UNA NOVA PENTECOSTA
Del
Concili Vaticà II i dels dos papes que el varen propiciar tenim expressions que
fan referència a aquesta requesta: “Esperit Sant renova les teves meravelles
als nostres dies com en un nou Pentecostès” (Fou una pregària per al Concili).
Joan XXIII també en parlà en el discurs de cloenda de la primera sessió:
“Aquesta serà verament la nova Pentecosta tan esperada que enriquirà l’Església
amb forces espirituals noves i propagarà amplament el seu esperit maternal i la
seva acció salvadora a tots els camps de l’activitat humana; serà un nou salt
endavant del Reialme de Crist i en el món; una nova proclamació feta d’una
manera més profunda i persuasiva, de la Bona Nova, joiosa, de la Redempció;
serà una nova afirmació dels drets suprems de Déu totpoderós; de la fraternitat
humana en la caritat; de la pau promesa sobre la terra als homes de bona voluntat”.
“La primera necessitat de l’Església és viure
sempre en Pentecostès”. Pau VI deia a l’obertura de la sessió tercera: “L’Esperit
és aquí per il·luminar l’Església i guiar-la en bé de l’Església i de tota la
humanitat. L’Esperit és aquí. Nosaltres l’invoquem, nosaltres l’esperem,
nosaltres el seguim. L’Esperit és aquí. Recordem aquesta doctrina i la realitat
d’aquesta presència, abans de tot, per a copsar, una altra vegada i en la
manera més plena i en el grau més inefable possible, la nostra comunió amb
Crist vivent: és l’Esperit Sant qui ens uneix amb ell. El Concili representa
per a nosaltres un moment de profunda docilitat interior, un moment de total i
filial adhesió a la paraula del Senyor, un moment de desig ardent, de súplica i
d’amor, un moment d’embriaguesa espiritual. Semblen del tot adequades a aquest
esdeveniment singular que nosaltres vivim les paraules de sant Ambrós, plenes
d’accent poètic: “Acollim amb alegria la sòbria embriaguesa de l’Esperit”. Sí,
per nosaltres cal que sigui així tot aquest temps beneït del Concili”.
Un
dels pares conciliars que va reorientar per bé les dificultats inicials del
Concili Vaticà II fou el Cardenal Suenens que va reflexionar llargament sobre
l’acció de l’Esperit Sant en l’Església i fa en el seu llibre ¿Un nuevo Pentecostés? un reclam de cara al futur, dient que l’esperança
pertany a l’ésser de l’Església. El Concili afirmà que “És l’Esperit
Sant qui renova l’Església, qui la instrueix, qui la dirigeix mitjançant els
seus dons, i la rejoveneix amb la força de l’Evangeli”. I hi fa aquest
comentari que ens concerneix de ple: L’historiador del futur dirà que el Concili
obrí alguns finestrals del Cenacle, donant entrada a un primer ventijol
primaveral”. Però, afegirà sens dubte que “la ventolera de Pentecostès encara
no ha penetrat en la casa on es troben els deixebles”. Tot sembla indicar que
ens trobem en un dels grans girs de la història de l’Església, quan l’Esperit
obre, en noves profunditats, un misteri de mort i resurrecció. És l’hora
d’escoltar atentament, en silenci interior, “el que l’esperit diu i demana a
les Esglésies”. Sembla que ens invita a prosseguir la reforma sempre necessària
de les estructures, però que més allà d’aital revisió –per a millor
assegurar-se’n- ell no menys suscita a través del món una revisió espiritual
d’estranya potència”. Al final del llibre sintetitza allò que ell hauria volgut
dir-nos: “El Senyor és a prop; Déu no ha mort; Jesús viu; l’Esperit és fidel,
enmig del cor del nostre temps, Pentecostès continua”. I a una pregunta que li
feren en vigílies del Concili: Per a vostè ¿quin és el major obstacle en l’obra
d’evangelitzar el món?, ell, li va contestar sense dubtar: La falta de fe en
els cristians per a acceptar allò que són per la gràcia de Déu”.
El
repte és a la vista. La nostra consciència de cristians n’ha de fornir la
resposta, sense discursos ni lamentacions evasives que amaguin les nostres
covardies i la manca de fe, d’esperança i d’amor en la capacitat que té Déu de
revolucionar les nostres petites vides.
Hem
de fer, arribats a aquest punt madur de la Pasqua granada, un
transferiment de l’evangeli de Joan, amb el que hem fet camí aquests dies de
Pasqua allargada, als escrits de Pau en els quals es proposa d’ensenyar-nos a
viure el que ell en denomina “la ciència de Crist”, que com a tal apunta vers
l’espiritualitat, de gent que ha fet experiència d’un nou estil de veure,
pensar, sentir i actuar “moguts per l’Esperit Sant” que se’ns donarà, si el
demanem amb convicció i insistència aquest jorn de Pentecostès per tal de poder
reemprendre el camí de Jesús Ressuscitat. A l’epístola als Efesis trobem
aquesta pregària que fa Pau també per a nosaltres: “Demano al Déu de nostre
Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que us concedeixi el do espiritual de
comprendre la seva revelació perquè conegueu de veritat qui és Ell. (Col 1,
9-10; 1 Jo, 5,20) Li demano que il·lumini la mirada interior del vostre cor
(2Co 4, 4-6), perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses
de glòria ens té reservades en l’heretat que Ell ens dóna entre els sants, i
quina és la grandesa immensa del seu poder que obra en nosaltres, els
creients... Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a
realitzar les bones obres que Ell mateix havia preparat, perquè visquéssim
practicant-les”. Més endavant diu: Despulleu-vos de l’home vell que es va
destruint rere els desigs seductors... Viviu com a fills de la llum. Perquè els
fruits de la llum són bondat, justícia i veritat. Sigueu bondadosos i
afectuosos els uns amb els altres i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en
Crist. Us heu revestit de l’home nou, que es va renovant a imatge del seu creador
i avança cap al ple coneixement. Revestiu-vos dels sentiments que escauen a
escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió entranyable, de
bondat, d’humilitat, de dolcesa, de paciència, suporteu-vos els uns als
altres... (Col 3, 1-17).
També
el papa Francesc ens presta la seva veu en el capítol cinquè de La Joia de l’Evangeli: “Evangelitzadors
amb Esperit” (nn. 259- 283): Evangelitzadors amb Esperit vol dir
evangelitzadors que s’obren sense por a l’acció de l’Esperit Sant . Per la Pentecosta,
l’esperit fa sortir d’ells mateixos els Apòstols i els transforma en
anunciadors de les grandeses de Déu... L’Esperit, a més, infon la força per a
anunciar la novetat de l’Evangeli amb audàcia (parresia), en veu alta i en
qualsevol temps i lloc, fins i tot a contracorrent. Invoquem-lo avui, ben
recolzats en la pregària, sense la qual tota acció corre el risc de quedar-se
buida i l’anunci finalment manca d’ànima. Jesús vol evangelitzadors que
anunciïn la Bona Nova no sols amb paraules, sinó sobretot amb una vida que s’ha
transfigurat a la presència de Déu”. Quan es diu que una cosa té “esperit” això
sol indicar uns mòbils interiors que impulsen, motiven, encoratgen i donen
sentit a l’acció personal i comunitària... Com voldria trobar les paraules per a encoratjar una
etapa evangelitzadora més fervorosa, alegre, generosa, audaç, plena d’amor fins
a la fi i de vida contagiosa!... “Sempre fa falta conrear un espai interior que
atorgui sentit cristià al compromís i a la activitat. Sense moments entretinguts
d’adoració, de trobament orant amb la Paraula, de diàleg sincer amb el Senyor,
les tasques finalment es buiden de sentit, ens afeblim pel cansament i les
dificultats, i el fervor s’apaga. L’Església necessita imperiosament el pulmó
de la pregària i m’alegra enormement que es multipliquin en totes les
institucions eclesials els grups de pregària, d’intercessió, de lectura orant
de la Paraula, les adoracions perpètues de l’eucaristia. Al mateix temps “s’ha
de rebutjar ta temptació d’una espiritualitat amagada i individualista, que poc
té a veure amb les exigències de la caritat i amb la lògica de l’Encarnació.
“Fa
algun temps –diu Suenens- jo havia composat, per iniciativa dels meus
diocesans, una pregària d’esperança que ara voldria dir-la de nou, amb fe
rejovenida. Us invito a prendre-hi part amb mi, en comunió de fe, d’esperança i
de caritat.
Diumenge de
Pentecosta, dia 4 de juny del 2017
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada