TENIR
SET DE DÉU, DEL DÉU QUE M’ÉS VIDA
Potser
és un bon moment per tal d’assabentar-vos de que aquests tres diumenges que
vindran són diumenges en cert sentit “destacables”, perquè els textos que
marquen la “diferència” són tots tres de Joan i per haver estats seleccionats
en funció d’una catequesi baptismal. En ells ens endinsarem en els més
preclars simbolismes derivats del baptisme en la seva essència, és a dir: Crist
com a font d’aigua viva, com a llum interior en un món enfosquit
i també Crist com a font de vida nova. Tingueu present que totes aquestes
tres litúrgies tenen prefacis propis, adients als evangelis de referència.
Aquests són propis del cicle A que és el d’enguany. Els altres van per camins diferents.
Hi ha, amb tot, la possibilitat d’emprar els d’aquest cicle que és el de Mateu,
al llarg de tot el cursus litúrgic. Aquest, com us deia, té una particularitat
i fesomies pròpies. Compte a posar en marxa una més acurada sensibilitat
litúrgico-biblista, que ens pot portar molt endavant en la valoració del nostre
baptisme. Avui, Crist se’ns presenta
com a “font o deu” d’aigua viva. Se’n diu d’aigua viva perquè surt i
brolla de l’entranya de la terra i no per conduccions afegides. Surt de
l’entranya de la roca que és Crist, segons l’expressió pròpia de Pau, donada
aquesta particularitat, semblant al broll que Moisès feu sorgir al desert. Per
comunió volguda per Crist surt aigua viva de la seva entranya i també de la
nostra. ( Col 2, 12). Oh, miracle que ens passa tantes vegades desapercebut! No
és un baptisme llunyà, enboirat, sinó profundament present en l’ordre de
la gràcia, dimanant, brollant permanentment del nostre interior. (I Co 6, 11:
“Ara heu estat rentats, heu estat santificats i heu estat fets justos en el nom
de Jesucrist, el Senyor, i gràcies a l’Esperit del nostre Déu”. O bé: El nostre
cos ha estat rentat amb l’aigua que purifica, els nostres cors netejats.” (He 10, 22). Ai, ignoràncies
pròpies, Senyor, no me les tingueu en compte... (salm 50).
Tinguem
present, sobretot, la perdurabilitat de la gràcia rebuda en el nostre
baptisme. En dèiem que imprimeix caràcter,
Què vol dir això? Que és com una nova naturalesa, immergida en la nostra
naturalesa, en la nostra condició de ser creatures. Així hem sortit de la mà de
Déu. Som obra de Déu des de tants aspectes, molts d’ells oblidats o sense
tenir-ne la més mínima consciència. D’Ell hem rebut el bleix de la vida. Cal,
de bon principi, no perdre aquesta consciència viva que no ens parla d’un
passat, sinó d’un present operatiu. “En Ell vivim, ens movem, som i
existim”. No tenim res de nosaltres. És a partir d’aquesta convicció, més,
d’aquesta experiència “fontal” com podrem obrir-nos a una concepció viva del
que significa el broll de la nostra “sobre-naturalesa”, vinguda a partir d’un baptisme
actual, actuant i que marca en el fons aquest bullir permanent de la nostra
vida de la gràcia baptismal. Renascuts de les “fonts”: “la participació en la natura divina (ho diem molt, massa de
pressa!), donada als homes per la gràcia
del Crist, presenta una certa analogia amb l’origen, el creixement i el
manteniment de la vida natural. “Nascuts a una vida nova pel Baptisme,
els fidels són efectivament enfortits pel sagrament de la Confirmació i reben
en l’Eucaristia el pa de la vida eterna. Així, pels sagraments de la iniciació cristiana reben cada cop més
les riqueses de la vida divina i progressen cap a la perfecció de la caritat”
(Pau VI). “El baptisme és el més bell i el més magnífic dels dons de Déu.
L’anomenem do, gràcia, unció, vestit d’incorruptibilitat, bany de regeneració, segell, i tot el que hi ha de més
preuat” (san Gregori Naziancè).
Ja
en les pàgines de l’A T. ens trobem amb la profecia del profeta Ezequiel: “Em
va fer tornar a l’entrada del santuari, i vaig veure que de sota el llindar del
santuari, que té la façana a l’Orient, naixia una font d’aigua que baixava cap
a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar... Aquesta aigua
corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra
dins les aigües insalubres i les saneja. A banda i banda del riu creixeran tota
mena d’arbres fruiters. No perdran mai la fulla i sempre tindran fruit. Cada mes
donaran una collita nova, perquè l’aigua que els rega neix del santuari:..” (Ez
47, 1ss) Més i tot, amb el prec de que doni nova vida: “Mireu jo obriré els
vostres sepulcres, us en faré sortir i us faré tornar a la terra d’Israel. Llavors,
poble meu, quan obriré els vostres sepulcres i us en faré sortir, sabreu que jo
sóc el Senyor. Posaré el meu esperit, diu el Senyor, ho he anunciat i ho he
complert. Ho dic jo, el Senyor”. “Abocaré sobre vosaltres aigua pura, perquè
sigueu purs de tota màcula i de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i
posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us
en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els
meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions. Habitareu el país que
vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble i jo seré el vostre
Déu”. (Ez 36, 25- 28). Esplèndida
metàfora del que significa el baptisme per a l’Església i per a cada batejat!
També tenim en el salm 41 la vivència del batejat, conscient de que en Crist
tenim el brollador d’aigües vives, com ens ho exemplifica el passatge de la samaritana.
“Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també em deleixo jo per tu , Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del
Déu que m’és vida; quan podré anar a veure Déu cara a cara?”.
Amb
el senyal de la Creu afirmem la nostra identitat. Ho fem en Nom i a Glòria de
la Trinitat, en la qual hem estat batejats i fets fills de Déu. Quan preguem ho
fem sempre en nom i posant Jesucrist com el gran i permanent intercessor
nostre. En proclamar el Credo recordem que és per la Trinitat que tenim accés a
la gràcia que ens previndrà, se’ns farà present i ens acompanyarà en el
seguiment del nostre únic Mestre, Senyor i Salvador. Sabem que hem estat
batejats en la força de l’Esperit Sant, d’Ell n’esperem els dons i els fruits
de les nostres obres. Sabem que tot el que som ho som per la comunió de gràcia,
vivint la fe que ens porta a l’Amor.
Viure
renovadament en l’àmbit del baptisme ens porta a anar descobrint tota la
riquesa que hi ha inclosa en el misteri de l’amor de Déu que s’expandeix, com
afirma Pau, en tota la seva amplada, llargada, altesa i profunditat, solament
intuïdes, i progressivament experimentades. Doneu-nos, Senyor, un viure en
l’àmbit que suposa ser batejats. Em direu que parlo només d’una forma genèrica.
Ben cert: no hi ha res millor que una bona teoria. Això permet de ser molt més
creatiu que si jo anés fent i desgranant actituds i obres concretes, que bé us
les podeu proposar vosaltres mateixos, amb la més santa llibertat d’esperit.
Preneu el sermó de la muntanya (Mt capítols del 5 al 7 i porteu el delit de
servir en les concrecions que us van més a mida de les expectatives sòlides que
us invita a viure i conviure l’Esperit Sant que habita en el vostre cor. Siguem
adoradors en esperit i veritat. Consagrem dia i hora. Siguem ben concrets i sostinguts.
Poc, però de duri. Donem al cada dia el seu afany!
Viure
les instàncies del propi baptisme en el teixir i desteixir del moment precís,
en l’ara i aquí. Bona guia tindríeu amb les expressions de Mateu en el
capítol 6, versets del 25 fins al final.
La poesia enllaça amb la profunditat del fer “menut quotidià”. Voleu més altesa
de visió i de compromís? La serenitat, oh!
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
tercer de Quaresma, 15 de març del 2020.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada