HIMNE A
LA VIDA
L’evangeli
d’avui és com el clímax de la proposta que fa Jesús als seus deixebles,
empalmant amb la multiplicació dels pans i peixos, bo i donant-los a capir que
no fou Moisès qui els donà el pa en el desert (el mannà), sinó que fou el Pare
del cel qui els el va donar... Jesús s’identificà com el pa baixat i ell serà,
en el seu lliurament sacrificial, en vida i mort, sobretot a la Creu, qui es
convertirà en el pa que donarà vida per sempre, a través de l’oferiment de la
seva persona (Cos) i la seva
Vida (Sang). Avui a l’evangeli, sense nomenar-la directament,
es parlarà de l’Eucaristia. Sembla i tot que hi ha l’expressió que utilitzaven
en la comunitat de Joan, que no era l’apòstol Joan sinó la pervivència de la
seva narració dels fets de la vida de Jesús. Quan s’escriu aquest evangeli que
segueix un fil narratiu ben diferent dels altres tres evangelistes anomenats
sinòptics perquè venen a ser escrits des d’una òptica similar. Joan ja coneix
els sinòptics segueix un altre esquema. Només cal veure què diu al final , que
el seu evangeli ha estat escrit per tal de confirmar en la fe dels deixebles de
quarta generació. Així acaba Joan: “Molts d’altres miracles féu encara Jesús
davant dels seus deixebles, que no estan escrits en aquest llibre; aquests han
estat escrits perquè cregueu que Jesús és
el Messies, el Fill de Déu, i així, creient,
tingueu vida en el seu nom”.
Cal
recordar que aquest evangeli s’escriu, l’últim, després de la desfeta del poble
jueu l’any 70 en que els romans enderrocant el Temple van donar el cop mortal a
tot el que significava aquesta institució cabdal. Amb una més de les
dispersions. Jesús ve a donar continuïtat amb el seu sacrifici a la Pasqua, ara
la cristiana, que substitueix els ritus de l’antiga, establers en el Pentateuc,
que es repetien com a memorial de l’alliberament d’Egipte, i que reunia les
famílies per prendre l’anyell sacrificat. Jesús d’una vegada i per sempre serà
l’”Anyell de Déu que lleva el pecat del món”. Nova i eterna Aliança: “Preneu i
mengeu-ne tots, que això és el meu Cos, entregat per vosaltres”. “Preneu i
beveu tots, que aquest és el calze de la meva sang, sang de l’Aliança Nova i
Eterna vessada per vosaltres i per tots els homes en remissió dels pecats. Feu
això, que és el meu memorial”. Jesús empalma amb l’AT, però superant-lo de
molt, infinitament. No serà la reiteració antiga, sinó la sublimació en un sol
i únic sacrifici o lliurament de la seva persona al projecte novell del seu
Pare.
Joan
fou testimoni visual de primera i singular elecció com a “notari testificador”
de les profecies i actuacions de Jesús en vida humana. És un dels tres que
poden testimoniar “de visu”: de la Transfiguració que havien de tenir en secret
fins després de la Resurrecció; de les enigmàtiques i profètiques paraules que
digué davant del Temple: “Destruïu- lo i jo el reedificaré en tres dies”; de
l’agònica pregària de Jesús a Getsemaní, quan es posa a disposició del Pare per
acomplir la missió de la Redempció, per deixar establert definitivament el
Regne del Pare, que vol salvar la humanitat sencera. Misteri d’amor i, en
conseqüència, de la Fe. Sobretot
quan celebra la nova i substitutiva Pasqua en el Darrer Sopar amb els deixebles
íntims. Entrega vital i total al Pare, en Cos (persona) i Sang (vida). Aquest
serà per sempre més el Pa de vida, aliment de vida eterna, “i Jo el
ressuscitaré el darrer dia”. Entrem en el Misteri de Crist vivent i
vivificador! ¿Com és possible si és compatrici nostre i en coneixem la
parentela? ¿Com s’ho pot fer “aquest” (despectius!) per donar-nos la seva carn
per menjar? Jesús és l’incomprès, està ben clar. Ell mateix adverteix que ningú
va a Ell si el Pare no l’atreu... Tot és qüestió de Fe amorosa que és do
baixat del cel i al temps un abandó a un Déu Pare de qui no coneixen per amor,
ni qui és, ni quines són les seves accions i el seu Projecte d’instaurar un Regne universal i etern: “Regne de veritat
i de Vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau”. Justament havia
dit Joan: “Havent estimat de sempre els seus, amb l’Eucaristia, els estimà fins a l’extrem”. Reconeixem que,
àdhuc en la Fe, ens hi perdem! Déu transcendeix la nostra Fe , sempre
pobreta, amb l’esplendor de la
seva Persona : “Jo sóc el que sóc”. Senyor meu i Déu meu! No
anem de cap manera més enllà...! Silenci i abandó. “Us lloem, us beneïm, us
adorem, us glorifiquem, us donem gràcies per la vostra immensa Glòria!”. Som
fills de tan gran Pare, de tan proper Fill i de tan íntim Esperit Sant. “Sant, Sant,
Sant és el Senyor, Déu de l’univers. El cel i la terra són plens de la vostra Glòria.
Hosanna
La
frase més interessant, al meu parer, i que és com un resum del que ens ha anat
dient Joan, al llarg d’aquests darrers diumenges, on Crist es presenta
definitivament com el Pa viu (i vivificant) identificat amb la seva Persona. Calem mengen a Mi viuran
gràcies a Mi. Aquest és, sens dubte
per a mi, el gran Himne a la Vida en tots els aspectes, àdhuc en els més
insospitats. Des de la vida que ens van donar els nostres pares, tot un “brodat”
al si matern, com diuen els salms; la que la fem créixer pas a pas, estimant-la
com el primer do baixat del cel en nosaltres i fomentant-la en fraternitat en
la natura i en els altres. Ara s’hi escau el Càntic de les criatures: “Lloat
sigueu, oh Senyor nostre...” Aprofito per cridar l’atenció a les reflexions del
papa Francesc: nn. 10- 12 de la seva
darrera encíclica, acaba així aquests paràgrafs: “El món és quelcom més que un
problema a resoldre. És un misteri joiós que contemplem amb jubilosa lloança”.
Seguim muntanya amunt de la Vida cada vegada més encimbellada: la llibertat
creixent en la vida, les ignoràncies i els entrebancs que ens la poleixen, la
fortalesa necessària per tal d’anar aconseguint els millors sentits que
entranya la vida emergent, el goig i la fatiga de la vida interrelacional, la
vida de pensar, de dir i de fer; la vida i salut mental, emocional, social, cultural,
espiritual, evangèlica, eucarística, els assajos ara i aquí de vida
ressuscitada. Saber-nos fills del Tot, germans de tot el que és creatural,
pares de la nostra creativitat... Oh, tot és vida, ho saben els que l’estimen
arreu... feliços ells!
“Tasteu
i veureu què n’és de bo el Senyor. ¿Qui és l’home que estima la vida, que vol
viure temps i fruir de benestar?”. “La saviesa ens diu: “Veniu a menjar el meu
pa i beure els meus vins. Deixeu la vostra ignorància i viureu i avançareu pel camí del coneixement”. “Qui menja la meva
carn (recordeu la paràbola del cep i les sarments. “Sense Mi no podeu res”) i
beu la meva sang (el fruit de la vinya, la gràcia de la vida) està en Mi i jo
en ell, diu el Senyor”.
També
com sempre ho expressa molt bé la col·lecta: Oh Déu, Vós heu preparat béns invisibles per als qui us estimen;
infoneu el vostre amor als nostres cors, perquè, estimant-vos en tot i per
damunt de tot, aconseguim allò que Vós prometeu, que és més que tot el
que puguem desitjar”.
Sant
Pau també ens exhorta: “Germans, fixeu-vos bé com viviu... Deixeu que us ompli
l’Esperit Sant. Exhorteu-vos els uns als altres amb salms, himnes i càntics
espirituals, canteu al Senyor en els vostres cors, donant sempre gràcies de
tota Déu Pare, en nom de Jesucrist, el nostre Senyor”. Diu Francesc: “Caminem
cantant. Que les nostres lluites i la nostra preocupació no ens prenguin el
goig de l’esperança”.
I
també i “encara més”, quantes vegades surt a l’evangeli d’avui l’expressió: vida, viu o similars! Jo en compto dotze. Cloc deixant a cadascú que doni gràcies per
les vides que Déu ens ha donat i ens segueix sostenint-les: la vida que com en
un brollador va regalimant de plat en plat com en una fontana; vida que ens
sadolla, refresca, anima, alimenta i ens dóna ales per els transcendents i la
meravella de totes les meravelles: L’EUCARISTIA, que és Ell, tot Ell, i ens és
gràcia, esperança ferma i amor ardent, que ens omple d’oli com en un gresolet
que ens il·lumina i ens obre a la fruïció de Déu. Tot és vida, ja ho hem dit; tot
esdevé la presència de Déu Pare creador i de Crist Ressuscitat i la guia
creadora de l’Esperit Sant. “Jesús diu: “La vida sóc que desfà en creu la mort:
el qui vingui i mori amb Mi, ja per sempre més viurà. Hem menjat el Pa del cel,
aliment de vida eterna”
Diumenge XX de durant
l’any, 16 d’agost del 2015. Sabadell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada