“NOVA” VISITA
A LA CASA
DE NATZARET
“La
casa de Natzaret és una escola en la qual es comença a conèixer la vida de
Crist: és “l’escola de l’evangeli”.
En ella, primer hi aprenem a /veure, a /escoltar, a /meditar, a /capir
profundament la força, pregona i misteriosa, que hi ha en aquesta revelació del Fill de Déu,
simplicíssima, humilíssima i plena de formosor. Potser hi aprenem fins i tot,
sense adonar-nos-en a imitar-lo.
Aquí,
certament, percebem la /raó i el /camí en el qual podem comprendre fàcilment qui és Crist. Aquí aprenem, per damunt
de tot, a considerar aquelles coses que es refereixen a la seva estada entre
nosaltres i, en certa manera, ens l’expliquen, com és ara els /llocs, els /temps,
els /costums, la /conversa, els /ritus sagrats, tot allò, finalment, de què
Jesús se serví per manifestar-se en el món. Aquí tot té la seva /veu,
tot té la seva /significació.
Precisament
aquí (i ara), en aquesta escola, ens adonem per què ha d’observar una disciplina d’esperit
el qui vol ser deixeble de Crist i
seguir la doctrina, les lliçons de l’evangeli.
Oh, com retornaríem de bon grat a la nostra
infantesa, com voldríem confiar-nos novament a aquesta humil, però tanmateix
sublim escola de Natzaret! Amb quina vehemència ens gaudiríem de reintegrar el
nostre estudi a l’autèntica ciència de la vida al costat de Maria, per
poder entendre la veritat de Déu!
Però
hi som només com a transeünts, i ens veiem forçats a abandonar el desig de dur
a terme el propòsit, no acomplert mai del tot, de conèixer l’Evangeli en
aquesta casa. Tanmateix no en marxarem tan de pressa que no donem, com si fos
d’amagat, unes breus monicions des d’aquesta casa de Natzaret.
Ella
ens ensenya, de bell antuvi, el silenci,
Tant de bo que rebrotés en nosaltres l’amor al silenci, aquest hàbit mental
admirable i sempre necessari, però més ara, quan en la vida massa
agitada de la nostra època ens veiem escomesos per tants estrèpits, per tants
clamors i per tantes vociferacions! Oh silenci de Natzaret! Ensenya’ns a
clavar-nos en els bons pensaments, a atendre les mocions espirituals, a
estar preparats per a escoltar sense error els consells secrets de Déu i
els manaments dels mestres veritables! Ensenya’ns com ens són
imprescindibles i el que valen l’adequada /formació, l’/estudi, la /meditació,
l’/ordre personal i íntim de vida, i l’/oració que, en el seu secret, és vista
només per Déu!
Aquí
hi aprenem, a més a més, la manera de viure en família. Que
Natzaret ens ensenyi /qué és la família, /què és la seva comunió d’amor, /què és
la seva bellesa, nítida i greu, quines són les seves propietats, sagrades i
inviolables, que ens demostri com és, de dolça, /la institució de la família,
que no hi ha res que la pugui substituir; que ens il·lustri sobre la seva /comesa
fonamental en l’ordre de la societat.
Finalment,
aquí coneixem la disciplina del treball. Oh mansió de Natzaret! Oh casa
del fill de l’obrer! És principalment aquí que desitgem entendre i lloar la
disciplina severa, però redemptora, del treball humà, volem a formar aquí la
dignitat del treball d’una manera tal que l’experimentem tothom; volem
recordar, precisament en aquesta teulada, que el treball no és un fi per
ell mateix, i que extreu la seva llibertat i el seu honor no solament d’allò
que hom anomena aspecte econòmic, sinó també d’aquelles altres coses per a les
quals s’adreça a un fi preclar; aquí volem anunciar la salvació dels obrers de
tot el món, i proposar-los un gran model, llur germà diví, profeta de totes les
causes justes concernents a ells: ens referim a Crist, Senyor nostre”.
I
a les envistes de la Muntanya de les benaurances que és a tocar de Natzaret va seguir
Pau VI fent aquestes consideracions adients, referides a les Benaurances, síntesi i vèrtex de la
predicació evangèlica:
- Benaurats nosaltres, si
pobres d’esperit, sabem deslliurar-nos de la confiança en els econòmics i posar
els nostres desigs primers en els béns espirituals i religiosos i si respectem
i estimem els pobres com a grans imatges de Crist.
- Benaurats nosaltres, si
educats en la mansuetud dels forts, sabem renunciar al trist poder de
l’odi i de la venjança i conèixer la saviesa de preferir al temor de les
armes amb la generositat del perdó, l’aliança de la llibertat i del treball, la
conquesta de la veritat i de la Pau.
- Benaurats nosaltres, si no fem
de l’egoisme el criteri directriu de la vida i del plaer la finalitat, sinó que
sabem descobrir en la sobrietat una energia, en el dolor una font de redempció
i en el sacrifici el vèrtex de la grandesa.
- Benaurats nosaltres, si
preferim ser abans menystinguts que opressors, si tenim fam d’una justícia cada
vegada més gran.
- Benaurats nosaltres, si pel
Regne de Déu, en el temps i més enllà del temps, sabem perdonar, lluitar i
servir, sofrir i estimar.
No en
quedarem pas decebuts per sempre”.
De
l’al·locució de Pau VI a la casa de Natzaret, el 5 de gener del 1964. (Ve de
repàs, que mai està de més.)
Per saber-ne més:
“El silenci en temps de soroll” Erling
Kagge. Ed. 62
“L’art de saber escoltar”. Fr. Torralba.
Ed Pagès
“L’art d’estimar” d’Erich Fromm. Ed. 62
“Biografia del silenci”. Pablo d’Ors
P.Josep Mª Balcells
Diumenge
de La Sagrada Família, 29 de desembre del 2019
1 comentari:
Mai, mai està de més fer un repàs en aquesta al·locució de Pau VI. Des que tenim ús de raó (des dels 7 als 9 anys aprox.), ja podem discernir. A fi de distingir el bé del mal, aquest discerniment ha sigut gràcies als consells dels pares, a lliçons de professors/es i/o mestres, a la saviesa de distintes persones, a coneixements adquirits en la lectura de llibres,… Però és precisament l’Evangeli que ens ensenya la veritable essència de la vida amb els “consells secrets de Déu” emmirallats en Jesús de Natzaret. Sens dubte, amb “hàbit mental” i “disciplina del treball” serem benaurats/des dins d’aquesta vida en família.
Publica un comentari a l'entrada