Homilia del diumenge 31/01/2021

 

JESÚS, MESTRE

Sabem de sobres que en aquests primers diumenges després del cicle nadalenc hem començat a fer lectures dels inicis de l’evangelista Marc. M’abelleix dir-vos que els llegíssim directament del text de la BIC. Noteu que sempre queda indicat al començament de la perícopa (=fragment escollit): Mc 1, 21-28. Fàcilment podrem captar millor el “context”. Per a situar-nos: Jesús fa la doble crida als dos germans, que a partir d’aleshores ja l’acompanyaran en totes les escenes que aniran venint. Jesús els vol a la vora per formar-los i perquè esdevinguin testimonis del seu dir i del seu fer. Més tard, seran del grup d’apòstols. Marc els presenta en les primeres escenes de les predicacions. Se solien fer els dissabtes al matí en les sinagogues on es pregava i sobretot es llegien les Escriptures en hebreu i Jesús en feia els comentaris pertinents al temps que predicava el Regne de Déu. Ho sabem justament perquè Marc ja ens ho havia dit (nosaltres en vàrem fer esment el diumenge passat) que Jesús anunciava la Bona Nova (=notícia joiosa) de Déu: És l’hora ja. El Regne és amb i en vosaltres. Convertiu-vos i creieu (=confieu en Déu). Van anar a Cafarnaum, vila pesquera, pàtria dels quatre primers deixebles. D’ara en endavant serà el centre d’operacions apostòliques de Jesús a Galilea.

Acudiren a la sinagoga on es reunien els vilatans per pregar, es llegíren les Escriptures. Jesús aprofitava aquestes ocasions per sembrar la paraula. Deixeu-me dir que al final de la BIC hi trobareu uns Apèndixs que contenen: Vocabulari, Taula cronològica, Índex temàtic, Un Índex de noms de Persona. Si aneu al vocabulari podreu buscar l’entrada: sinagoga i Mestre o Rabí Mestre de la Llei. Jesús sabem que sabia l’hebreu, però els parlava en arameu i, a més, en el dialecte propi de Galilea. Es feia entenedor dels camperols o pescadors. Només parlar -amb el seu capteniment- ja notaven de seguida que parlava diferent a com ho feien els lletrats o levites, molt d’ells eren fariseus i eren taxatius i repetitius, cercant de que memoritzessin la Llei. Ho era tot fins un seguit de tradicions que “empresonaven” cor i vida. Ell, Jesús, ho feia amb uns altres accents. Marc subratlla que Jesús ensenyava tota una altra doctrina i que ho feia amb autoritat i, a més a més, era un taumaturg, donant ordres als “esperits malignes”. Marc hi té molta tirada a parlar del diable i dels exorcismes. De moment aparquem aquest tema perquè ens interessa sobretot destacar la predicació de Jesús. En ell hi veien una gran novetat. Sentir-lo amb la proximitat, prenent exemples de la vida quotidiana. Es feia entendre i els admirava perquè acostava la visió d’un Déu que arribarà a anomenar-lo Pare (!) en desconcert i entusiasme, ben a l’inrevés de les predicacions dels saberuts i impositius. La gent notava que se sentien més lliures i més receptius. Corria ja l’Esperit alenant a veure Déu molt a prop. Res de por. Això sí; amb respecte i noves sensibilitats.

Marc es precipita en dir que la seva anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea, abans de dir-nos que no va voler quedar “presoner” de les multituds que l’assetjaven a Cafarnaum i ho veurem en els passatges narrats a continuació que són l’intent de presentar un dia de dissabte al complet (1, 29- 35). De resultes d’aquests accions curatives l’anomenada s’escampà arreu de forma que no podien ni menjar, i que havien de quedar-se fora vila per tenir moments de calma i per poder teixir relacions d’amistat i de fraternitat entre els íntims. Mireu com serien les “sentades” amb els seus primers deixebles, a jutjar pel que vàrem veure en el primer traspàs dels deixebles de Joan! En parlàvem diumenge passat i era un d’ells, Joan, que ara va amb Jesús predicant per les viles galilees.

S’obria un món diferent. Algunes vegades he pensat que si en aquells moments inicials de la predicació de Jesús haguéssim tingut a mà algú que ens el presentessin amb l’atracció que suscitava... Als íntims, “en privat els ho explicava tot”. Viure la quotidianitat amb Jesús devia ser un goig, una revelació per òsmosi...

Marc va notant sovint que tot i voler que callessin que Ell era el Messies, no hi havia forma i manera... Per l’atractiu de la seva personalitat ja intuïen que en Jesús s’hi amagava/revelava algú diví! És el que se’n diu el silenci messiànic imposat per Jesús sobretot als poders malignes que saben qui és Ell; que té una bona repercussió en Marc. Cal saber de cert que Jesús no volia que s’interpretessin les seves accions, com per aixecar sospites d’un Messies guerrer i cabdill per foragitar els romans. Sembla que en aquells dies els Zelotes hi creixien per aquelles terres...

Tornem al mestratge de Jesús: Missatge obert, acollidor, afavoridor dels més abandonats. Hem de pensar que lluny del centre de Jerusalem: temple, moviments de diners pels serveis dels sacerdots, els galileus eren un poble gairebé miserable, illetrat... Llogats, bona part dels galileus, com es desprèn de paràboles i situacions jornaleres. Desproveïts de serveis de tota mena. Jesús era acollit i seguit... Potser més per les curacions que pels seus ensenyaments? Com sigui, l’efecte ondades concèntriques havia de suscitar entusiasmes. En l’escena del paralític i en perdonar-li els seus pecats... Marc ( 2, 12) nota: “tots quedaren sorpresos i donaven glòria a Déu. Deien: No havíem vist mai res de semblant”. L’atenció preferencial per als pecadors, els publicans és a dir els recaptadors d’impostos, àdhuc (oh qüestió insòlita!) invitant a seguir-lo com a Levi, un d’ells que fa exclamar a Jesús davant l’escàndol dels fariseus: “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors”. De seguida, s’haurà de confrontar amb els fariseus que aleshores dominaven la situació socioeconòmica i religiosa i que vivien formant grups molt compactats i representaven els grans i tirànics homes pietosos (!?). Que les sabien engaltar contra aquella pobra gent amb les fake news que ja feien córrer per aquells verals! Com de diferent devien trobar el Mestre que havia sorgit d’entre els propis convilatans, sense saber massa qui era... Als antípodes, certament!

El seu fer -tant contrastant- els feia caure en que la novetat devia portar un missatge renovellador i el seguien i s’anaven obrint a un més enllà del que els havien dit i redit els zeladors de la Llei... Ell era un esclat de joia i fins i tot presentava un Déu desconegut, desfigurat pels fariseus. Àdhuc els arriba a dir que Déu és un Pare que estima tothom, preferentment aquells que més ho necessiten i que és un goig poder-lo sevir. Els desfà de tota la faramalla de les purificacions i la gent se sent alliberada i entra en el goig dels senzills, als que els és reservada la possessió del Regne de Déu. Seria interessant que poguéssiu llegir, això sí, pausadament, tot l’evangeli sencer de bones a primeres i notaríeu com a resultat que se us posarà dins del cor l’evangelització feta pel mateix Jesús a qui podreu seguir obrint-vos als secrets de l’amor de Déu que ha estat Ell el primer de donar amor, que és com donar vida. I us passarà allò de Pau que us sentireu propers de la passió de Jesús i us sabreu ressuscitats juntament amb Ell. Aquest serà el gran mestratge que rebreu com d’una crida a viure com Ell ho feia i el podreu gaudir de la intimitat dels cridats a seguir-lo de ben a prop. Sereu deixebles dels íntims, oh gran ventura! La conversió: res més, ulls fits en el Senyor!

Si ho feu així, veureu que anireu després més endins a l’hora de seguir els diferents evangelis de cada dia o bé el de cada diumenge. Bon profit us faci tan bona menja!

Deixeu-me posar com a colofó allò que diu Pere Casaldàliga dels veritables deixebles de Jesús: “Ser el que un és / parlar d’allò que hom creu / viure el que es proclama / fins a les últimes conseqüències / i en les “menudències” diàries”.

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge IV de durant l’any, 31 de gener del 2021.  Sabadell