ELS QUATRE
HIMNES EVANGÈLICS (3)
Enmig
d’un luxe de variades lectures i de col·lectes diferenciades, des del dia 17
d’aquest mes, hem fet una “pujada” espiritual vers el Nadal i ara, el tenim ja,
amb tremolor, entre les mans; i és tanta la novedosa sorpresa, àdhuc paradoxa,
per més que cada any fem aquesta joiosa caminada que en diem Advent, Vinguda,
Adveniment a fi de rememoritzar un misteri que ens sobrepassa, tot i que
intentem posar-nos a considerar-lo i a reviure’l. Total enmig de tot: Esbalaïment!
Ja ens ho advertia sant Agustí: “aquells que creuen que han entès el misteri,
és que no han entès res”. I, ben pensat, si Déu no ens quedés sempre com a misteri
insondable, és que Déu veritablement no seria Déu. Deixem, doncs, que Déu ens sorprengui,
això voldrà dir que anem per bon camí. I com més alta sigui la sorpresa, major
serà l’atansament al Déu “diferent”. Nadal és el niu de totes les sorpreses! Un
Déu que es fa home, perquè l’home es pugui anar fent Déu. Misteri de l’Encarnació, oh Déu! Em recordo -una cosa en porta a una
altra- de la pregària que feu Jesús al retorn dels deixebles enviats a
desembrossar els camins per on hi passaria després Ell mateix en persona:
“T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat tot
això (=els secrets del Regne) que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare,
així t’ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no
coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i
d’aquells a qui el Fill el vol revelar”. Això faríem bé de posar-ho com un
recordatori permanent al fons del celatge dels nostres Pessebres. Maria ens hi
fa el repic: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que
em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. Qui millor
que Maria per abismar-nos en el secret, en la intimitat de la coneixença del
seu Fill, petit, petit fet accessible als dies de Nadal com una preciosa guspira
de Vida creixent! Ai, res més!
És
ben curiós que els primers cridats a homenatjar el Nadó fossin els
senzills pastors. Al Pessebre s’hi va cridats, invitats. Ens ho deia sant Pau aquest diumenge passat.
Deia: “Entre els “obedients a la fe” hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat”.
Als cristians de Roma, els ho deia. Nosaltres podem dir-nos-ho i repetir-nos-ho:
“Estimats de Déu, cridats a ser-li consagrats”. Als pastors fou un
àngel, a nosaltres és la fe la que ens crida i guia. No deixem de ser-ne
de pastors, perquè precisament per ser pastors foren cridats; els tinguts com a
últims d’un poble que malauradament establia i encara estableix un escalat de
reconeixements socials i culturals, ells a baix, a l’últim graó... Veniu, ja
que hem sentit de ser cridats; veniu i feu allò millor que s’escau a vosaltres:
adorar. I és ben bé a aquí, on volia
arribar per poder prendre punt i seguit d’una crida feta per un àngel. Així ens
ho narra Lluc: “Un àngel del Senyor se’ls va aparèixer i la glòria del
Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué:
“No tingueu por. Us anuncio una Bona Nova que portarà a tot el poble una gran
alegria: Avui us ha nascut el Salvador que és el Messies, el Senyor. Això us
servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una
menjadora”. I de sobte, s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que
lloava Déu, cantant: “Glòria a Déu a dalt
del cel i a la terra Pau als homes que estima el Senyor”. I així es donà el
to i l’entrada al que esdevindrà de seguida, secundat per la primera Església, el que serà l’himne evangèlico-eclesial tant a
to i mesura del misteri de Nadal.
Aquest himne la litúrgia el canta els diumenges i festes principals de l’Any
Litúrgic. Entrem-hi amb el goig, que bé li escau. Cantem i trobem-hi joiosos
tants i tants ressons:
-
Donar “honor i glòria” és proclamar l’excelsitud de Déu.
- La
Glòria és exclusiva de Déu.
- La
glòria és l’estatge de Déu.
- La
glòria és l’indicador de la presència de Déu. És el vestit de Déu. El núvol que
en el desert cobria l’Arca de l’Aliança, els feia llum de nit i cobria les
xardors de dia.
-
Enaltir la glòria és el reconeixement del poder de Déu. La glòria és l’atribut
propi i visible de Déu.
- La
glòria es fa present en les accions meravelloses que Déu fa en favor del seu
poble.
- Els
israelites honoraven el Déu únic. “Shemà Israel” és la pregària que encara fan
els jueus matí i vespre. Tenen aquest sentit les filactèries i els mezuzà a les
entrades de les seves cases encara avui dia.
- Els
salms abunden en termes com: beneir, adorar, lloar, donar culte a Déu només.
-
Jesús usà aquest verset del Deuteronomi 6, 13 per allunyar el temptador: “Adora
el Senyor, el teu Déu; dóna culte a Ell tot sol”. Ens ho reporta Mt 4, 10
- En
les epístoles sobretot de Pau hi trobem expressions com: “Glòria, honor i pau a
tothom qui fa el bé”. “Privats de la glòria de Déu pels pecats”. “No sabeu que
no sou vostres. Heu estat comprats pagant un preu: glorifiqueu Déu en el vostre
cos”. “I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la
glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria
cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir de l’Esperit”. “Així
som il·luminats amb el coneixement de la glòria de Déu que brilla en el rostre
de Crist”.
- Les
fórmules litúrgiques Al·leluia (=Lloat sigui Déu); Amén (=Fidelitat de Déu i la
fe en Déu) “en Jesucrist totes les promeses de Déu han trobat un “Sí”, i per
això, gràcies a Ell diem “amén” a Déu i
li donem glòria” (2 Cor 1, 20)
- En
la conclusió del cànon de la Missa expressem solemnement: “Per Ell, amb Ell i
en Ell, Vós Déu Pare omnipotent, en la unitat de l’Esperit Sant rebeu tot
honor i tota glòria pels segles dels segles. Amén”.
- El
salm 136, anomenat el gran Hallel que es recitava en els sagrats moments de la
litúrgia dels israelites: “Enaltiu el Senyor , què n’és de bo! Amb la tornada: Perdura
eternament el seu amor”.
- És
l’Esperit Sant que promou els vertaders adoradors en esperit i veritat, més
enllà dels temples.
- “Tot
allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el
Senyor, donant gràcies per mitjà d’Ell a Déu Pare”.
-
L’himne del Glòria conté uns incisos que són un seguit d’expressions que són
l’expressió del primer manament. Jesús resumeix els deures de l’home envers
Déu, així: “Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cos, amb tota la
teva ànima i amb tot el teu esperit”. Això respon immediatament a la crida
solemne: “Escolta Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor tot sol” (Dt 6,
4).
- “El
Déu únic i veritable revela, en primer lloc, la seva glòria a Israel. La
revelació de la vocació i de la veritat de l’home va lligada amb la revelació
de Déu. L’home té la vocació de manifestar Déu amb la seva activitat d’acord
amb la seva creació “a imatge i semblança de Déu”.
- En l’himne
del Glòria es subratllen les actituds fonamentals de tot creient: “Us lloem, us beneïm, us adorem, us
glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa glòria”.
- “Déu
es fa conèixer recordant la seva acció omnipotent, benèvola i alliberadora: “Jo
sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa
de l’esclavatge. No tinguis altres déus fora de mi. No en facis cap escultura,
ni cap imatge de res del que hi ha a dalt del cel , a baix a la terra, o a les
aigües de sota la terra”. La primera paraula conté el primer manament de la
Llei: “Adora el Senyor, el teu Déu, i dóna-li culte (Deuteronomi 6, 13-14) La
primera crida i l’exigència justa de Déu és
que l’home l’aculli i l’adori”. (del Catecisme de l’Església catòlica)
- La
major glòria de l’home és adorar i
servir el Senyor. Ignasi ho proclamà en el lema de la Companyia. A.M.D.G.
Solemnitat
del Nadal del Senyor, 25 de desembre del 2019.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada