EL SEGUIMENT
DE JESÚS
Pot
sorprendre la primera frase de l’evangeli d’avui. Del tot inusual. És
introductòria d’una part central de tot l’evangeli de Lluc. Des del cap. 5, 11
fins al 19, 44 i forma un bloc que s’anomena: “El viatge o la pujada a Jerusalem”.
Inclourà tot un seguit de narracions i sobretot de paràboles moltes pròpies
d’ell. Vegeu les contingudes en el capítol 15, anomenades de la misericòrdia.
Tot ve narrat sota el simbolisme del camí i de pujada fins a Jerusalem,
simbòlic també del lloc on s’”acompliran” vida i missió terrenals i
glorificació definitiva de Jesús. Noteu
que posa en aquells dies en
els quals Lluc posa el final-final del seu evangeli que ve narrat per
l’Ascensió, que per Lluc té una forta significació d’arrel jueva que ve
traduïda per la frase “havia de ser endut al cel”. Aquí hi ha al·lusions
al final del gran profeta de l’Antic Testament, Elies, a qui Déu li havia
predit que, estant acabant-se els últims trams de la seva vida, havia d’ungir
com a profeta Eliseu, que li faria d’ajudant i després seria el seu successor.
És la narració de la vocació d’Eliseu, que tenim a la primera lectura; i que
lliga amb les imbricacions del començament del nostre evangeli d’avui. No us
perdeu l’escena de quan Elies fou arrabassat i “endut amb un carro de foc al
cel”, “forçant” presència als fets
finals per part del seu deixeble, que no se la vol perdre, per les implicacions
de recollir-ne el seu esperit profètic, en el simbolisme de la capa o mantell
que recollirà. La trobareu en el segon
Llibre dels Reis, capítol 3, 11s. Hi ha unes ressonàncies que no ens les podem
perdre. El mantell figurarà l’Esperit Sant profètic (pro-fètic= que parlarà
en nom de Jesús absent) Aquesta serà la missió de l’Esperit Sant amb la promesa
d’enviar-lo que fa Jesús abans de ser enlairat, “endut” al cel. Ja sabem que
Lluc posa com a fulcre de la seva narració entre la missió acomplerta per Jesús
a Jerusalem i l’Ascensió -final del seu evangeli com a camí de la vida de Jesús-
que també es narrada al començament del llibre dels Fets dels Apòstols, com a
missió de l’Església portada endavant pel mateix Esperit que va portar a Jesús
a l’acompliment de la seva missió.
“Quan
s’acostaven els dies”. Similitud amb el profeta Elies i crida vocacional
inesperada en Eliseu. Resposta total de la seva part. Es desfà de tot i ho
ofereix en oblació a Déu. Convida tot el parentiu i llavors s’apressa a
seguir-lo. “Se n’anà amb...” Model de seguiment del profeta Eliseu, fins
a aconseguir el mateix esperit del seu
mestre, simbolitzat en el seu mantell que recollirà i hi farà miracles...
“Resolgué
decididament”: Jesús es disposa diligentment a obeir de cor, tot i saber
que fer camí vers Jerusalem era anar a les últimes conseqüències de la seva
missió. Hi ha una similitud en la manera com Maria es posa en camí (Ll 1, 39)
quan visità a la seva parenta. Caminants amb missió de serveis...
“Encaminar-se”:
posar-se en camí. Jesús en un cert moment dirà que Ell és el Camí. La
vida de Jesús fou una vida marcada per la itinerància. La seva experiència de
ser caminant el marcarà en la despossessió, en complir ell mateix les
recomanacions que donarà als seus deixebles, quan els envia “per davant” per on
ell hi passarà després. Així hi consta en el passatge dels vilatans samaritans
que no el volen acollir, sabent que puja a Jerusalem. És sabuda l’aversió que
hi havia entre jueus i samaritans. I que provoca l’escena de pretendre de “fer
baixar foc del cel i els consumeixi”. Clara al·lusió a un passatge singular de
la vida d’Elies on ell va fer baixar foc sobre l’ofrena que ell havia preparat,
en competició amb el sacrifici dels profetes de Baal (I Reis 18 i 19).
Mentre
feien camí: Lluc presenta tres exemples de o bé de dues crides fetes pel
Mestre o bé de “pretendents de ser deixebles” (Recordeu el jove ric que es va
tirar endarrere, per no saber desenganxar-se de les seves possessions (Mc 10,
17- 31) Jesús davant de la negativa del jove ric digué: “Us asseguro : tothom
qui per mi i per l’evangeli hagi deixat... rebrà ja en el temps present... cent
vegades més... i en el món futur, la vida eterna. Molts passaran de primeres a
darrers, i molts, de darrers a primers”. Recollim l’expressió: “Ningú que mira
enrere quan ja té la mà a l’arada...”
Prenent
peu d’aquestes crides a ser deixebles s’ha consagrat el terme que he posat com
a títol i que té una llarga tradició en la vida de l’Església sobre el que
també se n’ha denominat el discipulat de Jesús”. Seguir Jesús és intentar de
viure a l’estil evangèlic, ben
diversificat segons les pròpies situacions vitals. En un principi, una mica
circumscrit a la vocació a la consagració religiosa o sacerdotal, però avui el
papa Francesc ho ha fet extensiva a tot batejat. Sota l’epígraf de El Senyor
crida: “El que voldria recordar en aquesta Exhortació: “Alegreu-vos-en i
celebreu-ho” és sobretot la crida a la santedat que el Senyor fa a cadascú
de nosaltres, aquesta crida que t’adreça també a tu:”Sigueu sants perquè jo sóc
sant” (Lv 11, 45; cf. I Pe 1, 16). El Concili Vaticà II ho va destacar amb
força: “Tots els fidels cristians, de qualsevol condició o estat, enfortits amb
tants i tan poderosos mitjans de salvació, són cridats pel Senyor, cada un pel
seu camí a la perfecció d’aquesta santedat amb la qual és perfecte el mateix
Pare. Cada un pel seu camí, diu el Concili. Llavors, no es tracta de
descoratjar-se quan hom contempla models de santedat que li semblen
inassolibles. Hi ha testimonis que són útils per a estimular-nos i motivar-nos,
però no perquè provem de copiar-los, perquè això fins podria allunyar-nos del
camí únic i diferent que el Senyor té per a nosaltres. El que interessa és que
cada creient discerneixi el seu propi camí i faci aflorar “el millor de
si mateix, allò tan personal que Déu ha posat en ell (ICo 12, 7), i no es
desgasti en intentar imitar una cosa que no ha estat pensada per a ell. Tots
som cridats a ser testimonis, però “existeixen moltes formes
existencials de testimoniatge”. Això hauria d’entusiasmar i encoratjar cadascú
a donar-ho tot, per a créixer cap a aquest projecte únic i irrepetible que Déu ha volgut per a ell
des de tota l’eternitat: “Abans de formar-te en les entranyes de la mare, jo et
coneixia; abans que sortissis del seu ventre et vaig consagrar profeta” (Jr 1,
5). “Tots som cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi
testimoniatge en les ocupacions de cada dia, allà on cadascú es troba”.
“Deixa
que la gràcia del teu baptisme
fructifiqui en un camí de santedat. Deixa que tot estigui obert a Déu i a tal
fi opta per Ell, escull Déu una vegada i altra. No et descoratgis, perquè tens
la força de l’Esperit Sant perquè sigui possible, i la santedat, en el
fons, és el fruit de l’Esperit Sant en la teva vida. “Els fruits de l’Esperit
són: amor, goig, pau, paciència,
benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix. Si vivim gràcies a
l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit. En l’Església, santa i
composta de pecadors hi trobaràs tot el que necessites per a créixer vers la
santedat. El Senyor t’ha omplert de dons amb la Paraula, els sagraments, els
santuaris la vida de les comunitats, el testimoniatge dels seus sants, i una
múltiple bellesa que procedeix de l’amor del Senyor”. “Déu vol que siguem
lliures” Gàl cap 5-6
“Amb
aquesta santedat a què el Senyor et
crida anirà creixent amb petits gestos. Només es tracta de trobar una
forma més perfecta de viure el que ja fem. “Hi ha inspiracions que
tendeixen solament a una extraordinària perfecció dels exercicis ordinaris de
la vida”. “Aprofito les ocasions que es presenten cada dia per a realitzar
accions ordinàries de manera extraordinària”. San Joan XXIII té aquell decàleg
titulat “Només per avui”. Son ànimes delicades que ens són exemples de
profunditat en les seves accions quotidianes. El seguiment de Jesús adopta
expressions molt properes i accessibles. “El designi del Pare és Crist, i
nosaltres en Ell. En darrer terme, és Crist estimant en nosaltres, “perquè la
santedat no és sinó la caritat plenament viscuda. Per tant, “la santedat es
mesura per l’estatura que Crist assoleix en nosaltres, pel grau com, amb la
força de l’Esperit Sant, “modela tota la nostra vida segons la seva”. Tu
necessites concebre la totalitat de
la teva vida com una missió. Intenta-ho escoltant Déu en l’oració i
reconeixent els signes que Ell et dona”.
Diumenge
XIII de durant l’any, 30 de juny del 2019.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada