I LA
PARUALA ES VA
FER HOME
La
devoció a Maria, Mare de Déu i de l’Església ha anat passant per fluctuacions.
Moments en què ho omplia tot: “Les Glòries de Maria, definicions d’excepcionalitat,
santuaris arreu, pelegrinatges, mesos de Maria, fusions afectives de les
maternitats pròpies i les celestials, vehiculacions de puresa amb la Puríssima,
i més que se’n podrien trobar, a poc que ens poséssim a pouar en els nostres
records d’infantesa...
Ara,
just després del Vaticà II, estem en un “momentum” marià –uso aquesta expressió
per usar-la fora d’àmbits segrestats per la política, per donar a entenent la
nova volada de represa de la devoció a Maria. Partim de l’encert del Concili de
no posar-la com una flor a part, sinó ben profundament vinculada a l’Església,
més encara a tots els humans. En afecte, se’ns diu que “la Verge Maria, arran
de l’Anunciació de l’àngel acollí el Verb de Déu en el seu cor i en el seu cos (sant Agustí ho explica) i així feu
present de la Vida al món”. És reconeguda i honorada per l’Església com a
autèntica Mare de Déu Redemptor, fins i tot és saludada com un membre
supereminent i enterament singular, i també com el seu més bell tipus i espill
en la fe i en la caritat, i que l’Església catòlica, guiada per l’Esperit
Sant l’honra com a Mare amantíssima amb
el més filial afecte”. “Un de sol és el nostre Redemptor, conformement a les
paraules de l’Apòstol: “Hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’Home
Crist Jesús, el qual es donà a si mateix en rescat per tots” (I Tm 2, 5-6).
Maria exerceix “una funció subsidiària i l’Església no dubta a professar-la,
l’experimenta contínuament i la recomana al cor dels fidels, perquè, repenjats
en aquest ajut maternal, s’adhereixin més íntimament al Mitjancer i Salvador”.
“És per això que a l’empara de la Mare de Déu els fidels es refugien suplicants
en tots els seus perills i necessitats”. (D’una de les pregàries més antigues a
la Mare de Déu. Segle IV).
L’ocasió,
ara a l’Advent i al Nadal, és magnífica. Sota el guiatge bíblico-litúrgic
aquesta darrera setmana Maria ocupa un lloc privilegiat. Dia a dia hem anat
desgranant les aportacions sumades de Mateu i de Lluc (l’evangeli de la Infància que se’n
diu), que ens han portat a reviure als moments inicials de la manifestació del designi, amagat per temps i ara donat a
conèixer en Maria: primer, anunciat i predit pels profetes, després en l’Anunciació del fet extraordinari de que a
una persona se li fa l’honor i la corresponsabilitat d’oferir niu i de portar a
llum una persona que és al mateix temps Déu i Home, fet inimaginable, mai oït.
Avui en l’Eucaristia ho celebrem, precedit d’una setmana tendrament mariana.
Maria,
esdevé la figura i espill d’una espera de nou mesos, el primer i més
gran Advent que s’ha viscut mai. És “l’entranyament” –per dir-ho així- d’un Déu
esdevingut Encontre, meravella de
comunió i de bona esperança i que ens portarà a tots al goig inefable d’una
naixença per a tots i cadascun de nosaltres, fets així fills de Déu i germà nostre per sempre més. “Per
Jesús ens ve la Vida, exultem germans!”. Amb raó diu el papa Francesc: “no em
cansaré de repetir aquelles paraules de Benet XVI que ens porten al centre de
l’Evangeli: Hom no comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea,
sinó pel trobament amb un esdeveniment amb una Persona, que dóna
un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació definitiva”.
En
un dels prefacis d’Advent proclamem com a síntesi dels esdeveniments dels què
fem memòria afectuosa: “Aquell que anunciaren els oracles dels profetes, aquell que esperà, plena
d’amor, la Mare Verge, el que Joan proclamà com el que havia de venir i el
mostrà ja present enmig del homes, és Ell mateix, que ara ens dóna el
goig de preparar-nos per al Misteri de
Nadal. Que Ell ens trobi vetllant en l’oració i cantant la seva lloança”.
“Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Repassant
les lectures d’aquesta setmana, anem des del Gènesi en que ja s’albira una
rèplica a Eva en la persona de Maria i veiem que l’Aliança amb la humanitat a
través de la genealogia ens certifica que entronquem amb els pares des d’Abraham
fins a Josep, espòs de Maria que, segons la cultura dels hebreus, donarà enllaç amb tot el poble
descendent de David. “Reviurem” aquell passatge ple d’una suau i tendra
escenografia quan Déu demana “permís” per fer possible aquest enllaç entre la
divinitat i la humanitat per sempre més. Emparentant-nos amb Déu d’una manera
tan humana i tan nostra, que farà exclamar a Maria i -en ella- a tots
nosaltres: “La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que
em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa”. La seva parenta
Elisabeth farà el millor elogi de Maria: ·”Feliç tu que has cregut!” És en
aquest ambient deliciós que dues dones excel·lents han estat “visitades” per la
presència irradiant del Déu íntim, més que proper. Quin gran Advent que viuen
totes dues. Ens faran obsequi dels beneïts de les seves entranyes. I serà
Nadal, el Nadal de sempre i dels més Viscuts en carn pròpia. “Joia en el món,
Jesús és nat: oh terra, el teu Senyor rep amb amor i amb humilitat, i canta a
sa llaor”.
Fem
corranda amb tantes col·lectes precioses d’aquests darrers dies i disposem-nos
a viure amb exultança, que és precisament
l’expressió més adequada per celebrar el misteri de l’Encarnació,
principi i fi de la nostra fe, oh Mare de Déu de l’Esperança!, festa que
hem celebrat aquesta setmana privilegiada: “Oh Déu, per la maternitat de la
Verge heu revelat al món aquell qui
és l’esplendor de la vostra glòria; concediu-nos de venerar el misteri de l’encarnació amb una fe ben
plena i de celebrar-lo sempre en esperit i veritat”. (dimecres)
“Oh
Déu, per l’anunci de l’Àngel, la Verge Immaculada rebé en el seu si la vostra
Paraula inefable i, plena de l’Esperit Sant, va ser transformada en temple de
la divinitat, feu que, seguint el seu exemple, siguem capaços d’obeir amb
senzillesa la vostra voluntat”. (dijous)
“Escolteu,
Senyor, les pregàries del vostre poble, feu que els qui s’alegren per la
vinguda del vostre Fill, fet home com nosaltres, obtinguin el premi de la vida
eterna, quan torni en la seva glòria”. (divendres)
I
finalment la col·lecta del diumenge, avui mateix: “Infoneu, Senyor, la vostra
gràcia en els nostres cors. I feu que els qui, per l’anunci de l’àngel, hem
conegut l’encarnació de Jesucrist, el
vostre Fill, siguem conduïts, per la seva passió i la seva creu, a la glòria de
la resurrecció”.
Mai
he pogut pregar amb més fe i esperança aquestes col·lectes que anuncien, proclamen,
i es gaudeixen en l’encarnació de Jesús i en tots els que ens honorem de
festejar aquesta Vinguda, aquesta Visita que voldríem que no es desfés mai i de
la qual voldríem ser-ne pregoners en vida, experiència i amor. Justament el
divendres es pot prendre com a primera lectura un bell passatge del Càntic dels
Càntics que amb veu del més profund del cor enamorat de Déu ens festeja, oh
paradoxa!: “Deixa’m veure la teva cara, fes-me sentir la teva veu, que la teva
veu és dolça i la teva cara bonica”. Dit això, no queda res més que el silenci
acollidor, entendrit, sospès...
Setmana antecedent i
diumenge darrer de d’un Advent renovellat i que fruitarà en un Nadal proper,
proper, que ja ens embolcalla... Bones Festes, bona nova que cada any és com si
florís per primera vegada. Acompanya’ns, arrela fort en tots els cristians,
sobretot per donar-ne testimoni i portar la vera alegria, la que Jesús ens
encomanà. A Ell sigui donada la glòria per sempre. Al·leluia. 17 -24 fèries
privilegiades d’Advent. Que el del 2018 sigui ple d’amor, goig i pau.
P. Josep Mª Balcells - Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada