SENYOR, FEU
QUE HI VEGI
Aquest
diumenge, centrat en el miracle de la curació del cec de naixement, ens
depararà un esclat de novetats, insospitades. Ens situarem en les fonts més
pures de la vivència baptismal com a nucli del misteri pasqual. Som-hi!
La
LLUM, paràbola total. La trobem a l’inici de la creació. Així s’obre,
s’esbatana el primer acte del Creador. Dóna ple sentit al primer llibre de la
Bíblia. Estem al Gènesi de totes les gènesis. “Déu digué: Que existeixi la
llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de
les tenebres. Déu donà a la Llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. I
hagué un vespre i un matí, i fou el dia primer”. Aquesta encesa de la llum
inclou tota la creació primera, la còsmica; i ensems la successiva, la de cada
nou dia. Així podem dir que la llum atresora totes les boneses i esdevé la que
en podríem dir la paràbola integral de tots els misteris secrets que la
bondat de Déu anirà il·luminant a través d’epifanies, de revelacions,
de recerques del saber, del sentir, del viure, d’invencions en el sentit
literal de troballes, encontres fortuïts i d’altres treballats, incloent-hi els
crits joiós d’eureka!
Es
pot dir que la llum és el primigeni i, àdhuc, l’únic misteri de la Creació. I
que la seva esforçada recerca en tots els àmbits és la vocació integral
i integradora, perquè les abasta totes. En Crist, que es defineix ell mateix
com a LLUM del món, hi trobem un altre primer dia, el d’una nova re-creació.
Tot queda il·luminat per aquest dia sense posta. (M’ha sortit re-creació,
perquè hi ha inclòs i evidenciat un gust de bonesa, tot un gaudi). Totes les
“benaurances” hi canten en aquest nou emergir! Perquè la LLUM del Crist va de
la nit al dia, com a la primeria inaugural. A cada dia se li adjudica una
albada naixent, com un combat lliurat per desfer les foscors boiroses i per anar
“apuntant”, “a trenc” de dia. És com un nou, diari infantament. Tota la
creació, la recreació, la venturosa vigília que festeja cada nova clarícia de
llum que es va desvetllant... Despertar el dia i el despertar de cadascú de
nosaltres engloba tants desensopiments, tantes enceses de veritats, de bondats
i de belleses possibles... Tothom té vocació de llum, conscienciosa o
malmesa per, ai!, tants desaprofitaments...
Totes
les mares ho són perquè i quan “ens donen a llum”. I el nostre pelegrinar per
la vida, sobretot per la VIDA en majúscula, no serà altra cosa que anar
guanyant llum, més puresa de llum. Benaurats els nets de cor i de nitidesa
d’ull, sempre a l’encalç de llum, de més i millor llum... Dirà Jesús:
“Vosaltres sou llum i sal”. Per què va escollir el Mestre aquests dos símbols i,
no d’altres? Aquí un pot descobrir el fenomen de la sinestèsia: quan es mesclen
les percepcions i hi ha un entrecreuament de sensacions: la llum es torna
gustosa i la sal esdevé lluminosa. Així ho sabem i ho gusten els savis, els
poetes, els profunds i eminentment ho haurien de degustar els qui la FE
il·lumina els seus ulls. No oblidem les possibilitats que l’evangeli ens
capacita en la nova creació. Creure és crear. Crear és recrear. Recrear
és fer de “creadors”. La creativitat hauria de ser la prerrogativa dels
qui creuen. Posar ulls, posar cor, posar ànima en tot el que anirà abastant el
nostre veure-mirar-admirar. Som
–podríem ser- artistes del viure: més llum, més llum, que deia Goethe en morir.
Tenim un cor de poeta, vés a saber si ens n’adonarem! El goig, el gust de
viure! El viure hauria de ser l’aprenentatge
del saber, del gustar del viure. La llum hauria de donar tridimensionalitat al
viure: llum, aire, volum, color, matisos. Això ho van descobrir els impressionistes
i ho plasmaren en les seves obres. Poetes del viure, la marca de l’evangeli.
Tots apuntats a “Arts i Oficis de viure”. Quina guany que es malbarata o que es
potencia!
Tot
l’evangeli de Joan està dramàticament centrat en l’afirmació ja present en el
seu proemi: “En Ell hi havia la Vida i la vida era la Llum dels homes.
Afirmació que es repeteix al llarg de tot el seu evangeli. Unes disset n’he comptat.
He dit dramàtica, perquè ja ho veurem en l’evangeli de la curació del cec de
naixement, hi és contrastada i, recusada millor, pels fariseus. Ressò de l’afirmació en el pròleg: “Ha vingut a
casa seva i els seus no l’han acollida”. Tensió que anirà en augment
fins a l’absurd de demanar la seva mort i, ignominiosament, en creu. Sortirà en
el relat la “sinagoga”, en ominoses exclusions i temences. Quin final més
contrastat d’aquest capítol: “I el van treure fora”. D’aquesta exclusió Jesús
en dirà que és el pecat contra l’Esperit Sant. Tornem a la frase de Jesús en
els versets 4 i 5 del nostre evangeli: “Mentre és de dia, nosaltres hem de fer
les obres del qui m’ha enviat; però s’acosta la nit, quan ningú no pot
treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món”. Al capítol anterior Jesús
havia fet la doble afirmació, una atenent a ell mateix i l’altra també referit
a nosaltres: “Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les
fosques, sinó que tindrà la llum de la vida”.
Ja
vàrem dir que els evangelis d’aquest tram de quaresma tenen una coloració
profundament baptismal: El miracle es fa evident en el rentar-se a la font i
piscina de Siloé. “Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi”. Els batejats,
com es feia als inicis, tenia una visualització patent. Els catecúmens se
submergien a les aigües fontals. Han quedat ritus esquemàtics a mateixa celebració
del baptisme. Queda sempre ben visible el Ciri pasqual, de la seva flama se n’acopia
el ciri que sosté simbòlicament el batejat. El vestit blanc era el que portaven
els catecúmens durant la setmana de Pasqua i que es treien una volta integrats
ja en la comunitat de FE. En la narració, alternada per les intromissions dels
fariseus, acaba quan el beneficiat del miracle, respon davant els insidiosos
fariseus: “I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls? Ell respongué: Que és
un profeta”. Com així el reconegué Joan Baptista, només que canviant l’Un per
El Profeta.
Tornem
al principi: Tenim tots vocació i missió
de ser llum. Això s’exercitarà en el decurs del viure: No és fàcil viure en la
llum. Hi ha tantes foscors que haurem de dissipar; hauríem de viure el combat o
com diu Pau “l’agonia”, entesa etimològicament. Cert, som atletes que lluitem
esforçadament per fer aflorar “punts de llum” en la quotidianitat. La foscor ja
la tenim dins del cor, d’on surten les nostres obscuritats. Però hem de posar
llum, transparència, lucidesa en les nostres accions, començant per el més
simple obrir els ulls a la meravella possible del fer i desfer domèstics. Il·luminar,
irradiar estats d’ànim, posar color en les grans petiteses de cada present.
“Cal que neixin flors a cada instant”. Posar a terra el peu “encertat” en
iniciar el quefer diari. Som “els de la llum”. Il·luminem el nostre dia. Tot es
fa i es desfà en les actituds que emprenem just en el “A Déu n’encomano i a la
Verge Maria”... No oblidem mai que som els possibles “artistes” dels nostres
dies, un a un... Quina creativitat posarem en joc en la senzillesa i grandesa
de les coses de cada dia? “Només per avui”. Guarnim l’ara i aquí de les
seves possibles grandeses, belleses, boneses. “Tot serà nou si vols”. Sàpigues
que Déu no demana impossibles, sinó que sempre allarga la mà i se’ns fa
companys de ruta. “Junts escriurem amb lletres lluminoses la història de la
nostra llibertat, i junts veurem brillar sobre la terra la llum per tots els oprimits”.
Un
batejat ha de prendre consciència que ha esdevingut fill o filla de Déu. La re-creació
porta aquesta “marca”, aquesta “penyora”. Potser encara no ens ho creiem de
veritat. “Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu Nom, els ha concedit de ser fills de Déu”. Això i només això és l’evangeli de Joan.
Donem-ne gràcies en l’obrar de cada dia! Un obrar evangèlicament qualificat i
meravellat, més: meravellós! “I la vida
eterna és que et coneguin a Tu, l’únic Déu veritable, i aquell que Tu has
enviat, Jesucrist. Jo els he fet conèixer el teu Nom i els el faré conèixer més
encara, perquè l’amor amb què m’has estimat estigui en ells, i jo també hi
estigui”. Estem dintre de les manifestacions més endinsades de l’evangeli de
Joan. Capítol 17, l’excel·lent pregària íntima en el sopar més íntim de Jesús
amb els seus amics!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
IV de Quaresma, 22 de març del 2020.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada