PER ELL, AMB ELL
I EN ELL
Festassa
de Crist Rei, millor diríem, celebració
íntima dels pelegrins, que han fet
camí amb Jesucrit i amb altres caminants que ens hem acompanyat i que ara
cansats, però renovellats internament, arribem al final de trajecte de l’any
litúrgic. (Benvinguts, gent caminadora en seguici del Mestre!)
El papa Francesc, lloat sigui Déu!, parla
moltes vegades de l’autoreferencialitat de
l’home modern. Distorsió, com una casa de pagès! M’explico: posar-nos a
nosaltres mateixos com a únic referent; això ja ve de lluny, del Renaixement: “l’home,
mesura de totes les coses”. El melic del món, sobretot del meu món, sóc jo
mateix. Ep, noi, no n’hi ha per tant!
Narcisisme, ser com uns “Prometeus” -hem robat, il·lusos, el foc sagrat dels
Olimps, ens hem cregut déus, deuets de pa sucat amb oli: Som obra de les
nostres mans, així hem sortit “d’arrugats”! “Nosaltres som nosaltres”(?) (Apa.
Qui ho diria?) i ningú no hi ha que rumbegi tant, fora de mi! El cuquet que som
se’ns ha esvalotat. Asseu-te i descansa, noi, que bé que ho necessites! Per al
cristià el punt absolut de referència és Crist Ressuscitat que irradia i que és, “en Ell vivim, ens movem i som”.
Una mica més de sentit del ridícul, toquem de peus a terra, deixem les caretes,
els rols! Posem-nos a sol ponent i diguem: Senyor,
et lloem, et beneïm, t’adorem, et glorifiquem i et donem gràcies, (ara bé
allò que és bo i preferent, tot això ho
fem només): per la vostra immensa
glòria. D’aquí prové tot, ¿voleu que
ho rematem?: “Jo sóc l’Alfa, la primera lletra de l’alfabet (grec) i l’Omega,
que és la darrera, diu el Senyor Déu, el qui ÉS, el qui ERA i el qui HA DE
VENIR, el Déu de l’univers” (Paraula de Déu). “El Verb es féu home i hem vist la
seva glòria”. Avui no és la Transfiguració amb el teló de fons de la Passió. L’acabament de la vida mortal de Jesucrist és
la seva Glorificació: “Pare, ha
arribat l’hora; glorifiqueu el vostre Fill a fi que el vostre Fill us
glorifiqui, segons el poder que li heu donat sobre tot home, perquè doni la
vida eterna a tots els qui li heu donat. I això és la vida eterna: que us
coneguin a Vós, únic Déu veritable, i el qui heu enviat, Jesús , el Messies. Jo
us he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’heu donat a acomplir. I
ara, Pare, glorifiqueu-me Vós al costat vostre amb aquella glòria que al costat
vostre tenia abans que el món existís.
He manifestat el vostre nom als homes
que m’heu donat del món. El Déu Pare de nostre Senyor, Jesucrist, que ens ha “creat,
redimit, fets cristians” i que estima tothom, dic, tothom entranyablement).
Eren vostres i me’ls heu donats. I han guardat la vostra paraula. Ara saben que
tot el que m’heu donat, ve de Vós, perquè els he donat les paraules que
m’havíeu donat, i ells han admès veritablement que he sortit de Vós i han
cregut que Vós m’heu enviat. Jo prego per ells; no prego pas pel món (per a Joan=
el mal), sinó pels qui m’heu donat, perquè són vostres; i tot allò que és meu
és vostre, i allò que és vostre és meu, i sóc glorificat en ells... Pare sant, conserveu-los
en el vostre Nom (nom, vol dir Persona), els qui m’heu donat, perquè siguin U
com nosaltres”...
Podeu seguir vosaltres, perquè ho trec del
capítol 17 de l’evangeli de sant Joan. Ens hem d’avesar a llegir directament de
les fonts. Fer-ne un hàbit de cada dia. Ara promociono el llibret de Paraula i Vida 2016, l’evangeli que es
proclama en la litúrgia de cada dia i un petit comentari, aquest any d’una
extraordinària figura de l’Església, el Card. Ravassi, un gran biblista i un
home obert a la bellesa, que ha admirat la Sagrada Família, un humanista
cristià, vaja! Ajudeu-me a difondre’l, aquest llibret, així sentirem i farem
sentir la “Joia de l’Evangeli”. Cada
dia en començar a obrir-nos al goig de nou viure i del -tornem a dir-ho-:
el nou conviure. Llegeixes l’evangeli del dia un parell de vegades. Ho
rumies. Què et diu concretament? Que es
noti que et sona a nou, i amb un somrís als llavis. Llegir la plana
corresponent. Pensar el què diu i el què em diu a mi. Agafar una petita frase i
fer que ens il·lumini el dia i, som-hi! en el nom de Déu. Coratge i endavant. I
bon dia per aquí i per allí i que es deixondin els de prop i els de lluny. Per
tots hi ha un record i una mà. Misericòrdia i no sacrificis, vol Déu.
Us
proposo que entrats ja en l’any jubilar (=de jubilar, jovialitat, alegria, pau,
justícia i un poquet d’amor, si n’hi ha en el nostre cor, donant fe i esperança
al papa Francesc que ens parla al cor, dient: “Tota evangelització està fundada
en la Paraula de Déu, escoltant-la, meditant-la, vivint-la, celebrant-la,
testimoniant-la. Les Sagrades Escriptures són font de l’evangelització. Per
tant, fa falta formar-se contínuament en l’escolta de la Paraula. L’Església no
evangelitza si no es deixa contínuament evangelitzar. És indispensable que la
Paraula de Déu sigui més el cor de tota l’activitat eclesial La paraula de Déu
escoltada i celebrada sobretot en l’eucaristia alimenta i renova interiorment
els cristians i els fa capaços d’un autèntic testimoniatge evangèlic en la vida
quotidiana... L’evangelització requereix la familiaritat amb la Paraula
de Déu i això exigeix a les diòcesis, parròquies i a totes les agrupacions
catòliques, proposar un estudi seriós i perseverant de la Bíblia, com també promoure‘n la lectura orant personal i comunitària” I no oblidem –això no ho oblida mai el papa-
que dels pobres pobres, d’ells és el Regne del Cel, que el puguin
començar aquest, ara i aquí, a través nostre, lloat sigui Déu! El Jubileu de la
misericòrdia: siguem-ne, de misericordiosos, com el Pare ho és entranyablement !
Bona ruta a tots els ardits caminants, que el vostre camí sigui el de
l’encontre amb Jesús pelegrí anònim, com amb els deixebles d’Emmaús.
Una
altra proposta per a tot l’any de la misericòrdia. Primer sentir-la nosaltres
de part del Déu que ens és Pare i Mare i que ens fa de la seva família: ara ja
som fills i filles de Déu, però la cosa s’anirà fent gran i més gran..! i
escampar-la arreu. És la Bona Notícia, no ho oblidem pas mai! El que has rebut
gratuïtament, dóna-ho gratuïtament, també tu. Mantinguem-nos en acció de
gràcies permanentment. I ara especifico la proposta: Resar cada dia aquest
himne de la carta als efesis (poseu-hi: carta a...el vostre lloc, el vostre
nom, casa vostra, família, amics i coneguts) Molt poc a poc. Donar valor de
pregària a tot el què diem: El títol és el d’aquest escrit: Per Ell, amb ell i en Ell. Aquesta darrera expressió surt
un munt de vegades. És una gran benedicció al Pare i a Jesucrist. A semblança
de les benediccions que feien a la pregària els jueus: una al Déu creador i una
altra a Déu per haver elegit a Israel i per haver-se’ls revelat en la Torà, per
amor. Incloc la primera; diu així: “Tu ens estimes, Senyor Déu nostre amb un
amor inefable. En la teva gran i sobreabundant misericòrdia, vas tenir pietat
de nosaltres. Pare nostre, Rei nostre, per causa del nostres pares que varen
confiar en Tu i als quals ensenyares les lleis en la Torà, tingueu pietat de
nosaltres i ensenyeu-nos”. Després de la segona benedicció venia la gran oració
dels jueus anomanada “Shemà Israel”. S’hi podria posar el
Glòria a continuació, Bé, de vosaltres depèn amb llibertat, cadascú sigui
sempre lliure de posar-se en contacte viu amb Déu...
La
nostra pregària “Beneït sigui” en la pregària del llibre de les hores hi surt
unes quinze vegades, indicació de la veneració que té l’Església d’aquest himne
de benedicció. Faríem bé d’entonar-lo abans d’obrir la pàgina corresponent al
dia i fer-ne els primers minuts de lloança i d’agraïment a Déu per la vida que
ens segueix oferint i per la fe que il·lumina, l’esperança que ens fa forts i
tenaços en el bé que fem i per la sensibilitat amorosa i tendra que fa la
petita misericòrdia d’obertura a tots, primer als “domèstics”, vol dir als de
casa i família i després arreu, areu...
Heus
ací aquesta pregària de Benedicció:
“Beneït
sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, / que ens ha beneït En Crist / amb tota mena de
benediccions espirituals dalt del cel. / Ens
escollí en Ell abans de crear el món,
/ perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. // Per amor ens destinà a
ser fills seus per Jesucrist / segons la benèvola decisió, que dóna glòria i
lloança a la gràcia que ens ha concedit en
el seu Estimat. // En Ell, per la seva sang, hem obtingut la
Redempció / el perdó dels nostres pecats. //
La riquesa de la gràcia de Déu s’ha desbordat en nosaltres. // Ens ha
concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim, / ens ha fet conèixer ell
seu designi secret, / la
decisió benèvola que havia promès / per executar-la en la plenitud dels temps:
// ha volgut unir en el Crist totes
les coses, / tant les del cel com les de la terra.// En Crist hem rebut la nostra part en l’herència; / ens hi havia
destinat el designi d’aquell qui tot
ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. // Volia que fóssim
lloança de la seva glòria / nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la
nostra esperança. // En Ell vosaltres
vau escoltar la Paraula de la veritat, l’evangeli que us salva. // En Ell
heu cregut i heu estat marcats amb el segell de l’Esperit Sant promès. // I
l’Esperit és la penyora de l’heretat que Déu us té reservada, / quan ens
redimirà plenament com a possessió seva / i farà que siguem lloança de la seva glòria. /// (EFESIS
1, 3-14)
Podria
complementar els versets que segueixen a la Carta:
“Per
això ens diu a la carta , també jo, d’ençà
que he sentit parlar de la vostra fe en el Senyor Jesús i de la vostra
caritat envers tots els sants, / no paro de donar gràcies per vosaltres i de
recordar-vos en les meves oracions / perquè el Déu de nostre Senyor Jesucrist,
el Pare de la glòria / us doni un esperit de saviesa que us reveli l’autèntic
coneixement d’Ell, / i que il·lumini els ulls del vostre cor / perquè sapigueu a quina esperança us ha cridat,
quina riquesa de glòria us reserva a la seva herència entre el sants, / i quina
immensa grandesa pren el seu poder envers nosaltres, els creients, obrant amb
aquella força amb què va obrar en el Crist
/ quan el ressuscità d’entre els morts / i el féu seure a la seva dreta al cel,
/ per damunt de tot nom que es pugui pronunciar / no sols al món present, sinó
també en el futur; // tot ha esta sotmès sota els seus peus, i a Ell, / que
està damunt de tot, l’ha donat com a Cap a l’Església, que és el seu Cos, / la
plenitud d’aquell qui és la plenitud total de tot. Carta als efesis (1, 15- 23).
“Evangelitzar,
diu Francesc, és fer present en el món el Regne de Déu. Però cap definició
parcial o fragmentària no reflecteix la realitat rica, complexa i dinàmica que
comporta l’evangelització, si no és amb el risc d’empobrir-la i àdhuc
mutilar-la” (Pau VI). En el cor mateix de l’Evangeli hi ha la vida comunitària
i el compromís amb els altres. Per això mateix “el servei de la caritat és també
una dimensió constitutiva de la missió de l’Església i expressió irrenunciable
de la seva essència. (Benet XVI). Així
com l’església és missionera per naturalesa, brota ineduliblement d’aquesta
naturalesa la caritat efectiva amb el proïsme, la compassió que comprèn,
assisteix i promou”.
Diumenge
de Jesús, Crist Rei de tot el món, final de l’any litúrgic, 22 de novembre de l’any de gràcia del 2015. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada