Homilia del diumenge 1er. de Quaresma 21/02/2021

                      VOLEU  SOMIAR  AMB  FRANCESC?

Dos sobretot, entre mols altres, ens esperen delitosos de poder compartir una bona caminada “quaresmal”. I son –ja ho haureu pensat, segur- amb el papa Francesc que ens vol portar com de la mà i companyia a l’altre gran Francesc, referents tots dos de les millors expectatives humanes. Tots dos comparteixen un mateix somni. El papa en escriure l’encíclica “Fratelli tutti” diu que ha estat el sant qui ha motivat que en porti el nom i també “aquest escrit”. Just a les primeres pàgines ens comenta que Francesc, fora de temps i de la cultura ambiental va voler visitar el soldà Malik-el-Kamil per fer una lectura utòpica de les relacions entre religions, derivada d’un evangeli entès “des del mateix evangeli”, a peu de lletra i d’esperit, inaugurant el que serà el mantra que en traurà el papa: sempre anar a més o/i a millor. Fa aquest comentari a aquesta visita insòlita: “Ell (Francesc) no feia la guerra dialèctica imposant doctrines, sinó que comunicava l’amor de Déu. Havia entès que “Déu és amor”: el qui està en l’amor està en Déu” (I Jn 4, 16), D’aquesta manera va ser un pare fecund que despertà el somni d’una societat fraterna, perquè “només l’home que accepta de trobar-se amb altres éssers en llur propi moviment, no per retenir-los amb ell, sinó per ajudar-los a esdevenir una mica més ells mateixos, esdevé realment pare”... “Allí Francesc va acollir la veritable pau en el seu interior, s’alliberà de tot desig de domini sobre els altres, és feu un dels darrers i mirà de viure en harmonia amb tothom”.

De quan en quan persones de gran qualitat humana somien i ens ho comuniquen portats per l’Esperit. “Tinc un somni” (“a dream”) diu Martin Luter King. Ho diu en present, no com es va mal traduir: “he tingut”. El té despert i ben despert i dit amb la convicció de que entranya un missatge apressant que ens invita, millor, força a desvetllar-nos i a compartir-lo cadascú on sigui i també on convisqui; que d’això es tracta, en suma. I tants més que somiaven. Dos cardenals: Hume i Martini, excel·lents. I tu, què?

Estem als llindars de la quaresma, temps fort litúrgicament, i estem invitats a emprendre no un camí, sinó “el” camí de l’exercici d’una “quarantena” no pandèmica, sinó amb ganes de sorprendre’ns a nosaltres mateixos, tant de bo! Per això prenc el “testimoni atlètic” del nostre  papa somiós, i deixant ensonyaments i ensopiments ens disposem -com resa el títol- a compartir els somnis duals dels dos Francescs. Com es concretarà el projecte? Doncs molt senzill i molt esforçat: en llegir, glossar, debatre i dialogar; ep!, i a més, intentar compartir somni i projecte contingut en l’encíclica “Fratelli tutti” tots aquests dies fins a aconseguir arribar a la Pasqua, reconfigurats en Crist, d’una manera nova, seguint les pautes de l’escrit papal, que és prou suggeridor per torbar-hi els ajustaments al propi viure i conviure.

De l’embranzida amb que posem els peus a la realitat concreta del nostre viure en podrem esperar un caminar, prou sostingut i esperançat de veure i viure meravelles consonants i alteroses dels somnis compartits. Com en l’inici de les lliçons a la universitat de la vida us vull donar una restringida bibliografia per tal que d’acord amb les vostres preferències espigoleu entre tants intents d’accedir a la biografia de sant Francesc:

 

            -. Càntic de les creatures o Càntic del sol

            -. Les floretes de sant Francesc

            -. Éloi Leclerc: La saviesa d’un pobre. I  Exili i tendresa i moltes obres més

            -. San Francisco de Chesterton

            -. Francesco de Mn. Ballarin.

A les eucaristies sempre es posa un introit que vol dir entrada. A mi m’abelleix de començar amb dues col·lectes: una del primer diumenge que ja ens posa el somni de forma proactiva: “Déu bondadós i fidel, feu que les celebracions anyals de la santa Quaresma ens siguin profitoses per a conèixer més i més el misteri de Crist, i per a viure’l d’acord amb les seves exigències”. Viure el “misteri de Crist”. Configurar-nos-hi, a l’estil de Pau que ens revela el misteri de la seva intimitat: “No sóc jo qui viu, sinó que és Crist qui viu en mi”. Un altre dels grans somiadors, Pau, que ens diu: Tinc un somni i te’l participo: vols compartir-lo?  Som-hi! I l’altra col·lecta que hem compartit en l’Eucaristia d’aquest dijous preliminar quaresmal que és una invitació a començar a caminar en un estil o mode evangèlic: “Senyor, preveniu els nostres actes amb la inspiració i continueu-los amb la vostra ajuda, a fi que totes les nostres obres tinguin en vós el seu principi i per vós arribin a la seva fi”. No cal dir més: tot queda dit i redit. Resta només encetar i compartir els somnis dels dos Francescs...

Fou sant Agustí qui ens digué: “Canta i camina”. És la millor forma de caminar amb un nou alè, el de l’Esperit. El nostre primer cant avui és el salm 24 que ens invita a cantar així: “Tot el vostre obrar, Senyor, és fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra Aliança”. En la primera lectura se’ns recorda ja d’antuvi que estem fortament “aliançats”: Déu digué a Noé i als seus fills: “Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents (nosaltres!) i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada”. Ho veieu, com de sobte i amb gran estupor, ens surten a l’encalç els dos somiadors nostres i venen parlant de l’altra encíclica del papa Francesc que és la que s’adiu tant a l’escena que estem vivint, com mai un podria haver demanat res més apropiadament. Venen somrients tots dos i el Poverel.lo canta “Laudato si’ que ni fet a propòsit... Sí, ho diré. Quan estava cercant tema consistent per a aquesta quaresma us volia dir que -a més a més- de “Fratelli tutti”, per a aquells que volen anar més “enllà”, seria bo que bé podrien afegir-hi aquesta encíclica anterior: “Lloat sigueu”. Ho vaig aparcar per no ser excessivament audaç. I, a més, perquè les tres encícliques del papa deixen tan clar el seu pensament, que d’alguna manera i successivament van trenant el pomell dels seus pensaments que -no és que es repeteixin- és que formen una unitat, deixeu-m’ho dir, sistèmica. Es diuen l’una l’altra fent-se ressò i complementacions. Queda dit, doncs, pels més atrevits ara que la situació pandèmica ens deixa temps pausats per fer profitoses lectures... Ho he dit moltes vegades. Aquest papa es deixa llegir sense entrebancs. Llis i escorrentiu. Òptima menja i d’agradós pair. Ja ens ho assenyala prou encertadament l’aclamació abans de l’evangeli que acostuma a ser-ne la mateixa síntesi, just també avui: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”. Ja poden venir deserts quaresmals, ja, que posats a l’empara d’un Jesús també entrenat en les seves temptacions quaresmals guanyades, hem d’estar prests per fer campanya predicant la Bona Nova de Déu, dient juntament amb Ell: “Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova”.

No sentiu el perfum primaveral del efluvis de la primera encíclica del papa Francesc: “La Joia de l’Evangeli?”. I van tres. No, no dic res de llegir-la també aquesta –seria excessiu- que forma conjuntament amb les altres dues una triada esplendent. És el tot Francesc, fins ara i que Déu li doni més anys i nous magisteris plens d’evangeli, per a portar-nos de la mà en aquest suggestiu d’anar “a més i/o a millor”, sens dubte evangèlic de ple, ben pasqual.

Ai, deixeu-m’ho dir: què bé que pinta aquesta Quaresma i què rodona...! Ara és la nostra hora, estimats lectors. Perquè en llegir hi ha la llibertat amagada.

 

P.S. he llegit a l’ARA del dimecres una glossa de Xènius comentant el llibre d’en Maragall ENLLÀ que per la suggestió d’aquest títol enciser, em fa pensar i m’invita a anar “més enllà”. La poesia té ales i intueix el misteri de natura i de les coses humanes . Aquest any no s’ha pogut celebrar la trobada anual de l’Ametller florit, per raons pandèmiques... Mireu l’esgarrifança del poeta que té por per a l’ametller d’haver gosat anar massa enllà en una primavera anticipada i trencadissa. No m’he pogut resistir de fer-ne esment. S’adiu tant i tan bé amb la quaresma que també apunta flors ja en temps incerts.  “A mig aire de la serra / veig un ametller florit./ Déu t’he guard, bandera blanca, / dies ha que t’he delit. / Ets la pau que s’anuncia / entre el sol, núvols i vents.../ No ets el millor temps, / però en tens tota l’alegria”.

P. Josep Mª Balcells

Diumenge primer de quaresma, 21 de febrer del 2021.  Sabadell