. Josep Mª Balcells

Sant Jaume, apòstol, patró d’Espanya, diumenge 25 de juliol del 2021  Sabadell