DEIXEM PAS
A L’ESPERIT
L’Esperit
Sant promès abans del retorn de Jesús al Pare, ens dóna la garantia d’una
presència activa per tal de poder continuar sota el guiatge de l’Esperit la
missió que va encetar Jesús i que ha deixat encomanada a l’Església que som
tots nosaltres, amb la certesa de que anirem pels mateixos camins que foren els
de Jesús. L’Esperit conformarà el missatge de Jesús implicant-nos-hi a
nosaltres, a cadascú en particular. La missió evangelitzadora queda oberta fins
a la fi de la humanitat. Sempre n’hi haurà un de nou i un que vol anar
a més en l’evangelització. Serà tota la Trinitat a habitar en cadascú,
segons promesa de Jesucrist, però l’Esperit Sant és el referent en aquesta nova
era de gràcia. És el marmessor del testament de Jesús. I en serà el seu
dinamitzador. Com a “animador” li tocarà posar ànima i vigoria als seus
deixebles. Així s’expressa Joan: “El Defensor, l’Esperit Sant que el Pare
enviarà en nom meu us farà recordar tot
el que Jo us he dit i us ho farà entendre.
Recordar i entendre.
En
un prefaci que m’agrada molt, diem, proclamant-ho: “Perquè en vós vivim, ens movem i som, i mentre
estem en aquesta terra, no solament
rebem cada dia els dons de la vostra bondat, sinó que tenim la penyora de la
vida eterna. Ara posseïm les primícies
de l’Esperit que ressuscità Jesús d’entre els morts; per això confiem que
perdurarà en nosaltres el misteri de mort i resurrecció que celebrem”.
Ens
farà recordar. Llegeixo en un text d’Italo Calvino: “La memòria veritablement
només té sentit –per als individus, les col·lectivitats, les civilitzacions- si
manté al mateix temps l’empremta del passat i el projecte de futur, si permet
fer sense oblidar el que es volia fer, esdevenir sense deixar de ser, ser sense
deixar d’esdevenir. Una altra manera d’advertir-nos sobre el perill del
conformisme” L’Esperit a més ens farà anar a fons en el coneixement
vivencial de la persona i del missatge de Jesús. Un coneixement
d’experiència i experiències que el faran promotor, inspirador de la nostra espiritualitat cristiana. Diu Pau als
efesis: “Heu estat segellats amb l’Esperit Sant promès que constitueix les arres de la nostra herència. És també
en Ell que heu estat fets possessió seva, predestinats segons el designi
d’aquell qui ho fa tot segon la decisió seva”.
I
a continuació Pau “pregarà i no pararà
de donar gràcies per vosaltres-(nosaltres) i de recordar-vos-(nos) en les meves
oracions, perquè el Déu de Nostre Senyor Jesucrist, el Pare de la Glòria , us
doni un esperit de saviesa que us reveli l’autèntic coneixement d’Ell, i que
il·lumini els ulls del vostres cors perquè sapigueu a quina esperança us ha
cridat, quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre els sants i
quina immensa grandesa pren el seu poder envers nosaltres els creients, obrant
amb aquella poderosa força amb que va obrar en el Crist quan el ressuscità
d’entre els morts...”
Ja
celebrarem litúrgicament la irrupció de l’Esperit Sant el diumenge de
Pentecosta, però ara confortats per les últimes voluntats de Jesús estem pre-gustant
la presència i l’acció de l’Esperit que com alè i com a respiració del Cos de
Crist oxigena d’evangeli totes les cèl·lules i es mostra viu i vivificant.
Pulmons i Cor!
Així
pregarà Pau “perquè segons la riquesa de la seva glòria, us concedeixi de ser
enfortits vigorosament en l’home interior,
per mitjà del seu Esperit; que el Crist habiti per la fe en els nostres cors i
que arrelats o fonamentats en la caritat puguem comprendre amb tots els
sants quina és l’amplària i la llargària,
l’altitud i la profunditat, conèixer, en una paraula, la caritat del Crist
que sobrepuja tot coneixement perquè totalment plens , entreu a la plenitud de
Déu”.(ef. 3, 16- 19)
La
seva partença-retorn no ens deixa orfes, ans a l’inrevés: ens deixa la pau,
diferent de totes les altres. El comiat se’ns torna venturosament un romandre
per sempre en nosaltres. “Si m’estimeu el Pare i Jo vindrem a conviure en
vosaltres”. Tenim tota la Trinitat en nosaltres. Oh, meravella que ens
sobrepassa de zero a infinit. I ens fa ser apòstols, testimonis vius de la
Resurrecció de Jesús. Tot això ha canviat el nostre ser interior. Portadors de
Déu. Theòfors! Afers de Déu en els meus afers. Qui ho pot entendre? Deu-me la
fe dels meus pares, pot ser el que em manca a mi!
M’imposo
una parada al camí: En som conscients d’aquesta transformació feta per la
presència de la Trinitat en nosaltres? L’Esperit el tenim oblidat, tot i ser el
que a nom de Jesús serà el dinamitzador de tots i cadascun dels creients! Hi ha
un buit en l’espiritualitat d’Occident, cosa que no passa de cap manera a
l’Orient amb els nostres germans ortodoxes. Àdhuc ens ho recriminen, i fan bé;
a veure si ens despertem. Joan i Pau ens seran els transmissors. També el
Vaticà II. Potser ja ho havia aportat; mai serà de més, crec: “És, l’Esperit de
la vida, la font d’aigua que rajarà fins a la vida eterna, pel qual el Pare
vivifica els homes, morts pel pecat, fins que ressusciti en el Crist els seus
cossos mortals. L’Esperit habita en l’Església i en el cor dels creients com en
un temple, hi prega i hi dóna testimoniatge de l’adopció de fills. Aquest
Església, la qual guia vers la veritat completa, unifica en la comunió i el
ministeri i amb diversos dons jeràrquics i carismàtics instrueix i dirigeix, embellint-la
amb els seus fruits (amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat,
dolcesa i domini d’un mateix). La rejoveneix amb la força de l’evangeli, “la
renova constantment i la condueix a la unió consumada amb el seu Espòs”. “Car
l’Esperit i l’Esposa diuen al Senyor Jesús: “Veniu”.
Senyor,
més íntim que la meva interioritat! (s. Agustí); quan despertarem a la realitat més clarament
evangèlica: Presència, acció, sentit del viure a l’apostòlica, sensibilitat
espiritual, experiència, missió. De l’Esperit ve l’espiritualitat que és una
invitació permanent que ens fa l’Esperit. Ai, deixant-nos dirigir i acompanyar
per la saviesa de l’Esperit Sant farà de nosaltres, al nostre torn, persones
capacitades i dotades de les qualitats de ser també acompanyants del procés de
l’espiritualitat cristiana. La prudència, la capacitat de comprensió, l’art
d’expressar, la docilitat a l’Esperit farà que nosaltres, segons el papa
Francesc ens exercitem en l’art d’escoltar que és més que sentir, ens obrirà el
cor en la capacitat de fer-nos proximitat, sense la qual no existeix un
veritablement trobament espiritual. L’escolta ens ajuda a trobar el gest i la
paraula oportuna que ens desinstal·li de la tranquil·la condició
d’espectadors... ens dóna una mirada que respectuosa i plena de compassió, però
al mateix temps guareixi, alliberi i encoratgi a madurar en la vida cristiana.
Tot això suposa anar poc a poc i ens dota d’una pedagogia que porti les
persones , pas a pas, a la plena assimilació del misteri. (La joia de
l’Evangeli) Ara potser és el moment de recordar la Col·lecta : Feu que sense
minvar en el fervor celebrem aquest temps de joia en honor del Senyor Ressuscitat, perquè el misteri que anem recordant es manifesti sempre en les nostres obres”.
Mai
en tindrem prou del mestratge, de la inspiració, de les mocions de l’Esperit
per tal de fer-nos testimoniatges vius i encomanadissos de l’acció pregona de
Déu en nosaltres. Crec en l’Esperit Sant; crec que fa estada permanent en mi;
crec que Ell vitalitza la meva vida interior; crec que em fa transcendir; crec
que formem una unitat de comunió amb tots i amb tot; crec que a través de la
Paraula em porta a l’Acció; crec en el silenci; crec en la contemplació; crec
en la llum, en la bellesa, en la poesia, en la creativitat; crec en els
desvetllaments; crec en les inspiracions; crec, espero i estimo; i oh vergonya!
que encara sóc als inicis de deixar-me endur per les seves mocions. Crec que
els cristians del segle XXI o serem espirituals, experimentadors de Déu o no
serem. És el nostre torn, vull dir és el torn de l’Esperit. Així sia.
Diumenge VI de
Pasqua, 1 de maig del 2016 Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada