LA LLIBERTAT
DELS FILLS DE DÉU
Sant
Pau en l’epístola als gàlates –n’estem llegint dos fragments en la litúrgia, darrerament-
els reconvé que hagin preterit l’adhesió a l’evangeli que els va predicar i que
varen acceptar; i que ara hagin tornat al compliment de la Llei, acceptant de
ser circumcidats. Aquest perill va ser constant en certs prohoms com Jaume i
amb titubeigs per part també de Pere. La idea de fons era que abans d’esdevenir
cristians havien de rebre la fe jueva. Pau en tot moment es va manifestar
intransigent en aquest aspecte. Fins al punt que reunits els caps de l’Església
naixent van concordar, en el primer Concili de Jerusalem, després de
debatre la qüestió, que afectava directament als conversos del paganisme, als
gentils que en deien. Va fer prevaler Pau el que ell anomenava el “seu evangeli”,
evangeli que l’havia rebut directament de Jesús. Fer-ho al revés era sotmetre’s
a una Llei ja superada per la nova i eterna Aliança. Érem salvats per la
passió, mort i resurrecció de Jesús, participada a través del baptisme que era
com una creació o regeneració nova, vinculada a l’efusió de l’Esperit: de la
llibertat impossible dimanada de la Llei antiga, renascuts a la Llibertat dels
Fills de Déu. La Llei antiga portava a l’esclavatge del pecat, d’on un no se’n
podia evadir; mentre que la Fe en Crist Salvador i Redemptor ens oferia el
perdó dels pecats i ens feia fruir -per do de la gràcia- d’una presència i
acció sanejadores i enaltidores de l’Esperit de Jesús.
Farem
un seguit d’afirmacions que condensen la carta de Pau als gàlates per entendre
l’evangeli de Pau que és el mateix del de Crist.
“Jesucrist
el Senyor per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar per causa dels
nostres pecats, i així ens alliberà del poder del maligne d’aquest món. Em
sorprèn que us aparteu tan aviat de Déu, que ens va cridar per la gràcia de
Crist, i us passeu a un “altre evangeli”. Germans, vull que ho sapigueu:
l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni
aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist”. “Sabem que ningú no
és just davant Déu en virtut de les obres que mana la Llei, sinó que ho és per
la fe en Jesucrist. Per això, nosaltres hem cregut en Jesucrist i som
justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú
no pot ser just en virtut de les obres que mana la Llei. Jo en virtut de la
Llei, vaig morir a la Llei, a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. Ja no sóc jo qui visc; és
Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal la visc gràcies a la fe en el
Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar Ell mateix per mi. No
vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú pogués ser just per obra de
la Llei, Crist hauria mort per no res. Tots vosaltres, per la fe, sou fills de
Déu en Jesucrist : tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha
jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist”.
“Quan
va arribar la plenitud del temps, Déu va enviar el seu Fill, nascut d’una dona,
nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivien sota la llei i
rebéssim la condició de fills. La prova que som fills és que Déu ha
enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: “Abbà, Pare!” Per tant, ja no sou esclaus,
sinó fills, i si fills també sou hereus per obra de Déu”. “Fills meus, sento
dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no
quedi formar en vosaltres”.
“Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos
ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge! Declaro a tots els qui es fan circumcidar que
s’obliguen a complir tota la Llei. Per als qui viuen en Jesucrist no compta per
a res ser circumcidat o no ser-ho: només compta la fe que actua per
l’amor. Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però
mireu que aquesta llibertat no sigui un
pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos
servents els uns dels altres. En efecte, tota la Llei troba la seva
plenitud en un sol precepte: Estima els
altres com a tu mateix. Si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu
sota la llei. Els fruits de l’Esperit són: amor,
goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un
mateix. Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit.
El qui es instruït en la paraula de Déu ha de compartir el que té amb aquell
qui l’instrueix. No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan
arribi el temps, recollirem. Així doncs, ara que hi som a temps, fem el bé amb
tothom, però sobretot als qui formem la família dels creients. Déu me’n guard
de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist: en la
creu, el món està crucificat per a mi, i jo per al món. Només compta que som una creació nova”. D’ara endavant,
que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments
de Jesús”.
El
desig de la llibertat omnímode és avui
el desideràtum de la major part de la gent, sobretot del jovent. Però el camí i
la pedagogia de la llibertat és un exercici ple de miratges, que caldrà anar
obviant pas a pas. Si la llibertat la posem en funció de la felicitat, es
tornarà capriciosa i ens farà esclaus. Haurem d’aprendre que no tot el que és
possible ha de ser forçosament factible. Haurem de fer la descoberta vivencial
dels nostres propis límits i limitacions; això ens anirà fent assenyats,
moderats. Haurem de descobrir que la vida es regeix per la consciència. Ser
lliures -en realitat esdevenir-ne- és fer la descoberta d’uns valors que faran
de nosaltres persones “valuoses”. I el lloc de confrontació moral no serà en el
món de les idees, sinó en el de les experiències i concrecions. No es comença
essent lliures, sinó amb el seu exercici constant anar descobrint de mica en
mica que no és una plasenteria, sinó una conquesta moltes vegades contra les
nostres fugides, pors i contra pactes amb la mediocritat. És fruit d’una maduresa que només el dóna
l’experiència de la vida. És un somni de la desmesura moltes vegades. I tot té
un preu i desgraciadament un pot quedar “socarrimat” abans de fer les paus amb
el principi de la realitat moral, vital. Només un accedeix a la vertadera
llibertat posant la vida al servei de nobles ideals costeruts que demanen
lucidesa en el pensar i fermesa en el camí concret de cada dia. Un arriba a ser
gran quan descobreix que és en el quotidià on ens juguem la grandesa de la
nostra personalitat. Dues obres de Fromm ens poden esperonar per tal de fer
valuosa la nostra vida. I són: L’art d’estimar i La por a la llibertat. No
lliures de, amb, sinó per a què.
És
curiós que no posem tot l’àmbit de la llibertat en ares del fet de ser fills de
Déu, sinó com a obres de les nostres mans! Hem estat “alliberats”, bàsicament
dels esclavatges a que fàcilment sotmet la vida d’un “estat de benestar i de
consum”. No tenim la consciència d’estar en camí d’alliberament
personal, social, cultural, espiritual com a mòbil, nord del viure. Hem de
recobrar el sentit evangèlic de la llibertat. Recordar que el servei,
l’estimació, el bé i la justícia són els grans valors de la llibertat. Per què
no parlem més de la gràcia que Déu ens dóna que no pas del pecat? Diu Pau que “on
abundà el pecat allà sobreabundà la gràcia”. Som, perquè Déu obra en nosaltres.
Per posar, cal treure. Per treure, cal posar. Hi ha tot un dinamisme de la
GRÀCIA. Deixem-nos portar per l’Esperit. Ell és qui obra en nosaltres la
vertadera llibertat dels fills de Déu. Cal ser humils i agraïts, això és el tot
de tot.
P. Josep Mª Balcells
Diumenge
XIV de durant l’any, 7 de juliol del 2019.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada