MIREU L’ ANYELL
DE DÉU
Aquest
diumenge tenim una nova epifania de Jesús, una nova manifestació feta i
repetida per Joan, el Baptista. En ella Jesús és presentat com a Anyell de Déu, amb tot de ressonàncies
de l’Antic Testament. Joan és l’últim profeta dels antics que, com a figura
rellevant, fa de frontissa que uneix els dos testaments. Amb la seva invitació
a mirar envers Jesús inaugura el que se’n diran els temps de plenitud: “Mireu
l’Anyell de Déu”. Ho dirà significativament dues vegades consecutives en
l’evangeli de Joan. El mateix evangelista en el pròleg del seu evangeli
ja ens deia en la solemnitat d’aquell començament que “Déu havia enviat un home
que es deia Joan. Vingué a donar
testimoni de la Llum, perquè per ell tothom cregués”(és la nota
distintiva del quart evangeli: tot posat en la FE com a finalitat del seu
escrit) I afegia: “Joan dona testimoni quan proclamava: “És aquell de qui jo
deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, Ell ja
existia”. Perquè utilitza aquest apel·latiu d’Anyell de Déu? I solament ell
d’entre els quatre evangelistes! La cosa ve de molt lluny, del segle VIII abans
de C. Cal anar al temps de l’exili a Babilònia. D’aquests temps i
circumstàncies trobem un recull de profecies, que ara seria un bon moment per a
llegir-les, tot i que se solen llegir a fragments en els temps a l’entorn de la
passió. Em refereixo a Isaïes: del capítol 40 fins al 55. És un moment històric
en què el profeta consola el seu poble exiliat i els vaticina que sortirà un
gran Servent de Déu que els conduirà a mode d’èxode, com ho feu Moisès,
cap al retorn, cap a la ciutat de Jerusalem i que podran refer el Temple,
distintiu del seu poble. Aquest personatge que carregarà sobre seu les
infidelitats del poble és presentat com un Anyell “desfigurat i befat, a
qui ni el volen mirar, que portarà a les seves espatlles els pecats i
que els salvarà. Les ressonàncies pasquals són ben paleses. D’aquí, la imatge
d’un anyell que serà víctima propiciatòria i del qual en celebraran anualment
el seu alliberament amb la immolació d’un anyell que compartiran familiarment.
Joan evangelista pren aquesta figura i la posa en llavis del Precursor. Llegida
atentament veureu com s’endevina aquesta vinculació d’un que és Veu que clama
en el desert i que encamina el poble vers la ciutat i el culte renovats. Com
una nova pasqua!
La
idea de l’Anyell de Déu en la figura de Jesús és molt present sobretot en Joan,
l’evangelista, i la portarà fins a la glorificació en l’Apocalipsi de l’Anyell Pasqual
que juntament amb el Pare-Déu rep un document i l’obre, segell per segell. S’entona
un càntic nou: “Ets digne de prendre el document i d’obrir-ne els
segells, perquè has estat degollat i has comprat per a Déu amb la teva sang
gent de tota tribu, llengua i nació, i n’has fet una casa reial, uns sacerdots
dedicats al nostre Déu que regnaran a la terra”. “I en plena visió, vaig sentir
les veus d’una multitud d’àngels que envoltaven el tron i les veus dels vivents
i dels ancians que exclamaven amb veu forta: “Digne és l’Anyell que ha estat
degollat de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança”.
“Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la
terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: “Al qui
seu al tron, a l’Anyell, siguin donats
la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles. Els quatre
vivents responien: Amén. I els ancians es van prosternar adorant. I es va
desplegar la litúrgia celestial: “Els màrtirs de l’Anyell que
proclamaven amb veu forta: “La salvació ve del nostre Déu, que seu al tron i a
l’Anyell”. I ja més endavant ( Ap 14, 1-5) afegirà: ”Després vaig veure
l’Anyell dret, dalt de la muntanya de Sió i amb Ell hi havia els cent
quaranta-quatre mil que portaven escrits al front el nom de l’Anyell i el nom
del Pare... Han estat adquirits d’entre els homes com a primícies per a Déu i
per a l’Anyell, i segueixen l’Anyell arreu on va”. I ja a les acaballes l’àngel
em va dir: Escriu: “Feliços els convidats al banquet de les noces de l’Anyell”.
“Vine i et mostraré la núvia, l’esposa de l’Anyell: I em feu veure la ciutat
santa de Jerusalem que baixava del cel, venint de Déu. Acaba l’Apocalipsi amb
les noces de l’Anyell amb la prefiguració de la Ciutat Santa de Jerusalem com a
figura de tota la humanitat dels creients.
De
la mateixa que en la litúrgia celestial en l’Eucaristia hi ha moltes invocacions
i referències a l’Anyell:
- Ja apareix en l’himne del Glòria:
“Senyor Déu, Anyell de Déu, Fill del Pare”
unit a la idea pasqual i baptismal de ser el nostre Redemptor: “Vós que lleveu
el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres”.
- En el “Sant, sant, sant” hi
ressonen els càntics dels quatre vivents (és a dir els quatre evangelistes)
davant del tron de Déu i de l’Anyell.
- En la consagració esmentem La sang de l’Aliança Nova i Eterna”.que
segellarà la participació en el sacrifici redemptor.
- Una vegada més entonem l’Agnus Dei
que en principi anava vinculat a la fracció del pa i que tenia forma litànica;
d’aquí la repetició del “tingueu pietat de nosaltres”. És el moment en què
estem davant del tron de Déu i de l’Anyell i prefigurem les noces i el banquet
celestial (Ap, 19, 9) “Feliços els convidats al banquet de les noces de
l’Anyell”.
- I encara ressona la proclamació
que Joan evangelista posa enfàticament en boca del Baptista amb les seves
mateixes paraules: Mireu l’Anyell de
Déu. Això és una professió de Fe i ensems és la invitació a entrar ara i
aquí al banquet de les noces de l’Anyell prefigurades en l’Eucaristia. Joan que dona testimoni de tota la visió de
l’Apocalipsi, “diu referit a l’Anyell-Jesucrist: “Sí, vinc de seguida”. “Amén,
Marana ta! Vine, Senyor Jesús!”. La resposta: “No sóc digne...” és de plena
humilitat davant la participació en l’Eucaristia. Recordem així l’actitud del
centurió i l’exclamació de Jesús: “Us asseguro que no he trobat ningú a Israel
amb tanta FE. Vindrà gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb
Abraham... mentre que els hereus del Regne seran rebutjats...
En
el Baptista i en la seva transferència a Jesús, com a l’Anyell de Déu tenim abastant els dos testaments. El Vell: èxode,
pasqua, anyell pasqual compartit, profetes (Isaíes) i el Nou (evangeli, Regne
de Déu, lliurament en la passió i resurrecció, Eucaristia, litúrgia a la terra
i la Litúrgia celestial (banquet de noces) i la manifestació culminant del “Jo
sóc l’Alfa i l’Omega, el primer i el darrer, el principi i la fi”. (Ap 22, 13).
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
II de durant l’Any, 19 de gener del 2020.
Sabadell
1 comentari:
Magistral homilia de “L”ANYELL DE DÉU”. Joan evangelista, sense dubte, és el més evangelitzador dels quatre. Ja sigui perquè presenta la història des d’un punt de vista teològic (Mateu, Marc i Lluc presenten la teologia des d’un punt històric); ja sigui perquè el tema teològic central és la naturalesa de Jesucrist; ja sigui perquè la clau sigui creure o continuar creient. En qualsevol cas, aquest Evangeli ens vol ensenyar set veritats centrals de Jesús: “1-Jesús es Font de totes les benediccions que donarà Déu en el futur. 2-Jesús és el Donador de la vida. 3-Jesús és Col·laborador del Pare. 4-Jesús és el Pa que dona vida. 5-Jesús és el diví JO SOC. 6-Jesús és el Donador de la vista espiritual. 7-Jesús és la Resurrecció i la Vida.”
Publica un comentari a l'entrada