LA “MÚSICA”
DE LA PARAULA
DE DÉU
“La
Veritat és simfònica” –perquè va acompanyada per la Bondat i per la Bellesa- ho
deia von Balthasar, el gran teòleg de la Bellesa de Déu. Déu és música
inefable... Estem encetant nou any litúrgic amb una campanya per portar a
tothom la Paraula de Déu vivent i vivificadora. Per entendre-la i gaudir-la cal
sentir-hi la seva música. Ja hi entrarem... Ho han patrocinat els nostres
bisbes de Catalunya. Deixarem per un diumenge de parlar explícitament de
l’Advent, encara que la seva música pròpia hi consona en un tot per tot. Ja
tindrem oportunitat de fer-ho. Només em permeto dir que poseu atenció màxima a
la segona lectura de Pau del Primer Diumenge d’Advent. Si hi sentiu de veritat
la seva música, haureu entrat de ple en el sentit terra-terra de l’Advent. Aquest
diumenge celebrem, doncs, El diumenge de
la Paraula. Ho faig amb goig , és la meva dèria espiritual.
Ja ho sabeu de sobres –fa anys que m’hi he ben
posat “de cor i mans”- en la promoció del llibre dietari-evangeliari Paraula i Vida; i per als més coratjosos
amb La Missa de cada Dia. L’intent és
recomanar a tot cristià que vulgui decididament fer que la Taula de la
Paraula vagi essent cada dia “parada” “i pugui alimentar-lo; i així amb
major amplitud s’obri a assaborir al gust dels tresors bíblics”. L’Evangeli de
cada dia autoproclamat, personalitzat: què et diu?, condensat en una
frase que t’ha près; i què hi dius? Calmant les presses, distesament; com
amb respiracions fondes, concentrades; i seguidament, a perfumar d’evangeli
tota la jornada. S’ha de fer com un ritual, acompassant Vida i Paraula, Paraula
i Vida. Indestriades, a ser possible! Una de les quatre Constitucions del
Concili Vaticà II és la “Dei Verbum” (=Paraula de Déu). En ella se’ns diu: “La Paraula
de Déu es manifesta d’una manera eminent en el NT., en el qual Crist manifestà
el seu Pare i es manifestà Ell mateix als Apòstols, per tal que
prediquessin l’Evangeli i congreguessin l’Església, Regne de Déu, establert pel
Crist damunt la terra”. Després hi afegirà: “Il·luminats per l’Esperit Sant”
que és amb ple sentit la “música” que ens fa percebre i aprofundir en el text
de la Paraula de Déu. Aquesta és la funció preeminent que exerceix l’Esperit
Sant. Recordeu que Jesús ens l’ha enviat per ser l’ànima de la Paraula viva i irradiant.
És Ell qui ens fa lectors oberts als sentits, que ensems s’amaguen i es manifesten
(paraula aquesta que té sovint el sentit de revelació) en el misteri de la Paraula. Seguim a peu de
Paraula, fent-hi una immersió, com un bany lustral (purificador i enriquidor).
A cada parada hem de deixar que, amb silenci “pasmat”, se senti la “música” que
ho omple tot...
La
música fa viva la paraula o el text, posa emoció i grandesa i és com una
lectura feta des del dedins. Una lectura és sempre –més ben dit hauria
de ser- una traducció: ha de ser fidel a la paraula que té el seu misteri, té en
el fons una deu de significacions col·laterals: qui la diu, a qui, com la diu,
la sintonia amb el ser de la persona que la diu; cal comprendre-la en el
context existencial de qui la diu, de qui la transcriu, dels contextos, dels
implícits; i, a més, l’ha d’actualitzar a la Vida de qui l’escolta o la
llegeix. Tot això serà feina de l’Esperit Sant que la plantarà com un empelt en
el tronc de qui la rep. La paraula s’ha de sentir des de dins d’un mateix.
Llegir-la entre línees, sentir-ne el batec. Ha de ser una lectura comprensiva,
més encara, comprehensiva (amb un cert sentit de globalitat). Diuen que gairebé
sempre és autobiogràfica, per a qui escriu. Això ens porta a identificar-nos
amb ell, moltes vegades. Llegir sobre Crist és una lectura especial, demana
tota una actitud de fe. No és estrany doncs, que s’ha de fer en pregària. Deia
Pau que l’Esperit Sant ens ve en ajuda, perquè la pregària ho sigui de debò.
Parla de gemecs, els de l’Esperit Sant... No és una lectura amb poca atenció,
sentir-la en el sentit d’oir-la només, saber-la àdhuc de memòria, de tant
haver-la sentit repetida, sinó -anava a dir- com en els silencis tallants que
es produeixen en els concerts. Disposició a con-sentir allò que ens vol dir el
músic, el compositor. Nova.
Llegir
és sempre proclamar-nos a nosaltres mateixos els sentits entreoberts de la
visió endinsada de Jesús de Natzaret. Avui, hi ha un fort lligam entre Paraula
i Eucaristia. Són pensades l’una en funció de l’altra. Són totes dues comunió
amb Crist. Són “taula parada”; l’una dóna entrada a l’altra. Diu el Vaticà II
que l’Escriptura “és l’aliment per excel·lència del Poble de Déu”, en vistes a
la comunió amb Crist que, en “la litúrgia (Paraula i Vida en plena interacció) arriba
al cim vers el qual tendeix l’acció de l’Església i, a la vegada, font d’on
prové tota la seva força”, “d’on prové
la gràcia i d’on obtenim amb màxima eficàcia la nostra santificació en Crist i
la glorificació de Déu que busquen, com llur finalitat, totes les obres de
l’Església”. En l’apartat final que se centra en Les Esciptures en la Vida
de l’Església es fan unes grans afirmacions com que l’Església “sempre ha venerat l’Escriptura; se n’ha nodrit
d’ella; cal que la predicació i tota la religió cristiana vagi nodrida i es
regeixi per l’Escriptura; en la qual rau la força i poder molt eficaç; ella ha
de ser fonament i vigoria de l’Església, fortalesa de fe per als seus fills,
aliment de l’ànima, brollador pur i perenne de vida espiritual”. D’ací que
escaiguin tant a la Sagrada Escriptura aquelles paraules: “Viva és la Paraula
de Déu i eficaç, que té poder d’edificar i de donar l’heretatge entre tots les
santificats”.
“Cal
que l’accés a la Sagrada Escriptura estigui ben obert als fidels cristians”.
Honorar-la és honorar el traductor o torsimany (intèrpret): això és l’Esperit
Sant, que ens la fa entendre, fa descobrir-ne el seus sentits, i que ens fa
entrar al seu misteri i amb Ell dreturerament ens va encaminant vers la Veritat
plena. La pràctica de la “lectura divina” feta amb assiduïtat és anticipació
per a la contemplació a Déu “cara a cara”.
Hi
ha uns pressupòsits nous per tal d’entendre-la; després d’anys en què se la interpretava
“literalment”. Ja no són “Història Sagrada”, sinó “relats” que s’han d’entendre
segons uns lleis que s’han anant fixant a mesura que s’han estudiat segons
regles pròpies. Crec que estem davant d’un món nou i que entendre-la avui per a
la major part dels creients suposa canvis de criteris. Estem en un gairebé
analfabetisme, ignorància gran de com han evolucionat l’estudi i la comprensió
de la Paraula de Déu. Falta cultura bíblica, i afegida a la poca
comprensió de l’Esperit de la Litúrgia, ens fa molt febles i poc
consistents en la fe viscuda. Avui,
és una necessitat de primera urgència. Caldria obrir-ne formació permanent. “El
Concili exhorta amb especial vehemència tots els fidels cristians que aprenguin
la ciència eminent de Jesucrist, mitjançant
la lectura freqüent de les Escriptures Santes”. “Car el desconeixement de les
Escriptures és el desconeixement de Crist”.(sant Jeroni). Ens fa una
recomanació a sacerdots i catequistes a que ens “aboquem” a les Escriptures
–això diu!- amb lectura assídua i amb estudi diligent, a fi que cap d’ells no
esdevingui “predicador buit i va de la paraula de Déu, “com qui no l’escolta
de dins estant”.(sant Ambròs)
“Recordin
que la pregària ha d’acompanyar la lectura a fi d’establir diàleg entre Déu i
l’home perquè “parlem amb Ell quan preguem, l’escoltem en llegir les seves
paraules”.(sant Ambròs)
Finalitza
aquest capítol de la Constitució “Dei Verbum” amb expressions que inviten a
centrar-nos d’ara endavant a posar la Paraula de Déu al centre de la nostra
vida espiritual, de tal forma que es pot afirmar amb tota certesa que la nostra
espiritualitat, avui, o serà fonamentalment basada en la assiduïtat a la
Paraula de Déu o bé no serà. Diu així: “Que així, doncs, amb la lectura i
l’estudi les llibres sagrats, la Paraula del Senyor es propagui i sigui
glorificada (2 Tes 3,1), i que el tresor de la revelació, encomanat a
l’Església, ompli més i més el cor dels homes. I així com la vida de l’Església
augmenta en vigoria per la assídua freqüentació del misteri eucarístic, hem
d’esperar també que la veneració creixent de la paraula de Déu porti un nou
impuls de vida espiritual”.
Al
llarg de l’Any Litúrgic prendrem com a base de lectura i estudi l’Exhortació
apostòlica postsinodal VERBUM DOMINI (Paraula del Senyor) del papa Benet XVI
que va escriure, després del Sínode episcopal sobre aquest tema fonamental, l’any
2010; i que és com un compendi del què es pot dir sobre la rellevància de la
Paraula de Déu actualitzada en cada manifestació eclesial i en el cada dia.
Diumenge primer
d’Advent, dia 3 de desembre del 2017.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada