Homilia del diumenge 05/12/2020

EL PROLEG DE JOAN ÉS TOT L’EVANGELI

                                               Un Pròleg que en realitat, com passa sovint i més en aquest cas, que és un Epíleg. Tota la profunditat de l’Evangeli de Joan la tenim concentrada en aquestes primeres expressions, que les hem llegides diverses vegades durant aquest cicle de Nadal. Més que més, acompanyades darrerament per la Primera Carta del mateix Joan que evidencia la mateixa font. El fet de que la seguim llegint i proclamant encara dues setmanes més és un reclam afegit  per tal d’invitar-nos a fer-ne una detinguda lectura, àdhuc contemplació. No ens tirem endarrere per la volada de pensament que conté; raó de més per fer-ne una experiencial immersió, finalitat enclosa en la vivència d’aquest cicle nadalenc, que va més enllà de les tendreses a què ens ha invitat la litúrgia en els primers dies a l’entorn del bressol del Nadó, jugant-hi tant els records da la pròpia infantesa, mai sobrera; expressió però només els primers besllums nadalencs. Queda encara tant, però, a escatir en el seu misteri...

                                                Joan –i en ell la seva comunitat de la qual deriva aquest evangeli- han reflexionat a pleret després de tres generacions d’ençà dels fets històrics del naixement de Jesús. Han sabut tots ells -Joan i deixebles- endinsar-se en el misteri dels misteris, és a dir en l’Encarnació del Fill de Déu: Jesús, nascut “d’una Verge”, nascut “sota la Llei”, indicant-nos que fou hebreu i visqué en un temps, cultura i expectatives d’un poble que fou el seu. Joan posarà en relleu la proximitat, també i més, la intimitat que fou la seva experiència apostòlica itinerant amb Jesús, expressada així: “Us anunciem (fixeu-vos en la significació d’aquesta paraula!) allò que ja existia des del principi, allò que hem sentit, que hem vist amb els nostres ulls, que hem contemplat, que hem tocat amb les nostres mans. Us parlem del qui és la Paraula de la Vida ja que la Vida s’ha manifestat: nosaltres l’hem vist i en donem testimoni, i us anunciem el qui és la Vida eterna, que estava amb el Pare i se’ns ha manifestat. A vosaltres, doncs, us anunciem allò que hem vist i sentit, perquè també vosaltres tingueu comunió amb nosaltres, que estem en comunió amb el Pare i amb el seu Fill Jesucrist. Us escrivim tot això perquè la vostra joia sigui completa”. Ja podríem parar-nos aquí i fer una llarga pausa per tal que el secret que imanta aquestes expressions de Joan se’ns vagui obrint mica a mica... Clarament endevinem, d’aquestes expressions reiterades, que fou el deixeble estimat en preferència d’un Jesús que l’intuïm proper, viscut entranyablement!

                                               Aquests dies hem tingut a consideració sovintejada un llibret escrit pel P. Brown, titulat així en l’edició de la Claret: “Un Crist adult per Nadal”. Adult en dos sentits: per a creients adults i perquè se’ns parla d’un Crist transcendent, més enllà de les festes d’un Jesús infant. Tota una elaboració teològica que conté, se’ns podria oblidar, enxiquint el misteri profund que celebrem aquests dies. Dins de les afirmacions que té el Pròleg hi trobarem referències a la preexistència de la Paraula, que era Déu i Creador, que tenia en Ell la Vida, i la Vida era la Llum veritable que en venir al món  il·lumina tots els homes, però que el món no l’ha reconegut... Però a tots els qui l’han reconegut, als qui creuen en el seu Nom, els concedeix poder ser fills de Déu... El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la Glòria, que li pertoca com a Fill del Pare, ple de gràcia i veritat”.

                                               Mai havia vist tan íntimament relacionades aquestes expressions, que essent reals, es manifesten a través de simbolismes: Llum, Veritat, Camí, Vida. Llegirem en l’evangeli de Joan: “Jo sóc la Llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la Llum de la Vida”(Jn 8, 12). Les icones bizantines de Jesús, el representen com a Rei i a l’evangeli que porta a la mà esquera s’hi llegeix: Lux Mundi. També al mateix Joan hi llegirem la frase: “Jo sóc  el Camí, la Veritat i la Vida. Ningú arriba al Pare si no és per Mi. Si m’heu conegut a mi, també coneixereu el meu Pare. I des d’ara ja el coneixeu i l’heu vist” (Jn 14, 6-7).

                                               Conèixer, seguir, veure el Pare en el Fill, obrir camí a la Veritat per aconseguir la Vida eterna(=a desdir). Un s’hi perd o venturosament s’hi mig troba! Aquí rau el Nadal viscut en les entranyes de la Fe. Un reclam a ser més profunds en la recerca de les interioritats d’un Nadal que ens pot obnubilar amb “Nadals d’infants”, on ens hi podem trobar massa bé, portats per Nadals que haurien de ser llavor d’altres vivències de més gruix, de persones que en la Fe en Jesús hi troben el sentit darrer de la seva vida i que prenen el Nadal com a orientació definitiva del que creuen, esperen i estimen...

                                               Aquest Nadal adult no el viurem si no hi destinem temps, reflexió, contemplacions, vora el caliu humà i diví d’un Jesús que se’ns torna Foc, Llum que escalfa i il·lumina les senderes del viure, amb el goig de saber que Jesús ens és el Camí concretitzat en el tram-tram del “cada dia”. No pot ser que el nostre pensar vagi per camins enlairats i que la vida se’ns torni prosaica, desproveïda del goig que dimana d’un Crist significatiu, a qui donem la darrera fiabilitat del ser, del tenir i del fer. Ja ho dèiem com a proposta: Un Nadal renascut, adult que ens ompli més enllà de tota expectativa. Un Nadal nou, nou de trinca, un Nadal inèdit. Centrat en el Jesús que, tot i ser ben històric, se’ns ha fet incommensurable! Digne d’un estudi obert a totes les potencialitats humanes: pensament, paraula, sentiment, experiència, actituds vitals, somnis també. Un Jesús percebut com si fos la primera vegada que ens posem a les seves mans, fiats en la seva glòria i en el goig que se’n deriva... 

                                               Sentir-lo viu, en intimitat de tracte i de capteniment, testimoniant-lo, anunciant-lo, no a d’altres si no a nosaltres mateixos. Diu Joan: “Tenia en Ell la Vida i la Vida era la Llum dels homes”. La Paraula es defineix com a Vida. Jesús ens re-dona la Vida d’una manera nova! Ara i així s’il·lumina allò que hem pregat sovintejadament: “Oh Déu que d’una manera admirable creàreu la dignitat humana i que d’una manera més admirable l’heu restaurada; feu que participem de la divinitat d’aquell que es dignà compartir la nostra condició humana”. Una referència explícita a que la FE dona una dimensió nova a la vida humana, fruit ja aquesta de l’empremta de la creació. La FE transmuta la vida en Vida eterna, en quant que és participació en la Vida de Déu; “A mi m’ha enviat el Pare que viu, i Jo visc gràcies al Pare; igualment els qui em mengen a Mi viuran gràcies a Mi” . “Déu és Déu de vivents” i Joan ens dirà que aquesta nova vida en Crist ens fa fills de Déu. Aquesta és la missió de Jesús: “Jo he vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir”. De cop i volta se’ns il·luminen els darrers capítols de l’evangeli de Joan. Particularment des del 14 fins al 17, que no es poden llegir sense estremir-nos per la grandesa que suposa esdevenir fills de Déu, tot i que sempre ens quedarem anhelant una major vivència de la vida exuberant de Déu en nosaltres. “Sigui la mort una major naixença”. La mort com a experiència de Vida plena

                                               Dèiem que en el Pròleg hi quedava concentrat tota la creixent revelació que Joan va saber pouar del cor de Jesús i que després ens el va anunciar en aquest Evangeli tant singular que suposa una lectura divina de la memòria que en servà i ens va traspassar per poder abeurar-nos nosaltres en la deu del qui tenia paraules de Vida Eterna. Tot l’evangeli de Joan està ple a vessar de i per la VIDA.

                                               Aquest és el Nadal a què ens crida la litúrgia profunda, traspassant els vels que l’embolcallen. Quina riquesa si sabem entendre que Jesús és el Camí que ens anirà revelant la Veritat i que ens farà receptors de la Vida que Ell rebia del Pare que viu i que vivificaria el goig i la glòria que en Jesús tenim com a participació i herència! Amb raó deia sant Ireneu: “La glòria de Déu és la vida de l’home!” Perdoneu, no en sé més!

P. Josep Mª Balcells.

Diumenge II després de Nadal, 5 de gener del 2020.  Sabadell