EL MISTERI
DE L’ENCARNACIÓ DE DÉU
I MARIA
Tot
just encetat el temps d’Advent que ja se’ns posa davant de la nostra
consideració filial la Festivitat senyorejadora de la Concepció Immaculada de
Santa Maria, Verge, a qui Cantem aquesta
antífona –encara ens sonen molt endins de la nostra pietat en el cant gregorià
d’allà temps: “Alma Redemptoris Mater”- avui més entenedora: “Mare Santa del
Redemptor, porta del cel sempre oberta, estrella del mar, socorreu el Poble
caigut, que vol aixecar-se de les seves culpes. Vós que rebéreu la salutació de
Gabriel, i, Verge sempre, infantàreu el vostre Creador, per un miracle que tota
la natura admira, tingueu pietat de nosaltres”. Aquesta festa tan popular
d’ençà de segles i segles ens ofereix una entrada discreta en el vertader
MISTERI DE NADAL.
No
el Nadal dels carrers il·luminats que fan l’ullet amb les seves clarícies i els
cants nostrats a les daleroses multituds a fer una de les despeses més
importants de tot l’any.
No
és tan sols el dels Nadals íntims, normalment lligats amb per a molts amb el
perfumat i enciser ambient dels nostres records d’infants, sobrepujats per a
aquells que vàrem tenir una família que servava tradicions de fe i que posàvem
els pessebres mil vegades retocats, la molsa i el riu, i els Reis que anaven
pas a pas avançant cap a l’Establia. Aquí que cadascú hi posi una estela dels
seus records...
És,
sobretot, el primer misteri més divinament humà de la nostra FE, enclòs en els
dos credos usuals: (Crec...”I en Jesucrist, únic Fill seu i Senyor nostre, el
qual fou concebut per obra de
l’Esperit Sant, nasqué de Maria Verge...) i també en el Símbol de
Nicea-Constantinoble: “El qual per nosaltres els homes i per la nostra Salvació
davallà del cel. I, per obra de l’Esperit Sant, s’encarnà de la Verge Maria, i i
es feu Home...”
Tot
i que no hi mencionem directament el Misteri de l’Encarnació, bé el podem veure
inclòs en la proclamació que fem just després de la Consagració del Pa i del Vi;
tot un vertader acte d’implicació personal i comunitària en els misteris
eclesials de Crist. A una veu solemne el sacerdot ens invita: Proclameu el misteri de la FE: i, en resposta joiosa, diem: Anunciem
la vostra mort. Confessem la vostra Resurrecció. Esperem el vostre Retorn,
Senyor Jesús. Síntesi condensada de tots els misteris inclosos en aquesta
resposta que fem en plural, a nom no tan sols nostre, sinó de tota l’Assemblea.
Ai, si tinguéssim, si sentíssim aquest plural en la nostra vivència de
la Fe, extensible per tot! L’Església és sempre el Nou Poble de Déu, recreat
precisament a partir del primer i origen de tots els misteris que deriven de
l’Encarnació!
La
Solemnitat, doncs, de la Concepció Immaculada de Santa Maria, Verge ens atansa
amb una tremolor serena a l’Anunciació, és a dir al moment de la revelació que
li fa l’Àngel Gabriel, demanant a Maria el seu consentiment per a poder
esdevenir “Mare de Déu, tot i romanent ensems Verge” a la vegada. Mai serem
capaços de copsar ni les beceroles que entranya el misteri de l’Encarnació. De fet, comptem el temps i la mateixa
història a partir de la concepció virginal i maternal de Jesús en les entranyes
d’una joveneta de poble, Maria... La pàgina de l’evangelista Lluc (1, 26-38) és
d’una finor fora de qualsevol ponderació. Déu demana consentiment per obrar
“meravelles” en Maria. Ella fa unes discretes, però fermes preguntes de com
s’ha d’esdevenir aquest fet singular i únic en tota la història de la
Humanitat. Ella vol romandre verge, no “coneix” el seu espòs. La resposta tot i
aclaridora teixeix intuïcions en el misteri dels misteris. Se li dona la
garantia de que “l’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et
“cobrirà” amb la seva “ombra”, per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill
de Déu. Perplexitat: “a Déu res li és impossible”. Quina Fe la de Maria!, Fe
que lloà la seva parenta Elisabet: “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà”. Maria,
encinta, portarà en les seves entranyes benaurades el “Tany de Jessè, el Rebrot
de David; en Ell es compleixen superlativament les promeses a un Poble que al
llarg de segles esperarà la Vinguda –desconcertant- del Messies, ben bé que d’una manera inversemblant; i és poc dir-ho
així. En Maria tenim el Pessebre vivent
i ella viu per a nosaltres, tots els sabedors per FE i els que l’ignoren... No
es estrany aquesta docta ignorància, perquè tot plegat és el Primer dels
Misteris de l’atansament de Déu a tota persona i a tota la Història, que esdevé
més que història, car abasta “temps i segles” i tot es replanteja des de la
perspectiva de l’ENCARNACIÓ. El silenci ha d’agombolar els nostres cors i, amb
la gràcia que Déu ens do, així anirem teixint fils i fils en la dolçor d’“el
núvol del no saber...” (un llibre molt interessant pels que volen
“avantatjar-se”): amb aquest títol. Anònim anglès del s.XIV Clas. Crist. n 29
Posats
ja, immersos en l’aura del Proto-Nadal, podríem agafar un llibret de Leonardo
Boff que varen titular “Nadal, la Humanitat i la Jovialitat del nostre Déu”,
de la Claret. No digueren Encarnació,
en comptes de Nadal, com de fet és el títol en portuguès. A mi m’hi
abelleix més el títol de l’original per la seva pregonesa i la invitació que
ens fa a donar ales a l’esperit, o millor, a l’Esperit, ben present en aquest
Misteri de tots els Misteris a penes besllumats... L’obreta té tres capítols:
“El projecte de Déu: fer-se home”. “El projecte de l’home: fer-se Déu”.
“Jesucrist, encontre de Déu i de l’home”. Aquest darrer comença amb una
reflexió que en realitat és una pregària nadalenca. “El Nadal esperona la
nostra reflexió o l’eleva a l’espai del Gran misteri, on s’opera l’Encarnació
de Déu i la divinització de l’home. “La Paraula de Déu es va fer home...” i
l’home esdevé Fill de Déu. En aquesta afirmació hi ha el súmmum del que podem
dir respecte de Déu i de l’home. El Nen que jeu en el pessebre, dins una aurèola
de candidesa i rusticitat, guarda la clau del Gran Misteri. En Ell, Déu i
l’home es troben a cor obert, de bat a bat, en una immediatesa indissoluble.
Aquest misteri no ens pot esborronar, malgrat la seva pregonesa; ens entusiasma
de tal manera que, ignorant la tristesa de la nostra limitació, ens rendim, emocionats,
d’admiració a la filantropia de Déu”. Dirà tot brodant el seu sentir,
més que el seu pensar: “El Nadal ens forneix la clau per desxifrar el misteri
més pregon de l‘existència. Els homes, atribolats, preguntaven: Per què el
dolor?, per què la humiliació?, per què tantes mesquineses?, per què el
sofriment injust dels justos?... Els homes interpel·laven Déu. I Déu callava.
Els homes maldaven per culpar Déu del fracàs de la història..., però cap
resposta feia emmudir els interrogants eriçats en el cor de l’home. Ara, aquest
Nadal, Déu parla. I l’home calla. Escolta, astorat, la notícia d’aquesta follia
divina i humana: Déu fet home, Déu nat en un pessebre... La resposta de Déu al
sofriment de l’home és aquesta: Déu s’humilia... Ja no estem desvalguts en la
nostra soledat: Déu és amb nosaltres... Els solitaris se senten solidaris.
La raó guarda silenci i parla el cor. Narra la història d’un Déu que es fa
in-fant –un nen que no parla, ni pregunta, ni respon: però és un Nen que està
enmig nostre, i la seva presència és la resposta definitiva”.
Maria
és més gran per la seva FE que per ser Mare (Sant Agustí). “Un sol és el nostre
Mitjancer d’acord amb les paraules de Pau: “Hi ha un sol Déu, hi ha també un
sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Crist Jesús, el qual es donà a si
mateix en rescat per tots” (I Tim. 2, 5-6). Ara bé, el paper maternal de Maria
envers els homes no enfosqueix ni disminueix en cap sentit aquesta única
mitjanceria del Crist, sinó que en demostra l’eficàcia...” “Aquesta funció
subordinada de Maria, l’Església no dubta a professar-la, l’experimenta
contínuament i la recomana al cor dels fidels, perquè repenjats en aquest ajut
maternal, s’adhereixin més íntimament al Mitjancer i Salvador” (del concili
Vaticà II). “Ave Maria Puríssima!”.
Solemnitat
de la Immaculada Concepció, 8 de desembre del 2019. Sabadell
1 comentari:
Si us plau, llegiu la saviesa d’un mestre, endinseu-vos en totes les paraules d’aquest escrit, sentiu el missatge d’aquesta homilia: EL MISTERI DE L’ENCARNACIÓ DE DÉU I MARIA. Gràcies
Publica un comentari a l'entrada