I PER
A MI, ¿QUI
SÓN EL MEU
PROÏSME?
Durant
tres diumenges seguits la litúrgia ens posa sota una atenta consideració tres
fragments de la Carta als colossencs, raó per la qual em prenc la llibertat,
millor, el prec i la invitació de proposar-vos de llegir-la tota sencera. Així
anirem, a compàs de la litúrgia, enriquint-nos amb la lectura contínua, i més
quant que aquesta epístola de Pau és, d’acord amb els entesos, una de les més
riques en referència a la dignitat i preeminència de Crist en la constel·lació doctrinal
i de vida de la nostra fe.
Endemés,
la taula de la Paraula de Déu té aquest diumenge un enfocament més aviat de
tipus pràctico-pràctic en centrar-nos en els principis morals reguladors de la
vida espiritual, fent-nos veure que més enllà d’una aparent similitud en els
preceptes fonamentals de vida i d’accions concretes entre el Vell i el Nou Testament, hi ha una diferència
bàsica entre el Deuteronomi, és a dir, entre la Llei de l’Aliança de Déu
amb Moisés i la que s’albira en la Llei de l’Esperit proposada per Crist en el
seu evangeli, com ja és de notar a partir de la Col·lecta d’avui: “Oh Déu, que
feu veure als esgarriats la llum de la vostra veritat, perquè puguin trobar
el bon camí; concediu als qui es professen cristians de rebutjar el que és
contrari a aquest nom i de seguir el que li escau”. En consonància, a més a
més, amb aquest plantejament podem llegir confirmant-ho en l’Aclamació que
precedeix l’evangeli: “Les vostres paraules, Sentor, són esperit i són vida,
vós teniu paraules de vida eterna”.
La
singularitat la veiem rubricada en l’evangeli de Lluc i encara molt més en la
paràbola del bon Samarità, pròpia de Lluc i de les que subratllen l’acció
misericordiosa de Déu que l’evangeli la vol encomanar a tots els seguidors
fidels de Crist. Noteu que també és pròpia de Lluc l’inestimable paràbola del
fill pròdig o, millor dita, de la prodigalitat del Bon Pare. Aquesta
característica sobre la misericòrdia és fortament distintiva de Lluc. La fa
profundament humana i propera a la vida...
Situem-nos
en el context de l’evangeli d’avui i veurem que es situa amb una prova d’un
mestre de la Llei que s’explicita amb les dues preguntes que li fa al Mestre.
De mestre a Mestre: “Què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?”,
dit després que Jesús en la narració que hi fan
Mateu i Marc sobre la certesa de la resurrecció contra els saduceus. Per
això no li pregunten sobre quin és el primer manament, sinó com tenir accés a
la resurrecció. Per tant, és una pregunta més de tipus moral: com poder accedir
a la vida eterna? Des d’aquesta perspectiva s’entén millor l’encadenament de la
conversa i la resposta de Jesús de tipus moral: “Has respòs bé: fes-ho així i
viuràs”. Altra pregunta “amb ganes de justificar-se: I per a mi, qui són
aquests altres?”, això dóna peu a plantejar-li una paràbola com a resposta
a la seva pregunta, que serà per a ell una qüestió inesquivable de sentir-se
concernit, amb una fina ironia en què queden en mala consciència els qui
eludeixen el malferit; i per a nosaltres s’hi descobreix el mateix rostre
misericordiós de Déu. Jesús el força a dir: “quin et sembla que va veure
l’altre que hem d’estimar en l’home que havia caigut en mans dels lladres?”.
Pres per la contundència de la narració, ha de respondre a Jesús: El qui es va compadir d’ell. Lacònicament
acaba la narració amb aquest “Doncs tu
fes igual”. Tenim aquí una paràbola extraordinària per a entrar en el nucli
de l’evangeli, viscut “a peu d’obra” i en la concreció de la més cridanera
quotidianitat. No podem fer a menys d’entrar en la pràctica de l’evangeli de la
misericòrdia, sabent que és aquí on descobrim com Déu actua i s’hi defineix,
com queda palès també en el salm responsorial 68, on llegim: “Escolteu-me, Déu
meu, vós que estimeu tant, vós que sou fidel a salvar els amics. El vostre
amor, Senyor vessa bondat; mireu-me, responeu, vós que estimeu tant”... El
Senyor escolta sempre els desvalguts, no té abandonats els seus captius”.
Aquesta paràbola ens posa al centre de l’acció benefactora i guaridora de Jesús
i conseqüentment dels seus deixebles a qui consona l’apel·latiu benaurat de
misericordiosos.
Ha
estat el papa Francesc qui no fa pas massa que va convocar un Any Sant en
commemoració del cinquantè aniversari de la conclusió del concili Vaticà II,
amb el qual “havia arribat el temps d’anunciar l’Evangeli d’una manera nova.
Una nova etapa en l’evangelització de sempre. Un nou compromís per a tots els
cristians de testimoniar amb major entusiasme i convicció la pròpia fe.
L’Església sentia la responsabilitat de ser en el món signe viu de l’amor del
Pare. Adduint paraules de Pau VI, deia: “L’antiga història del samarità ha
estat la pauta de l’espiritualitat del Concili... un corrent d’afecte i
admiració s’ha desbordat del Concili sobre el món humà modern”. “Com desitjo
que els anys venidors estiguin
impregnats de misericòrdia per a poder anar a l’encontre de cada persona,
portant la bondat i la tendresa de Déu! Que a tots, creients i allunyats, pugui
arribar el bàlsam de la misericòrdia, com a signe del Regne que és ja
present enmig de nosaltres”. Va publicar un document titulat “Misericordia
Vultus” que comença així: “Jesucrist és el rostre
de la misericòrdia del Pare. El misteri de la fe cristiana sembla trobar la
seva síntesi en aquesta paraula: misericòrdia. Ella s’ha tornat viva, visible i
ha assolit el seu cimal en Jesús de Natzaret... Jesús, amb la seva paraula, amb
els seus gestos i amb las seva persona, revela la misericòrdia de Déu”. “Sempre
tenim necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia. És la font
d’alegria, de serenitat i de pau. És condició per a la nostra salvació. Misericòrdia: és la paraula que revela
el misteri de la Santíssima Trinitat. Misericòrdia: és l’acte últim i suprem amb el qual Déu ve al nostre encontre. Misericòrdia: és la llei fonamental que habita en el cor de cada
persona, quan mira amb ulls sincers el germà que troba en el camí de la vida. Misericòrdia: és la via que uneix Déu i
l’home, perquè obre el cor a l’esperança de ser estimats, malgrat el límit del
nostre pecat”. “La misericòrdia de Déu no és una idea abstracta, sinó una
realitat concreta amb la qual Ell revela el seu amor, que és com el d’un pare o
una mare que es commouen en el més profund de les seves entranyes pel propi
fill. Val a dir que es tracta realment d’un amor “visceral”. Prové d’allò més
íntim com un sentiment profund, natural, fet de tendresa i compassió,
d’indulgència i de perdó·. Jesús ha assenyalat la misericòrdia com a ideal de
vida i com a criteri de credibilitat de la nostra fe. “Feliços els compassius:
Déu se’n compadirà!, és la benaurança en la qual hem d’inspirar-nos durant
aquest Any Sant (sempre). “La misericòrdia en la Sagrada Escriptura és la
paraula clau per a indicar l’acció de Déu envers nosaltres. Ell no es limita a
afirmar el seu amor, sinó que el fa visible i tangible. L’amor, després
de tot, mai no podrà ser una paraula
abstracta. Per la seva mateixa naturalesa és vida concreta: intencions,
actituds, comportaments que es verifiquen en el viure quotidià. La misericòrdia
de Déu és la seva responsabilitat per nosaltres. Ell se sent responsable, és a
dir, desitja el nostre bé i vol veure’ns feliços, plens d’alegria i serens. És
sobre aquesta mateixa amplitud d’ona que s’ha d’orientar l’amor misericordiós
dels cristians. Tal com estima el Pare, així estimen els fills. Tal com Ell és
misericordiós, així som cridats nosaltres a ser misericordiosos els uns amb els
altres. La misericòrdia és la biga mestra que sosté la vida de l’Església. Tot
en la seva acció pastoral hauria d’estar revestit per la tendresa amb què s’adreça als creients; res en el seu anunci i en el seu testimoni envers
el món no pot estar mancat de misericòrdia. La credibilitat de l’Església passa
a través del camí de l’amor misericordiós i compassiu. L’Església “viu un desig
inesgotable de brindar misericòrdia. Tal vegada massa temps ens hem oblidat
d’orientar i de caminar per la via de la misericòrdia”. És el temps de retornar
a l’essencial per a fer-nos càrrec de les febleses i dificultats dels nostres
germans”.
Diumenge XV de durant l’any, 14 de
juliol del 2019 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada