JESÚS, ESCRINY DE SORPRESES
Arribem al final de
la cursa litúrgica anual, i ja entreveiem la Creu de Terme que ens acull, que
ens benee i ens desitja una bona estada, un petit respir per tornar a
arrencar amb nous ànims en espera de noves experiències espirituals que ens
desitgem entre tots els corredors participants, viadors, que en diuen
els lletrats.
Avui, és un final d’anyada i per a festejar-ho
hi haurà una representació “teatral” (!), com una mena d’anticipació, en
podríem dir com assaig general per a la posada en escena definitiva, per a quan
arribarem a lliurar cos i ànima al que ens va admetre a portar “nom i marca” en
la cursa ja final de finals.
Avui,
ens espera l’última lliçó del que ha estat al llarg d’aquest any el nostre
entrenador i coaching, per dir-ho a la moderna. Lliçó magistral -ho diem-
perquè és del Mestre, Mateu, que ens deixarà des d’ara en altres mans
evangelitzadores. I és magistral també, perquè és com un regal de síntesi de
tot el que ens ha anat dient al curs d’aquest any de gràcia. És, per tant, el
comiat de l’última lliçó de càtedra en què ens condensa allò bo i millor
del què ha estat el seu ensenyament durant tot el “curs acadèmic”.
Entrem-hi
amb cor obert i com més receptiu millor.
Sorpresa
per a tothom! Tant pels qui són freturosos de seguir de prop la petja del
Mestre, i també -i més sorpresa encara- per a aquells que no han entès encara
que “el fet històric i meta-històric de l’Encarnació
del Fill de Déu ha divinitzat - sí,
sí, tal com ho diem, per més sorpresa
i “encanteri” que ens provoqui!- tota l’humanitat;
fent bona aquella expressió del Concili, que era per Joan Pau II com la tornada
d’una “oda infinita”, que ens la repetia una i moltes vegades, per ressaltar-ne
tota la saviesa evangèlica que s’hi amaga i/o s’hi esclareix: El misteri de
l’home no s’aclareix veritablement sinó en el misteri del Verb Encarnat...
Crist manifesta plenament l’home a sí mateix i li descobreix la seva vocació
altíssima –divina-. Crist, el Fill de Déu, per la seva encarnació, en certa manera, s’ha unit amb tots els
homes”. Estem en el nucli “dur” de
la significació joiosa del misteri de Jesús.
D’aquí
pren principi i fonament el fet de
que és tingut com fet a Jesús tot allò de bo que fem a qualsevol
persona, per petita o “diversa” que sigui. Tots som “empelts” de Crist, tots en
el més íntim de nosaltres portem la imatge indeleble de Jesús. Bé diu aquell
prefaci: “En Ell vivim, ens movem i som”. No ens hem d’estranyar que Ell tingui
com a feta a Ell mateix tota obra benvolent, misericordiosa feta a qui sigui.
Aquesta és la gran sorpresa, el gran secret que s’amaga en la pràctica del
servei sigui a qui sigui. Secret de simultaneïtat entre els tractes fets amb
amor i el fet de redundar en el mateix Crist, oh sorpresa! També el desconcert
de sorpresa: Quan us vàrem...?, la gran pregunta! La resposta resolutiva i
determinant: “Tot allò que fèieu o (deixàveu de fer) a aquests germans meus -per
sorpresa de l’amor!- bo i fet a ells, anava a parar indefectiblement al cor
mateix de Jesús. Els dos grans manaments (a Déu i als germans) que conflueixen
en cada persona tractada amb afecte, tendresa, commiseració. Jesús s’ha ben i
ben humanat de tal forma que ha unificat el món en una sorpresa
permanent. “Tot recapitulat en Crist”. Jesús és tot l’abecedari de Déu. Des de
la A fins a l’Omega, passant per cada persona “endavant i amunt” en l’espiral
d’hominització que descriu el procés d’anar fent-nos més i més humans. De nou:
sorpresa!
Ja
ho deia Pau als Efesis: “Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració
que tenim; ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió benèvola que
havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: ha volgut unir en el
Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra. Llegeixo
complementàriament: “Per a Teilhard de Chardin, com per a Pau, Crist és l’eix i el fi de tot l’esdeveniment del
món, el misteriós punt Omega, vers el qual convergeixen totes les forces
ascendents, de manera que la Creació entera la veu en funció del Verb
Encarnat”. Inèdit, sorprenent! Què esperem a adonar-nos’en!
Ara
se’ns fan més entenedores i prenen més acusat relleu expressions com la del “el
cep i les sarments”; “que tots siguin u com tu, Pare i jo som u”. La condició
humana esdevé per, amb i en Jesús condició divina. En Jesús tot és un
arcà, un misteri amagat... El dia que ja no ens sorprenguem de i en Jesús, s’haurà
perdut tot el seu misteri... “Tot ve de Déu, passa per Déu i s’encamina i
fineix en Déu”. Sou fills de Déu!
De
la lectura d’aquest evangeli d’avui se n’ha dit l’”evangeli dels
ateus i/o agnòstics”. Rahner va aflorar també, per a aquestes bones
persones que fan el bé sense referència a Crist, la denominació de cristians
anònims, com el Dr. Rieux de la Pesta de Camús; tot, tot això m’ha fet
tornar a agafar la Butlla del Jubileu de
la Misericòrdia que ens va guiar tot l’any passat per camins de la
civilització de l’amor i de la tendresa envers l’humà concret i necessitat
d’ajut i d’atenció; d’una presència nostra en les “perifèries existencials” –són
també paraules de Francesc-, on es necessiten se’ns falta mans i cor units i
actius... Així comença la Butlla: “Jesucrist és el rostre de la misericòrdia
del Pare. El misteri del cristianisme sembla trobar la seva síntesi en aquesta
paraula. Ella s’ha tornat viva, visible i ha assolit el seu cimal en Jesús de
Natzaret”. Al bell mig d’aquest document es fa l’elogi de les obres de
misericòrdia: “Serà una manera de despertar la nostra consciència,
moltes vegades ensopida davant el drama de la pobresa, i per a entrar més en el
cor de l’Evangeli, on els pobres són els privilegiats de la Misericòrdia
divina. La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia per
adonar-nos de si vivim o no com a deixebles seus”.
Segueix
Francesc: “No ens podem escapar de les paraules del Senyor i en base a elles
serem jutjats”. Porta la referència (Mateu 25, 31-45), justament el nostre evangeli d’avui. I afegeix
també: “Igualment se’ns preguntarà si hem ajudat a sortir del dubte que fa caure
en la por, i a vegades és font de solitud; si hem estat capaços de vèncer la
ignorància en què viuen milions de persones, sobretot els infants, privats
d’ajuda necessària per a ser rescatats de la pobresa; si hem estat capaços de
ser a prop de qui estava sol i afligit; si hem perdonat a qui ens va ofendre, i
rebutjat qualsevol forma de rancor o de violència, que condueix a la violència;
si hem tingut paciència seguint l’exemple de Déu que és tan pacient amb
nosaltres; finalment, si hem encomanat al Senyor en la pregària els nostres
germans i germanes. En cada un d’aquests “més petits” és present Crist mateix.
La seva carn és de nou visible com a cos martiritzat, nafrat, flagel·lat,
desnodrit, en fugida... perquè nosaltres el reconeguem, el toquem i l’assistim
amb cura. No oblidem les paraules de sant Joan de la Creu: “En el capvespre de
les nostres vides, serem jutjats en l’amor”.
Tot
plegat fa que prengui cos la declaració sovintejada de que l’Esglèsia s’ha de manifestar
samaritana, pobra i al servei preferent
dels pobres.
Recordant
un article d’Armand Puig que deia que amb el papa Francesc després del Vaticà
II, cinquanta anys després, s’obria un segon post-Concili en què l’arrel
evangèlica seria omnipresent en el dia a dia dels cristians dignes d’aquest
nom. Segueix el document citat: “L’Esglèsia sent la urgència d’anunciar la
misericòrdia de Déu. La seva vida és autèntica i creïble quan -amb convicció-
de la misericòrdia en fa el seu anunci. Ella sap que la primera tasca,
sobretot en un moment com el nostre, ple de grans esperances i de
contradiccions, és la d’introduir tothom en el misteri de la misericòrdia de
Déu, contemplant el rostre de Crist. L’Església és cridada en primer lloc a ser
testimoni veraç de la misericòrdia, professant-la i vivint-la, com el centre de
la Revelació de Jesucrist.
Obrim
cada dia i en cada persona l’escriny de les sorpreses. “A mi m’ho feu; a mi m’ho
deixeu de fer! Evangèlica sorpresa! Tant de bo!
Solemnitat de nostre
Senyor Jesucrist, Rei de tot el món. 24 de nov. de 2017. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada