LLOANÇA I
ACCIÓ DE GRÀCIES
AL PARE
Diu
el Concili Vaticà II en el seu document sobre la litúrgia: “La litúrgia, per la
qual, sobretot en el diví sacrifici de l’Eucaristia “s’exerceix l’obra de la
nostra redempció”, contribueix en grau màxim a fer que els fidels expressin en
llur vida i manifestin als altres el misteri
de Crist i l’autèntica naturalesa
de la veritable Església. Propi
d’aquesta és de ser a la vegada humana i divina, visible i rica en realitats
invisibles, fervent d’acció i donada a la contemplació, present en el món, i,
amb tot, pelegrina; però de tal manera que el que en ella hi ha d’humà s’ordeni
al que té de diví i s’hi subordini. D’aquí que la litúrgia, en edificar cada
dia els qui són a dins per a fer-ne temple sant en el Senyor i habitacle de Déu
en l’Esperit, fins a arribar a la mesura de la plenitud d’edat de Crist,
enrobusteix meravellosament llurs forces per predicar Crist, i presenta així l’Església als qui en són fora com
a senyal alçat enmig de les nacions per
a congregar sota seu en la unitat dels fills de Déu dispersos fins a
aconseguir un sol ramat i un sol pastor”.
“La
humanitat de Crist, unida a la persona del Verb, fou l’instrument de la nostra salvació. Per això en Crist “es
realitzà plenament la nostra reconciliació i se’ns donà la plenitud del culte
diví”. Aquesta obra de la redempció
humana i de la glorificació perfecta
de Déu, Crist Nostre Senyor la va acomplir particularment pel misteri
pasqual de la seva benaurada
passió, resurrecció d’entre els morts i gloriosa ascensió. Per aquest misteri “amb
la seva mort i amb la seva resurrecció va restaurar la nostra vida...” Des de
llavors l’Església no deixà de reunir-se
per a celebrar el misteri pasqual, llegeix en tota l’Escriptura les coses que a
Ell fan referència, celebra l’eucaristia, en la qual “es fa present novament la victòria i el triomf de la seva mort, i,
al mateix temps, dóna gràcies a Déu pel do inefable (2 Cor 9, 15) en Crist
Jesús per a lloar la seva glòria (Ef 1, 12) per la força de l’Esperit Sant”.
“Per
a la realització d’aquest obra tan gran per la qual Déu és perfectament glorificat i
els homes són santificats, Crist s’associa sempre la seva estimadíssima esposa,
l’Església, la qual invoca el seu
Senyor i per Ell tributa culte al
Pare Etern. Amb raó, per tant, es considera la litúrgia com a exercici de la funció sacerdotal de Crist...d’on , tota
celebració litúrgica com a obra que és de Crist sacerdot i del seu Cos que és
l’Església, resulta ser l’acció sagrada per excel·lència i cap altra
acció de l’Església no la iguala, en paritat de títol ni de grau, en eficàcia”.
“Amb
tot, la litúrgia és el cim vers el
qual tendeix l’acció de l’Església, i, a la vegada, la font don prové tota la seva força. Car els treballs apostòlics
s’ordenen a aconseguir que, fets fills de Déu pel Baptisme i la fe, tots s’uneixin
en una sola cosa, lloïn Déu en l’Església, participin del sacrifici i mengin el
Sopar del Senyor. Per tant, és de la litúrgia, i sobretot de l’Eucaristia,
d’on, com d’una font, ens ve la gràcia o d’on obtenim amb la màxima eficàcia la
santificació dels homes en Crist, i la glorificació de Déu que busquen, com a
llur finalitat, totes les altres obres de l’Església”.
El misteri de l’Eucaristia: “El nostre
Salvador, en el darrer Sopar, la nit en què era lliurat, instituí el sacrifici
eucarístic del seu Cos i de la seva Sang per a perpetuar el sacrifici de la
Creu al llarg dels segles fins que vingui, i, a més per a confiar a la seva
dilecta esposa, l’Església, el memorial
de la seva mort i de la seva resurrecció: un sagrament de pietat, signe
d’unitat, vincle de caritat, banquet pasqual en el qual Crist és menjat,
l’ànima es omplerta de gràcia i se’ns dóna la penyora de la glòria futura. Per
això l’Església cura sol·lícita d’obtenir que els fidels no assisteixin a aquest
misteri de la fe com estrangers o muts espectadors, ans, comprenent-lo, bé pels
seus ritus i les pregàries, participin piadosament i activa, amb consciència,
en l’acció sagrada, s’instrueixin amb la Paraula, s’alimentin a la taula del Cos
del Senyor, donin gràcies a Déu, aprenguin a oferir-se ells mateixos tot
oferint la víctima immaculada, no sols per mans del sacerdot, sinó units amb
ell, en la unió amb Déu, i que dia rere dia siguin consumats, per la mediació del Crist, en la unió amb Déu i
entre ells, perquè, finalment, Déu sigui tot en tots”.
- Misteri de la Fe: Anunciem, confessem, esperem el vostre
retorn, Senyor Jesús.
- Per Ell, amb Ell i en Ell, oh Pare, en la unitat de
l’Esperit Sant: Tot honor, i tota glòria
- Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem, us donem
gràcies...
- Donem gràcies al Senyor Déu nostre. Cal fer-ho i és de
justícia.
- En Ell vivim, ens movem i som.
- Que l’Esperit Sant ens uneixi en un sol Cos els qui
participem del Cos i l Sang de Crist
- Celebrant el memorial de la passió salvadora i de la
Resurrecció del vostre Fill.
- Amb els justos que han viscut
en la vostra amistat, tinguem part en la vida eterna, i puguem lloar-vos i
glorificar-vos per Jesucrist el vostre fill.
- Que Ell faci de nosaltres una ofrena eterna.
- Us preguem, Senyor, que aquest sacrifici de reconciliació
dugui la pau i la salvació.
- Allà esperem retrobar-nos amb ells i saciar-nos de la
vostra glòria.
- I doneu-li, a l’església aquella pau i aquella unitat que
vós vau demanar.
- Senyor no sóc digne que entreu a casa meva, digueu-ho només de
paraula, i serà salva la meva ànima.
- Que us beneeixi Déu totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant.
- Paraula de Déu. Paraula del Senyor.
- Oh Déu, Pare ple de tendresa,
doneu-nos l’Esperit del vostre Fill, que és l’Esperit d’amor.
- Oh Déu, vós ens heu deixat un
sagrament admirable per memorial de la vostra passió. Concediu-nos una devoció
tan gran als misteris del vostre Cos i de la Sang, que experimentem constantment en nosaltres els efectes de la vostra
redempció.
- A mi m’ha enviat el Pare que viu, i jo visc gràcies al Pare;
igualment els qui em mengen a mi viuran gràcies a mi.
Solemnitat del Cos i
de la Sang de Crist, 18 de juny del 2017.
Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada