PARAULA I VIDA
Déu
no parla. Déu es comunica. Abans ho feia a través de persones que tenien
aquesta facultat subrogada. Se’n deien profetes. Aquests comunicaven en nom de
Déu, i la seva vida era -de per si- un testimoni de la garantia del missatge que
Déu volia transmetre. El profeta manifestava el voler de Déu que sempre
contenia una invitació a il·luminar el camí per fer d’aquells a qui concernien
les paraules profètiques, persones més segons el voler diví; en definitiva, més
humans i més divins, es a dir a ser feliços compartint la pròpia felicitat amb
els altres. Déu sempre crida a benaurança! Com a comunicació que és de Déu, cal
posar la ment i el cor en sintonia amb allò que se’ns vol comunicar. La
paraula de Déu “no pot ser llegida només com a paraula humana, sinó, com és de
veritat, com a Paraula de Déu” ( 1 Te 2,13) El papa Francesc en un document
recent “Aperuit illis” amb el qual s’institueix aquest diumenge III de durant
l’any, d’una manera permanent, anualment, com el “Diumenge de la Paraula de Déu” ens parla precisament d’aquesta sintonia
necessària, perquè ella arribi amb tants de matisos com de persones i puguin abeurar-se
en aquesta deu permanent i actual de poder satisfer la set humana del Déu vivent
i actuant. En efecte, llegeixo: “És profund el vincle entre la Sagrada
Escriptura i la fe dels creients.
Perquè la fe prové de l’escolta i l’escolta està centrada en la Paraula de
Crist (cf. Rom 10,17), la invitació que en sorgeix és la urgència i la
importància que els creients han de donar a l’escolta de la Paraula de Déu,
tant en l’acció litúrgica com en l’oració o la reflexió personal”.
Segueix
el papa Francesc: “En la segona Carta de Pau a Timoteu, que constitueix
d’alguna manera el seu testament espiritual, recomana al seu fidel col·laborador
que llegeixi constantment la Sagrada Escriptura. L’apòstol està
convençut que “tota Escriptura inspirada per Déu és també útil per a ensenyar,
per argüir, per corregir, per educar” (3,16). Aquesta recomanació de Pau a
Timoteu constitueix una base sobre la qual la Constitució del Vaticà II (la Dei Verbum) tracta el gran tema de la inspiració
de la Sagrada Escriptura, un fonament del qual emergeixen en particular la
finalitat salvadora, la dimensió espiritual i el principi de l’encarnació de la
Sagrada Escriptura”. “En evocar sobretot la recomanació de Pau a Timoteu, la Dei Verbum subratlla que “els llibres de
l’Escriptura ensenyen fermament, amb fidelitat i sense error, la veritat que
Déu va voler consignar en les sagrades lletres per a la nostra salvació. Ja que
les mateixes s’instrueixen en vista a la salvació per la fe en Crist
(cf. 2 Tim 3,15), les veritats contingudes en elles serveixen per a la nostra
salvació”. “La Bíblia no és una col·lecció de llibres d’història, ni de
cròniques, sinó que està totalment dirigida a la salvació integral de
la persona. L’innegable fonament històric dels llibres continguts en el
text sagrat no ens ha de fer oblidar aquesta finalitat primordial: la nostra
salvació. Tot està dirigit com a història
de salvació en la qual Déu parla i actua per anar a la trobada de tots els
homes i salvar-los del mal i de la mort”.
“Per
aconseguir aquesta finalitat salvadora, la Sagrada Escriptura sota l’acció de
l’Esperit Sant transforma en Paraula de Déu la paraula dels homes escrita de
manera humana (Dei Verbum). El paper de l’Esperit Sant en la Sagrada Escriptura
és fonamental. Sense la seva acció, el risc de romandre tancats al mer text
escrit seria sempre present, facilitant una interpretació fonamentalista, de la
qual cal allunyar-se per no trair el caràcter inspirat, dinàmic i espiritual
que el text sagrat posseeix. Com recorda l’Apòstol: “La lletra mata, mentre que
l’esperit vivifica”. L’Esperit Sant, per tant, transforma la Sagrada Escriptura
en PARAULA VIVA de Déu, viscuda i transmesa a la FE del seu poble sant”. Essent
paraula viva, i si es llegeix amb el mateix Esperit en què va ser escrita, roman
sempre nova. L’Antic Testament no és mai vell en tant que és part
del Nou, perquè tot és transformat per l’únic Esperit que l’inspira. Tot el
text sagrat té una funció profètica. No es refereix al futur, sinó al present
d’aquells que es nodreixen d’aquesta paraula. Jesús mateix ho afirma
clarament al començament del seu ministeri: “Avui es compleix aquesta Escriptura
que acabeu d’escoltar” (Lc 4,21). Qui s’alimenta de la Paraula de Déu cada dia
es converteix, com Jesús, en contemporani de les persones que troba; no té
temptació de caure en nostàlgies estèrils pel passat, ni en utopies
desencarnades cap a la futur”. “La Sagrada Escriptura realitza la seva acció
profètica sobretot en qui l’escolta”. “Escoltar la Sagrada Escriptura per
practicar la misericòrdia: aquest és un gran desafiament per a les nostres
vides. La Paraula de Déu és capaç d’obrir els nostres ulls (de la fe) per
permetre’ns sortir de l’individualisme que condueix a l’asfíxia i
l’esterilitat, alhora que manifesta el camí del compartir i de la solidaritat”.
“La
relació entre el Ressuscitat, la Comunitat dels creients i la Sagrada
Escriptura és intensament vital per a la nostra identitat de cristians. Si el
Senyor no ens introdueix és impossible comprendre en profunditat la Sagrada
Escriptura, però el contrari també és cert: sense la Sagrada Escriptura, els
esdeveniments de la missió de Jesús i de la seva Església en el món romanen
indesxifrables. Sant Jeroni va escriure amb veritat: “La ignorància de les
Escriptures és ignorància de Crist”. ¿Què pretén el papa?: que aquest diumenge
estigui dedicat a la celebració, reflexió
i divulgació de la Paraula de Déu.
Que el text sagrat sigui accessible a tot cristià. Que sàpiga llegir-lo
directament de la Bíblia. Ensenyar-los a saber trobar els texts directament en
la Bíblia. A saber “llegir” aprofundidament les lectures de la litúrgia de cada
dia. Veure’ls en llurs contextos. Saber l’abans i el després. Fer de la lectura
seguida un costum en concordància amb els textos que es llegeixen
fragmentats. Fer una introducció al res de Laudes i de Vespres com a moments de
pregària diària. Llegir, aprofundir en el missatge, fer que ens parlin
directament a cadascú de nosaltres. Obrir-se a pertànyer als grups de Bíblia
que hi hagi a la Parròquia; llegir els textos de la Missa de cada dia en la
mateixa Bíblia bo i llegint les notes a peu de pàgina, introduir-nos en la Lectio Divina. Pensar que la
familiaritat amb la Bíblia no és cosa d’elits, sinó que ha de ser pràctica
comuna a qui gaudeix de la Fe. El papa afirma categòricament que la Bíblia
pertany, en primer lloc, al Poble convocat per escoltar-la i per
reconèixer-s’hi com a deixebles permanents. Sabedors que la Paraula de Déu
conflueix en Crist i que tant ella com el mateix Crist són misteris que
no es poden abastar mai d’una vegada per sempre. La Bíblia és polièdrica, té
moltes cares i aspectes que són accessibles per gràcia de l’Esperit Sant que n’és
l’inspirador, que ens endinsa en la vida de Déu i en la seva intimitat. Comença
així el document: “Els va obrir l’enteniment per comprendre les Escriptures”.
(Lc 24,45) Aquesta és la missió de l’Esperit Sant: traductor a la nostra llengua
entenedora, al nostre esperit, al sentit apropiat per a cada moment vital
nostre, per poder donar un pas endavant a l’hora d’entendre quina és la crida,
la vocació concreta, el sentit profund de la nostra existència, per tal, en
conseqüència, de poder anunciar als altres la nostra experiència vital de Déu -en
mi mateix-; donant resposta a les necessitats, a les intuïcions, a allò, que
essent un present ric de gràcia, ens enlaire a un viure millor, més
satisfactori, més ple. La Paraula esdevé Vida. Ensenyant-nos la novetat i
l’esperança de ser-ne acompanyats. “La Benaurança de Maria precedeix totes les
benaurances pronunciades per Jesús per als pobres, els afligits, els mansos,
els pacificadors i els perseguits, perquè Ella va creure el que el Senyor li
havia dit, i fou felicitada per Elisabet per aquest motiu”. “Benaurats, millor,
els qui escolten, creuen i custodien la Paraula de Déu que salva”. Lectors assidus, orants, oberts a les
invitacions de Déu... “Paraula i Vida o La missa de cada dia”. Benaurats els
que en són lectors, orants habituals!
Diumenge III de durant l’any,
inauguració del Diumenge de la Paraula de Déu, 26 de gener del 2020. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada