BUSQUEM EL
SENYOR ARA QUE ES DEIXA
TROBAR
Un cant ben del
temps quaresmal: “Invoquem-lo ara que és a prop. Buscaràs el Senyor, el teu Déu
/ i si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima / el trobaràs”. Aquest és el motor d’aquest temps de preparació vers
la Pasqua. Avui ens pot sobtar que en l’evangeli se’ns presenti l’escena
insòlita de la Transfiguració de Jesús. Això, ja d’entrada ens hauria de fer
pensar que la Quaresma tradicional estava massa centrada en una con-versió,
posant els nostres pecats gairebé com a finalitat primordial. De fet les “confessions
generals” ens podien fer distreure de que, en efecte, pelegrinem vers la
comunió espiritual amb tota la vida de Jesús i on la Pasqua ens revela
tota la missió de Jesús, enviat pel Pare a fi de poder entrar en la comunió del
misteri trinitari. Tot el que no sigui això és qüestió important, sí;
però pot desdibuixar el misteri pasqual. Aquest diumenge pugem un segon graó
en el camí ascensional vers Déu. Ho expressava Pau quan deia: “Tot és vostre.
Vosaltres sou de Crist i Crist és de Déu Pare”. Jesús es mostra aquí d’una
forma completament inusual en el seu ministeri. Es presenta com un esclat de
llum, rostre i vestits el presenten esplendent i acompanyats per dues figures
senyeres de l’A T.: Moisès i Elies representants de la Llei i dels Profetes.
Per la narració que en dona Lluc, complementària a la dels altres sinòptics,
sabem que entre ells parlen de la partença dramàtica del final –aparent- de la
seva vida. Esplendent, i per tant, glorificat ens donen la lliçó del
misteri de vida, mort i resurrecció, formant unitat de sentit. Pere, jueu de
formació, pensa en la Festa dels Tabernacles i forassenyadament insinua plantar
tres tendes. No acabant de dir-ho, se sent una veu tot semblant a la del dia
del baptisme al Jordà. El Pare dona una cabal certificació de la identitat de Jesús:
“Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut, escolteu-lo”. Tot queda rubricat pel
núvol que difumina la visió. Tot baixant del Tabor Jesús els adverteix que no
diguin res fins que no s’esdevingui la Resurrecció. Ara, a fets acomplerts,
nosaltres podem anar a fons per entendre aquesta escena pre-cursora. Pugem al
Tabor i entenguem que a penes iniciada la quaresma ja veiem apuntar el misteri
pasqual, que ens afecta ben i ben de ple. Una quaresma sense Pasqua és ben poca
cosa...
La
menció de la crida que Déu fa al nostre Pare en la FE, Abraham, ens fa veure
que també nosaltres hem estat cridats a sortir de nosaltres mateixos i a
emprendre un pelegrinatge que se’ns donarà a conèixer, bo i caminant, vers un
futur de Déu. Quin simbolisme més accentuat amb el camí de Quaresma! Crida,
vocació, seguiment, comunió de vida i missió. Veieu com el treball quaresmal té
significacions més endinsades en el misteri! Recordeu que la vivència
cristiana, dèiem, seguint les invitacions del papa Francesc en el seu i nostre
Programa traçat en el document de La joia
de l’Evangeli, quan ens parlava d’una Catequesi o Formació cristiana havia
de ser de tipus mistagògic (oberta a
la vivència dels misteris de Jesús)? Per menys no tindria sentit ni grandesa...
No
cal anar més lluny. Agafeu la Col·lecta d’avui i em sabreu dir quines perspectives albirem en el caminar
joiós i sostingut d’una quaresma rellegida, renovada, agradosa de seguir,
trobant-nos-hi il·luminats i compromesos a viure-la des de molt endins de
nosaltres i allò que significa el tot de la qüestió: Trans-figurats en la
Transfiguració esplendent de Jesús. Fa així: “Oh Déu, Vós, que ens maneu
d’escoltar el vostre Fill estimat i ens alimenteu espiritualment amb la vostra
Paraula, feu que, purificada la nostra visió interior, fruïm de la contemplació de la vostra Glòria”. Tres connotacions que estem invitats a
compartir: Transfiguració – Resurrecció – Glorificació. Tractem de veure com ens inserim en cadascun
d’aquests misteris en Crist i en nosaltres. Vàrem insinuar diumenge passat que
la Quaresma era un temps propici per prendre consciència i més immergir-nos en
la mort i resurrecció obrada en primícies i, en condicions de possibilitat
d’anar a fons en aquesta transformació de l’home vell en l’home nou, segons un
Crist viscut i participat en el seu mateix misteri. El Vaticà II ens alliçona en el document
fundacional: “L’Església en el món d’avui”.
Hi llegim: “Jesús, Anyell innocent, amb la seva sang vessada lliurament,
ens va merèixer la vida; en Ell ens va reconciliar amb si mateix i entre
nosaltres. Amb l’apòstol podem dir de cadascun de nosaltres: El Fill de Déu “em
va estimar i es va donar a si mateix per mi” (Ga. 2, 20). Patint per nosaltres,
no solament va donar exemple perquè seguim les seves petjades, sinó que va
restaurar també el camí pel qual, si el seguim, la vida i la mort són
santificades i prenen nou sentit”. “El cristià, fet semblant a la imatge del Fill, que és el Primogènit entre molts
germans, rep “les primícies de l’Esperit” amb les quals es fa capaç de complir
la nova llei de l’amor. Certament, assetgen el cristià la necessitat i el deure
de lluitar per moltes tribulacions contra el mal, i fins i tot de sofrir la
mort; però, associat al misteri pasqual,
configurat a la mort de Crist, anirà a l’encontre de la resurrecció, enfortit
per l’esperança... Primogènit entre
molts germans, va instituir pel do del seu Esperit, una nova comunió
fraterna entre tots aquells qui, després de la seva mort i la seva
resurrecció, el reben per la FE i la Caritat, això és, en el seu Cos, que
és la seva Església, on tots , membres
els uns dels altres, segons els diversos dons concedits, es poguessin ajudar.
Aquesta solidaritat s’haurà d’augmentar sempre fins aquell dia que serà
consumada , quan els homes , salvats per la gràcia, com una família estimada
per Déu i pel Crist, el seu germà, donaran a Déu Glòria Perfecta”.
Ja
vàrem avançar que tot i tenir la Transfiguració molts sentits, primordialment
els escrits dels apòstols recalen sempre en la seva significació baptismal. A la carta als romans Pau
afirma: “Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb Ell, perquè així com
Crist, per l’acció poderosa del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també
nosaltres emprenguem una vida nova. Això té una confirmació en els
colossencs: “Pel baptisme heu estat
sepultats amb Crist i amb Ell també heu ressuscitat ja que heu cregut en
l’acció poderosa que el va ressuscitat d’entre els morts”. Rebla Pau: “Tingueu-vos
per morts als pecats i vius per a Déu en Jesucrist. Vosaltres ja no esteu sota
la llei, sinó sota la gràcia. Tots aquells que són guiats per l’Esperit heu
esdevinguts fills de Déu. Us heu despullat de l’home vell i de les seves obres
i us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador i
avança cap al ple coneixement. Ara només hi ha el Crist, que ho és tot i és
en tots”. “Que per la FE, faci habitar el Crist en els vostres cors,
i així, arrelats i fonamentats en l’amor, sigueu capaços de comprendre amb tot
el poble sant l’amplada i la llargada,
l’alçada i la profunditat de l’amor de Crist; que arribeu a conèixer aquest
amor que sobrepassa tot coneixement i, així entreu del tot a la plenitud de Déu”.
No
estarà de més, que us reporti la definició del Baptisme que es troba en el
Catecisme de l’Església Catòlica: “És el fonament de tota la vida cristiana, el
pòrtic de l’Esperit (vitae spiritualis ianua) i la porta que obre l’accés als
altres sagraments. Pel baptisme som
alliberats del pecat i regenerats com a
fills de Déu, esdevenim membres del Crist i som incorporats a l’Església i fets
participants de la seva missió”. “Aquest bany és regenerador o renovellament en
l’Esperit Sant (Tit. 3, 5) Aquest bany
s’anomena il·luminació perquè els
qui reben aquest ensenyament (catequesi d’adults) tenen l’esperit il·luminat.
Havent rebut en el baptisme el Verb (=la llum que il·l.umina tot home). (Jo 1,
9) , el batejat un cop il·luminat (He 10, 32) esdevé “Fill de la llum” (I Tes
5,5) i “llum ell mateix (Ef. 5, 8). Ara podem veure la justesa de posar la
Transfiguració des de l’inici del camí quaresmal, donant així sentit global a
tot el cicle pasqual.
“El
Catecumenat, o formació dels catecúmens, té la finalitat de permetre que
aquests, com a resposta a la iniciativa divina i en unió amb una comunitat
eclesial, diguin la seva conversió i la
seva FE a la maduresa. Es tracta d’una formació en la vida cristiana integral,
per la qual els deixebles s’uneixen al Crist el seu Mestre. Els catecúmens han
de ser iniciats al misteri de la salvació i a la pràctica dels costums
evangèlics i introduïts pels signes sagrats celebrats en èpoques successives a
la vida de la FE, de la litúrgia i de la caritat del poble de Déu. (Catecisme
Església Cat.)
Tal
i com vàrem insinuar per a aquesta setmana recomanem de llegir i aprofundir els
números des del principi fins al número 18. Cada setmana anirem llegint i
comentant, si hi tenim oportunitat, amb un grup ex-profés. Tant de bo ho
poguéssim fer; seria una Quaresma excel·lent! Que l’Esperit ens doni la
creativitat pròpia per als fills i filles de Déu. “Busqueu i trobareu”
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
segon de Quaresma, 8 de març del 2020.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada