dissabte, 8 d’agost del 2015

Homilia del diumenge 09/08/2015 del P. Josep Mª Balcells

UN  PAS  MÉS,  ENDINS

                    A la sinagoga de Cafarnaum, entre la gent que “buscava” Jesús i que demanava senyals, és a dir miracles, per a satisfer les seves necessitats quotidianes, simbolitzades en el pa que, meravellats, varen veure com es multiplicava a les mans del Mestre i  que havien distribuït els deixebles més propers, ja varen ser il·lustrats de que no fou Moisès qui els va donar el pa baixat del cel, sinó el nou Moisès, és a dir, el mateix Jesús. Acaba aquest diàleg després de manifestar, encara en la mateixa línia que els havia portat a anar en recerca de Jesús: “Senyor, doneu-nos sempre aquest pa”, amb l’afirmació desconcertant per a ells del que els respon Jesús: “Jo sóc el pa que dóna la vida, afegint-hi “els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set”.  No han entès res, sempre cercant avantatges materials. Anirem de desconcert en desconcert... Jesús, ho vàrem dir, alça el to en la resposta. Queden atrapats en els seus desigs materials; no saben alçar el cor, en són presoners. Malaguanyats!

                        Ara, en aquest evangeli, continuació del del diumenge anterior, ara surten en escena i es converteixen en coprotagonistes, noteu bé, els jueus (els del sistema, per dir-ho en paraules d’ara). Per a Joan aquests són els que protagonitzaran a cada escena nova la confrontació que in crescendo el portaran a Jesús –no acceptat, per no reconegut, com es presentarà cada vegada amb més profunditat- i que requerirà una fe per a la qual no estan preparats, massa agafats com estan en la mentalitat pròpia del poble jueu, que se sent privilegiat perquè Déu els ha parlat de moltes maneres i que no podien sospitar de cap manera que ara era el mateix Fill de Déu que encarnant-se es converteix en Paraula divina..

                        Es troben ben perduts ja en l’afirmació amb que fineix el diumenge passat. Sorgeix entre ells la discussió, el dubte; més, la consideració de blasfèmia de que no pot ser ni tan sols el Messies, el consideren un farsant o un boig, atribuint-se prerrogatives divines i, estant discutint entre ells, Jesús els invitarà a donar àdhuc un pas més, endins. Comença així, posant-los en evidència quan li surten, dient-li: “¿Com és possible que digui això, si d’Ell en coneixem tota la seva família? I ara ens surt amb això de que és el pa baixat del cel! ¡Quan lluny estaven de sospitar qui era Jesús i què vol dir que és Pa. (ho poso en majúscula perquè som també nosaltres qui estem en el rerefons d’aquesta escena que és de revelació; entenedora per a nosaltres que hauria de ser, creients com som, i fora de la comprensió dels oients de l’evangeli proclamat avui). No els ho podem recriminar a ells, però sí a nosaltres que ja hem donat els dos passos que deia Jesús: “venir a Mi i creure en Mi”. ¡Quan lluny es trobaven de tenir ulls i cor per admetre l’Encarnació! Cosa inaudita, àdhuc blasfema, per a l’ortodòxia jueva..

                        Jesús dóna un pas més de revelació en relació a la seva persona: respon a l’afirmació de que és Ell, només Ell, la seva persona, qui ha baixat del cel i és l’únic Pa que dóna vida i vida continuadament i per sempre. ¿Què podien entendre de tot el que deia Jesús en el discurs o revelació de que Ell és el qui el Pare que viu i, més, que és font de la Vida i ha enviat el seu Fill que ens dóna la seva Vida i ens transmet la revelació d’un misteri com no n’havien vist i oït mai. Sempre posarà com a tràmit la FE que ens la dóna el mateix Pare. “Tots seran ensenyats pel Pare”. Tots els qui acullen el seu ensenyament a través de la Paraula feta “carn”, feta home, tots aquests que són els “aprenents” del Pare, aquests aniran a Jesús Mestre del Cel, perquè l’únic que ha vist el Pare és Ell, i hi afegirà en una altra ocasió “i aquells a qui el Fill els ho voldrà “revelar”. A partir d’aquí s’obren perspectives noves, inaudites, úniques... Som nosaltres, aquests!

                        Anar a Jesús vol dir deixar-se portar cap a Ell (recordeu allò que ens deia l’altre diumenge: “Busqueu” sense prejudicis, ni obcecadament, “i trobareu”) Jesús es deixa trobar. Diu el papa Francesc: “A  qui s’arrisca, sigui qui sigui, a anar amb cor obert a Jesús, “quan algú fa un petit pas cap a Jesús, descobreix que Ell ja esperava la seva arribada amb els braços oberts”. Els jueus no escolten, contrasten amb els seus dogmes, amb les seves lliçons apreses, no poden anar més enllà de qualsevol expectativa nova. Naturalment, no podran entendre la novetat del que diu Jesús: tenen una paret que impedeix escoltar, només raonen a través de la seva tradició. “Ningú no pot venir a Mi si el Pare no l’atreu”. És a dir: si no es deixa atreure, perquè Déu-Pare, en Jesús, està sempre obert a acollir tothom. Veient-lo a Ell podem veure el mateix Pare, que per això ha vingut: per aplegar en un sol poble nou, tan vast com la mateixa humanitat. Després fa la gran afirmació: “Us ho dic amb tota veritat: Els qui creuen tenen Vida Eterna. JO SÓC EL PA VIU QUE DÓNA LA VIDA”. Contraposa el pa  baixat del cel, el dels pares, i el que dóna Ell a través de la fe, que és ella mateixa un do baixat del cel. Ara amb el Nou Pa s’obre un nou Èxode amb el nou Moisès que és l’Emissari, l’Enviat de Déu Pare, Ell en persona, serà l’”aliment de vida eterna” “Jesús diu: Jo sóc el Pa que del cel ha davallat: el qui mengi d’aquest pa, romandrà en el meu amor”. Aquesta és la novetat d’aquest diumenge: El pa que davalla del cel és el mateix Jesús “vivent i misteriós”.

                         Tinc la sensació de que el de menys són els interlocutors de l’evangeli i tinc, més que sospita, la sensació de que ens parla a nosaltres els que llegeixin o sentin, del temps i llocs que siguin. És la novetat de l’evangeli de Joan que és sempre nou, on i amb qui sigui. Sabem que tot l’evangeli de Joan recerca la professió admirada de fe en Jesús. Aquest evangeli a diferència del altres, els anomenats sinòptics, més que una narració de fets el que pretén és que nosaltres, prefigurats en els deixebles de la comunitat de Joan, estiguem promptes a donar una adhesió plena, tant com sapiguem donar-la, bo i sabent que en definitiva és Déu Pare qui ens obre el cor per donar cabuda a la FE, sabent que és Jesús a qui donem assentiment i -tastant-lo-  així veurem “què n’és de bo el Senyor”. Ell és PA que es dóna amb tota la seva Persona. Sempre ens deixa amb el cor sedejant un i altre encontres nous, perquè cadascun d’ells és aliment de vida eterna, però viscuda en la quotidianitat. Pare, Fill i Esperit Sant sadollen el nostre desig d’anar més endins, de descobrir noves interioritats del cor de Jesús, on hi és present el Pare i l’Esperit Sant. Ara potser és el moment precís de fer menció de la Carta als efesis, que ens acompanya tots aquests diumenges. “No entristiu l’Esperit Sant, del que se’ns ha dit que és beguda també: Estem “marcats”, tatuats per dins per tal “de reconèixer-nos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injuries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist”. Aquests són els fruits de la nostra adhesió de fe i de seguiment de Crist. Així podem contrastar si les nostres eucaristies són el ver aliment de la nostra vida i espiritualitat.

                                    Deixem que sigui Pau qui arrodoneixi aquest evangeli de Jesús, ver aliment de Vida Eterna: “Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare. Viviu estimant com el Crist ens estimà”. I prenent peu de la col·lecta: “Feu que creixi sempre en els nostres cors l’esperit de fills que heu volgut donar-nos, a fi que un dia meresquem (per do) d’entrar en l’heretatge promès”.                                                                                                                                                                                                               
                                    A posta he deixat l’última afirmació de l’evangeli d’avui, perquè serà objecte de la presentació d’un “més encara” amb que enllaçarà les descobertes d’avui amb les més endinsades del diumenge vinent.  De pas en pas potser arribarem al nucli eucarístic i evangèlic de la nostra vida i espiritualitat. Per tant, altra vegada us diem: Continuarà...


           Diumenge XIX de durant l’any, 9 d’agost del 2015   Sabadell