“PERQUÈ CONEGUEU
DE VERITAT QUI ÉS ELL”
“En
moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per
boca dels profetes; ara però, en aquests dies definitius, ens ha parlat
a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i
a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i
empremta del seu mateix ésser, Ell sosté l’univers amb el poder de la
seva paraula”. Així, amb aquesta solemnitat, comença la Carta als Hebreus i que
podríem dir ben bé que sintetitza tot el que hem anat celebrant aquests dies
del cicle de Nadal. Crist és el desitjat de totes les nacions i se’ns ha manifestat
en les primeres escenes de la seva vida. Avui, la litúrgia ens el manifestarà
en el baptisme al Jordà que serà la seva perfecta epifania o revelació i
ensems consagració; i així donarà començament a la missió de proclamar la Bona
Nova. Serà la manifestació rubricada pel Pare i per l’Esperit Sant. Jesús serà
presentat com a Fill, el meu estimat, en qui m‘he complagut”. Si fins ara havia
estat anunciat als pastors i cercat pels Reis en la seva primera
infància, ara se’ns presenta ja adult i “consagrat per Déu, ungint-lo amb
Esperit Sant i amb poder”.
Aquesta
celebració és l’última de les del cicle de Nadal. Ve a ser com la presentació
pública de Jesús “que Déu ens féreu en el Jordà, i que ens “anunciàreu amb
signes admirables el nou baptisme:
per la veu del Pare que parlava des del cel estant, el món pot creure
que el vostre Fill habita entre els homes; per l’Esperit Sant, que
davallà damunt d’Ell en forma de colom, pot reconèixer que Crist, el
vostre Servent, ha estat ungit i enviat a anunciar la Bona Nova als pobres”. (
del Prefaci propi de la Festa)
Curiosament
la litúrgia del dia d’Epifania en les antífones sia la del Benedictus com la
del Magnificat s’expressa així: “Celebrem un dia santificat per tres
miracles: Avui l’estel va guiar el mags
al pessebre; avui, a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per
salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà”. I ho reblarà en la
Col·lecta d’avui: “Concediu als vostres fills d’adopció, que han renascut de
l’aigua i de l’Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença”.
Sembla que la litúrgia ens faci apressar el pas avançant esdeveniments, amb la
decidida voluntat de fer-nos reviure ja en les primícies de la vida adulta de
Jesús els efectes de la seva evangelització. Quina barreja de sinòptics i de
Joan! Per la fe tenim accés a Jesús. És
la seva persona la que ens quedarà com a centre
i terme de la nostra pròpia vida com a “fills
en el Fill”. Això és el que demanava Pau el diumenge passat en la Carta als
efesis: “Jo no em canso de donar gràcies per vosaltres (llegexei’s:
nosaltres!), i us recordo en les meves pregàries, demanant al Déu de
nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i
de la seva revelació, perquè conegueu de veritat Qui és Ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del
vostre cor, perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de
glòria us té reservades”. (Ef 1,
16-18)
Nadal
és una crida a la interioritat. A vegades els tràfecs d’aquests dies sorollosos
no ens hi ajuden pas massa. Almenys en aquesta
setmana, que encetem avui, ens hi podrà ajudar la lectura de la Carta Primera
de Joan, en consonància tan precisa amb el seu Evangeli. Seria una bona, molt
bona pensada que entréssim pas a pas –ho repeteixo i no tinc consciència de que
sigui una repetició, sinó una invitació derivada de les lectures d’aquests dies
nadalencs- a la lectura divina de la Carta i dels capítols del 14 al 17
de l’evangeli del mateix Joan. És sabut que lex credendi, lex orandi. La
Paraula és la primera font de la pregària dels cristians. Hi ha per a totes les
coses, però, els seus moments oportuns. Ara em sembla que és un
d’aquests moments oportuns...
No
voldria ofegar-vos fent esment de lectures que podrien ser oportunes, però
almenys si que vull deixar-ne constància: De resultes del Sínode sobre “La
Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església” el papa Benet XVI va
escriure’ns una Exhortació postsinodal titulada “Paraula de Déu”, que és un encomiàstic compendi sobre la importància
que té per a l’Església, i que hauria de tenir per a cada cristià, la Sagrada
Escriptura. Estem deficitaris en coses essencials (?), per a viure una vida
cristiana adulta, a nivell no dic més que de la cultura general que tinguem.
Estem interessats en les coses del nostre món. Llegim diaris o revistes, mirem
les notícies a la televisió. Sabem quatre apunts de l’actualitat, en parlem a
les nostres converses domèstiques o entre amics. I on queda la Bona Notícia? És
que no és d’actualitat, dic jo? Malauradament encara tenim les mateixes preguntes-respostes
d’uns inicis ja molt llunyants..? Avui es fa condició de possibilitat
per a ser cristians l’haver-nos plantejat un discret coneixement de les coses
de Déu, que no trobarem en els mitjans de comunicació habituals. Hi ha un
pertinaç silenci de Déu en el món que ens envolta i món que ens involucra, tant
sí com no. La nostra cultura religiosa
és deficitària, i més en un moment de canvi que ja va voler promoure al Concili
Vaticà II, concili que ja ens queda a llunyanies que sobrepassen els 65
anys... I encara més, ara tenim els Sínodes que es fan sovintejadament
per plantejar-nos l’avui de Déu. El concepte de formació permanent
no ha entrat en qüestions religioses, en la major part dels cristians d’avui.
Avui, hauríem de donar la denominació de practicants
no als que van a Missa regularment, sinó als que no deixen passar uns minutets
del seu dia sense llegir la Paraula de Déu. Això em deixa torbat i sense
deixar-me cansar, tot i que els resultats no són excessivament falaguers, no
deixo cada principi d’any de recomanar llibres com PARAULA I VIDA , no diguem
“LA MISSA DE CADA DIA”, que faciliten la lectura i preparació per haver llegit
amb lectura més o menys comprensiva i posteriorment meditada les lectures
pròpies per a cada dia litúrgic de l’any. També portat per les urgències d’una
més endinsada cultura religiosa he iniciat alguns grups d’intercanvi i
de diàleg de llibres que siguin accessibles i que obrin horitzons. No són per a
persones “aristocràtiques” en la Fe, sinó que haurien de ser “per a tothom” que
es pren la FE no com una obligació, sinó com un dret que té d’un
aprofundiment i com a respostes a les preguntes que sempre ens hauríem de fer
respecte als nostres compromisos en relació amb el nostre Déu, aquell amb
el què jo estic en plantejaments molt
personals que haurien d’afectar vida i sentit del viure. Avui és més urgent que
mai que anem renovant maneres de fer i de sentir sobre el projecte de vida que
teòricament hauria de ser el nostre compromís bàsic en la FE. O sabem obrir
nous horitzons a la nostra activitat pastoral o bé ens acabarem de “consumir”
amb idees repetides, incapaces de ser motor, empenta i goig del nostre viure i
conviure com a cristians! Quedo esgotat de teclejar amb una reduïda esperança
de desvetllament del ser i obrar del cristià d’avui... Ha servit aquest Nadal
per prendre consciència de que no podem viure la FE sense hàlit, sense sortir
d’una consciència esquifida, que no ens remogui ni ens cridi, que no susciti
ressons..? Ja pot escriure i predicar el bon papa Francesc, que el Senyor li
doni una fermesa en la convicció de ser evangelitzador i (en to menor) de
fer-nos-en! En quin racó polsós queda la seva Exhortació apostòlica “La Joia de
l’Evangeli”? Fa més de set anys que ens
la va adreçar... Algú pot parlar d’inflació de documents? Els que -per
discreció- no en poden parlar són els que no els llegeixen. No ens atabalem,
per Déu! Comencem per llegir diàriament
Paraula i Vida els evangelis corresponents a cada dia; fem-ne una
lectura meditativa. Preguntem-nos què em diu; escollim una frase que ens interpel·li
personalment i anem al “tros” a feinejar, tenint al cor l’escalforeta d’aquella
frase escollida. No cal res més, de moment... Ja vindran dies de més autoexigència. Déu ho
faci! Bon dia per innovar el propi baptisme, per viure’l intensament.
Veniu Esperit!
P. Josep Mª Balcells.
Diumenge
del Baptisme del Senyor, 12 de gener del 2020.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada