LA INACABADA…
Recomenço
almenys sintèticament una homilia que abruptament se m’ha fos en els llimbs de
la meva inaptesa tecnològica. No és la primera vegada ni penso que sigui l’última,
donat que no entenc encara les “normes d’ús” d’aquest artilugi. Ja no m’hi
prenc les “enrabiades” de les primeres desaparicions...
Tractaré
de dir el que ja tenia escrit en dues pàgines, suades, només per donar senyals
de vida als que estan habituats a rebre benignament les meves invitacions a
reflexionar sobre les temàtiques a què poden donar peu les lectures de la missa
dominical. Aquesta vegada portava per títol Preliminars a la Quaresma. Volia
fer una crida a iniciar aquest temps fort litúrgic avantçant-me a les lectures
concretes d’aquest diumenge, centrades sobre les Temptacions de Jesús. Volia
dir que abans de parlar concretament de cada una de les cinc domíniques, ens
calia centrar l’atenció sobre les finalitats d’aquest període litúrgic. Una
quaresma que no albiri la Pasqua no té gens de sentit. Per tant, centrant-nos
en el misteri de la Vida-Passió-Mort-Resurrecció havíem de trobar el sentit de
la quarantena que hem d’iniciar...
Segons
sant Pau el misteri pasqual enllaça de ple amb l’espiritualitat baptismal,
segons la qual en el baptisme entrem en una participació personal en la mort i
resurrecció de Jesús. Ell en dirà “deixar l’home vell i fer aflorar el nou”, en
una comunió que no estem acostumats a entendre-la i menys a viure-la com el
fonament de la vida cristiana. En diem espiritualitat perquè és una
visió-experiència de vida cristiana que no solament dona sentit a la vivència
de la Fe, sinó que en aquest misteri, que ens ungeix, hi trobem tota la
motivació i el goig pasquals per viure la “quaresma” alliberadora de la vida.
Som inicialment uns batejats-ungits per la força i la dignitat de fills i
filles de Déu. D’aquí se’n deriven tota una sistematització de dons i vivències
que fan del nostre viure una experiència que desvela la “fesomia” d’un Déu
estimat i viscut en sostinguda amistat i, a través de i amb i en Jesucrist,
establim vincles amb les persones vistes des d’una perspectiva humano-divina
nova. Ai què lluny i què pobres són les nostres vivències baptismals! Això, com
a forma de cobrir les ignoràncies i les pobretes conseqüències pràctiques ha
donat peu a crear els Catecumenats d’adults, als quals hauríem de tenir
accés, gairebé com un dret que tenim per veure i viure com a cristians a
plenitud. Argumentava aquesta possibilitat summament enaltidora amb la lectura
de les cartes de Pau. Sobretot la dels colossencs, la dels filipesos i la dels
efesis.
A
fi de entrar en el nucli d’aquest TROBAMENT en profunditat teologal, prenia
principi de la cita que fa el papa Francesc de Benet XVI que ja he reportat més
d’una vegada i en la que jo considero la base de tot el que insinuo en aquest
esboç d’homilia. Ho poso en cursiva, donada la importància pràctica que li
dono: “Hom no comença a ser cristià per
una decisió ètica o una gran idea, sinó pel TROBAMENT amb un ESDEVENIMENT, amb una PERSONA, que dona
un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva. Només gràcies a
aquest trobament –o retrobament amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç
amistat som rescatats de la nostra consciència aïllada i de
l’autoreferencialitat”. Es tracta dels números 7b i 8a de l’Exhortació
postsinodal La JOIA de l’EVANGELI. Cal seguir a continuació el número 11, tot
ell dedicat al sentit joiós de novetat que suposa aquest ENCONTRE permanent
amb Crist i sostingut amb l’alè de l’Esperit...
Fem
un salt als números del 160 al 167, on comenta com una novetat en tota
la catequesi després del Concili Vaticà II i on explana el lloc central del
viure en cristià, partint una vegada més del kerigma (=primer anunci sobre Jesús) i amb la complementació d’una
catequesi mistagògica (=aprofundiment en els misteris de Jesús). Dono
l’explicació que en dona el papa: Ens diu amb una exultança de poder-ho
proclamar: “Tota formació cristiana és abans que res l’aprofundiment del
Kerigma. “És l’anunci que respon a l’anhel d’infinit que hi ha en tot cor humà. La centralitat del
kerigma demana certes característiques de l’anunci que avui són necessàries a
tot arreu: que expressi l’amor salvífic de Déu previ a l’obligació moral i
religiosa, que no imposi la veritat i que apel·li a la llibertat, que posseeixi
unes notes d’alegria, estímul, vitalitat, i una integritat harmoniosa, que no
redueixi la predicació a unes doctrines a vegades més filosòfiques que
evangèliques. Això exigeix a l’evangelitzador certes actituds que ajuden a acollir
millor l’anunci: proximitat, obertura al diàleg, paciència, acolliment cordial
que no condemna”.
Dit
això ben destriat, garbellat, fet ànima de la nostra ànima, ja quedava
expressat el que per a mi eren els grans preliminars per entrar de ple i amb el
goig novedós d’una redescoberta de Jesús, com el sentiren per primera
vegada de llavis del gran evangelitzador que fou Pau. Tornar a fer aquest
“reset” essencial això per ami és el desig de poder viure una quaresma
renovada, no caient en els tòpics de sempre que avui ja no satisfan. Aquest no
és el nostre deure, sinó el nostre gran DRET que ens empara als cristians
d’avui. Allò de “ser místics” de Rahner. M’atreviria a dir que la millor
quaresma seria comentar punt per punt aquest document que ens mostra la fesomia
espiritual d’un papa proper, que sintonitza amb el bo i millor dels cristians
d’avui. Tot centrat en Jesús el gran evangelitzador d’avui i de sempre.
Ja
he oblidat que he perdut una homilia... Beneït sigui el desconcert tecnològic.
Em sembla que us he dit el que pretenia, lloat sigui Déu.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
I de Quaresma, 1 de març de 2020.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada