Homilia de diumenge 08/08/2021

              VIVIU ESTIMANT, COM  EL  CRIST  ENS  ESTIMÀ

Parlàvem diumenge passat de la centralitat de Jesús en tot el creat i haurem de seguir fonamentant-ho pel seguiment que fa la litúrgia de la Carta als efesis, on ho va repetint i confirmant-ho. Efes era una gran ciutat, centre comercial i d’un fort paganisme. Hi va restar una llarg estada i va presentar el Crist com aquell que va unificar jueus i pagans en una Església que Ell presentarà com a nou poble; i a Jesús, com qui dona solidesa i profunditat i ensems la capacitat de novetat personal i de viure d’una manera radicalment nova. Conèixer l’amor de Crist que serà la base d’una renovellada vida cristiana, l’emergència de l’home nou. “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant com el Crist ens estimà; Ell s’entregà per nosaltres, oferint-se com a víctima d’olor agradable. En farà la col·lecta una revalidació: “Oh Déu a qui “gosem” invocar amb el nom de Pare, feu que creixi sempre en els nostres cors l’esperit de fills que heu volgut donar-nos, a fi que un dia meresquem d’entrar en l’heretatge promès. Vulgueu rastrejar-hi una visió eucarística: p. ex: en el seu lliurament com víctima...

No és estrany que en la primera lectura se’ns presenti el profeta Elies. Avui encara ens ressona la figura de Moisès. Ambdós són les màximes figures, representats senyers del poble d’Israel. Moisès encarna la Torà, la legislació i Elies, els profetes. Recordeu el passatge de la Transfiguració que acabem de celebrar. Tots dos flanquegen el Crist Transfigurat. Jesús es presenta avui com el pa vivent i vivificador. Tots dos hi són presents com a “alimentadors” del poble d’Israel. Moisés és present en l’evangeli en aquest discurs de Jesús com a pa baixat del cel. Sabent per sobre la vida d’Elies, sabrem que fou alimentat per un corb, també quan fa fer que no minvés un pot de farina en temps de gran sequera. I ara el veiem fugint desert endins, perseguit a mort. Extenuat, es deixa morir... Es despertat i urgit a menjar per dues vegades i encoratjat a seguir el camí fins arribar a la Muntanya de l’Horeb, que és el mateix Sinaí, on tots dos van ser alimentats per la visió de Déu que els reforçarà cos i ànims. Tot l’AT en la visió transfigurada, parlant de la passió que estava a tocar... Estem, doncs, en un context i ambient que ens mostra com Jesús mateix alimentarà en el NT els seus deixebles amb la Paraula, la vida tota, la predicació i  englobant-ho tot amb l’Eucaristia. Que serà el nostre mannà i el nostre viàtic (aliment per als caminants) en la travessa del desert, com a imatge de lloc de prova i de manifestacions glorioses de Déu a ulls de la fe. Deixeu-me repetir que en la Transfiguració tot tres parlant de la imminent passió. El pa eucarístic és pa de passió (lliurament) i pa de resurrecció. Serà pa viu que alimentarà la creixença de l’home nou i que el  fortificarà per anar fent camí vers la plenitud de la vida que no disminueix, sinó que augmenta la capacitat de lluita i espera. L’Eucaristia no com a premi, sinó al·licient per a la lluita...

El salm, com sempre fa de ressonador de la primera lectura i ens invitarà a comprovar  el bon gust que té el pa viu i vivificador que té Jesús com a Paraula i com a Eucaristia: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor” o també: “Alceu vers Ell la mirada. Us omplirà de llum (encara hi ressona la Transfiguració, que val tant com per l’Eucaristia, com per l’experiència mística de Déu: Sant Joan de la Creu: “L’ànima unida i transformada en Déu en aquesta vida, té aquella mateixa aspiració de Déu a l’anima i de l’ànima a Déu molt sovint, amb fruïció altíssima d’amor, encara que no en el grau de revelació i coneixement que es propi de l’altra vida... Oh, ànimes creades per a aquestes grandeses, cridades a elles!, què feu?, en què us entreteniu? Oh miserable ceguesa dels nostres ulls, que rodejats d’una llum tan gran, som cecs, i som sords quan ens parlen unes veus tan excelses; no veiem que, mentre cerquem grandeses i glòries, ens quedem pobres  i decaiguts, perquè ens hem fet indignes i ignorants de tanta bellesa!” (Càntic espiritual)

I tornem a aquest capítol 6è de Joan, preciós i dens. És el més llarg de tots els escrits al seu evangeli. Se m’ha dit Discurs del pa de vida. Curiosament ara no són únicament els que van viure intensament la Multiplicació del pans. També entre els interlocutors hi ha aquells que l’evangelista anomena jueus, que seran d’ara en endavant els opositors a mort amb els quals contrastarà la manera d’entendre la relació amb Déu i els invitarà a viure com Ell mateix vivia, D’aquí el que ressaltarà Pau: “Sou estimats de Déu: imiteu el vostre Pare”. (Quina proximitat en concebre Déu i què lluny del Déu sotjador dels jueus, encarnats sobretot pels fariseus!) Viviu estimant, com el Crist ens estimà: Ell s’entregà per nosaltres”. No perdem la passió com a entrega i lliurament al projecte del Pare.

Maldarà perquè facin una transposició del pa natural al pa celestial. Els retreu que no varen saber interpretar aquest senyal -per a Joan signe o senyal volia dir que anaven més enllà del “fet” i no descobrien què volia dir-los Jesús. Volia Jesús que veiessin per fe una referència a tot un altre pa que donarà la vida i la portarà a una finalitat: la seva perdurabilitat. Els diu que tenen mires humanes: “Dona’ns d’aquest pa!” Igual que la samaritana que demana aigua de la que li oferiex Jesús, mal interpretant-la. O encara Nicodem que entén a la lletra el tornar a néixer... No saben transcendir, lligats a la terrenalitat...

Jesús els diu (la frase entranya una solemnitat que no escaparia a la mentalitat dels jueus): “JO SOC el pa de vida. A cada afirmació Joan obre un excursus on s’aprofundeix l’expressió dita. Llàstima que no sempre hi figuren en el text de la litúrgia. Ells no entren per les vies de la fe. Exclamen: “Aquest, no és Jesús el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare. I ara diu que ha baixat del cel? Els fa notar que ningú no arriba a la fe, si el Pare no l’atrau. Només els que s’obren a la fe poden entendre que Jesús ha baixat del cel, enviat pel Pare per donar la vida al món. Torna a dir: “Jo sóc el pa de vida”. Els vostres pares van morir, aquells a qui donaré el pa de vida , aquells tindran vida per sempre. I acaba amb la inexplicable proposta que els havia de ferir –en efecte murmuren i es posen a discutir entre ells-. No res menys que dir amb netedat: “”I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món”. Planteja l’Eucaristia. Llàstima que la litúrgia no posa l’excursus corresponent a aquest identificació solemne. Seria més que bo llegir-lo i rellegir-lo. S’hi veuen clarícies d’una  visió transcendent de Jesús, ben d0acord amb la carta als efesis...

Una vegada més us invito a llegir directament de la Bíblia tots els texts que seran proclamats en la litúrgia. Prenen així una força major i tenen virtualitats de revelació. L’evangeli de Joan ens demana sempre estar involucrats en els passatges que narra. Com si allò que succeeix fos la primera vegada però en acció compartida amb nosaltres. Sentint-nos interpel·lats a nivell de fe. Trobo aquest capítol de Joan molt suggestiu. Hi ha més doctrina vivencial en les explicacions que van més intencionadament dirigides a cadascú de nosaltres. Són un recurrent emplaçament a fer uns renovats actes de fe amorosa. No oblidem que la Paraula de Déu és viva i eficaç, és trasbalsadora. Si no suscita la nostra adhesió revisitada i experiencial, què i quin sentit té? No podem quedar com abans! El relat va més enllà del que es diu... “Parleu que el vostre servent us escolta”. Proclameu el misteri de la FE.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge XIX de durant l’any, 8 d’agost del 2021.   Sabadell