ADVENT: “UNA ESGLÉSIA
EN MARXA”
L’expressió
amb la que obro de nou el cicle litúrgic d’enguany és la invitació explícita
que ens fa el papa Francesc en la seva exhortació “La joia de l’Evangeli”. Des
de bon començament el papa posa la confiança en la resposta positiva que
voldria suscitar en tota l’Església, començant per “baix”, que resulta que és
ben bé per “dalt”, si fem atenció al què va dir el Concili Vaticà quan ens
definia a tots, tots, com a Poble de Déu.
Efectivament diu: “En tot temps i a tot arreu és agradable a Déu qualsevol que
li és fidel i practica la justícia. Déu, però, ha volgut santificar i salvar
els homes no separadament, sense cap connexió els uns amb els altres, sinó que
els ha constituïts en un poble que
el reconegués de veritat i el servís santament... Aquest poble messiànic té per
Cap el Crist. Té per distintiu la dignitat i la llibertat dels fills de Déu, al
cor dels quals fa estada com en un temple l’Esperit Sant. Té per llei el nou
manament d’estimar tal com el mateix Crist ens va estimar. En fi, té per
objectiu el Regne de Déu, començat
per Déu mateix aquí a la terra, però que s’ha d’estendre més i més, fins que
sigui consumat també per Ell a la fi dels temps, quan el Crist, que és la
nostra vida, es manifesti... Així, encara que aparegui com un petit ramat, és
amb tot el germen més fort d’unitat, d’esperança i de salvació per a tot el
gènere humà. Constituït pel Crist amb vista a una comunió de vida, d’amor i de
veritat, és també emprat per Ell com un instrument de redempció universal i
enviat a tot el món, talment la llum del món, la sal”. És Déu qui ha convocat
aquest aplec dels qui esguarden amb la fe cap a Jesús, autor de la salvació i
principi d’unitat i de pau, i l’ha constituït Església, a fi que sigui per a tots
i cada un sagrament visible d’aquesta unitat salutífera. Cridada a estendre’s
per totes bandes, entra a formar part de la història humana, mentre, per altra
banda, transcendeix temps i fronteres nacionals a la vegada... I caminant resti
l’esposa digna del seu Senyor i no deixi de renovellar-se a si mateixa sota
l’impuls de l’Esperit Sant, fins que per la creu arribi a la llum que no coneix
la posta” Aquest és el nostre carnet d’identitat com a seguidors de Jesucrist,
enviats a viure la joia de l’evangeli, primer nosaltres, cadascun; i després a
testimoniar-lo que és tant com a evangelitzar. Em cremen les entranyes pel
vostre zel, ai de mi si no evangelitzés!
En
la dita exhortació el papa, parlant molt a prop del cor de tots nosaltres diu:
“Vull adreçar-me als fidels cristians per invitar-los a una etapa evangelitzadora marcada per la joia, indicant camins per
a la marxa de l’Església en els pròxims anys. Insistirà a continuació a fer-nos
una crida personal: “invito cada cristià, en qualsevol lloc i situació en que
es trobi, a renovar ara mateix el seu trobament
personal amb Jesucrist o, almenys, a prendre la decisió de deixar-se trobar per
Ell, d’intentar-ho cada dia sense descans”. Insisteix: “En la Paraula de
Déu apareix permanentment aquest dinamisme de “sortida” que Déu vol provocar en
els creients”... “No ignoro que avui els documents no desvetllen el mateix
interès que en altres èpoques, i són ràpidament oblidats. No obstant això,
destaco que el que miraré d’expressar aquí té un sentit programàtic i conseqüències
importants. Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans
necessaris per a avançar en el camí d’una conversió pastoral missionera que no
pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix una “simple administració”. Constituïm-nos en totes les regions de
la terra en un estat permanent de
missió”... Afegirà: “El Concili Vaticà II va presentar la conversió
eclesial com l’obertura a una permanent
reforma de si per fidelitat a Jesucrist”: “Tota la renovació de l’Església
consisteix essencialment en l’augment de la fidelitat a la seva vocació...
Crist crida l’Església pelegrina cap a una perenne reforma, de la qual l’Església mateixa, en quant institució humana
i terrenal, té sempre necessitat”.
Nou
paràgraf: Una improrrogable renovació eclesial
Ara ens parlarà amb el cor
a la mà. Quanta intensitat en el desig!: “Somio
una opció missionera capaç de transformar-ho tot, per tal que els costums, els
estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es converteixi en
una via adequada per a l’evangelització del món actual, més que per a
l’autopreservació. La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s
en aquest sentit: procurar que totes elles es tornin més missioneres, que la
pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que
col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a
qui Jesús convoca a la seva amistat. Com deia Joan Pau II als bisbes d’Oceania,
“que tota renovació en el si de l’Església ha
de tendir a la missió com a objectiu
per no caure presa d’una mena d’introversió eclesial”.
Potser
ja n’hi ha prou per veure com podríem encetar aquest nou Advent. En definitiva,
Crist serà permanentment la nostra referència aquests dies del cicle nadalenc.
Veurem amb estupor com Déu es fa present i visible en la Persona de Jesús.
Lloarem Déu per la seva inefable manera de fer-se home, amic, mestre. Veurem
com descobrim una imatge propera, tan i tan humana que no tindrem necessitat de
“miraclets”, ni del fàcil pietisme, ben propici aquests dies. El papa Francesc
ens parla de la Joia de l’Evangeli.
Apa, a il·luminar la nostra cara a fer de precursors amb un somriure
net, nascut de la relació íntima amb Jesús. Aquesta és l’evangelització pròpia
dels Nadals. Perquè n’hi ha d’haver més dels que ens pensem, de Nadals, al bell
mig del nostre cor. Que ningú no ens prengui la meravella de sentir-nos
“criats, redimits, fets cristians, fills de Déu”. Que visquem les alegries de
les celebracions familiars. Que els menuts se sentin estimats, que els pares
sentin la pater-mater-nitat com el do més gran i la responsabilitat de
“creadors” per haver donat i seguir donant vida, amor, esperança, goig. En cada
membre de la família hi ha la presència i l’acció de l’Esperit Sant, patró
íntim i acompanyant de la creixença de tots. Ell és l’alè, el vertader promotor
d’un estil de vida d’alta qualitat humano-divina. Sabeu què diu el papa
Francesc de la família?: “Vull destacar la importància central de la família,
perquè “és l’àmbit on la vida, do de Déu, pot ser acollida i protegida de
manera adequada contra els múltiples atacs a què està exposada, i pot
desenvolupar-se segons les exigències d’un autèntic creixement humà. Contra l’anomenada
cultura de la mort, la família constitueix la seu de la cultura de la vida. En la família es conreen els primers hàbits
d’amor i cura de la vida, com ara l’ús correcte de les coses, l’ordre i la
netedat, el respecte a l’ecosistema local i la protecció de tots els éssers
creats. La família és el lloc de la formació integral, on es despleguen els
distints aspectes, íntimament relacionats entre ells, de la maduració personal.
En la família s’aprèn a demanar permís sense fer vassalls, a dir “gràcies” com
a expressió d’una sentida valoració de les coses que rebem, a dominar
l’agressivitat o la voracitat, i a demanar perdó quan fem algun dany. Aquests
petits gestos de sincera cortesia ajuden a construir una cultura de la vida compartida i del respecte al que ens envolta”.(Està
parlant en un context de l’educació i l’espiritualitat ecològica)
Com
que l’evangelització té un clar esperit comunitari en parlarem diumenge que ve,
però us voldria avançar que parlarem del llibre Tornar a Jesús, amb el subtítol: Vers la renovació de les
parròquies i comunitats. De José Antonio PAGOLA que és el llibre-precursor d’un
altre llibre que s’intitula “Grupos de Jesús” del mateix autor. Ambdós de
moltíssim interès en relació a l’evangelització en petites comunitats. Amb goig
en parlarem aviat. És essencial per a la fe el sentit comunitari!
No
veieu com s’atansa l’Advent? Un Advent de gràcia i de glòria a Déu a dalt del
cel i d’una pau serena, magnífica per a tots els homes que Déu estima, més
enllà de tota ponderació. Tot anirà venint. Sigueu feliços. És la millor manera
de preparar-nos pel Nadal de l’Any de la Misericòrdia. Ja hi anirem entrant,
benaurats tots, fills i filles de Déu, sense exclusió de ningú, ho dic de part
de Déu! Nosaltres farem el què podrem, la gràcia preventiva per endavant!
Diumenge
I d’Advent, 29 de novembre de 2015. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada